Així serà la planta fotovoltaica de 590 MW d’Iberdrola que trepitjarà els terrenys de la central nuclear d’Almaraz

La Delegació del Govern a Extremadura ha sotmès a informació pública l’Estudi d’Impacte Ambiental i les sol·licituds d’autorització Administrativa Prèvia i de Construcció per al projecte d’execució de la planta fotovoltaica denominada “FV Francisco Pizarro”, la més gran d’Europa, de 590 de MWp de potència, i les seves infraestructures d’evacuació.

La instal·lació està promoguda per la companyia Iberdrola i el pressupost supera els 506.400.000 d’euros, IVA inclòs, segons l’anunci que va publicar el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).

La sol·licitud de l’Autorització Administrativa Prèvia inclou la declaració d’utilitat pública.

La planta fotovoltaica està projectada en terrenys dels termes municipals de les localitats de Càceres de Torrecillas de la Tesa i Aldeacentenera.

La infraestructures d’evacuació afecta, a més de a aquests dos, als municipis de Deleitosa, Jaraicejo, Cases de Miravete, Figuera, Almaraz, Saucedilla i Romangordo i Aldeacentenera, tots ells a la província de Càceres.

Fins i tot part del projecte, probablement la línia d’evacuació, ocupa part dels terrenys de la central nuclear d’Almaraz.

El projecte consisteix en la construcció, instal·lació, operació i manteniment d’una planta solar fotovoltaica amb mòduls fotovoltaics de tecnologia policristal·lí i seguiment solar a un eix horitzontal.

La planta comptarà amb una potència instal·lada total de 589,88 MWp i la potència nominal arribarà als 503,10 MWN.

Comptarà amb 1.594.260 mòduls fotovoltaics de 370 Wp cadascun d’ells.

L’anunci del BOE parla d’una inversió de més de 500 milions d’euros, tot i que Iberdola va informar fa un mes en un comunicat que la inversió superaria els 300 milions.

La companyia va anunciar que aquesta planta, la més gran d’Europa, començaria a operar el 2022. Font: elperiodicodelaenergia

Espanya perd un altre arbitratge: tindrà que indemnitzar amb 48 milions a tres inversors en fotovoltaica

L’Institut d’Arbitratge de la Cambra de Comerç d’Estocolm ha emès un laude pel qual Espanya haurà de pagar 48 milions d’euros a tres companyies que van invertir en plantes fotovoltaiques al país pel canvi de regulació que va retallar les primes a les renovables.

Segons van explicar a Efe fonts del despatx d’advocats Gómez Acebo & Pombo, que va representar al costat del de King Spalding als demandants, el tribunal que ha dirimit l’arbitratge ha considerat que el nou marc regulador que es va establir a Espanya el 2013 i 2014 i que va modificar el del 2007 va vulnerar el Tractat de la Carta de l’Energia pel que fa a un tracte just i equitatiu a les inversions.

La Cambra de Comerç d’Estocolm reconeix als demandants danys per import de 39 milions, als quals cal sumar 6,5 milions en costes, així com interessos des del 30 de juny de a 2014 per valor de 2,5 milions d’euros.

En concret, els demandants són dos fons del gestor d’infraestructures Foresight a Luxemburg, dues de la italiana GWM Renewable Energy i Greentech Energy, en l’actualitat Athena, companyia danesa que la setmana passada anunciava, en ser una cotitzada, que li corresponien 11 milions d’aquest arbitratge favorable.

Aquestes tres companyies van comprar tres parcs fotovoltaics a Espanya amb la “expectativa legítima” que el règim regulador no es modificaria de manera substancial, segons el laude, que assenyala que, però, aquest règim va ser canviat “radicalment” privant als inversors de una part important de les seves expectatives d’ingressos.

Les mateixes fonts han assenyalat que el tribunal arbitral ha desestimat per unanimitat les objeccions efectuades per Espanya i entén que la comunicació de la Comissió Europea (CE) després del cas Achmea, que considerava il·legals els mecanismes d’arbitratge entre estats membres, no és aplicable a disputes que tinguin a veure amb tractats internacionals com la Carta de l’Energia.

En el cas Achmea, es tractava d’un tractat bilateral entre Eslovàquia i Holanda anterior a l’entrada del primer d’aquests països a la UE, tot i que la CE en la seva comunicació assenyalava que els inversors europeus no podien recórrer a tribunals d’arbitratge establerts en tractats de inversió bilaterals entre països de la UE o, per litigis entre països membres, als tribunals establerts sota la Carta de l’Energia.

Fonts del despatx Gómez Acebo & Pombo han indicat que aquest laude és el segon favorable que es produeix després de la sentència del cas Achmea, de març de 2018.

El nou laude se suma a altres favorables a inversors internacionals per la retallada en la retribució a les renovables, que va introduir el Govern del PP.

Al maig de 2017 el CIADI va dictar un laude que obliga Espanya a pagar 128 milions al fons britànic Eiser Infrastructure i al maig de 2018 va ordenar compensar Masdar, filial d’energies renovables del fons sobirà d’Abu Dhabi Mubadala, amb 64,5 milions.

A més, al febrer passat l’Institut d’Arbitratge de la Cambra de Comerç d’Estocolm va obligar a Espanya a pagar 53,3 milions d’euros a Novenergia, amb seu a Luxemburg, encara que posteriorment la justícia sueca va suspendre aquesta decisió, i al juny d’aquest any el CIADI va dictar un laude que exigeix a Espanya el pagament de 112 milions al fons Antin.

La ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, va indicar a l’agost passat que les reclamacions contra Espanya davant instàncies internacionals d’arbitratge per les retallades de primes a les renovables superen els 8.000 milions d’euros.

font:elperiodicodelaenergia