Publicat a

Comença a operar la primera central nuclear flotant del món a Rússia

Després de realitzar amb èxit una sèrie de proves exhaustives, fins i tot en el seu sistema de reactor KLT-40 bessó, la central d’energia nuclear flotant (FPU) “Akademik Lomonosov” està a punt per iniciar les operacions comercials, segons informa Rosatom.

Els reactors 1 i 2 de la FPU, es van dur amb èxit fins al 100% de la seva capacitat al 31 de març. Aquestes proves van confirmar l’estabilitat operativa dels equips principals i auxiliars de la FPU, així com els sistemes de control automàtic de processos.

El director general de Rosenergoatom (la divisió d’energia de Rosatom), Andrei Petrov, ha explicat que, en base als resultats del certificat d’acceptació d’aquestes proves per a la FPU, ara serà emès per les autoritats amb vistes a la llicència d’operació que es atorgarà al juliol.

Alhora, les estructures en terra i hidràuliques per a la central nuclear flotant (FNPP), així com la infraestructura que garanteix la transmissió d’electricitat a la xarxa local i la calefacció per a la xarxa de la ciutat, es completaran a finals d’aquest any en Pevek (Txukotka, Rússia). El treball actual d’enginyeria s’està executant per planificar.

El FPU està programat per ser remolcat al port de Pevek durant l’enviament d’estiu de 2019, on operarà com a part d’una planta d’energia nuclear flotant, reemplaçant les capacitats de sortida de la central nuclear d’Bilibino i el CHPP de Chaunskaya. S’espera que estigui connectat a la xarxa elèctrica al desembre de 2019. Font: el periodicodelaenergia

Publicat a

Goetèrmia i aerotèrmia

Energia Geotèrmica: climatitzar sense contaminar

Comencen a haver-hi construccions d’habitatges on s’excaven pous geotèrmics per extreure l’energia del subsol que és totalment gratuïta, per produir aigua calenta i climatitzar la casa.

En segons quin indret la temperatura mitjana del subsol sol estar entre els 15 o 16 graus. I el que es fa és enviar aigua freda mitjançant una canonada, absorbint la calor per aprofitar-la a través de la bomba de calor per generar aquest calor.

Es pot utilitzar en habitatges grans amb una demanda tèrmica elevada.

En una casa de nova construcció la instal·lació pot costar entre 28.000€ i 35.000€, amortitzables en set o vuit anys.

Comparat amb el sistema de gasoil ja s’estalvia un 75-80%, en pocs anys el llum i el gas aniran en augment cada any i això pot ser un estalvi.

En altres casos també s’aprofita l’energia geotèrmica amb ajuda de plaques solars fotovoltaiques i són gairebé autosuficients. Per un costat es té la bomba de calor geotèrmica, un dipòsit per producció d’acs i un altre dipòsit per la permeabilització, i per l’altre costat es té la bateria elèctrica amb l’inversor elèctric que són els que produeixen l’electricitat per alimentar aquesta bomba de calor.

A l’hivern el que es fa és absorbir la calor dels pous i a l’estiu s’absorveix la calor de la casa i es transporta als pous.

Aerotermia: climatització econòmica i neta

Ja hi han usuaris que canvien les calderes de gasoil per sistemes de climatització amb aerotèrmia, i amb això redueixen la despesa un 60% i s’opta per un sistema no contaminant i intentar aconseguir amb plaques fotovoltaiques la pròpia energia necessària.

L’aerotèrmia té l’avantatge respecte a la geotèrmia que necessita una inversió inferior, perquè no s’han de fer pous al terreny, però en canvi, fa falta espai per instal·lar-hi les bombes de calor.

En aquest cas com a diferència de la geotèrmia, que agafa la calor del subsol, aquestes agafen la calor de l’aire exterior. Aquestes bombes tenen la capacitat de poder absorbir temperatures de -25ºC de l’ambient.

El seu funcionament és similar al d’una nevera o aire condicionat, el que és absorbir calor d’un cos i transporta-la a un altre.

L’aerotèrmia pot ser una alternativa a la instal·lació de plaques solars tèrmiques que la legislació obliga a col·locar en els nous habitatges. La majoria d’ajuntaments deixen substituir les plaques solars per plaques aerotèrmiques.

L’avantatge que tenim amb la bomba de calor és que es pot produir fred, calor i acs, i amb les plaques solars tèrmiques només es pot fer acs. I es té el problema que quan es té sobrant, per exemple a l’estiu, no es sap que fer de la calor que es genera

Publicat a

El GNL, la solució a les emissions contaminants dels creuers?

Ja hi han els primers creuers del món que es propulsen per gas natural liquat, aquest combustible fòssil considerat per la naviliera com el més net del món. Redueix un 80% les emissions d’òxids de nitrogen i un 40% les emissions de diòxid de carboni.

El gas en estat líquid està a una temperatura  de -160ºC i en contacte amb l’aire congela les manegues

Actualment hi ha tres creuers en tot el món que funcionen amb gas natural liquat, però n’hi ha vint més encarregats a drassanes o en construcció que entraran en servei entre el 2020 i 2026.

Les entitats ecologistes contraries als creuers, no veuen però en aquest combustible una solució ambiental, ja que només és una solució pels creuers que estan en construcció i no és una solució generalitzable al conjunt de creuers.

També reclamen que s’obligui als creuers a utilitzar gasoil de 0,1% de contingut de sofre.

Publicat a

Entra en funcionament una planta termosolar a la Cerdanya francesa

França posarà en marxa la seva primera planta termosolar, un equipament que s’ha instal·lat a l’Alta Cerdanya, concretament a Llo. La zona es caracteritza per tenir unes condicions idònies per a aquest tipus de centrals. Serà la primera central d’aquest tipus a França

Les plantes termosolars aprofiten l’energia solar per transferir-la i emmagatzemar-la en un fluid, normalment aigua. La que es construeix a Llo ocupa 36 hectàrees de terreny i és visible des de molts punts del territori.

El que es veu de lluny són els miralls. N’hi ha gairebé 100.000, que es mouran seguint el sol per aconseguir la màxima radiació de cara a escalfar aquests tubs plens d’aigua col·locats just a sobre.

La planta es va començar fa més de dos anys i hi han intervingut empreses dels dos costats de la frontera. La que s’ha encarregat de col·locar les canonades és una empresa de Montcada i Reixac.

Serà la primera central termosolar de França. Tot i ser una de les potències mundials en energia nuclear, França necessita invertir i investigar més en energies renovables per complir els objectius que marca Europa.

Per què al Pirineu?

L’emplaçament escollit té a veure amb la disponibilitat del terreny en aquesta zona rural, hi ha més espai per construir, però, sobretot, amb les característiques d’insolació. Es tracta d’una de les zones amb més dies de sol de tot França.

Un altre factor determinant és l’altura, ja que els nivells de radiació són més alts a causa de la disminució de la capa d’aire que queda per sobre.

A pocs quilòmetres de Llo també hi ha la central tèrmica Thémis, a Targasona, i el forn solar d’Odelló, dues instal·lacions utilitzades des de fa dècades per científics de tot el món per investigar el comportament dels materials a temperatures extremes.

També hi ha una planta termosolar a les Borges Blanques, la primera central del món que combina l’energia solar i la generada amb biomassa.

Publicat a

Investigadors de la UPC, BASF i el Sincrotró ALBA proposen una metodologia per millorar la resistència del formigó

Amb llum de sincrotró, l’empresa química BASF conjuntament amb científics de la UPC i del Sincrotró ALBA han determinat com interactuen les argiles i els superplastificants en les pastes de ciment. Aquests resultats aplanen el camí per millorar el disseny de nous superplastificants més resistents a les argiles que generalment es troben en les sorres per a la producció de formigó.

La preparació de morter i formigó és un procés complex, en el qual intervenen diferents reaccions químiques difícils de replicar. Les propietats del formigó milloren quan es redueix la quantitat d’aigua: la pasta de ciment té major densitat i, per tant, major resistència a la compressió i flexió, menor permeabilitat i major resistència a la intempèrie; a més de reduir el canvi de volum d’assecat i humectació que minimitza l’esquerdament per contracció. No obstant això, quan es redueix el contingut d’aigua, el morter i el formigó es tornen més viscosos: això redueix la capacitat de treballar-lo i augmenta’n els problemes per a la seva col·locació.

Els superplastificants de policarboxilat (PCE) fan que el ciment sigui més fluid amb menys aigua, el que millora substancialment la seva manejabilitat, i permet reduir el contingut d’aigua de la pasta. Tot i això, els superplastificants de policarboxilat són molt sensibles a les argiles que pot contenir la sorra que es fa servir en la producció de morter i formigó.

Per tant, és de vital importància comprendre la interacció entre els superplastizantes de policarboxilat i les argiles per millorar el rendiment d’aquestes mescles complexes. El comportament de la pasta fresca de ciment ha estat investigat en la línia de llum NCD-SWEET del Sincrotró ALBA per part d’investigadors de l’empresa BASF, del Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) i l’ALBA. Aquesta investigació ha servit per desenvolupar una metodologia in situ que caracteritza adequadament la interacció entre el policarboxilat i les argiles. La metodologia anterior utilitzava la centrifugació i l’escalfament suau de les pastes, la qual cosa donava lloc a errors causats per la preparació de la mostra. La llum de sincrotró permet mesurar les pastes de ciment sense cap pas de preparació de la mostra.

“La presència d’argiles en les pastes de ciment inhibeix la capacitat de dispersió dels superplastificants de policarboxilat, disminuint així la seva capacitat de fer formigó i ciment fluid. Les metodologies utilitzades prèviament per a la caracterització de la interacció PCE-argiles no consideraven les alteracions induïdes per la centrifugació i els processos d’assecatge en la barreja de PCE, el que feia impossible mesurar-lo correctament. Per això ha estat necessari mesurar la interacció en les mostres fresques, evitant el procés d’assecat”, diu Pere Borralleras de BASF, la qual cosa es pot veure il·lustrat a la figura de sota.

“La llum de sincrotró ha estat clau en aquest experiment, ja que ha permès mesurar la intercalació de superplastificants a les argiles a la pasta fresca. D’aquesta manera, l’estudi no està esbiaixat pel pas de preparació de la mostra”, afegeix Ignacio Segura, investigador del Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental de la UPC, un dels autors de l’article, juntament amb Antonio Aguado, investigador del mateix departament.

Aquesta nova metodologia permetrà el desenvolupament de millors superplastificants PCE (més resistents a les argiles ubiqües) en els propers anys. També ajudarà a preservar la sostenibilitat, ja que el rentat de sorra és una pràctica comuna que consumeix molta aigua fresca. “La sostenibilitat està present en tots els experiments que es realitzen a l’ALBA”, diu el professor Miguel A.G. Aranda, director científic d’ALBA i co-autor d’aquesta publicació.

Aquesta investigació ha estat publicada per la revista ‘Cement and Concrete Research’, la segona revista amb un factor d’impacte més alt en construcció i en tecnologia de la construcció.

Article publicat a la revista ‘Cement and Concrete Research’: “Influence of experimental procedure on d-spacing measurement by XRD of montmorillonite clay pastes containing PCE-based superplasticizer” Pere Borralleras, Ignacio Segura, Miguel A.G. Aranda, Antonio Aguado. Cement and Concrete Research, 116 (2019) 266–272.