Publicat a

L’AP-7 evidencia la necessitat d’accelerar el desplegament de punts de recàrrega per al vehicle elèctric

La infraestructura de recàrrega per a vehicles elèctrics continua sent insuficient en algunes de les principals vies de Catalunya. Segons una informació publicada per 3CatInfo, només 5 de les 12 àrees de servei de l’AP-7 disposen actualment de punts de recàrrega operatius.

La situació és especialment significativa a les comarques de Tarragona, on cap de les àrees de servei de l’AP-7 disposa de carregadors. Això provoca que entre Bellaterra i Benicarló hi hagi un tram de 222 quilòmetres sense possibilitat de recàrrega a les àrees de servei de la mateixa autopista, obligant els conductors a planificar els trajectes i, en molts casos, a abandonar l’AP-7 per trobar punts de recàrrega.

La informació també assenyala que 7 de les 12 àrees de servei de l’AP-7 no disposen dels punts de recàrrega exigits per la normativa. A més, en punts com Castellbisbal i l’àrea del Vallès hi ha carregadors instal·lats des de fa més de dos anys que encara no estan connectats a la xarxa.

El desplegament d’una xarxa de recàrrega suficient, accessible i d’alta potència és un element essencial per facilitar l’electrificació de la mobilitat. La situació de l’AP-7 posa de manifest la necessitat d’accelerar aquestes infraestructures, especialment en corredors estratègics i territoris amb un elevat volum de desplaçaments com el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

Font: Noticies 3cat https://www.3cat.cat/3catinfo/carregar-el-cotxe-a-lap-7-missio-gairebe-impossible-nomes-5-arees-de-servei-tenen-endolls/noticia/3418234/

Publicat a

Llei 9/2025 de mobilitat sostenible: anàlisi tècnica en enginyeria i electrificació

La Llei 9/2025 de mobilitat sostenible estableix un marc normatiu amb implicacions directes en el dimensionament, disseny i operació d’infraestructures energètiques vinculades al transport. Des d’una òptica d’enginyeria, la norma obliga a integrar criteris de descarbonització, eficiència energètica i digitalització en totes les fases del cicle de vida dels projectes.

Aquesta transformació en la mobilitat sostenible, no només afecta la mobilitat urbana, sinó també afectarà la logística del transport, la indústria automobilística i les xarxes de distribució elèctrica.

A continuació, donarem un repàs per la llei des de un punt de vista tècnic:

1. Electrificació del transport: dimensionament i càrrega

La llei impulsa el desplegament massiu de punts de recàrrega, fet que implica:

  • Càlcul de potència instal·lada (kW) en funció de la demanda prevista
  • Factors de simultaneïtat en estacions de recàrrega
  • Anàlisi de perfils de càrrega (load curves) i corbes de demanda
  • Integració de sistemes de càrrega ràpida (DC) i semi-ràpida (AC)

A nivell de projecte, es requereix:

  • Estudis de capacitat de xarxa (hosting capacity)
  • Transformadors dedicats i centres de transformació
  • Sistemes de protecció i qualitat de subministrament

2. Integració amb xarxes intel·ligents (Smart Grids)

La Llei 9/2025 reforça la necessitat d’integració amb sistemes energètics avançats:

  • Implementació de gestió activa de la demanda (Demand Response)
  • Integració de generació distribuïda (fotovoltaica, eòlica)
  • Sistemes d’emmagatzematge energètic (BESS)
  • Optimització mitjançant EMS (Energy Management System

Aquest enfocament permet:

  • Reduir pics de demanda
  • Millorar l’estabilitat de la xarxa
  • Optimitzar costos operatius

3. Vehicle-to-Grid (V2G) i bidireccionalitat energètica

Un dels aspectes emergents és la bidireccionalitat:

  • Integració de tecnologia V2G (Vehicle-to-Grid)
  • Vehicles com a actius energètics distribuïts
  • Participació en mercats de flexibilitat

Des del punt de vista tècnic, això implica:

  • Inversors bidireccionals
  • Protocols de comunicació avançats
  • Control en temps real i ciberseguretat

4. Infraestructura industrial i reindustrialització

El desenvolupament industrial associat al vehicle elèctric —com els projectes de Chery Automobile i Ebro (font: 3Cat ) — requereix:

  • Subministrament elèctric d’alta capacitat
  • Sistemes d’automatització industrial (PLC, SCADA)
  • Optimització energètica de processos productius
  • Integració de sistemes de gestió ISO 50001

Aquest tipus d’instal·lacions presenta consums elevats i perfils de càrrega complexos.

5. Eficiència energètica i anàlisi de cicle de vida (LCA)

La llei introdueix obligacions implícites en:

  • Avaluació de l’eficiència energètica d’instal·lacions
  • Anàlisi de cicle de vida (LCA) en infraestructures
  • Reducció d’emissions Scope 1, 2 i 3
  • Selecció de materials amb menor petjada de carboni

Això obliga a incorporar eines de simulació energètica en fase de disseny.

6. Normativa tècnica i estandardització

L’aplicació de la llei de mobilitat sostenible, es recolza en estàndards tècnics dins de diferents ambits. Per tant, en els proxims añys hi serà clau el paper de la UNE en el desenvolupament normatiu per tal de unificar criteris a l’hora de realitzar projectes tècnics i de legalització.

  • Infraestructura de recàrrega
  • Seguretat elèctrica
  • Compatibilitat electromagnètica
  • Comunicacions i interoperabilitat

Conclusions

La Llei 9/2025 de mobilitat sostenible introdueix un canvi estructural en la concepció dels sistemes energètics associats a la mobilitat. Des del punt de vista de l’enginyeria, implica la necessitat de projectes altament tecnificats, amb integració energètica, digital i normativa.

Els enginyers tècnics hauran d’assumir un rol clau en:

  • El dimensionament d’infraestructures elèctriques
  • La integració de sistemes intel·ligents
  • L’optimització energètica i ambiental

La convergència entre mobilitat i energia serà, sense cap dubte, un dels principals camps d’actuació professional en els propers anys.

📚 Fonts i referències

Publicat a

Dones en la ciència i l’enginyeria: avenços i reptes pendents en els espais de decisió

Amb motiu del Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència (11 de febrer), és necessari posar el focus en l’evolució de la presència femenina en l’àmbit científic i tecnològic, així com en els reptes que encara persisteixen, especialment en els espais de decisió i lideratge.

Segons dades recollides per 3Cat i informes internacionals, aproximadament quatre de cada deu investigadors al món són dones. Aquesta xifra representa un avenç significatiu respecte a dècades anteriors. Tanmateix, aquesta presència no es trasllada de manera proporcional als càrrecs directius, a la direcció de projectes estratègics ni als òrgans de govern de centres tecnològics, universitats i institucions acadèmiques.

La paritat en l’accés no sempre es converteix en paritat en el lideratge.

Font: Freepik. Photovoltaics factory engineer wearing yellow hardhat analyzing data, reviewing system metrics. Solar panels plant technician troubleshooting technical issues using computer software, camera B

Enginyeria: un àmbit amb marge de millora

En l’àmbit específic de l’enginyeria —i especialment en les disciplines industrials i tecnològiques— la presència femenina continua sent inferior a la mitjana global. Tot i l’increment progressiu d’estudiants en carreres STEM, la participació en determinades especialitats tècniques encara és reduïda.

Aquest desequilibri no només afecta la composició del sector, sinó també la seva capacitat d’innovació i competitivitat. La diversitat en equips d’enginyeria aporta perspectives complementàries, millora la presa de decisions i enriqueix el desenvolupament tecnològic. Un sector industrial fort necessita integrar tot el talent disponible.

La importància dels referents

Visibilitzar dones científiques i enginyeres és clau per inspirar les noves generacions. Quan les nenes disposen de referents femenins en la ciència i la tecnologia, augmenta la probabilitat que s’interessin per aquests àmbits i que s’hi projectin professionalment.

La igualtat no és només una qüestió d’equitat, sinó també de qualitat i excel·lència científica. La recerca i la innovació es beneficien de la diversitat de mirades, experiències i enfocaments. Incorporar plenament el talent femení significa avançar cap a una ciència i una enginyeria més sòlides i competitives.

Referents que han canviat la història

La història de la ciència està plena de dones que han fet aportacions fonamentals, sovint invisibilitzades durant anys:

  • Marie Curie, pionera en l’estudi de la radioactivitat i primera persona a rebre dos Premis Nobel.
  • Rosalind Franklin, clau en el descobriment de l’estructura de l’ADN.
  • Margarita Salas, referent en biologia molecular.
  • Hipàtia d’Alexandria, matemàtica i astrònoma a l’antiguitat.

Aquests noms són només una mostra del talent femení que ha contribuït decisivament al progrés científic i tecnològic.

El repte actual: despertar vocacions i consolidar lideratges

Un dels principals objectius d’aquesta jornada és inspirar vocacions científiques i tecnològiques entre les joves. Les nenes han de poder imaginar-se com a investigadores, enginyeres, matemàtiques o tecnòlogues sense estereotips ni limitacions.

Alhora, el repte no és només d’accés, sinó també de trajectòria professional: cal garantir que les dones puguin consolidar carreres tècniques sòlides i accedir a espais de responsabilitat i direcció.

Universitats, empreses, administracions i col·legis professionals tenen un paper fonamental en la promoció d’entorns inclusius, en la generació de referents i en el suport al desenvolupament del talent femení dins del sector industrial i tecnològic.

Cap a una enginyeria més diversa i competitiva

La igualtat en la ciència i l’enginyeria no és només una qüestió social, sinó també estratègica. El futur del sector industrial passa per la innovació, la digitalització i la sostenibilitat, reptes que requereixen equips diversos i altament qualificats.

El Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència és una oportunitat per reconèixer els avenços assolits, però també per reafirmar el compromís amb una enginyeria més diversa, equitativa i preparada per afrontar els desafiaments tecnològics del futur.

📚 Fonts i referències

  • 3Cat – “4 de cada 10 investigadors científics són dones, però falta paritat en llocs de lideratge” (3cat.cat, 2025).
  • UNESCO – Dades globals sobre la participació de les dones en la recerca científica.
  • Nacions Unides – Resolució oficial del Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència (11 de febrer).
  • Comissió Europea – Informe She Figures sobre dones en la ciència i la innovació a la UE.
  • Institut Nacional d’Estadística (INE) – Estadístiques sobre personal investigador i R+D a Espanya.