Ercros emprendrà una tercera ampliació de la planta de producció de clor de Vila-seca I

Ercros va rebre el passat mes de juny, l’autorització de la Generalitat de Catalunya per emprendre una nova ampliació de la capacitat de la planta de producció de clor i sosa càustica de la fàbrica de Vila-seca I que optimitzarà la utilització dels equips i instal·lacions ja existents associats a la tecnologia de membrana. Aquesta és la tercera vegada que Ercros amplia aquesta planta, en aquesta ocasió amb 26.000 t/any addicionals. Quan aquesta inversió estigui operativa, a mitjans de 2019, la capacitat global de producció de clor serà de 217.000 t/any, de manera que Ercros consolidarà la seva posició de lideratge en el mercat ibèric.

L’empresa ha pres aquesta decisió a la vista de l’excel·lent evolució, actual i prevista, del mercat de la sosa càustica i dels derivats del clor, i amb l’objecte de poder atendre la creixent demanda dels clients. Aquesta evolució està influïda per la bona marxa de l’economia en general i per la disminució global de l’oferta com a conseqüència de la reducció de capacitat de producció de clor i sosa arran de la prohibició europea de la tecnologia de mercuri més enllà de l’11 de desembre de 2017.

Segons les previsions del sector, aquesta situació es mantindrà fins a finals de 2020, que és el període estimat perquè Europa torni a recuperar la capacitat de producció perduda i millori l’equilibri entre oferta i demanda.

Ercros va compensar parcialment la capacitat de producció de clor perduda pel tancament de les plantes de mercuri a la fi del 2017, amb la posada en servei en el primer trimestre del 2018 de 80.000 t / any amb tecnologia de membrana -la millor i més eficient tecnologia disponible i per tant no afectada per la prohibició europea. Al març del present exercici, la companyia va anunciar una nova ampliació, també de 26.000 t / any, que es preveu que entri en servei a finals d’aquest any. Amb la posada en servei de l’ampliació avui anunciada d’altres 26.000 t/any, la producció de clor d’Ercros amb tecnologia de membranes serà similar a la producció anterior al tancament de les plantes de producció de clor amb tecnologia de mercuri.

La Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya en la seva resolució autoritza a Ercros a realitzar noves ampliacions de capacitat de producció de clor-sosa, que l’empresa podria considerar en funció de les perspectives del mercat i de la rendibilitat de la inversió.

Capacitat de producció nominal de clor d’Ercros amb tecnologia de membrana

t/any                   Situació prèvia         Ampliacions31-03-18     31-12-18 1.       30-06-19 1.        Situació final

Vila-seca I          55.000                      +65.000                                +26.000               +26.000                  172.000

Sabiñánigo         30.000                      +15.000                            0                      0                        45.000

Total                   85.000                      +80.000                          +26.000            +26.000             217.000

 

1. Dates estimades

font:aeqt

Sonnen: el Tesla alemany que vol ser l’elèctrica del futur

L’empresa fabrica bateries elèctriques per a la llar i connecta els seus clients a través d’una xarxa que els permet compartir l’energia entre ells

9.500 quilòmetres separen la ciutat californiana de Palo Alto i el poble alemany de Wildpoldsried. La primera és un dels màxims focus de talent del sector tecnològic de tot el món. Situada a l’extrem nord de Silicon Valley, compta amb la prestigiosa Universitat de Stanford i acull la seu d’una de les empreses amb el potencial de revolucionar l’aprofitament d’energia i la mobilitat global: Tesla. Wildpoldsried, per la seva banda, és un petit municipi al sud-oest de Baviera que no arriba als 2.500 habitants i està allunyat de les grans ciutats del país. Dos pols aparentment oposats, però amb una característica en comú. Com Palo Alto, aquest poblet alemany és el centre d’operacions d’una de les companyies destinades a revolucionar el model energètic actual: Sonnen.

Aquesta empresa, nascuda l’any 2010 i molt poc coneguda a casa nostra, també es dedica, com Tesla, a la fabricació de bateries per emmagatzemar energia elèctrica. El seu nínxol de mercat és a les cases particulars (no en fabrica per al sector de l’automoció). Però el que els fa especials no és el que comparteixen amb Tesla sinó el que els permet diferenciar-se d’Elon Musk i tota la resta d’empreses del sector. Sonnen vol ser la companyia elèctrica del futur, creada a còpia de ciutadans particulars que actuaran com un tot dins el mercat energètic. La clau d’aquesta estratègia es basa a interconnectar els seus clients a una xarxa intel·ligent. És el que també s’anomenen smartgrids.

El concepte és senzill: cada casa que pertany a la xarxa té una bateria que emmagatzema energia elèctrica generada a partir de plaques solars fotovoltaiques. En cas que, per exemple, al nord d’una regió falti energia perquè el temps no acompanya, les bateries del sud poden transmetre el seu excedent a través de la xarxa. El resultat d’aquesta unió permet a cada llar ser pràcticament autònoma: Sonnen assegura que cadascun dels habitatges que disposen d’una de les seves bateries té una autonomia superior al 90%. En el cas d’una família de quatre persones, una instal·lació de plaques solars fotovoltaiques i una bateria té un cost aproximat de 15.000 euros i es calcula que l’amortització s’assoleix al cap d’entre vuit i dotze anys. Malgrat tot, una minoria de clients també opten per instal·lar tan sols la bateria i connectar-la a la xarxa. D’aquesta manera poden carregar-la durant les hores que l’electricitat té un preu més reduït.

Segons dades del febrer d’aquest any aportades per Sonnen, l’empresa té sis comunitats -a Alemanya, Itàlia, Austràlia, Argentina, els Estats Units i Suïssa- que agrupen al voltant de 100.000 persones. D’aquestes, la més nombrosa és l’alemanya, on tenen una xarxa formada per 30.000 usuaris amb capacitat per generar i compartir 210 MW a l’any. A tall d’exemple, aquesta producció s’acosta a la de la instal·lació hidràulica del pantà de Riba-roja, a la comarca de la Ribera d’Ebre.

Per transmetre energia, l’empresa aprofita la xarxa existent a través d’acords que tanca amb els proveïdors d’electricitat de cada país. En el cas d’Alemanya, la cultura mediambiental i la relació entre empreses són les dues claus del projecte. A Alemanya hi ha unes 800 companyies elèctriques distribuïdores d’electricitat, moltes de les quals de propietat municipal. Segons Pep Salas, investigador i promotor del portal Smartgrid.cat, “això comporta que es creï una cultura de l’aprofitament molt diferent de la d’aquí”. És per això que la normativa del país permet que els habitatges que tenen una bateria Sonnen puguin compartir l’electricitat amb la resta de la comunitat. A Espanya la normativa encara impedeix que això sigui possible, però ja hi ha algunes empreses que es preparen per al futur.

És el cas de Webatt, una empresa amb seu a Olot que va néixer de la fusió de l’elèctrica Bassols i la instal·ladora Wattia. Ells són els distribuïdors oficials a Espanya del producte estrella de Sonnen, i ja han instal·lat una cinquantena de bateries a tot Catalunya des d’aquest gener. Abans que s’acabi l’any tenen la intenció d’arribar a les 100, i de cara a l’any vinent volen triplicar aquesta xifra. Malgrat els impediments legislatius a Espanya, des de Webatt són optimistes. “S’han de començar a instal·lar bateries perquè els ciutadans liderin la transició energètica”, proclama Franc Comino, conseller delegat de Webatt. “Un cop la normativa espanyola permeti compartir energia, les bateries ja estaran a punt”, afegeix Comino.

Sonnen té ara mateix un 33% de la quota del mercat mundial pel que fa a les bateries elèctriques, un 5% més que l’any anterior. Precisament Tesla, un dels seus competidors, la segueix de prop. Les dues companyies lluiten per liderar la transició energètica, però des de dos enfocaments molt diferents. Una, americana, recorrent a grans campanyes de màrqueting i sota un focus mediàtic a vegades sobredimensionat. L’altra, alemanya, des de la discreció i la paciència. La cursa per ser el protagonista del canvi està en marxa.

font:ara

Una xarxa 100% renovable no només és factible, ja és una realitat

El debat actual sobre si és factible tenir una xarxa elèctrica que funcioni amb un 100% d’energia renovable a les pròximes dècades sovint passa per alt un punt clau: molts països i regions ja estan al 100% o molt a prop d’estar-ho.

Segons dades recollides per l’Administració d’Informació Energètica dels EUA (EIA), hi ha set països que ja tenen gairebé el 100% d’energia renovable: Islàndia (100%), Paraguai (100%), Costa Rica (99%), Noruega ( 98.5%), Àustria (80%), Brasil (75%) i Dinamarca (el 69,4%).

Les principals fonts d’energia renovable en aquests països són hidroelèctrica, eòlica, geotèrmica i solar.

Un nou estudi internacional, que desmenteix molts mites sobre l’energia renovable, assenyala que moltes grans regions altament poblades estan “al 100% o més”, incloses les regions alemanyes Mecklenburg-Vorpommern i Schleswig-Hostein, l’illa sud de Nova Zelanda i la illa danesa de Samsø. A Canadà, tant Quebec com la Columbia Britànica tenen gairebé el 100% d’energia renovable.

L’estiu passat, l’agència de notícies xinesa Xinhua va informar que “la província de Qinghai acaba d’operar durant set dies consecutius enterament amb energia renovable només eòlica, solar i hidroelèctrica”. Això va ser part d’una prova realitzada per State Grid Corporation del país per mostrar d’una manera pràctica un futur post-combustibles fòssils.

Bloomberg New Energy Finance (BNEF) ha projectat que per 2040, la xarxa alemanya tindrà gairebé un 75% de penetració renovable, Mèxic tindrà més del 80% i el Brasil i Itàlia superaran el 95%. A l’hora de realitzar el pronòstic BNEF no va analitzar el que podria succeir teòricament a mitjan segle si els països pressionaven tant com ho exigeix l’Acord Climàtic de París, sinó la simple evolució dels negocis energètics durant les pròximes dues dècades.

Un estudi realitzat a principis d’aquest mes va descobrir que “Indonèsia té llocs d’emmagatzematge per a hidràulica de bombament més que suficients per suportar una xarxa elèctrica 100% renovable”. L’emmagatzematge és una de les formes més directes d’integrar l’energia eòlica i solar a la xarxa, per als temps quan el vent no bufa o el sol no brilla

La hidroelèctrica de bombeig és, amb molt, el sistema d’emmagatzematge d’electricitat més utilitzat al món. L’aigua es bomba d’un dipòsit a un nivell més baix a un a un nivell més alt quan hi ha excés d’electricitat o quan es pot generar electricitat a baix cost. Després, durant un període d’alta demanda d’electricitat (i preu), l’aigua en el dipòsit superior passa a través de les turbines de la planta hidroelèctrica per produir electricitat per a la seva venda immediata.

En l’informe de 2012 sobre el full de ruta tecnològica de l’energia hidroelèctrica de l’Agència Internacional d’Energia es deia que “la capacitat de generació d’energia per bombament es multiplicaria per un factor de 3 a 5 per a l’any 2050”. El Departament d’Energia dels EUA, per la seva banda, ha projectat que “l’energia hidroelèctrica domèstica podria créixer de 101 gigawatts a gairebé 150 gigawatts de capacitat combinada de generació i emmagatzematge d’electricitat per al 2050”.

I la hidroelèctrica de bombament és només una de les moltes estratègies per integrar més energies renovables a la xarxa. En 2016, els investigadors de NOAA van concloure que només amb “millores en la infraestructura de transmissió” usant tecnologia existent, “Estats Units podria retallar les emissions de gasos d’efecte hivernacle de la producció d’energia fins a un 78% per sota dels nivells de 1990 d’aquí a 15 anys i satisfer una demanda encara més gran “.

El mateix estudi de la xarxa elèctrica del secretari d’Energia Rick Perry 2017 va descobrir que els vehicles elèctrics de “càrrega intel·ligent” poden ser una altra estratègia d’integració renovable: “Una flota agregada de vehicles o carregadors pot actuar com un recurs de resposta a la demanda , canviant la càrrega en resposta a senyals de preus o necessitats operacionals; per exemple, la càrrega del vehicle podria canviar-se a la meitat del dia per absorbir alts nivells de generació solar i desplaçar-se lluny de les hores de la tarda quan la generació solar desapareix i la càrrega neta del sistema arriba al seu punt màxim “.

En els propers anys, les tecnologies emergents i existents treballaran juntes per dur a terme una penetració cada vegada més profunda de l’energia lliure de carboni a la xarxa. L’única pregunta ja no és “si” és factible sinó “quan”.

font:elperiodicodelaenergia

4ª Edició de l’informe Internacional Energy Efficiency Scorecard de l’American Council for an Energy-Efficient Economy

Espanya se situa en la primera posició en l’apartat d’Edificació que aborda l’eficiència de les construccions tant residencials com d’ús terciari.

2018 International Energy Efficiency Scorecard

La quarta edició de l’informe International Energy Efficiency Scorecard de l’American Council for an Energy-Efficient Economy (ACEEE) que examina i compara les polítiques energètiques de 25 països del món, situa Espanya en la primera posició en l’apartat de «Edificació», que aborda l’eficiència de les construccions tant residencials com d’ús terciari. En el seu conjunt, aquests 25 països van representar el 2014 el 78% de tota l’energia consumida i més del 80% del PIB mundial.

Espanya que va ser inclosa en 2014 per primera vegada en aquest informe i que va ocupar la cinquena plaça en la categoria de «Edificació» en 2016, compartida amb Canadà, ha passat dos anys després a ocupar la primera plaça, obtenint 22 punts d’un màxim de 25. Espanya ha estat escollida com la nació més eficient, seguida de França, Anglaterra i Holanda amb 21 punts i Alemanya amb 20 punts.
Espanya obté la màxima puntuació, 5 punts sobre 5 possibles, en els indicadors que avaluen el nivell de la reglamentació tècnica energètica sobre edificació. També obté una elevada puntuació pel que fa a instal·lacions, 4 sobre 5 en normativa i 2 sobre 2 en etiquetatge.

L’informe valora positivament la política de rehabilitació a Espanya i ens atorga una puntuació de 3 punts sobre 4 possibles, només superada per França que arriba als 4 punts. En aquest mateix ja es pronunciava la Comissió Europea que va valorar la «Estratègia a llarg termini per a la rehabilitació energètica en el sector de l’edificació a Espanya» (ERESEE 2014) com la millor dels 27 països de la UE.

Finalment, pel que fa a intensitat energètica, Espanya obté 2,5 punts sobre 3 possibles, la màxima puntuació, que és compartida amb altres països europeus com Anglaterra, Holanda o Itàlia.
Segons es destaca en l’informe Espanya obté aquest el primer lloc en la categoria de «Edificació», gràcies a la baixa intensitat energètica dels seus edificis i al seu sòlida Reglamentació sobre edificació, que inclou una àmplia gamma d’exigències tècniques, així com requisits d’eficiència energètica obligatoris per a les intervencions en edificació existent.

Actualment, el Ministeri de Foment té en informació pública la nova actualització del Document Bàsic d’Estalvi d’Energia del Codi Tècnic de l’Edificació, que suposarà un avenç considerable en les exigències reglamentàries d’eficiència energètica de l’edificació.

font:codigotecnico

 

El tren Byron Bay, l’únic que funciona amb energia solar

Des del passat mes de desembre, a la localitat costanera australiana de Byron Bay, a 600 quilòmetres al nord de Sydney, circula el que s’autodenomina “primer tren solar del món”. No és un AVE, ja que circula a uns 50 km/h, encara que té una velocitat punta de 115 km/h, ni tampoc és un Transsiberià, perquè el seu recorregut actual és de poc més de 3 quilòmetres, però, segons els turistes i veïns usuaris d’aquesta línia de rodalies, l’experiència és fascinant.

El Byron Bay Train opera amb un únic comboi format per dos vagons, en un tren antigament impulsat amb motor dièsel, adaptat ara amb plaques fotovoltaiques i bateries per funcionar íntegrament amb energia elèctrica captada del sol.

Brian Flannery va tenir la idea de rehabilitar aquesta línia ferroviària en desús fa uns deu anys. En principi només va pensar a recuperar el tren abandonat i restaurar les vies, però finalment el projecte va incorporar un modern sistema de captació solar, exquisidament adaptat per no alterar l’estètica del comboi d’època. El tren funciona en condicions normals gràcies a l’energia captada per les plaques solars instal·lades a la part superior del comboi doble i les plaques solars emplaçades a les teulades de les estacions. El tren disposa a més d’un motor d’emergència que pot funcionar amb gasoil.

Brian Flannery es va fer milionari fa anys amb la indústria del carbó i després va decidir invertir en projectes turístics. Els usuaris de diversos dels hotels de la badia Byron, inclòs un resort propietat de Flannery, s’enfronten diàriament amb els problemes de trànsit habituals en moltes zones de platja del món i Brian Flannery va pensar que podria ser una bona idea posar en funcionament un mitjà de transport alternatiu.
L’alternativa romàntica, en aquest cas, era una vella línia de tren construïda després de la Segona Guerra Mundial i abandonada en els anys 1970.

El nou Byron Bay Train ha nascut com una iniciativa empresarial sense ajuts públics d’importància i necessitarà alguns anys per recuperar la inversió, però els primers mesos de funcionament mostren que l’experiència pot ser un èxit rotund.

Les 100 places del tren estan pràcticament ocupades en tots els trajectes diaris i en festius i caps de setmana les llistes d’espera són habituals. El nou tren solar ha tingut tant èxit que el passat mes de març es van posar en marxa els primers viatges nocturns … reforçant per això el sistema de bateries.