La indústria europea fomenta la reutilització del CO2

El projecte de recerca paneuropeu Carbon4PUR suposa un pas més en la investigació sobre com els gasos residuals de la indústria de l’acer poden convertir-se en productes químics per a la producció de plàstics valuosos. Actualment, el consorci inicia l’avaluació de les condicions ideals per a les proves a escala industrial al sud de França, on una fàbrica d’acer d’ArcelorMittal i una planta química del fabricant de materials Covestro són veïns propers. A escala de laboratori, el projecte Carbon4PUR ha mostrat resultats prometedors amb els primers precursors plàstics que s’han obtingut a partir de gasos de combustió com el CO2.

El consorci convida a representants de la indústria, la política, els mitjans de comunicació i les autoritats a un viatge que tindrà lloc el 20 de març a la ciutat portuària de Fos-sur-Mer, prop de Marsella, per informar sobre l’estat del projecte i discutir la infraestructura futura necessària per ampliar la investigació en entorns industrials reals. En aquest sentit, Fos-sur-Mer podria ser la localització ideal per a una planta pilot d’aquest tipus.

“Hem de considerar els residus com a recurs. Tal com pretén el consorci Carbon4PUR, l’enfocament intersectorial és la millor manera d’assolir aquest objectiu “, afirma Markus Steilemann, CEO d’Covestro. “Junts podem fer un major ús de fonts alternatives de carboni com el CO2 per tancar el circuit de carboni i estalviar recursos fòssils directes com el petroli cru”.

Investigant la simbiosi industrial
Coordinat per Covestro, Carbon4PUR és un consorci format per 14 socis industrials i acadèmics de set països. El projecte intersectorial, que s’estén fins a l’any 2020, rep fons de la Unió Europea i té com a objectiu investigar i desenvolupar una nova tecnologia que transformi els fluxos de gas de la indústria de l’acer com el CO2 i el monòxid de carboni (CO) en els anomenats poliols: un component químic clau per a la fabricació d’escumes de poliuretà i recobriments que, d’altra manera, s’obtindrien del petroli cru. La idea és evitar la separació física de CO i CO2 perquè el procés sigui particularment eficient i econòmic.

Carbon4PUR és únic perquè reuneix socis de tota la cadena de valor per treballar de forma conjunta en processos i especificacions. Per a cada pas, els diferents sectors han de cooperar a través de formes que no s’havien utilitzat mai. Fins a la data, el projecte ha mostrat els primers resultats prometedors: les quantitats de prova dels productes intermedis de poliol s’han obtingut tant de CO com de CO2. Així, el consorci treballarà en l’explotació i transferència dels resultats del projecte a públics clau i altres indústries de la Unió Europea.

En el futur, l’ús de carboni com a matèria primera en forma de gasos residuals mixtes obtinguts de la planta d’ArcelorMittal a Fos-sur-Mer es transformaria mitjançant catàlisi en la propera planta d’Covestro per esdevenir un producte químic intermedi. A més, podria ser utilitzat pel fabricant belga d’escumes de poliuretà Recticel i el proveïdor grec de recobriments Mègara Resins per crear productes finals. Els socis acadèmics i institucionals són RWTH Aachen University, TU Berlin, Dechema, Imperial College London, les universitats de Gent i Leiden, el Comissariat Francès d’energia atòmica i energies alternatives, South Pole Carbon Asset Management, Gran Port Marítim de Marsella i Consultors PNO . Aquests socis investiguen la sostenibilitat i diverses qüestions tècniques i econòmiques Per a més informació sobre Carbon4PUR pot consultar el següent vídeo en línia

font:aeqt

Nou rècord de concentració de CO2 a l’atmosfera

L’escalfament del planeta no té aturador. El principal ingredient del canvi climàtic continua en augment any rere any

La concentració de CO2 a l’atmosfera ha batut un rècord el 2016, segons l’OMM (Organització Mundial de la Meteorologia). En el seu butlletí anual sobre l’impacte dels gasos d’efecte hivernacle, el 2016 va augmentar a nivells de rècord.

La concentració atmosfèrica de CO2 va arribar a 403,3 ppm (parts per milió) per sobre dels 400 registrats el 2015. Segons l’ONU, aquest augment es deu al resultat de l’activitat humana i l’intens fenomen meteorològic del Niño.

Segons l’OMM, les dades actuals representen el 145% dels nivells que hi havia abans del 1750, nivells preindustrials.

Els científics coneixen els nivells prehistòrics amb les bombolles d’aire que es troben en els nuclis de gel de l’Antàrtida, i poden obtenir dades encara més antigues de fòssils i substàncies químiques atrapades en els sediments. L’última vegada que es va arribar a valors semblants va ser fa entre tres i cinc milions d’anys, al pliocè mitjà.

Aquesta informació s’ha publicat dies abans de l’inici de la conferència de l’ONU sobre el canvi climàtic, que es farà del 6 al 17 de novembre a la ciutat alemanya de Bonn.

Segons Petteri Taalas, secretari general de l’OMM, hi ha “una urgent necessitat d’elevar l’ambició si volem complir seriosament els objectius de l’Acord de París”. L’Acord de París té marcat l’objectiu d’evitar que l’escalfament global superi els dos graus centígrads a finals d’aquest segle respecte als nivells preindustrials, tot i que les nacions s’han compromès a fer tots els esforços necessaris per no passar d’un grau i mig.

Aquest 2017 la situació no tendirà a millorar gaire, ja que per primera vegada durant el 18 d’abril l’Observatori de Mauna Loa va superar la concentració de 410 ppm

 

Font: ccma

La primera planta que converteix el CO2 a pedra ja està en marxa

Projectes per capturar el carboni que flota lliurement a la nostra atmosfera, procedent de la crema de combustibles fòssils i principal causant del canvi climàtic que amenaça amb destrossar les economies dels països, n’hi ha molts. La major part d’ells es centren en la versió més simple: agafar l’element de l’atmosfera i injectar-lo sota terra, que es d’on procedia abans de convertir-se a gas.

El problema d’aquest tipus de projectes és que, donat que s’executen sobre jaciments d’hidrocarburs esgotats, la seva geologia no es coneix amb la suficient precisió com per poder certificar si el gas acceptarà quedar-se allí atrapat durant milers d’anys. Un estudi que fa un any es va publicar a la revista Science proposava un mètode diferent: convertir el gas a pedra, literalment.

Si es pogués disposar d’aquest d’efecte hivernacle i depositar-lo en una forma estable en -per exemple- una mina o una cantera abandonada, potser seria viable pensar en un futur en el que el planeta no solament té la capacitat per frenar les noves emissions, sinó també per revertir les ja realitzades des de que es desencadenà la revolució industrial.

Quan, la Cimera de París de 2015 acabà amb el que molts van anomenar “un acord històric”, algunes veus s’alçaren, plenes d’escepticisme.

Senyalaren entre altres coses que per controlar l’escalfament global de forma que no superi els 1,5 graus (o 2 en el pitjor dels casos) de aquí a final de segle, no seria suficient amb reduir les emissions de diòxid de carboni, un objectiu que ja és difícil. Hauria d’extreure part del CO2 ja present a l’atmosfera.

Alineada amb aquesta idea, Islàndia, una localització perfecta tant per la preocupació dels seus habitants pel ecosistema com per l’abundància de una roca volcànica ideal per la tasca: el basalt, segons informa The Economist, que acaba de posar en marxa la primera planta amb emissions negatives de CO2, és a dir, que consumirà més diòxid de carboni del que emetrà a l’atmosfera. Pertany a la startup suïssa Climeworks.

El projecte de investigació en esta línia s’anomena CarbFix

Com es converteix el gas a pedra, la clau està en el basalt

El banc de proves era una central geotèrmica que utilitza aigua calenta procedent de l’interior de l’escorça terrestre per produir electricitat, i que en el procés allibera gasos subterranis, com el CO2.

Els investigadors islandesos recol·lectaren durant el seu estudi ni més ni menys que 175 tones d’aquest gas, el mesclaren amb una substància química lleugerament radioactiva per poder rastrejar després on anirien les molècules, i finalment l’injectaren a l’escorça, a una capa de basalt a 500 metres de profunditat.

Dos anys després de les injeccions, el 95% del carboni s’havia convertit a mineral. L’èxit ha sigut tal que en l’actualitat l’elèctrica Reykjavik Energy està intentant repetir la proesa, amb unes altres 10.000 tones de CO2.

La tecnologia tindrà ara que demostrar la seva viabilitat, encara que persisteix una dificultat principal: a pesar que el balast és relativament comú al planeta, la major part està sota els oceans i les seves localitzacions a la terra no sempre són fàcils d’arribar, el que obligaria a construir gasoductes des de les zones industrials i cap als llocs amb basalt.

El funcionament de l’elèctrica Reykjavik Energy és el següent: enormes turbines absorbiran grans quantitats d’aire, retenint les molècules de diòxid de carboni per després dirigir-les sota terra, a una base de roca volcànica. Allí, el CO2 reaccionarà conjuntament amb el basalt i quedarà solidificat en forma de roca calcària.

Segons els seus càlculs, aquesta tecnologia podria extreure 50 tones de CO2 de l’aire a l’any. Es tracta encara d’un programa pilot, però el seu gran avantatge és que en convertir el gas en pedra no cal guardar-lo i vigilar-se en un dipòsit.

Els inconvenients de l’extracció de CO2

Sembla una gran idea, i ho és, però llavors, per què no s’ha generalitzat encara?

Principalment per dos motius. El primer és que l’extracció de diòxid de carboni s’ha considerat fins ara un pla B poc desitjable. L’ideal hauria estat reduir les emissions prou com per no haver necessitat recórrer a això. Promoure aquesta tecnologia i altres similars s’hauria vist com una forma de donar carta blanca a les emissions descontrolades perquè, total, després hauríem pogut reduir el problema. Per aquest costat, es considera una opció poc responsable.

El segon és una qüestió econòmica. Extreure i emmagatzemar CO2 de l’aire és massa car: en un informe de 2011 es calcula que el cost d’extreure una tona de CO2 de l’aire se situa entre 600 i 1000 dòlars. Gràcies als avenços aconseguits des de llavors, els preus ja no serien tan alts: Jan Wurzbacher, director de Climeworks, assegura que podrà reduir-los fins als 100 dòlars per tona mètrica, i altres empreses del sector prometen fins i tot reduir-lo a la meitat una vegada que la tecnologia sigui escalable.

Es tracta per tant de trobar el llindar en què la tecnologia sigui prou assequible com perquè es pugui incorporar a l’esforç global per contenir el canvi climàtic, juntament amb (i mai en substitució de) les mesures necessàries per controlar les emissions.

Vídeo de la central:

 

 

 

Font: xataka, el economista

 

Rècord històric de CO2 a l’atmosfera

Els nivells globals de diòxid de carboni a l’atmosfera va superar 400 ppm al març per primera vegada en la història segons l’Administració Oceànica i Atmosfèrica Nacional dels Estats Units (NOAA). El llindar de 400 ppm es va aconseguir per primera vegada en els llocs de l’Àrtic en 2012, i a l’Observatori de Mauna Loa a Hawaii el 2013 El canvi climàtic segueix avançant i l’escalfament del planeta sembla no tenir fre. És la primera vegada des que els científics mesuren la concentració de CO a l’atmosfera que s’arriba a aquesta xifra. L’estudi del CO La combustió dels combustibles fòssils ha fet augmentar les concentracions de CO La meitat d’aquest increment s’ha produït des del 1980, segons Pieter Tans, cap científic de la, que afirma: “Només era una qüestió de temps.” la concentració de CO Els estudis de CO