Publicat a

La transició energètica crearà quatre vegades més llocs de treball dels que es destruiran

El Pròxim Orient i l’Àfrica, però, en sortiran perjudicats per la seva dependència dels recursos naturals

Reduir les emissions d’efecte hivernacle i anar cap a un model energètic més sostenible obre un gran mercat de possibilitats laborals. Així ho defensa l’Organització Internacional del Treball (OIT), que ha presentat un informe en què calcula que la transició energètica fonamentada en l’Acord de París podria crear 24 milions de llocs de treball el 2030. Aquesta xifra són quatre vegades més llocs de treball dels que es destruiran per la substitució de model energètic. Per tant, l’OIT calcula que es generarien uns 18 milions de llocs de treball nets d’aquí al 2030 si s’assolís l’objectiu global de mantenir l’augment de la temperatura mitjana per sota dels 2 ºC, tal com marca l’Acord de París, signat el 2015.

Quin tipus de llocs de treball es crearan? L’OIT identifica oportunitats laborals en àmbits com el desenvolupament d’energies renovables, però també en la gestió i planificació de l’eficiència en la producció, el consum i la conservació de béns i recursos. Per això també destaca les oportunitats que hi ha en la indústria de l’automoció, per exemple, que repensa el negoci cap al cotxe elèctric i per tant arrossega tota la indústria de components que té en òrbita. També n’identifica en l’agricultura, en la transició cap a una agricultura de conservació. Només el fet de canviar el model productiu actual cap a un de circular centrat en la reutilització i el reciclatge l’OIT calcula que pot generar uns 6 milions de llocs de treball arreu del món.

Més concretament, l’organisme creu que en el sector de les energies renovables (biomassa, solar, geotèrmica…) s’augmentaria un 11% la creació de llocs de treball si s’anés en la línia del compliment de l’objectiu. En el cas del sector industrial manufacturer el creixement seria del 0,5%, i de l’1,7% per a la construcció. És a dir, es crearien uns quatre milions de llocs de treball en la indústria i 9 milions entre les renovables i la construcció. Concreta també que es generarien 2 milions de llocs de treball en la indústria de maquinària elèctrica per a la producció de vehicles elèctrics i la generació d’aquesta energia. L’OIT preveu que es produeixi un transvasament de llocs de treball: de la creació de 2,5 milions de llocs de treball en les energies renovables a la pèrdua neta de 400.000 en la generació d’electricitat via recursos fòssils.

Però aquest impacte no es notaria igual a totes les regions del planeta. Hi ha economies que depenen més de l’actual model energètic i que, per tant, es veurien més perjudicades. Es crearien 14 milions de llocs de treball a l’Àsia i al Pacífic, 3 milions a Amèrica i 2 milions a Europa. En canvi, hi hauria pèrdua neta de llocs de treball al Pròxim Orient (uns 300.000) i a l’Àfrica (al voltant de 350.000). L’OIT avisa que la manera de revertir aquesta pèrdua ha d’involucrar polítiques publiques.

El potencial d’Espanya
El director de l’oficina de l’OIT a Espanya, Joaquín Nieto, ha explicat que encara no hi ha dades desglossades per a Espanya, però que té potencial per guanyar més llocs de treball que la mitjana per les seves condicions favorables pel que fa a l’obtenció d’energia solar i eòlica. De fet, ha recordat que Espanya ja va liderar la indústria de les renovables amb l’energia solar i va crear una gran quantitat de llocs de treball de qualitat abans que es revertissin les polítiques públiques favorables. També ha destacat la importància del sector de l’automòbil a Espanya, un sector econòmic que es veurà beneficiat i modificat per la transició del model

font: ara.cat

Publicat a

Ecoplanta se centrarà en proveir la indústria química del territori

Els residus que convertiran en metanollos s’obtindran dels Ecoparcs catalans i esperen obrir la planta el 2022

Ecoplanta Molecular Recycling Solutions, l’empresa que planeja instal·lar al Morell, se centrarà a proveir la indústria química. I els seus responsables confien que sigui, majoritàriament, la del Camp de Tarragona. Confien poder inaugurar la planta en 2022.

A poc a poc es van coneixent detalls de les intencions de la companyia, un partnership entre Enerkem, firma canadenca que ha patentat la tecnologia que permet el «reciclatge molecular», i la francesa Suez, i que ha anunciat aquesta setmana la seva intenció de ubicar-se al municipi tarragoní. Produiran metanol, un component molt utilitzat en la indústria química i que s’usa en molts processos de fabricació. Es pot trobar en pintures, dissolvents, adhesius, resines plàstiques o aerosols, entre d’altres. També es pot fer servir com a additiu per a combustibles però aquesta opció, per ara, sembla descartada, de manera que la refineria no estaria entre els potencials clients. De tota manera, els responsables de l’empresa asseguren que encara no han iniciat la prospecció comercial.

Per fabricar-usaran «residus sòlids urbans », és a dir, el que tirem a les escombraries. En concret, la part que va al contenidor del resta el que, un cop tractada en els Ecoparcs -les instal·lacions que tracten aquests deshechos- no pot reciclar i que acaba en els abocadors. Xavier Elles, assessor extern del grup Suez, afirma que «més del 80% del residu que entraria en la Ecoplanta és plàstic, paper, tèxtil i bolquers », mentre que la part restant està formada per «restes de metalls, vidres, material inert i sorra».

Aquesta «Matèria Primera Secundària» està previst que arribi a El Morell a grans paquets precintats procedents d’algun, o alguns, dels quatre Ecoparcs que hi ha a Catalunya, Tots ells estan en l’àrea metropolitana de Barcelona, segons va exposar l’empresa en la presentació que va realitzar a l’ajuntament de la localitat, no tenen cap tipus de perillositat, La proximitat amb la matèria primera amb què treballarà Ecoplanta, la proximitat dels potencials clients i el fet de tenir a prop al Port de Tarragona per exportacions fan del Morell una ubicació «Ideal», segons la companyia. Amb això confien a més poder oferir «Preus competitius», tot i que el valor del metanol està regulat a nivell mundial.

Per convertir les escombraries en metanol el procés és molt complex i requereix una tecnologia puntera. La Matèria Primera Secundària se sotmet a unes determinades condicions de pressió i temperatura que la transformen en un «Gas de síntesi», que permet separar les molècules per després reorganitzar-per convertir-les en metanol verd, No s’usa combustió, de manera que les emissions són molt limitades, una part de elles són de CO2, que amb un altre procés químic en un percentatge important es poden arribar a transformar en llambordes o altres materials de construcció. La resta que no es pot tractar no acaba en l’aire, segons l’empresa. En total, segons dades de Ecoplanta, calculen que tractaran cada any 375.000 tones de residus que es convertirien en 265.000 tones de metanol verd.

Economia circular

Tot aquest procés de reaprofitament de materials per crear nous productes es denomina economia circular el vicepresident d’ Enerkem, Michel Chomet, va explicar en una jornada a la URV titulada Innovació i economia circular el funcionament de la companyia i el model de gestió de residus i producció que fan servir a Edmonton (Canadà), on disposen d’una planta molt semblant a la que volen instal·lar a El Morell Chomet va assegurar que «generem llocs de treball de molta qualitat”. Calculen que generaran 200 llocs de llocs de treball estables i 700 durant la construcció.

Publicat a

BASF i Solenis uneixen els seus negocis de productes químics de paper i aigua

BASF i Solenis han signat un acord per unir els seus negocis de productes químics per a paper wet-end i químics d’aigua. L’entitat combinada, amb unes vendes proforma d’uns 2.400 milions d’euros i prop de 5.000 treballadors el 2017, crearà un valor afegit addicional als clients de tractament d’aigua i paper. L’objectiu és convertir-se en un proveïdor global de solucions per a la indústria enfocat al client. Per a la indústria del paper, la cartera de productes de l’empresa combinada cobrirà tota la gamma de productes químics wet-end funcionals i de procés, solucions per al cicle de l’aigua per a fàbriques de paper, així com una atenció al client integral. Per a la indústria de tractament d’aigua, els clients de l’organització conjunta es beneficiaran de l’alta qualitat del servei d’atenció al client de Solenis i de la plataforma de productes químics de tractament d’aigua de BASF. A l’espera de l’aprovació de les autoritats pertinents, el tancament està previst a partir de finals de 2018. Els termes financers de la transacció no es faran públics.

BASF tindrà una participació del 49% de l’entitat combinada que operarà sota el nom de Solenis i tindrà la seva seu a Wilmington, Delaware, EE. UU. BASF nominarà tres dels set representants d’accionistes de l’entitat conjunta que continuarà sota la direcció de l’actual president i director executiu, John I. Panichella de Solenis. El 51% de les accions estarà en mans de fons administrats per Clayton, Dubilier & Rice.

“La transacció subratlla la gestió activa de la cartera de productes de BASF i ens permet compartir l’èxit futur d’aquesta prometedora entitat conjunta”, explica Markus Kamieth, membre de la Junta Directiva de BASF SE i responsable del segment de productes de rendiment.

La transacció comprèn el negoci global de productes de paper wet-end i de tractament d’aigües de BASF amb vendes el 2017 de prop de 800 milions d’euros i uns 1.300 empleats a tot el món. La transferència inclou els centres i plantes de producció del negoci de paper humit i productes químics per a l’aigua a Bradford i Grimsby, Regne Unit; Suffolk, Virginia, EE. UU .; Altamira, Mèxic; Ankleshwar, Índia, i Kwinana, Austràlia. Les plantes de producció químics per a paper i aigua de BASF integrades en els Verbund de Ludwigshafen (Alemanya) i Nanjing (Xina) no es transfereixen, i lliuraran productes i matèries primeres a l’entitat combinada sota acords de subministrament a mig i llarg termini.

El portafoli de productes químics de recobriment de paper de BASF no forma part de la transacció.

 

Publicat a

El carregador de cotxes més ràpid del món aconsegueix 200 km d’autonomia en 8 minuts

ABB ha presentat el carregador de cotxes més ràpid del món, aconseguint ser unes tres vegades més ràpid que els supercarregadors de Tesla

El fabricant suís ABB ha anunciat el llançament del carregador de cotxes més ràpid del món; i pot ser un pas de gegant per a l’adopció de cotxes elèctrics.

L’autonomia segueix sent un dels principals motius pels quals els conductors encara no estan migrant en massa als cotxes elèctrics. No és només la quantitat de quilòmetres que poden fer amb una càrrega; és el temps que trigaran a recarregar completament les bateries. Per això, cal tenir en compte quines són les distàncies que sols conduir, i quant de temps pots deixar el cotxe connectat.

No només cal millorar les bateries, també els propis carregadors. I d’aquí el llançament, el Terra High Power DC, un carregador de cotxe desenvolupat per ABB; promet ser tres vegades més ràpid que un carregador convencional.

En concret, ABB està comparant la seva creació directament amb la referència del mercat: els supercarregadors de Tesla. El fabricant està expandint la instal·lació dels seus carregadors, ara també per Europa; però el dubte és si són prou capaços.

ABB assegura que la configuració és de ni més ni menys 350 quilowatts, i permetrà una càrrega “super ràpida”; aquest carregador seria capaç de recarregar uns 200 quilòmetres d’autonomia en només 8 minuts. Això és suficient per a la majoria dels viatges, i només hauríem de deixar-ho més temps per als viatges realment llargs.

No obstant això, no tot és tan bonic. La realitat és que els cotxes actuals no són capaços de suportar aquest carregador, en estar limitats a uns 50 quilowatts; fins i tot els supercarregadors de Tesla estan limitats a 120 quilowatts quan es connecten al Model S d’alt rendiment.

No només això, sinó que vuit minuts segueixen sent massa per a una emergència. Fins que recarregar el cotxe no sigui tan ràpid com omplir el dipòsit de gasolina, no podrem dir que hi hagi igualtat. Els gegants de la indústria, i probablement la pròpia ABB, ja estan treballant en carregadors i cotxes capaços d’això. Però mentrestant, aquest és un altre passet més cap a aquest futur.

 

Publicat a

Basf invertirà 26 milions a Tarragona aquest 2018

La filial espanyola de la multinacional química alemanya tanca 2017 amb un increment del 14% en les seves vendes i una millora del 4% en els preciós

La multinacional química alemanya Basf, amb centres de producció en el pol petroquímic de Tarragona, invertirà 26 milions d’euros a la Canonja durant el present 2018.

Les inversions, destinades a millores de processos i automatitzacions en els seus quatre unitats productives, són de nou les més nombroses que Basf durà a terme aquest any a l’Estat espanyol, on en conjunt invertirà 51 milions d’euros (després dels 26 milions que invertirà en Tarragona, la planta de pintures per al sector de l’automoció que té a Guadalajara es durà pràcticament la resta del pressupost, amb 14 milions d’inversió).

Així ho va avançar a Barcelona Carles Navarro, director general de Basf Espanyola i responsable de les activitats del grup a la Península Ibèrica, durant la presentació de resultats de 2017 a Espanya. Uns resultats rècord, en tancar el passat exercici amb un increment de vendes del 14% sobre l’any anterior, passant dels 1.164 milions d’euros als 1.325 milions.

Aquest creixement de dos dígits, per sobre de l’evolució del mercat, és resultat d’un significatiu augment tant en volums -on les 787.000 tones de producte fabricades el 2017 van augmentar un 8% – com en preus (un 4% més). A més, les plantes de Basf Espanyola tanquessin l’any «a ple rendiment», aconseguint al 79% de la seva capacitat de producció.

Entre els negocis que van tirar de les vendes l’any passat i que segueixen fent-ho aquest any destaca el dels catalitzadors, seguit pel dels productes intermedis i els productes químics per a construcció.

Les inversions projectades per a aquest any no són més que un reflex que «Espanya i Catalunya gaudeixen de factors molt positius per atraure inversions», va explicar Navarro. De cara al present 2018, i després dels bons resultats del primer trimestre (que ahir no van precisar), les perspectives són, «a nivell de grup, poder repetir els excel·lents resultats de 2017».

Dos esculls segueixen apareixent de forma recurrent. El primer són les deficitàries infraestructures, on destaca la manca d’inversió al Corredor Mediterrani: «necessitem que l’ample de via europeu arribi a Tarragona», va tornar a reclamar Navarro.

El segon és el preu de l’energia: «És un factor de competitivitat essencial, perquè les nostres empreses poden arribar a tenir un preu fins a un 25% més car a Espanya que en altres països d’Europa amb els quals competim».