Unes erugues que digereixen plàstic poden ser la solució a la contaminació per plàstics

Una espècie d’erugues, conegudes com a cucs de cera, poden digerir el plàstic fins el punt de ser capaces d’alimentar-se, literalment, de bosses de plàstic. L’any 2017 es va descobrir per primer cop que tenien aquesta capacitat, cosa que va obrir la porta a que tinguessin un paper crucial en un dels problemes mediambientals més urgents que tenim: el de la contaminació per plàstics, ja que fins i tot són capaços de digerir el polietilè, un dels productes no-biodegradables més comuns. Des d’aleshores, un equip ha estat treballant per comprendre com són capaços de fer-ho, cosa que els ha dut a descobrir que aquesta capacitat tan especial es deu al microbioma d’aquestes erugues.

Continua llegint «Unes erugues que digereixen plàstic poden ser la solució a la contaminació per plàstics»

Investigadors catalans creen un material que podria substituir les bosses de plàstic al súper

L’envàs és biodegradable, d’origen natural i comestible i garanteix les propietats dels aliments

Investigadors catalans han creat un material nou que podria substituir les bosses de plàstic als supermercats. Es tracta d’un embalatge biodegradable, d’origen natural i que, a més a més, és comestible. El nou embolcall està elaborat a partir de matèries primeres d’origen vegetal i garanteix les propietats dels aliments, alhora que n’allarga la vida útil.

De moment, per comprovar l’eficiència d’aquest material, ja l’han provat per embalar maduixes del Maresme i el resultat ha estat molt positiu. La fruita s’ha fet més resistent als fongs i ha mantingut l’aspecte original durant més temps.

L’objectiu: reduir el malbaratament

El projecte està liderat pel Centre Català del Plàstic de la Universitat Politècnica de Catalunya i la investigadora Farayde Fakhouri, i vol reduir el malbaratament d’aliments. Es calcula que un de cada tres aliments que venen els supermercats s’acaba llençant. En el cas de les fruites, verdures i hortalisses, la quantitat de productes que es llencen frega el 50%. Font:rac1

Neix un nou tipus de plàstic, capaç de ser reciclat indefinidament

Es tracta del PDK, un polímer 100% reciclable que, a més de poder tornar al seu estat molecular original, pot adquirir noves propietats

Des al cim de l’Everest, a gairebé 9.000 metres d’altura, fins a més de deu quilòmetres de profunditat, a la fossa de les Mariannes. A dia d’avui, no hi ha cap racó del planeta lliure de plàstic. De fet, s’estima que l’any 2050 hi haurà més plàstic que peixos en l’oceà, el que revela com d’important és per a nosaltres la salut del planeta que ens proporciona pràcticament tot el que necessitem per viure.

Davant d’aquest escenari, són molts els que s’han interessat per acabar amb la contaminació dels plàstics, com és el cas del jove holandès Boyan Slat, el creador de la primera gran barrera artificial que aspira que siguin les pròpies corrents marins què netegin les grans ‘illes’ d’escombraries de l’oceà.

Però hi ha també altres casos semblants que busquen posar fi a aquest tipus de contaminació, com el d’un equip d’investigadors del Laboratori de Berkeley (EUA) que ha aconseguit desenvolupar un plàstic capaç de descompondre i reciclar de forma indefinida.

Això és una cosa realment innovador, ja que la majoria de plàstics no estan dissenyats perquè puguin reciclar-se, ja que contenen certs additius com els colorants o altres substàncies químiques que ho impedeixen. Fins i tot el considerat com el més ‘reciclable’ dels plàstics, el tereftalat de polietilè (PET, per les sigles en anglès), que triga uns 700 anys a degradar-se, es recicla a una taxa de només el 20 o el 30%.

Els resultats de l’equip de Berkeley es recullen en un estudi publicat el passat mes d’abril a la revista especialitzada Nature Chemistry en què els autors, liderats per Peter Christensen, un investigador postdoctoral, expliquen que és possible descompondre, a nivell molecular, un tros de plàstic sense que aquest perdi les seves qualitats inicials (pes molecular, estabilitat tèrmica, etc.).

En concret, el tipus de polímer que permet aquesta descomposició en monòmers dels polímers de carboni dels quals estan fets els plàstics rep el nom de poli (dicetoenamina) (PDK, per les sigles en anglès) i, a diferència d’altres, pot separar-se dels components químics que atorguen duresa, flexibilitat o color a la roba, a les fundes dels mòbils o als adhesius, entre molts altres, en entrar en contacte amb una solució àcida que trenca els enllaços entre monòmers alhora que els separa dels additius.

Es tracta, en definitiva, d’una alternativa a molts plàstics no reciclables. Una troballa que, segons els experts, arriba en un moment clau, ja que si no modernitzar els nostres sistemes de reciclatge i repensar quin ús hauríem de fer de materials sintètics com els plàstics, les conseqüències podrien ser irreversibles.

El primer polímer de plàstic va ser sintetitzat en 1907 i des de llavors la seva producció no ha deixat d’augmentar, podent arribar en 2050 als 500 milions de tones. Fins i tot els cosmètics i els dentifricis contenen plàstic i, de tot el produït, tot just un 5% es recicla, doncs cap mètode de reciclatge és, a dia d’avui, capaç de preservar les propietats originals dels plàstics.

Article científic de referència: Closed-loop recycling of plastics enabled by dynamic covalent diketoenamine bonds. Christensen, P. et al; Nature Chemistry, April 2019; DOI: 10.1038 / s41557-019-0249-2. Font: La Vanguardia

Repsol s’adhereix a la iniciativa de la Comissió Europea per fomentar el plàstic reciclat

Repsol s’ha adherit a la “Circular Plastics Alliance”, una iniciativa que la Comissió Europea va posar en marxa el passat 11 de desembre de 2018, que té com a objectiu fomentar el mercat de plàstics reciclats a Europa fins a 10 milions de tones el 2025, enfront dels 3,8 milions de tones registrades el 2016.

La Comissió Europea ha llançat oficialment una aliança amb el sector industrial dels plàstics. Es tracta d’un compromís de les empreses, que voluntàriament han volgut participar-hi, per reduir  tant la producció i l’ús del plàstic, com també per incrementar-ne el reciclatge, de manera possible,  juntament amb la voluntat d’impulsar la reducció del consum de plàstic.

Repsol va presentar el seu projecte Reciclex com a compromís específic en la CPA. Amb aquest projecte la companyia pretén abordar l’escassetat de material reciclat consistent en qualitat que requereix el mercat. Aquesta limitació és una de les barreres identificades per poder incrementar l’ús de materials plàstics reciclats. Amb aquest projecte Repsol ambiciona arribar a nous mercats i aplicacions finals més exigents tècnicament, en què el reciclatge no té cabuda avui en dia, mitjançant el desenvolupament de nous polímers que incorporin material reciclat i al mateix temps, garanteixin la consistència de qualitat i funcionalitat del material.

Així mateix, Repsol està treballant en una iniciativa per incorporar plàstics reciclats en la formulació dels seus sacs industrials multicapa de 25 kg per gransa, de manera que contribuirà a crear directament una major demanda de plàstics reciclats.