La patronal vallesana Cecot demanda el govern perquè no retorna els diners descomptats en el rebut del gas, tot i les sentències favorables del Suprem
CONTINUA LLEGINTPer què els consumidors paguen els plats trencats del fracàs del Castor?
El govern espanyol es compromet a “segellar definitivament” el magatzem Castor
La ministra diu que és la millor opció i la més econòmica i que s’aprovarà en consell de ministres en les pròximes setmanes
La ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha anunciat la clausura definitiva del magatzem de gas Castor i s’ha compromès perquè la proposta s’aprovi en Consell de Ministres les pròximes setmanes.
La ministra ha dit, en la seva compareixença al Senat, que es considera la millor opció i la més econòmica”
Destacar que existeix un compromís polític clar d’aquest govern de no reactivar en cap cas el funcionament del Castor. I, al contrari, facilitar la millor opció possible per a la clausura definitiva. Ara com ara, la solució tècnica més adequada, amb la informació de què disposem, consisteix en el segellat definitiu dels pous, que és, per tant, l’àmbit en què centrem la nostra prioritat.”
Ribera ha explicat que s’ha posat en marxa l’avaluació per conèixer la situació del magatzem, que es va tancar el 2013, després de registrar moviments sísmics a les costes de les Cases d’Alcanar, al Montsià, i Vinaròs, al Baix Maestrat, quan la planta va començar a injectar gas al subsòl marí.
La ministra ha explicat que cada quatre anys s’han de revisar els taps mecànics que segellen els pous. El segellat definitiu evitarà aquests costos. Hi ha afegit que aplicar altres solucions temporals implicaria “costos difícilment justificables” i que es volen evitar costos afegits.
Ribera considera que la instal·lació no és necessària per al sistema gasista: “Ni a curt, ni a mitjà, ni a llarg termini”, el Castor no s’inclou en cap planificació energètica actualment que en justifiqui la situació “d’hibernació”.
Els taps metàl·lics temporals que ara hi ha es retiraran i es farà una neteja de les canonades. Després es segellaran i abandonaran els pous, i s’aïllarà el jaciment per evitar fugues de fluids.
Des del territori celebren que la ministra de Transició Ecològica anunciï el desmantellament definitiu del Castor però alerten que cal fer-ho el més prompte possible perquè no hi hagi cap ensurt amb els taps que segellen el magatzem submarí.
5 anys d’hibertació d’un projecte que va acabar en fracàs rotund
El magatzem Castor fa prop de cinc anys que es troba en estat d’hibernació. Es va aprovar fa 10 anys. Havia de ser el dipòsit de gas natural més gran de l’Estat, aprofitant la cavitat d’un antic jaciment de petroli situat davant la costa limítrofa entre Catalunya i el País Valencià. Però ha estat un rotund fracàs.
El setembre del 2013, poc després de les primeres injeccions de gas, es van registrar centenars de petits terratrèmols, amb magnituds de més de 4 en l’escala de Richter.
Els veïns es van mobilitzar per reclamar-ne el tancament.
El govern espanyol va ordenar paralitzar els treballs. I contràriament al que s’havia anunciat, el Consell de Ministres va decidir pagar 1.350 milions d’euros dels 1.700 que reclamaven els promotors, encapçalats per la constructora ACS de Florentino Pérez.
El govern va demanar un crèdit a la banca perquè li avancés uns diners que després s’havien de recuperar mitjançant el rebut de gas dels consumidors. El Constitucional, però, ho ha tombat, i ara el govern espanyol ja no torna el préstec i la banca ho ha portat als tribunals.
font:ccma.cat
Denuncien una actuació poc professional i rigorosa d’Escal UGS amb el magatzem de gas Castor
Els col·legis professionals de Geòlegs, Enginyers i Ambientòlegs avalen l’informe del Síndic de Greuges que reclama una auditoria tècnica del projecte
El Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, ha reclamat al Govern central una auditoria tècnica per determinar el grau de responsabilitat d’Escal UGS, empresa participada per ACS i promotora del projecte Castor, en els terratrèmols que van sacsejar els pobles del sud de les Terres de l’Ebre i el nord de Castelló entre setembre i octubre de l’any 2013. Considera que hi ha indicis que apunten a «una actuació poc professional i rigorosa de l’empresa», en l’estudi i planificació per construir i posar en marxa el magatzem subterrani de gas natural, aprofitant un antic jaciment de petroli.
«Va haver-hi negligències, incompetència, dol i mala fe i per això fa falta un peritatge oficial», va assegurar Ribó en la presentació d’un informe sobre el cas, elaborat amb el Col·legi Oficial de Geòlegs, el d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, i el d’Ambientòlegs de Catalunya, així com experts de la Universitat de Barcelona (UB).
L’estudi conclou que existeixen prou indicis, «en totes i cadascuna de les fases d’avaluació geològica sobre la qual es fonamenta el projecte, d’irregularitats, insuficiències, errors i contradiccions que s’haurien d’investigar en una auditoria tècnica».
«No només es tracta d’un error de disseny, sinó d’una continuada sèrie d’errors de concepte seqüenciats en el temps», va assegurar el geòleg i professor de la UB Josep Giner, qui va exigir que una autoritat independent i tècnica competent revisi tot el que s’ha fet per determinar els coneixements que es tenien previs a les injeccions de gas.
Segons detalla aquest expert, les proves que va presentar l’empresa per dur endavant el projecte són incorrectes.
Giner insisteix en què la falla d’Amposta està activa i «el projecte hagués fracassat igual encara que no s’haguessin produït terratrèmols».
Per tot plegat, Ribó considera que s’ha de fer una auditoria tècnica per analitzar els informes elaborats per Escal UGS abans de la injecció de gas, i analitzar si amb les dades disponibles en els mesos previs als sismes, aquests «es podien haver previst i fins i tot evitat».
El Síndic enviarà l’informe elaborat amb els experts i col·legis professionals al Govern central, al Parlament de Catalunya, als grups polítics del Congrés dels Diputats i al Defensor del Poble d’Espanya, així com a la magistrada del Jutjat de Vinaròs, que s’encarrega del cas en el que estan investigats (imputats) una vintena d’excàrrecs públics i responsables de l’empresa promotora.
El Síndic també va recordar la sentència del Tribunal Constitucional (TC) de desembre, que declarava nuls i inconstitucionals diversos articles del Reial Decret Llei que contemplava la hibernació de la plataforma i una compensació de 1.350 milions d’euros per a la companyia.
En aquest sentit, va lamentar que «el Govern central no ha mogut ni un dit» per reclamar a Escal UGS aquesta indemnització, i va instar l’executiu a complir la sentència del Constitucional
El Congrés reclama desmantellar de forma imminent el magatzem Castor
La Comissió d’Energia del Congrés ha aprovat una proposició no de llei que reclama al govern espanyol que faci efectiu de forma immediata el desmantellament de les instal·lacions del projecte Castor si els informes tècnics descarten l’existència de risc.
La iniciativa, presentada per ERC i que ha comptat amb les aportacions d’altres partits de l’oposició, ha aconseguit sortir endavant gràcies a 20 vots a favor –inclosos els de PSOE, Cs, Podemos o el PDeCAT, entre d’altres- i 16 abstencions –principalment del PP-. Tot i tractar-se d’una declaració política, que a la pràctica no obliga a l’executiu a complir-la de forma efectiva, és el primer cop que el Congrés es pronuncia al respecte sense vots en contra, malgrat la reiterada reticència dels populars a desmantellar les instal·lacions del fracassat magatzem de gas submarí a l’espera d’uns estudis desconeguts.
La proposició no de llei, addicionalment, reclama també al govern espanyol que aclareixi les responsabilitats tècniques i econòmiques darrere del fiasco a més de restituir el territori i els ciutadans afectats.
Malgrat l’abstenció final en la votació, el govern del PP continua refractari, a la pràctica, a desmantellar de forma imminent les instal·lacions del projecte Castor, tot i haver assumit i anunciat que mai es posaran en marxa. Així ho preveu la llei d’hidrocarburs i ho reclama la Unió Europea en el cas d’instal·lacions no operatives. Però l’executiu espanyol –concentrat a desviar totes les responsabilitats cap al govern socialista de Rodríguez Zapatero-, sense aportar arguments tècnics, continuava assegurant aquest mateix dimarts, per boca del secretari d’Estat d’Energia, Daniel Navia, que no ho veu clar.
Així, i seguint fil per randa el ja conegut i inamovible discurs oficial, el portaveu dels populars a la Comissió, José Alberto Herrero, ha admès que desmantellar és la sortida més “previsible” en l’escenari actual però, per fer-ho, ha precisat, caldrà abans esperar els resultat dels “estudis” per determinar el moment que es pugui dur a terme “amb garanties de seguretat per a les persones i el medi ambient i de forma eficient”. Uns estudis que el Ministeri d’Energia mai ha detallat públicament ni ha aclarit si ja ha encarregat o no. Segons l’argumentari dels conservadors, la decisió de no posar en marxa el magatzem i hivernar-lo “garanteix l’estabilitat” geològica de la zona.
En aquest context, el diputat tarragoní d’ERC i ponent de la proposició no de llei, Jordi Salvador, ha posat en evidència les contradiccions del govern espanyol en aquest aspecte. Concretament, quan el ministre d’Energia, Álvaro Nadal, condiciona el desmantellament a una futura extracció del gas que requeriria, segons l’informe del Massachusetts Institute of Technology (MIT), dos o tres anys d’espera per no alterar l’estabilitat del subsòl i provocar nous terratrèmols.
“La magnitud del nyap del Castor continua ampliant-se, de les paraules del ministre traiem conclusions pessimistes: diu que era perillós abans i encara ho és, perquè està sobre una falla que encara no sabem com evolucionarà pel traumatisme generat pel magatzem de gas”, ha indicat Salvador. El cost de l’operació -que l’any 2007 superava els 140 milions- podria situar-se ara per sobre dels 200. A tot això, s’ha d’afegir el cost de manteniment anual -15,7 milions, el pagament dels quals ha anul·lat el Tribunal Constitucional- i els estudis pendents.
La iniciativa dels republicans, que han reclamat novament la creació d’una comissió d’investigació, una auditoria tècnica i una d’econòmica del projecte, així com conèixer el cost necessari per desmantellar-lo, ha comptat també amb el suport de la resta de grups majoritaris a l’oposició, que han participat en la transacció del text així com en l’addició d’esmenes.
font:naciodigital
El ministre Nadal assegura que no hi ha pressa per desmantellar la plataforma Castor
El ministre d’Energia, Álvaro Nadal, ha assegurat a la Comissió d’energia del Congrés dels diputats que “no cal tenir presses polítiques” a l’hora de desmantellar el magatzem de gas Castor i ha agregat que en aquest assumpte el millor és ser “el més pausat possible”.
Nadal, que ha comparegut a la Comissió d’Energia del Congrés dels Diputats, responia així a la pregunta de si existeix una data per desmantellar el magatzem subterrani de gas, que va provocar un miler de sismes davant la costa de Vinaròs i Alcanar, i sobre si s’ha avaluat el cost d’aquests treballs.
Segons el ministre, l’ideal és que en el futur el magatzem es pugui desmantellar, però ha insistit que s’ha de fer de la manera “més segura i eficient per a la seguretat de les persones i el medi ambient”, pel que abans cal fer estudis tècnics i econòmics que determinin la forma de procedir.
Álvaro Nadal ha assenyalat que és un assumpte de gran complexitat, tenint en compte que l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) va trigar dos anys per elaborar el seu informe sobre la relació entre les injeccions de gas i els sismes.
El ministre ha refermat que el projecte no ha servit per a res i no s’hauria d’haver executat mai, i ha recordat que els seus milionaris costos ja estan repercutint en la factura del gas.
Pel que fa a la depuració de responsabilitats per aquest projecte i pels costos i perjudicis que va ocasionar, Nadal ha manifestat que considera que ha de fer-se al Jutjat de Vinaròs, on està obert un procediment en el qual el ministeri presta la col·laboració que se li demana.
El ministre ha insistit també que el magatzem de gas Castor va ser un error que costa diners tots els anys i que “no cal fer plantejaments ni projectes d’aquest tipus”, “perquè quan en política es comenten errors, es generen costos”