Publicat a

Energy Xina compra les enginyeries d’Iberdrola, Naturgy i Tècniques Reunides

La constructora asiàtica es fa amb Empresaris Agrupats, Ghesa i GNIT

Xina redobla la seva aposta per Espanya. Xina Energy Engineering Corporation (CEEC), coneguda com Energy Xina, ha tancat la compra a Técnicas Reunidas, Iberdrola i Naturgy de les enginyeries Empresaris Agrupats, Ghesa Enginyeria i Tecnologia i EA serveis d’explotació Nuclears GNIT, segons indiquen fonts coneixedores a ‘elEconomista’ .

Amb seu a Pequín, Energy Xina és un dels més grans grups de construcció de l’món ocupa el 12è lloc de la gent gran contractistes, segons ENR. La firma asiàtica, l’interès no havia transcendit, s’ha fet amb el control total de les tres enginyeries espanyoles, que focalitzen les seves activitats en el negoci energètic i, molt concretament, al nuclear. La companyia s’ha imposat a altres firmes que s’han acostat en els dos darrers anys a el procés, entre les quals figuren altres grups xinesos, les gales EDF, Framatome i Areva i Cobra (ACS).

Es tracta de la tercera compra en l’àmbit de les infraestructures a Espanya que realitza un grup xinès en l’últim mes, després que la Xina Railway Construction Corporation (CRCC) hagi acordat la compra de el 75% de Aldesa, i la Xina Road and Bridge Corporation (CRBC) hagi fet el mateix amb una participació majoritària en la gallega Grup Ponts.

Empresaris Agrupats Internacional és una de les principals enginyeries especialitzades en el negoci de l’energia nuclear, centrals termoelèctriques i energies renovables. Energy Xina ha adquirit el 43% de Tècniques Reunides, el 11,3% de Naturgy, el 11,3% d’Iberdrola i el 34,4% Ghesa. Aquesta societat està participada, al seu torn, per la gasista, amb el 41,18%, l’elèctrica, també amb el 41,18%, Empresaris Agrupats, amb el 8,64% i la pròpia Ghesa (autocartera), amb el 9%. Per tant, el grup xinès es fa, d’una banda, amb el 44,4% Técnicas Reunidas, el 27,8% de Naturgy i el 27,8% d’Iberdrola a Empresaris Agrupats; i de l’altra, amb el 48% de Naturgy, el 48% d’Iberdrola i el 4% de Tècniques Reunides en Ghesa.

L’operació ha estat sota la supervisió de el Govern espanyol, l’autorització és necessària

L’operació ha estat sota la supervisió de el Govern espanyol, l’autorització és necessària, ja que Empresaris Agrupats participa en la gestió de les centrals nuclears d’Almaraz 1 i 2, Ascó 1 i 2, Cofrents, José Cabrera, Santa Maria de Garoña, Trillo i Vandellòs 1 i 2, per la qual cosa compta amb informació sensible per a la seguretat nacional. Fundada el 1971, Empresaris Agrupats compta amb una plantilla de 1.000 persones. En 2018, va registrar uns ingressos de 39,7 milions d’euros i un resultat brut d’explotació (ebitda) 2.960.000. A més d’Espanya, desenvolupa la seva activitat a Argentina, Brasil, Bulgària, Xile, Estats Units, Eslovàquia, Iran, Itàlia, Mèxic, República Txeca, Rússia, Taiwan, Turquia o Ucraïna, entre d’altres.

Ghesa, per la seva banda, té al voltant de 600 treballadors. Especialitzada en la prestació de serveis d’enginyeria i arquitectura i també amb presència internacional, sobretot en l’àmbit energètic, va registrar un volum de negoci de 60,3 milions d’euros en 2018 i un ebitda de 2,72 milions.

Avancen en les seves desinversions

La desinversió en aquestes enginyeries s’enquadra dins de l’estratègia de rotació d’actius empresa fa dos anys per Naturgy i Iberdrola i més recentment per Técnicas Reunidas. El grup que controla la família Lladó preveu ingressar 50 milions amb la venda d’aquests actius i d’immobles. Font:el economista

Publicat a

Iberdrola cedirà els terrenys de la central nuclear de Lemoiz al País Basc després de rebre 2.273.000 per la moratòria

El Govern ha llançat el Projecte d’ordre per la qual es cedeixen a la Comunitat Autònoma del País Basc dels terrenys, emplaçaments i instal·lacions pendents d’alienar de la Central Nuclear de Lemoiz.

Aquesta central, propietat d’Iberdrola, va ser una de les plantes que es va veure afectada per la moratòria nuclear a Espanya durant el Govern del PSOE. Un procés pel qual l’elèctrica va percebre més de 2.273 milions com a indemnització en haver-se construït i no poder produir energia.

Ara, el Govern després d’haver pagat ja tota la moratòria nuclear entre tots els espanyols via factura de la llum, vol quedar-se amb els terrenys de la central nuclear. Concretament, així era l’acordat, però seria una cessió dels terrenys mitjançant subhasta. Ara, després d’un canvi legislatiu fins ara desconegut, el Govern diu que aquests terrenys de les centrals nuclears afectades a la moratòria es cediran a una Administració de l’Estat.

“Si en el moment en què s’hagués satisfet íntegrament als titulars dels projectes de construcció paralitzats la compensació prevista (…) existissin actius afectes als mateixos pendents d’alienar, es pot acordar mitjançant una ordre ministerial que aquests actius i, en particular, els terrenys, emplaçaments i instal·lacions afectes, siguin transmesos o cedits a una administració pública, en els termes que es determinin en aquesta Ordre”, diu el canvi normatiu.

En aquest cas, el Govern proposa donar a la Comunitat Autònoma del País Basc.

“En conseqüència, una vegada que ja s’ha abonat tot l’import de la compensació, procedeix imposar a l’entitat titular del projecte la transmissió a la Comunitat Autònoma del País Basc dels terrenys, emplaçaments i instal·lacions pendents d’alienar afectes al projecte de construcció de la Central Nuclear de Lemoiz”, diu el projecte d’Ordre.

Els terrenys

Aproximadament, 35 hectàrees estan ocupades directament pels edificis de la central, els terrenys estan qualificats com a sòl urbà i delimitat per la carretera local BI-3152, que discorre paral·lela a la línia de costa d’Armintza. Aquest emplaçament disposa d’un tancament amb doble tanca metàl·lica amb passadís de seguretat de 1.600 m i una porta d’accés corredissa amb accionament elèctric motoritzat. Així mateix, disposa d’enllumenat exterior de l’emplaçament, circuit de control per càmeres de televisió i una instal·lació perimetral d’hidrants d’xarxa contra incendis.

Així mateix, inclou sòl no urbanitzable sense vocació definida, que afecta aproximadament a 43 hectàrees, incloent dos masos. A més, el sòl no urbanitzable de protecció i per a usos agroramader i forestal afecta aproximadament a 102 hectàrees i està dedicat, majoritàriament, a plantacions d’eucaliptus i pi. Font: elperiodicodelaenergia

Publicat a

Almaraz, un precedent per allargar la vida de les nuclears catalanes

L’acord entre Iberdrola, Endesa i Naturgy per garantir el futur de la central nuclear d’Almaraz crea un precedent per als tres grups nuclears de Catalunya en actiu, Ascó I, Ascó II i Vandellòs II, segons expliquen fonts del sector elèctric.

L’acord assolit després d’intensificar els contactes a la recerca d’una solució exprés per tancar el conflicte obert pel futur d’Almaraz suposa garantir el protocol que les tres companyies i EDP havien signat amb Enresa per a la continuïtat del parc nuclear i el seu tancament ordenat entre el 2025 i el 2035.

La situació entre les companyies s’havia encallat després que Endesa no acceptés la imposició de condicions d’Iberdrola i Naturgy no recollides en el protocol.

La urgència del pacte venia per la data límit per prendre la decisió de demanar la renovació per a Almaraz, a la qual li caduca el permís de connexió l’abril del 2020, sota l’amenaça per als propietaris de la central –Iberdrola (53%), Endesa (36%) i Naturgy (11%)– d’haver de fer front a una sanció.

El conflicte entre les elèctriques era sobre el percentatge que es podia superar les inversions recurrents, d’uns 400 milions d’euros. Endesa sostenia que no hi havia cap clàusula sobre el que s’hauria de fer si les inversions, que les determina el Consell de Seguretat Nuclear, fossin superiors. L’acord assolit entre les tres grans elèctriques ha elevat aquest límit sobre la xifra d’inversions previstes de 400 milions d’euros al 50%. D’aquesta manera queden acotades les inversions que cal fer a la planta a uns 600 milions d’euros, i si se supera aquest límit les propietàries hauran de tornar a negociar.

Així mateix, es manté la regla de pactar les decisions per unanimitat, tal com està previst en les societats d’interès econòmic (AIE), per les quals es regeixen les nuclears.

Acord per als reactors catalans

L’acord també garanteix el futur en el cas de les centrals d’Ascó i Vandellòs II, on són sòcies Endesa i Iberdrola, encara que en aquest cas s’ha establert una xifra d’inversió acotada sense límit, segons han indicat fonts del sector.

Segons el full de ruta acordat per les elèctriques i Enresa, el reactor Almaraz I no s’aturarà abans del 2027 i el segon dels seus reactors ho faria un any després, el 2028. En concret, suposa que els propietaris de la central extremenya demanaran 7,4 anys més de vida, a comptar des de l’abril del 2020, en què expira la llicència, per al primer reactor i 8,3 anys per al segon.

El govern espanyol va enviar el 22 de febrer a Brussel·les el seu esborrany de Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC), en el qual preveu que el 2030 encara hi hagi operatius en el mix elèctric espanyol més de 3 gigawatts (GW) de potència de nuclear i un tancament ordenat d’aquestes plantes per ordre cronològic.

El protocol inclou un calendari de tancament per al parc nuclear espanyol, tenint en compte les clausures ordenades i esglaonades dels actuals set reactors des del 2027 (Almaraz) fins al 2035 (Trillo), de tal manera que després d’Almaraz li tocaria a Ascó I (2029) i Cofrents (2030). El 2033 seria clausurada Ascó II i el 2035 Vandellòs i Trillo. A aquest ritme, la vida útil de les centrals se situarà en una mitjana d’uns 45-46 anys.

Publicat a

Anul·len una sanció de 3 milions a Iberdrola i Endesa per Vandellòs II

que obliga a les empreses a adaptar-se en un període màxim d’un any a les exigències i especificacions sobre energia nuclear.
Iberdrola va impugnar la sanció, tot i que posteriorment una segona ordre del ministeri va tornar a sancionar, augmentant la sanció fins als tres milions d’euros.
estiman el recurs que la companyia presentà fa dos anys contra l’ordre ministerial del 25 de setembre de 2014, i en la que se resol un expedient sancionador contra les dos companyies titulars de la central nuclear mitjançant la imposició d’ una multa de 3 milions d’euros. Cal recordar que Endesa, amb un 72%, i Iberdrola, amb un 28%, són els propietaris de la instal·lació rebaixant la sanció fins a l’import mínim de 300.000 euros. D’altra banda, l’administració assumirà els costos del procés.
que en termes generals especifica que no se pot enjudiciar dues vegades pel mateix delicte. I és que el Ministeri d’Indústria sancionà una segona vegada a les empreses, i aquesta vegada ho va fer per un import molt superior,