La indústria química tarragonina es manté com un dels principals motors econòmics del territori

El sector va tancar l’any passat amb una producció de 19,3 milions de tones, la quarta més elevada dels darrers quinze anys, però per sota dels registres de 2015, 2016 i 2017. El territori concentra la meitat de l’activitat química de Catalunya i la quarta part de tot l’Estat. El sector dona feina a prop de 10.500 treballadors, entre directes i indirectes, i genera més de 31.000 llocs de treball induïts. Segons les dades de l’informe públic 2018 de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), aquesta activitat va originar l’any passat més de la meitat de les exportacions de la demarcació i gairebé dos de cada tres moviments del port de Tarragona.

En aquest sentit, un 59,5% de les exportacions es queden a la Unió Europea, mentre que el 10,6% corresponen a la resta d’Europa, el 12,6% a Amèrica i el 11,5% a Àsia. Per països, les vendes es concentren a França, Itàlia, Alemanya, Portugal, Suïssa, els Països Baixos, el Regne Unit, els Estats Units, Bèlgica, Turquia i la Xina.

El sector químic d’Espanya acumula un creixement de l’32% en el període 2007 a 2018. El 2018 va facturar 65.467.000 d’euros, un 4% més que l’any anterior. A més, el sector té una previsió mundial de creixement de l’4,5% fins al 2030.

L’informe de l’AEQT reafirma la química com una indústria “de present i de futur, amb una contribució cabdal a la societat gràcies als seus importants esforços en recerca i desenvolupament”, sobretot en sectors com la construcció, la salut, l’agricultura, el tractament d’aigua, l’automoció, el tèxtil o l’alimentació.

El document destaca l’increment de l’ús d’aigua regenerada per part de les empreses de l’AEQT, amb 4,7 hectòmetres cúbics consumits en 2018 de 32,24 hectòmetres cúbics d’aigua consumits en conjunt. El 14,58% de l’aigua consumida per les empreses de l’AEQT va ser regenerada, davant el 13,44% de l’2017 -amb 4,7 hectòmetres cúbics sobre 34,98-.

Emissions amb tendència a la baixa

Les xifres d’abocaments i emissions derivades de l’activitat de l’AEQT de l’any passat mostren una tendència generalitzada a la baixa. Entre aquestes destaquen 4,7 milions de tones de diòxid de carboni, 1.129 tones de compostos orgànics volàtils, 276,47 tones de nitrogen i 5,4 tones de diòxid de sofre, entre d’altres.

A més, l’AEQT destaca la iniciativa ‘Zero Pellet Loss’, que es treballa des de principis de 2018 i que persegueix, a través de la implementació d’una sèrie de protocols i estàndards compartits, evitar episodis de pèrdua o abocament accidental de “pellets”. L’objectiu ara és incorporar, a més de les empreses productores, altres agents implicats en el seu cicle de vida com ara empreses de transport, emmagatzematge i reciclatge. La mesura pretén evitar així els episodis de proliferació de petites boles de plàstic a les platges de la Costa Daurada.

El sector reclama les infraestructures pendents

A l’informe, l’AEQT reclama potenciar la finalització de l’A-27 perquè les mercaderies perilloses puguin trobar una sortida en direcció a l’interior -sigui a través d’aquesta mateixa autovia o d’alguna via alternativa que quedi alliberada com a conseqüència de la posada en funcionament- i reclama també les infraestructures de ferrocarril amb la “inajornable” arribada del Corredor Mediterrani. A més, el sector també es queixa de les dificultats que existeixen per atraure trànsit marítim intermodal.

El treball conjunt desenvolupat amb el Per de Tarragona per a l’impuls de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL); l’èxit de les certificacions conjuntes AEQT-AEST, que s’han començat a “exportar” a altres zones; l’elaboració d’un nou mapa logístic que revela els principals fluxos i mitjans de transport emprats pel sector, o el paper que juga el Panell Públic Assessor (PPA) com a eina de diàleg amb la societat són altres dels temes que es radiografien al informe.

Aposta pels materials reutilitzables, reciclables o compostables

El document també subratlla els esforços que ha fet el sector a l’hora de desenvolupar nous productes reutilitzables, reciclables o compostables davant les restriccions en els plàstics d’un sol ús. Cada vegada és més habitual, per exemple, el desenvolupament dels anomenats bioplàstics, així com també de nous materials compostables o biodegradables. Així mateix, la indústria també treballa amb el principi de l’ecodisseny, que implica que els nous productes es desenvolupin pensant en la seva reutilització o en facilitar el seu reciclatge. Font: diaridetarragona

El Port de Tarragona presenta ChemMed com a nou membre de la plataforma European Chemical Site Promotion Platform

El passat 16 i 17 d’octubre una delegació del Port de Tarragona, en representació de ChemMed, es va presentar com a nou membre a l’European Chemical Site Promotion Platform (ECSPP) al Regne Unit. Aquesta ha estat la primera vegada que ChemMed -clúster industrial logístic, acadèmic i científic de la química de Tarragona- ha participat com a membre de l’ECSPP, de la qual n’és membre des de principis de 2019. La principal missió d’aquesta plataforma és la creació d’espais conjunts entre representants de clústers i parcs químics europeus per donar la possibilitat de conèixer novetats, característiques, networking i futur dins d’aquest sector.

La delegació del Port de Tarragona es va desplaçar fins a Kingston Upon Hull (UK), un dels parcs químics més importants del Regne Unit i membre d’aquesta plataforma. Les reunions d’aquesta associació sempre s’organitzen en localitats europees on resideix un parc o clúster químic rellevant. La trobada ha servit perquè el Port de Tarragona presenti en aquest entorn el clúster ChemMed com a agent i acompanyant per aprofitar les oportunitats d’inversió i de negoci que ofereix el parc químic de Tarragona.

Durant la reunió que el Port de Tarragona va mantenir amb el president de l’ECSPP va posar de manifest les principals accions que s’estan duent a terme per oferir millors infraestructures i serveis, com és el cas de l’ampliació del Moll de la Química amb 18 noves hectàrees per a l’emmagatzematge i distribució; i els factors claus que posicionen el Port i ChemMed com a Hub Químic del Mediterrani.

Port líder del sud d’Europa en el sector químic

El Port de Tarragona és un referent en el tràfic de productes químics a la mediterrània. En gran part per l’oferta d’un servei d’emmagatzematge diversificat. En primer lloc, la inversió desenvolupada en el moll de la Química, ha permès doblar la superfície del Port dedicada a l’emmagatzematge de líquids a granel. L’extensió d’aquesta esplanada s’ha doblat, passant de les 18 Ha inicials a les 36 Ha actuals, La qual cosa ha permès oferir una oportunitat de creixement a les terminals independents d’emmagatzematge líquid.

En segon lloc, les instal·lacions poden emmagatzemar gran varietat de productes líquids amb totes les garanties de seguretat, independentment de si són petrolis, hidrocarburs, petroquímics, químics o altres mercaderies perilloses, en tres terminals independents.

L’actual capacitat d’emmagatzematge ronda els 800.000 m³ i la intenció és duplicar aquesta xifra en els anys vinents, per assolir el milió i mig de metres cúbics destinats exclusivament a l’emmagatzematge d’aquests productes.

Trobada dels principals parcs químics europeus

La trobada dels membres de la plataforma ECSPP va començar amb una reunió on es va analitzar la situació econòmica, la visió de futur dels projectes i l’estat de les inversions en el Regne Unit davant de l’imminent sortida del país de la Unió Europea.

A continuació, la trobada va consistir en un simpòsium per tal de compartir i conèixer les principals inversions que s’estan realitzant al sector químic europeu. Els assistents també van poder participar en una visita al complex químic de la població de Kingston Upon Hull i van poder comprovar de primera mà el model de gestió que allà s’aplica.

L’activitat de l’ECSPP es remunta a l’any 2003, data del seu naixement. La idea de la creació d’aquest fòrum és l’intercanvi d’informació i percepcions sobre assumptes d’interès en comú del sector es va concretar dos anys després . mitjançant la redacció d’un Pla de Negoci i el desenvolupament d’un marc i condicions i necessitats. Durant l’any 2005, a Viena, es va anunciar oficialment la creació de l’European Chemical Site Promotion Platform (ECSPP). Font: portdetarragona

Ercros ha culminat l’ampliació de la planta de clor-sosa de Vila-seca I

D’acord amb el Pla Act anunciat per Ercros, l’empresa ha culminat la tercera ampliació de la capacitat de la planta de producció de clor i sosa càustica de la fàbrica de Vila-seca I, amb la posada en marxa d’un nou electrolitzador que amplia la capacitat de la planta en altres 26.000 t/any.

Després d’aquesta ampliació, la capacitat total de producció de clor d’Ercros és de 217.000 t/any (172.000 t/any a la fàbrica de Vila-seca I i 45.000 t/any a la de Sabiñánigo), fet que consolida a l’empresa com la primera fabricant espanyola i novena europea de clor i sosa càustica.

Amb les tres ampliacions portades a terme entre 2017 i 2019, la producció real de clor i sosa d’Ercros ha recuperat el nivell que tenia abans del cessament de la tecnologia de mercuri, arran de la prohibició europea de fer servir el mercuri a les plantes de clor-àlcali. A l’actualitat, Ercros fabrica tot el clor i sosa mitjançant la tecnologia de membrana, que està considerada com la millor tecnologia disponible (MTD).Font: aeqt

BASF i CTIBiotech desenvolupen la primera pell reconstruïda humana bioimpresa en 3D que inclou macròfags immunes

El nou model en 3D permetrà la recerca i el desenvolupament de les propietats antiinflamatòries dels principis actius

Care Creations® de BASF i CTIBiotech han anunciat que treballen en una investigació conjunta per al desenvolupament dels primers models de pell bioimpresa en 3D, inclosos els macròfags immunes. Els models de teixits reconstruïts seran la base per al desenvolupament i la prova de bioactius destinats a aplicacions en la cura de la pell.

L’ús de la tecnologia de bioimpressió en 3D de CTIBiotech permetrà als científics de BASF augmentar la seva cartera de models de pell bioimpresa en 3D. La tecnologia proporcionarà una plataforma poderosa per als investigadors de la cura de la pell que desitgin estudiar la funció dels macròfags a una pell totalment reconstruïda.

Els macròfags supervisen constantment el microambient de la pell per detectar indicis d’estrès cel·lular, lesió o infecció tissular. Són essencials per cicatritzar les ferides i regenerar completament el teixit. A fi de mantenir l’homeòstasi de la pell, els macròfags tenen un alt grau de plasticitat que promou o suprimeix la inflamació.

“En comparació amb els mètodes in vitro actuals, la pell immune bioimpresa en 3D desenvolupada amb CTIBiotech permetrà una anàlisi més conforme amb la fisiologia humana i el paper immune dels macròfags”, indica Sébastien Cadau, especialista en enginyeria de teixits en 3D de la planta de BASF a Lió, França. “Així és com la tecnologia ens ajudarà a accelerar el desenvolupament de principis innovadors i molt fiables per al mercat de la cura de la pell. La nostra comprensió d’una pell immunocompetent en 3D proporciona la base per desenvolupar i provar bioactius cosmètics avançats destinats a aplicacions en la cura de la pell”.

BASF i CTIBiotech van començar la seva cooperació el 2011. El 2015, els socis d’investigació van començar a treballar en models de teixits en 3D per al desenvolupament i la prova de bioactius destinats a aplicacions en la cura de la pell. El 2018, van anunciar els primers resultats: els experts van demostrar tant la producció ex viu de sèu fisiològic en un cultiu a llarg termini d’un model en 3D de glàndula sebàcia humana, com la regulació d’aquesta producció de seu mitjançant principis actius. Font: diarimes