El CSN autoritza la renovació de la llicència d’operació de la central nuclear de Vandellòs fins 2030

El Ple de Consell de Seguretat Nuclear (CSN) ha aprovat informar favorablement la sol·licitud de renovació d’autorització d’explotació de la central nuclear Vandellòs II (Tarragona) per un període de deu anys (2020-2030). Aquest informe es remet al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic per a la seva autorització, segons s’estableix en el Reglament d’Instal·lacions Nuclears i Radioactives (RINR, article 23).

CONTINUA LLEGINT

Txernòbil tanca el seu sarcòfag i passa la prova de seguretat

El nou sistema de confinament a la central nuclear de Txernòbil a Ucraïna ha completat amb èxit la seva prova final de posada en servei.

Just uns dies abans de l’33 aniversari de l’accident nuclear el passat 26 d’abril, va estar el sarcòfag a prova durant 72 hores i va superar la prova amb èxit pel que es dona per finalitzada la nova estructura de seguretat que protegeix el reactor 4 que va ser destruït en l’accident.

El nou sistema protegirà el medi ambient de noves emissions de material radioactiu i permetrà la desconstrucció segura i a llarg termini de l’antic refugi i del reactor destruït, així com l’eliminació de l’inventari radioactiu.

Es va construir un enorme sarcòfag al costat del reactor i es va col·locar sobre la seva part superior durant una dècada. Un projecte que ha tingut un cost de 2.100 milions d’euros.

Els fons per al projecte van ser proporcionats pel Fons de Protecció de Txernòbil del Banc Europeu per a la Reconstrucció i el Desenvolupament.

El director de seguretat nuclear del BERD, Balthasar Lindauer, va dir: “Aquest és un èxit tremend i el resultat de la cooperació excel·lent de totes les parts involucrades. Agraïm als nostres donants pel seu compromís i als nostres socis per la finalització d’aquest projecte únic”.

El nou confinament és part del pla d’implementació del refugi per transformar Txernòbil en un entorn segur i respectuós amb el medi ambient. Font: el periodicodelaenergia

Almaraz, un precedent per allargar la vida de les nuclears catalanes

L’acord entre Iberdrola, Endesa i Naturgy per garantir el futur de la central nuclear d’Almaraz crea un precedent per als tres grups nuclears de Catalunya en actiu, Ascó I, Ascó II i Vandellòs II, segons expliquen fonts del sector elèctric.

L’acord assolit després d’intensificar els contactes a la recerca d’una solució exprés per tancar el conflicte obert pel futur d’Almaraz suposa garantir el protocol que les tres companyies i EDP havien signat amb Enresa per a la continuïtat del parc nuclear i el seu tancament ordenat entre el 2025 i el 2035.

La situació entre les companyies s’havia encallat després que Endesa no acceptés la imposició de condicions d’Iberdrola i Naturgy no recollides en el protocol.

La urgència del pacte venia per la data límit per prendre la decisió de demanar la renovació per a Almaraz, a la qual li caduca el permís de connexió l’abril del 2020, sota l’amenaça per als propietaris de la central –Iberdrola (53%), Endesa (36%) i Naturgy (11%)– d’haver de fer front a una sanció.

El conflicte entre les elèctriques era sobre el percentatge que es podia superar les inversions recurrents, d’uns 400 milions d’euros. Endesa sostenia que no hi havia cap clàusula sobre el que s’hauria de fer si les inversions, que les determina el Consell de Seguretat Nuclear, fossin superiors. L’acord assolit entre les tres grans elèctriques ha elevat aquest límit sobre la xifra d’inversions previstes de 400 milions d’euros al 50%. D’aquesta manera queden acotades les inversions que cal fer a la planta a uns 600 milions d’euros, i si se supera aquest límit les propietàries hauran de tornar a negociar.

Així mateix, es manté la regla de pactar les decisions per unanimitat, tal com està previst en les societats d’interès econòmic (AIE), per les quals es regeixen les nuclears.

Acord per als reactors catalans

L’acord també garanteix el futur en el cas de les centrals d’Ascó i Vandellòs II, on són sòcies Endesa i Iberdrola, encara que en aquest cas s’ha establert una xifra d’inversió acotada sense límit, segons han indicat fonts del sector.

Segons el full de ruta acordat per les elèctriques i Enresa, el reactor Almaraz I no s’aturarà abans del 2027 i el segon dels seus reactors ho faria un any després, el 2028. En concret, suposa que els propietaris de la central extremenya demanaran 7,4 anys més de vida, a comptar des de l’abril del 2020, en què expira la llicència, per al primer reactor i 8,3 anys per al segon.

El govern espanyol va enviar el 22 de febrer a Brussel·les el seu esborrany de Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC), en el qual preveu que el 2030 encara hi hagi operatius en el mix elèctric espanyol més de 3 gigawatts (GW) de potència de nuclear i un tancament ordenat d’aquestes plantes per ordre cronològic.

El protocol inclou un calendari de tancament per al parc nuclear espanyol, tenint en compte les clausures ordenades i esglaonades dels actuals set reactors des del 2027 (Almaraz) fins al 2035 (Trillo), de tal manera que després d’Almaraz li tocaria a Ascó I (2029) i Cofrents (2030). El 2033 seria clausurada Ascó II i el 2035 Vandellòs i Trillo. A aquest ritme, la vida útil de les centrals se situarà en una mitjana d’uns 45-46 anys.

La guerra de los 60 años

La prórroga pedida por Garoña, punta de lanza de la industria nuclear.

La planta nuclear ve despejada su reapertura, cuando las centrales se acercan a sus 40 años de vida

Esta historia tiene algo de fantasmagórica. Su principal protagonista aparece y desaparece como si fuera el actor principal de un serial que no tiene fin. El cierre de la