Les reserves de gas europees afronten l’hivern en el nivell més baix dels últims cinc anys

Les reserves de gas de la Unió Europea se situen al voltant del 64%, el nivell més baix dels darrers cinc anys per aquestes dates i clarament per sota del 77% registrat ara fa un any. Espanya presenta una situació més favorable, amb els dipòsits al 73%, tot i que també es troba per sota dels objectius europeus.

Entre les causes d’aquest descens hi ha un estiu especialment calorós, que ha incrementat la demanda elèctrica, i la reducció temporal de producció de diverses centrals nuclears europees. Aquesta situació ha obligat a recórrer més a les centrals de cicle combinat, augmentant el consum de gas precisament durant els mesos en què habitualment s’aprofita per omplir els dipòsits.

Malgrat el baix nivell de reserves, Europa es troba més preparada que durant la crisi energètica de 2022, gràcies a la diversificació dels proveïdors i a una major capacitat d’importació de gas natural liquat (GNL). Per aquest motiu, els experts consultats no preveuen problemes de desabastiment, però sí una major pressió sobre els preus energètics durant els pròxims mesos.

El gas continua tenint un paper important en la formació del preu de l’electricitat. En aquest context, la situació reforça la importància d’avançar en eficiència energètica, generació renovable, electrificació i emmagatzematge, reduint progressivament l’exposició de llars i empreses a la volatilitat dels combustibles fòssils.

Font: 3cat.info https://www.3cat.cat/3catinfo/les-reserves-europees-de-gas-en-el-nivell-mes-baix-dels-ultims-cinc-anys-que-implica/noticia/3426290/

El Govern aprova la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050

  1. L’estudi, elaborat per l’Institut Català d’Energia (ICAEN), aposta per un escenari objectiu en què s’assoleix la neutralitat climàtica del sector energètic, però adverteix que no s’aconseguirà si no s’apliquen de manera intensiva i coordinada una vintena d’estratègies
  2. L’estalvi i l’eficiència energètica són l’eix fonamental per descarbonitzar la societat catalana, i per això es preveu una reducció del 30,3% en el consum d’energia final l’any 2050
  3. L’anàlisi calcula que caldrà instal·lar 12.000 MW renovables nous fins l’any 2030 i 58.400 MW fins l’any 2050 per assolir un sistema elèctric totalment descarbonitzat, xifra que requerirà l’ocupació del 2,5% del territori per a usos energètics
  4. La descarbonització del sistema energètic català requerirà la inversió de 84.361 milions d’euros
Continua llegint «El Govern aprova la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050»

L’Empire State, edifici pioner en la reducció de consum energètic

L’emblemàtic gratacel ha reduït un 40% la despesa energètica, una mesura que hauran d’imitar els grans edificis de Nova York abans del 2030

S’imaginen com deu ser la factura de la llum de la ciutat que “no dorm mai”?. Els gratacels de Nova York són una gran font de despesa energètica, tant de nit com de dia. Potser de dia no hi ha tantes bombetes enceses però n’hi ha. Una altre despesa incessant la produeixen els ascensors. Només a Manhattan n’hi ha 63.000, que fan 35 milions de viatges al dia. Seria difícil prescindir-ne però se’n pot instal·lar de més eficients. Això han començat a fer-ho al llegendari edifici Empire State.

En 10 anys s’han gastat 550 milions de dòlars en ser més sostenibles i han reduït la factura energètica un 40%. Han canviat fins a 3 milions de bombetes, i també la composició de les finestres.

Antonhy Malkin, president de la copropietat Empire State, ha explicat tots els processos que van fer amb l’objectiu de reduir la petjada ecològica del famós edifici.

“Vam millorar l’aïllament de l’edifici. Vam posar aïllant entre els radiadors i les parets exteriors. Després vam agafar les finestres, 6.514 finestres, les vam desmuntar i hi vam enganxar una capa d’aïllant tèrmic.”

Una llei per una ciutat més sostenible

A Nova York no només gasta energia l’Empire State. Gratacels com les Torres Trump produeixen un terç de la despesa energètica total de la ciutat. Per aquest motiu, l’Ajuntament ha votat una llei per obligar uns 50.000 edificis de la ciutat a aplicar mesures d’estalvi per al 2030.

Les mesures adoptades per l’Empire State s’aniran aplicant a la resta de gratacels en els pròxims anys. A partir del 2022 s’exigirà als propietaris dels edificis començar a reduir les emissions de carboni per aconseguirreduir-les un 40% al 2030.

En aquests edificis es produeix un terç de la despesa total de la ciutat. Els que tindran més dificultat per assolir l’objectiu són els que seguint una tendència dels anys 70, són bàsicament torres de vidre, i necessiten recórrer molt més a l’aire condicionat que no pas els més antics

Les autoritats defensen que la llei millorarà la qualitat de l’aire, amb la reducció de les malalties respiratòries, i crearà noves feines relacionades en la remodelació dels edificis. Font: ccma.cat

Aprovats els nous objectius d’eficiència energètica i renovables de la UE per 2030

El Parlament Europeu va aprovar elevar la quota d’ús d’energies renovables a la UE fins al 32% del total el 2030 i un objectiu indicatiu d’eficiència energètica per a aquest any del 32.5%.

La Cambra va donar suport l’acord informal assolit al juny amb el Consell sobre eficiència energètica (434 vots a favor, 104 en contra i 37 abstencions), renovables (495 vots positius, 68 negatius i 61 abstencions) i governança de la Unió energètica (475 front a 100, amb 33 abstencions), tres textos legislatius que formen part del paquet d’energies netes. Tots dos objectius seran revisats abans de 2023, però només podran actualitzar-se per endurir-se i no per rebaixar-se.

Abaratir la factura energètica i fomentar l’autoconsum
Gràcies al foment de l’eficiència, els ciutadans veuran com baixen les seves factures. La directiva sobre energies renovables reconeix el dret a l’autoconsum, així com els drets a generar, emmagatzemar i vendre l’excés d’energia elèctrica, instal·lar i operar sistemes d’emmagatzematge i rebre remuneracions per l’excedent abocament a la xarxa.

El text acordat també impedeix s’aplica càrrecs a l’autoconsum com l’anomenat “impost al sol” aplicat a Espanya, encara que aquesta prohibició només estarà vigent fins a l’any 2026, data a partir de la qual, els Estats membres de la UE podran recórrer a una de les tres alternatives que la directiva preveu per justificar la imposició d’aquestes taxes. Europa podrà reduir la seva dependència del petroli i el gas importat, millorar la qualitat de l’aire i protegir el medi ambient.

Els països estaran obligats a introduir mesures específiques per tallar la pobresa energètica.

Cap a la segona generació de biocombustibles
Els biocombustibles de segona generació poden jugar un paper clau en la reducció de la petjada de carboni del sector del transport. El text aprovat pel Parlament Europeu dicta que, almenys el 14% del combustible utilitzat per a transport haurà de procedir de fonts renovables en 2030 i els biocarburants de primera generació amb un alt risc de “canvi indirecte en l’ús de la terra” (ILUC , és a dir, quan la terra passa de l’ús no agrícola -com pastures i boscos- a la producció d’aliments, la qual cosa augmenta les emissions de CO2) no es tindran en compte per als objectius d’ús de renovables a partir d’aquest any.

Des 2019, la contribució dels biocarburants de primera generació a aquests objectius s’anirà reduint gradualment fins a quedar fora en 2030.

Nova estructura de govern per a la Unió energètica
Cada Estat membre ha de presentar plans a deu anys sobre energia i clima, detallant objectius nacionals, polítiques i mesures en aquest àmbit, abans del 31 de desembre de 2019, i cada deu anys a partir d’aquesta data.

Declaracions dels ponents
El ponent sobre renovables, José Blanco (S & D, Espanya), va assenyalar: “desincentivem la inversió en nova producció de biocombustibles elaborats a partir d’aliments i pinsos i impulsem els biocarburants més avançats. També hem aconseguit reforçar l’autoconsum i producció com un dret, i ha quedat clara la voluntat del Parlament de prohibir els gravàmens o càrrecs a l’autoconsum com a norma general “

El ponent sobre eficiència energètica, Miroslav Poche (S & D, República Txeca) va dir: “L’increment de l’eficiència energètica beneficia a tots els europeus. Reduirà les factures, i repercutirà en la competitivitat de la indústria, rebaixant els costos i estimulant la inversió”.

Propers passos
El reglament sobre governança s’aplicarà directament en tots els Estats membres, mentre que els països tindran 18 mesos per traslladar a la legislació nacional les altres dues directives.

font:caloryfrío

4ª Edició de l’informe Internacional Energy Efficiency Scorecard de l’American Council for an Energy-Efficient Economy

Espanya se situa en la primera posició en l’apartat d’Edificació que aborda l’eficiència de les construccions tant residencials com d’ús terciari.

2018 International Energy Efficiency Scorecard

La quarta edició de l’informe International Energy Efficiency Scorecard de l’American Council for an Energy-Efficient Economy (ACEEE) que examina i compara les polítiques energètiques de 25 països del món, situa Espanya en la primera posició en l’apartat de «Edificació», que aborda l’eficiència de les construccions tant residencials com d’ús terciari. En el seu conjunt, aquests 25 països van representar el 2014 el 78% de tota l’energia consumida i més del 80% del PIB mundial.

Espanya que va ser inclosa en 2014 per primera vegada en aquest informe i que va ocupar la cinquena plaça en la categoria de «Edificació» en 2016, compartida amb Canadà, ha passat dos anys després a ocupar la primera plaça, obtenint 22 punts d’un màxim de 25. Espanya ha estat escollida com la nació més eficient, seguida de França, Anglaterra i Holanda amb 21 punts i Alemanya amb 20 punts.
Espanya obté la màxima puntuació, 5 punts sobre 5 possibles, en els indicadors que avaluen el nivell de la reglamentació tècnica energètica sobre edificació. També obté una elevada puntuació pel que fa a instal·lacions, 4 sobre 5 en normativa i 2 sobre 2 en etiquetatge.

L’informe valora positivament la política de rehabilitació a Espanya i ens atorga una puntuació de 3 punts sobre 4 possibles, només superada per França que arriba als 4 punts. En aquest mateix ja es pronunciava la Comissió Europea que va valorar la «Estratègia a llarg termini per a la rehabilitació energètica en el sector de l’edificació a Espanya» (ERESEE 2014) com la millor dels 27 països de la UE.

Finalment, pel que fa a intensitat energètica, Espanya obté 2,5 punts sobre 3 possibles, la màxima puntuació, que és compartida amb altres països europeus com Anglaterra, Holanda o Itàlia.
Segons es destaca en l’informe Espanya obté aquest el primer lloc en la categoria de «Edificació», gràcies a la baixa intensitat energètica dels seus edificis i al seu sòlida Reglamentació sobre edificació, que inclou una àmplia gamma d’exigències tècniques, així com requisits d’eficiència energètica obligatoris per a les intervencions en edificació existent.

Actualment, el Ministeri de Foment té en informació pública la nova actualització del Document Bàsic d’Estalvi d’Energia del Codi Tècnic de l’Edificació, que suposarà un avenç considerable en les exigències reglamentàries d’eficiència energètica de l’edificació.

font:codigotecnico