El Govern tomba el cànon eòlic

L’Associació de Municipis Eòlics de Catalunya (AMEC), que havia impulsat la proposta, anuncia ara una taula de treball per reconduir i consensuar el tribut amb la Generalitat

No hi haurà cànon eòlic regulat per llei a Catalunya, com a mínim aquest 2017.

El Parlament de Catalunya ha rebutjat les dues esmenes a la llei d’acompanyament dels pressupostos presentades per la CUP i Catalunya Sí que es Pot que recollien la proposta de l’Associació de Municipis Eòlics de Catalunya (AMEC), que agrupa els 80 per cent dels municipis afectats.

Les esmenes es van votar de forma separada, en dos blocs que incloïen diverses esmenes de cada grup.

La proposta de la CUP va rebre només 19 vots a favor, de la CUP i Catalunya Sí que es Pot, 97 vots en contra i 16 abstencions. Al seu torn, l’esmena dels ecosocialistes va rebre els mateixos 19 vots a favor, 72 en contra i 41 abstencions. El grup majoritari de Junts pel Sí va votar en contra del cànon. L’AMEC havia iniciat els últims mesos una campanya de difusió de la bondat del nou tribut, amb l’objectiu de guanyar partidaris i aconseguir, finalment, el vist-i-plau del Govern de la Generalitat. La patronal eòlica catalana, EolicCat, al seu torn, havia condemnat la proposta, titllant-la d’inviable i de que provocaria l’aturada definitiva del sector a Catalunya.

El vice-president de l’AMEC i alcalde de Gandesa, Carles Luz, admet que el desenllaç de la proposta parlamentària i que el tribut no s’aplicarà aquest 2017. Ara bé, no ho considera una derrota i anuncia la creació d’una taula de treball amb diversos departaments de la Generalitat per reconduir i consensuar el tribut.

Luz justifica que sobre la taula del Govern hi havia plantejades una desena de taxes noves de diversa índole i que en el cas del cànon eòlic hi havia reticències perquè es considerava un càrrega impositiva sobre una energia renovable, com defensa EolicCat. «Hem de fer entendre que no es tracta d’un nou impost, sinó de regular per llei un cànon que ja existeix encara que s’aplica de manera dispar entre els municipis».</span

El cànon, insisteix l’associació de municipis, acabaria amb les desigualtats actuals. Per posar un exemple, el municipi que més cobra per megawatt és la Torre de l’Espanyol –uns 5.000 euros-, i el que menys és Pradell de la Teixeta (Priorat) – uns 300 euros-. A la Terra Alta, els pobles amb parcs eòlics cobren de mitjana uns 700 euros per MW.

La proposta de cànon fixava imports d’entre 2.700 i 3.900 euros/MW i any.

A Catalunya, la figura no està regulada per cap normativa i és, simplement, un acord de bona voluntat entre les parts, fet que genera inseguretat als municipis.

AutoGas: mobilitat ecològica disponible avui i per a tots

Més de 25 milions de vehicles en tot el món, 15 milions d’ells a Europa, utilitzen com a carburant l’AutoGas o GLP (Gas Liquat del Petroli) d’automoció. Aquest combustible alternatiu, mescla de propà i butà, ofereix idèntiques prestacions que els tradicionals, però reduint les emissions quasi per complet, el que el converteix en una solució ecològica per al transport i que ja està a disposició dels usuaris A Espanya estan matriculats uns 50.000 vehicles a AutoGas, una xifra “encara per sota del potencial d’aquest carburant”, senyala Jaime Fernández-Cuesta, Director Ejectiu de GLP de Repsol, distribuïdor líder a España.
“Totes les anomenades energies alternatives jugaran un paper” per aconseguir una mobilitat sostenible, “però l’única acabada a dia d’avui per infraestructura, autonomia i flexibilitat és l’AutoGas”, afegeix Fernández-Cuesta. En un context en el que les grans ciutats europees s’enfronten a un problema de qualitat de l’aire, els vehicles a GLP redueixen les emissions d’òxids de nitrogen (NOx) a un 70% i fins a un 90% les de partícules respecte als combustibles convencionals, segons dades de l’Asociación Española de Operadores de GLP (AOGLP).

Una infraestructura ja preparada Amb l’objectiu de que en el 2050 el 10% del parc automobilístic a la UE utilitzi energies alternatives, la Directiva Europea 2014/94/UE defineix al GLP com un dels combustibles que els Estats membres han d’impulsar, pel seu potencial per afavorir un transport baix en emissions tant en entorns urbans com en llarga distància. Els vehicles AutoGas són bi-fuel, és a dir, amb dos dipòsits (GLP i gasolina) que es poden utilitzar indistintament, però “els conductors circulen tot el temps possible amb GLP, perquè suposa un estalvi €/Km de fins un 40% amb les mateixes prestacions”, continua Fernández-Cuesta. El baix preu del GLP d’automoció i el fet de que el cost d’aquests vehicles sigui similar al dels convencionals, els fa molt competitius davant dels elèctrics i híbrids, que pràcticament dupliquen el seu import. La seva autonomia varia segons la mida del dipòsit de gas i de la motorització del cotxe. Amb un motor de 100 CV i un dipòsit de 74 litres s’arriba als 600 kilòmetres, que, si es combina amb l’ús del tanc de gasolina, s’amplien fins els 1.200 kilòmetres. En qualsevol cas, repostar GLP no suposa un problema.
Repsol compta amb 369 estacions de servei que ofereixen AutoGas, a les que es sumen les d’altres operadors fins arribar a més de 500 punts de subministra. Una xarxa que, segons explica Fernández-Cuesta, “permet la mobilitat per tota Espanya amb plena tranquil·litat i que és capaç d’abastir a un parc d’automòbils cinc vegades superior al que circula actualment”. “A més a més, a diferència d’altres energies alternatives, aquesta xarxa es pot ampliar sense que impliqui una gran inversió o tecnologia”, afegeix.

El Port té pràcticament tancada l’ocupació de les 18 noves hectàrees del moll de la Química

L’Autoritat Portuària de Tarragona (APT) té pràcticament tancada l’ocupació de les 18 hectàrees del seu projecte d’ampliació del Moll de la Química. A l’actualitat, únicament queden lliures 1,5 hectàrees,
segons informen fonts de l’APT. La previsió de l’APT és que a finals d’aquest any s’hagi concessionat tota la superfície disponible. L’ampliació dobla la superfície anterior del moll de la Química, situant-se ara en 36 hectàrees destinades al sector petroquímic. Entre les empreses que han demanant una major superfície, destaca Euroenergo, amb una reserva de 9 hectàrees. Tepsa, Repsol i Vopak-Terquimsa completarien fins a la data les reserves de terreny. L’ampliació compta amb una línia d’atracada addicional d’aprop de 1.200 metres distribuïda en tres alineacions, amb calats màxims de 16,5 metres, pel que podran atracar els majors bucs químics que operen a l’actualitat. Amb l’ampliació, el moll de la Química tindrà capacitat per a albergar sitges de fins a 40 metres d’altura, i el volum d’emmagatzematge total passarà dels 2,5 milions de tones actuals de capacitat als 8 milions. En aquesta infraestructura s’han invertit 70 milions d’euros als que es sumaran 36 milions per a equipar espais aportades per les empreses. S’ha de tenir em compta que les obres d’ampliació del moll de la Química van finalitzar al 2013, després de poc més de dos anys d’obres. Una plataforma que va sortir al mercat en plena crisis i davant unes perspectives llavors poc favorables per a la indústria en general. Pel que el fet que durant aquests últims anys s’hagi tancat la concessió de tota la superfície pot qualificar-se d’autèntic èxit, a més a més d’obrir noves possibilitats per al sector petroquímic local,

El negoci de productes químics per a cuir de BASF formarà part del Grup Stahl

BASF i Stahl han firmat un acord per a unir els seus negocis de químics per a cuir. L’operació està subjecta a l’aprovació de les autoritats pertinents i es preveu que acabi en l’últim trimestre de 2017. Segons els termes de l’acord, BASF rebrà una participació minoritària del 16% en el Grup Stahl. A més a més, BASF proporcionarà a Stahl volums significatius de productes químics per al cuir segons un acord de subministra a mitjà i llarg termini. La transacció inclou el negoci global de cuir de BASF,
així com el seu centre de producció a L’Hospitalet. Unes 210 posicions en tot el món estan incloses en la transacció, 110 d’elles a Àsia. “Aquesta associació és el pas correcte per a el pròsper negoci de productes químics per a cuir de BASF” afirma Michael Heinz, membre de la Junta Directiva de BASF SE. “Gràcies a les seves fortaleses complementàries, BASF i Stahl crearan un líder del mercat global de productes químics per al cuir, ja que junts oferirem unes avantatges sense precedents en producció, coneixement tècnic, innovació i sostenibilitat al llarg de tota la cadena de valor del cuir”, explica Christian Fischer, president de Performance Chemicals. El negoci de productes per al cuir de BASF està present al llarg de tota la cadena de valor industrial, oferint solucions innovadores i sostenibles per a tots els processos d’acabat en humit en la indústria del cuir. Amb seu a Singapur, el negoci opera a través de vendes,

Espanya torna a mirar a les renovables

El país quedà al marge de l’auge mundial de les energies netes. Després de la parada de 2012 i obligat pels compromisos europeus, el Govern s’obre de nou al sector Entre 2013 i 2015, la potència eòlica instal·lada va créixer més d’un 20% a Europa, un 36% a Àsia i un 24% a Amèrica del Nord. Espanya, en aquest mateix període aquí va créixer un 0,07%, l’equivalent a instal·lar només set aerogeneradors en dos anys. Entre 2013 i 2015, la potència solar fotovoltaica augmentà més d’un 15% a Europa, un 58% a Àsia i un 52% a Amèrica del Nord. En el cas de l’eòlica, el seu creixement va ser suau i una mica més ordena El caos se produí amb la solar. “Va ser un desenvolupament brusc. “vàrem fer la cosa insostenible. “va ser un error regulador”. Tots es refereixen a