Un estudi relaciona l’asma infantil amb la contaminació d’aire

Un 38% dels casos d’asma infantil són atribuïbles a la contaminació atmosfèrica, segons un estudi dut a terme per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGLOBAL) i l’Institute for Transport Studies de Leeds (Regne Unit).

La investigació, que s’ha dut a terme a la ciutat de Bradford (Regne Unit), destaca que la contaminació procedent del trànsit podria ser específicament responsable del 24% dels casos.

L’equip d’investigadors de l’ISGLOBAL -centre impulsat per la Fundació Bancària La Caixa- i de l’Institute for Transport Studies de Leeds ha utilitzat un model de nou desenvolupament per analitzar l’impacte que l’exposició als òxids de nitrogen (NOx) -gasos que es troben entre els contaminants de l’aire- té en el desenvolupament de l’asma infantil.

El treball, que es va publicar a la revista “Environment International”, va utilitzar un model que uneix les dades d’altres quatre models diferents relatius a trànsit, emissions, dispersió atmosfèrica i salut a Bradford, cosa que va permetre als investigadors traçar tota la cadena d’impacte, des de les fonts de contaminació de l’aire fins a les vies per les quals aquesta afecta la salut dels nens.

Els resultats indiquen que fins al 38% de tots els casos anuals d’asma infantil en Bradford -sisena ciutat més gran del Regne Unit, amb una població multiètnica de més de 530.000 persones i que està entre el 10% de les localitats britàniques més desafavorides-, poden ser atribuïbles a la contaminació de l’aire.

“Quan ajustem els nostres resultats usant mesuraments reals de contaminants de l’aire vam veure que fins al 24% dels casos anuals podrien atribuir-se a la contaminació de l’aire relacionada amb el trànsit”, ha destacat el director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d’ISGLOBAL, Mark Nieuwenhuijsen.

L’autora principal de l’estudi, Haneen Khreis, investigadora d’ISGLOBAL i de l’Institute for Transport Studies de Leeds, ha explicat que “les taxes de casos d’asma infantil a Bradford són més altes que la mitjana del Regne Unit, igual que els ingressos hospitalaris per urgències de nens asmàtics menors de 16 anys”.

“Investigacions prèvies del nostre equip van demostrar que els nens i nenes exposats a alts nivells de contaminació de l’aire procedent del trànsit tenen un major risc de desenvolupar asma”, ha recordat Khreis.

“Quantificar el nombre de casos d’asma infantil que són directament atribuïbles a la contaminació de l’aire relacionada amb el trànsit no s’havia fet en el passat i, com demostrem ara, una part important dels casos és en bona mesura prevenible”, ha explicat la investigadora.

Khreis ha apuntat que aquesta investigació “demostra que, si bé les mesures populars com aturar els vehicles al ralentí fora de les escoles o proporcionar rutes de vianants allunyades de les carreteres són importants, les solucions proposades per mitigar la contaminació del trànsit no s’haurien de restringir a àrees localitzades”.

font:puntavui

 

Les renovables busquen qui les emmagatzemi

L’avenç cap a un sistema amb un protagonisme més gran de l’energia solar i eòlica fa del tot imprescindible trobar la millor manera d’emmagatzemar l’electricitat sobrant.

Els costos de generació d’energia solar i eòlica s’han reduït considerablement des de l’any 2010, un 73% i un 23% respectivament, segons l’Agència Internacional de les Energies Renovables (IRENA). Gràcies a aquesta reducció avui dia són plenament competitives sense necessitat de primes. Ara, l’handicap més gran d’aquestes fonts energètiques se centra en el fet que no generen energia d’una manera constant, sinó que la producció depèn de les canviants condicions atmosfèriques, concretament del sol i del vent.

Tanmateix, per molt que se n’abarateixin els costos, un sistema elèctric amb més presència d’energia solar i eòlica, a hores d’ara, no és sostenible sense un sistema eficient d’emmagatzematge i, al mateix temps, viable econòmicament. Només cal veure el cas d’Alemanya que, degut a un excés de producció energètica, es va veure obligat a pagar els consumidors perquè utilitzessin l’electricitat sobrant.

“Cada cop és més important trobar una forma eficient d’emmagatzematge davant de l’actual aposta per les renovables”, adverteix Jordi Llorca, membre de l’Institut de Tècniques Energètiques de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Quan es trobi una solució a aquest problema, la penetració de les renovables al mix elèctric serà massiva. En aquest sentit, l’evolució dels sistemes d’emmagatzemament o acumulació d’energia elèctrica a gran escala és “una àrea clau per avançar cap a un sistema energètic descarbonitzat”, assenyala, al seu torn, Joan Ramon Morante, professor de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya.

Deixant de banda les centrals hidroelèctriques, que a la nit aprofiten l’energia sobrant del sistema elèctric per bombar aigua, fins fa poc, l’electricitat s’havia de generar en el mateix moment que es consumia perquè no hi havia capacitat suficient per emmagatzemar-la. Actualment, han emergit nous sistemes, cada cop més evolucionats i perfeccionats, com l’acumulació d’energia en bateries, la pila de combustible d’hidrogen o els supercondensadors.

“Les bateries de liti estan més pensades per a mòbils, ordinadors i vehicles elèctrics que no pas per a necessitats estacionàries, ja que l’ús és limitat i la tecnologia, cara”, adverteix Morante. “S’estan investigant en la creació de bateries d’altres elements químics com el sodi o el magnesi”, afegeix l’expert de l’IREC. Les perspectives de futur són positives: el preus de les bateries d’emmagatzematge energètic per a aplicacions estacionàries podria reduir-se un 66% fins a l’any 2030. Alhora, segons un recent estudi d’IRENA, multiplicarien per 17 el mercat de l’emmagatzematge.

L’hidrogen és considerat per alguns una de les alternatives amb més futur ja que compta amb una capacitat d’emmagatzematge gairebé tres vegades superior al gas natural i no genera contaminants, només desprèn aigua en el procés de combustió. Un altre dels avantatges és que “permet acumular energia durant llargs períodes de temps”, indica Jordi Llorca. “El problema sorgeix a l’hora d’emmagatzemar i transportar aquest hidrogen”, adverteix Morante.

“Una de les opcions més esteses és la pila d’hidrogen, una tecnologia coneguda i utilitzada, però cara”, reconeix Llorca. No obstant això, quan es parla d’hidrogen, l’alternativa que cada cop cobra més notorietat és el power to gas (P2G), explica l’expert de la UPC, que consisteix a injectar l’hidrogen a la xarxa de gas natural. Una fórmula que afegeix una petita part al flux gasós. Una altra opció implica transformar l’hidrogen en un gas sintètic, com si es tractés de metà. “França i Alemanya ja tenen projectes pilot que estan començant a aplicar aquest mètode”, assegura Llorca.

Els supercondensadors o ultracondensadors són dispositius electroquímics amb una densitat d’energia extraordinàriament alta, és a dir, capaços d’emmagatzemar i proporcionar energia de manera molt ràpida. S’utilitzen per cobrir les puntes de demanda de la xarxa elèctrica o per fer front a interrupcions del subministrament de poca durada, entre d’altres aplicacions. Sovint, són un complement de les bateries. El seu principal inconvenient és el preu, que és força més elevat

Finalment, els experts consultats també parlen d’utilitzar l’energia solar per escalfar un líquid o sals foses. La calor generada que s’hi manté s’aprofita per crear electricitat mitjançant turbines de vapor hores després que s’hagi post el sol. El sistema, però, “només és vàlid per a períodes curts, tot i que a Aràbia Saudita i a d’altres països ja s’està utilitzant”, assegura Llorca.

Les tecnologies d’emmagatzematge esmentades són, en opinió de Joan Ramon Morate i Jordi Llorca, les que tenen més opcions de cara al futur.

PRESA ESTRATÈGICA DE DECISIONS A PARTIR DE L’ANÀLISI DE DADES

En les empreses, és habitual la recopilació de dades de tot tipus, com a paràmetres de fabricació, quantitats fabricades, temps de processament, dades de qualitat de producte, productes comprats, salaris i la seva segmentació en diferents partides, operaris, vendes, clients, estocs, assajos de producte i un llarg etcètera impossible d’enumerar.

Els suports informàtics utilitzats per emmagatzemar aquesta informació també són diversos, com a fulles de dades d’Excel, SAP i uns altres ERP’s, CRM’s, Acces i dades emmagatzemades en pàgines web entre molts altres suports.

Continua llegint «PRESA ESTRATÈGICA DE DECISIONS A PARTIR DE L’ANÀLISI DE DADES»

Alemanya inverteix en solar, eòlica i biomassa

Alemanya està dient adéu a l’energia nuclear, combustibles fòssils i carbó per una opció més sostenible en llarg i mitjà termini.

L’energia pot marcar la diferència entre un país que avança i un país presoner del passat. Alemanya aquesta impulsant una revolució renovable i l’energia eòlica i solar són els puntals d’aquestes transformacions. El 2009 el país tenia 3mil 800 megawatts de capacitat instal·lada i en 2015 va aconseguir una capacitat instal·lada de més de 43GW la capacitat més alta d’Europa i una de les més altes del món. El 2012 durant dos dies consecutius les plantes d’energia solar fotovoltaiques instal·lades a Alemanya van produir 22 000 MWh a l’hora del migdia, equivalents a la potència de generació de vint centrals nuclears.

D’acord a dades d’un informe de la publicació Energia Neta XXI destaca que la revolució renovable d’Alemanya anomenada Energiewende està en apogéo i pel que sembla està donant un tret de gràcia al carbó, petroli i nuclear per canviar-les per energia eòlica, solar, biomassa i altres renovables. El setembre passat l’Associació Alemanya d’Aigua i Energia va reportar que l’energia neta, principalment eòlica i solar, ja duplica la generació amb energia nuclear.

A més l’energia solar ja és més barata que els combustibles fòssils. Aquest país està atorgant incentius i subsidis per a la instal·lació de panells solars en els sistemes de calefacció. El 2010 les energies renovables van generar més de 370 mil llocs de treball a Alemanya demostrant la importància d’aquest sector, més enllà de la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

Alemanya és el país que més compromès ha estat amb aquest canvi mitjançant el seu famós “Energiewende”, o pla de reconversió energètica aprovat fa quatre anys, té com a objectiu reemplaçar l’energia nuclear i d’origen fòssil (és a dir, el gas natural, el carbó i el petroli, carbó) per energies renovables (com l’eòlica, la solar i la biomassa) buscant la protecció del medi ambient, costos assequibles per a la població alemanya i la seguretat energètica del país.

També trencant rècords i lideratge mundial
És en aquest context que durant els últims anys Alemanya ha arribat a un nou rècord mundial en produir els seus centrals d’energia solar fotovoltaica 22 gigawatts d’electricitat per hora, l’equivalent a la producció de 20 centrals nuclears. Energia Neta XXI destaca que actualment la capacitat instal·lada d’Alemanya per generar aquesta energia fotovoltaica és similar a la del total de la resta del món i proveeix prop del 20% de l’energia que consumeix aquesta nació.

Alemanya començarà a utilitzar només automòbils elèctrics no contaminants

La meta fonamental en els propers cinc anys és reduir 10 milions de les 165 milions de tones que s’emeten anualment. S’espera que el nombre d’automòbils verds s’incrementi fins arribar al milió de vehicles elèctrics.
Alemanya aquesta subsidiant els automòbils verds elèctrics. El ministre de Finances va anunciar un finançament de mil milions d’euros per canviar a tot un país i ajudar a salvar el planeta. Un reporti d’Energia Neta XXI destaca que el 2030 estarà prohibida la venda de vehicles que no siguin elèctrics o híbrids.

Però els canvis han començat des de ja. S’ha anunciat que cada persona que compri un acte elèctric el cost no superi els 60mil euros, rebrà un descompte de 4 mil euros i si el carro és híbrid serà creditor d’un finançament de 3 mil.

La mesura semblés una mica trasbalsada però té sentit segons un informe d’Energia Neta XXI aquest país europeu promou fortament la generació d’energia eòlica, solar, biomassa i ja ha tancat amb tres cadenats la meitat de les seves plantes nuclears.

Les dades sonen afalagadors, però encara queda per veure si el món decideix apostar per un lloc millor per a tots i no una societat industrialitzada excloent que consumeix els seus recursos i devasta la seva pròpia casa, el planeta en què vivim.