Llei 9/2025 de mobilitat sostenible: anàlisi tècnica en enginyeria i electrificació

La Llei 9/2025 de mobilitat sostenible estableix un marc normatiu amb implicacions directes en el dimensionament, disseny i operació d’infraestructures energètiques vinculades al transport. Des d’una òptica d’enginyeria, la norma obliga a integrar criteris de descarbonització, eficiència energètica i digitalització en totes les fases del cicle de vida dels projectes.

Aquesta transformació en la mobilitat sostenible, no només afecta la mobilitat urbana, sinó també afectarà la logística del transport, la indústria automobilística i les xarxes de distribució elèctrica.

A continuació, donarem un repàs per la llei des de un punt de vista tècnic:

1. Electrificació del transport: dimensionament i càrrega

La llei impulsa el desplegament massiu de punts de recàrrega, fet que implica:

  • Càlcul de potència instal·lada (kW) en funció de la demanda prevista
  • Factors de simultaneïtat en estacions de recàrrega
  • Anàlisi de perfils de càrrega (load curves) i corbes de demanda
  • Integració de sistemes de càrrega ràpida (DC) i semi-ràpida (AC)

A nivell de projecte, es requereix:

  • Estudis de capacitat de xarxa (hosting capacity)
  • Transformadors dedicats i centres de transformació
  • Sistemes de protecció i qualitat de subministrament

2. Integració amb xarxes intel·ligents (Smart Grids)

La Llei 9/2025 reforça la necessitat d’integració amb sistemes energètics avançats:

  • Implementació de gestió activa de la demanda (Demand Response)
  • Integració de generació distribuïda (fotovoltaica, eòlica)
  • Sistemes d’emmagatzematge energètic (BESS)
  • Optimització mitjançant EMS (Energy Management System

Aquest enfocament permet:

  • Reduir pics de demanda
  • Millorar l’estabilitat de la xarxa
  • Optimitzar costos operatius

3. Vehicle-to-Grid (V2G) i bidireccionalitat energètica

Un dels aspectes emergents és la bidireccionalitat:

  • Integració de tecnologia V2G (Vehicle-to-Grid)
  • Vehicles com a actius energètics distribuïts
  • Participació en mercats de flexibilitat

Des del punt de vista tècnic, això implica:

  • Inversors bidireccionals
  • Protocols de comunicació avançats
  • Control en temps real i ciberseguretat

4. Infraestructura industrial i reindustrialització

El desenvolupament industrial associat al vehicle elèctric —com els projectes de Chery Automobile i Ebro (font: 3Cat ) — requereix:

  • Subministrament elèctric d’alta capacitat
  • Sistemes d’automatització industrial (PLC, SCADA)
  • Optimització energètica de processos productius
  • Integració de sistemes de gestió ISO 50001

Aquest tipus d’instal·lacions presenta consums elevats i perfils de càrrega complexos.

5. Eficiència energètica i anàlisi de cicle de vida (LCA)

La llei introdueix obligacions implícites en:

  • Avaluació de l’eficiència energètica d’instal·lacions
  • Anàlisi de cicle de vida (LCA) en infraestructures
  • Reducció d’emissions Scope 1, 2 i 3
  • Selecció de materials amb menor petjada de carboni

Això obliga a incorporar eines de simulació energètica en fase de disseny.

6. Normativa tècnica i estandardització

L’aplicació de la llei de mobilitat sostenible, es recolza en estàndards tècnics dins de diferents ambits. Per tant, en els proxims añys hi serà clau el paper de la UNE en el desenvolupament normatiu per tal de unificar criteris a l’hora de realitzar projectes tècnics i de legalització.

  • Infraestructura de recàrrega
  • Seguretat elèctrica
  • Compatibilitat electromagnètica
  • Comunicacions i interoperabilitat

Conclusions

La Llei 9/2025 de mobilitat sostenible introdueix un canvi estructural en la concepció dels sistemes energètics associats a la mobilitat. Des del punt de vista de l’enginyeria, implica la necessitat de projectes altament tecnificats, amb integració energètica, digital i normativa.

Els enginyers tècnics hauran d’assumir un rol clau en:

  • El dimensionament d’infraestructures elèctriques
  • La integració de sistemes intel·ligents
  • L’optimització energètica i ambiental

La convergència entre mobilitat i energia serà, sense cap dubte, un dels principals camps d’actuació professional en els propers anys.

📚 Fonts i referències

Comença les obres de soterrament de les torres d’alta tensió de les Torres del Pinar al municipi de Reus.

El procés de soterrament de les torres del Pinar, torres d’alta tensió de la urbanització del Pinar al municipi de Reus, ja ha començat.

El projecte és fruit de la col·laboració entre Endesa, la Generalitat de Catalunya —a través de l’Institut Català d’Energia (ICAEN)— i els ajuntaments de Reus i Castellvell del Camp.

El soterrament de les torres d’alta tensió del Pinar ja és una realitat. Tot i que encara no hi ha activitat visible al passeig principal de la urbanització, les obres ja han començat amb els primers treballs a la subestació elèctrica del pont de Calderons. El projecte avançarà de sud a nord, seguint el traçat del camí antic de Castellvell fins a arribar a l’avinguda de les Torres.

Les primeres actuacions del projecte

Endesa ha adjudicat l’obra a l’empresa Cobra. Tal com ha explicat la regidora d’Urbanisme de l’Ajuntament de Reus, Marina Berasategui, primer es construeix tota la nova línia soterrada i, només al final, es realitza la connexió amb la xarxa elèctrica existent. Això implica que no es soterrarà el cablejat aeri actual, sinó que s’instal·larà una nova infraestructura completament subterrània.

Una reivindicació històrica del veïnat

Els veïns del Pinar reclamen el soterrament de la línia d’alta tensió, de 1,43 quilòmetres de longitud, des de la construcció de la urbanització, fa més de cinquanta anys. Les demandes s’han intensificat especialment durant les darreres dècades, fins que el desembre de 2024 es va signar el conveni que ha fet possible l’inici de les obres.

Permisos, calendari i afectacions

Els permisos d’obra ja s’han tramitat als dos municipis implicats i el projecte està enllestit des del mes d’abril de 2025. Tot i que encara no hi ha maquinària al Pinar, els treballs previs ja estan en marxa.

Pel que fa al subministrament elèctric, no es preveuen talls destacats durant l’execució de les obres. La línia actual es mantindrà operativa mentre es construeix el nou tram soterrat. Només en la fase final de connexió es podria produir una interrupció puntual i controlada.

El calendari previst fixa la finalització de les obres abans del 31 de desembre de 2027, un objectiu que les administracions i la companyia elèctrica consideren assolible tenint en compte l’estat actual del projecte.

Com es desenvoluparan les obres

El projecte preveu la substitució d’un tram de línia aèria d’alta tensió per una variant subterrània entre els suports T-2 i T-7, que travessen el Pinar i Castellvell del Camp. En total, es desmantellaran sis torres metàl·liques: dues al terme municipal de Castellvell i quatre al de Reus.

Els treballs es duran a terme per fases per reduir l’impacte sobre l’entorn. En primer lloc, es retiraran aproximadament 1.300 metres de cablejat aeri i les torres existents. Posteriorment, s’instal·laran dos nous pilars metàl·lics que faran de punt de transició entre la línia aèria i la subterrània.

La nova línia soterrada discorrerà per una rasa doble d’uns 1,4 quilòmetres de longitud i aproximadament 1,2 metres d’amplada, on s’allotjaran els nous cables elèctrics.

Pressupost i finançament

El pressupost total del projecte és d’uns 3,5 milions d’euros. L’Institut Català d’Energia n’aporta aproximadament 2,4 milions, mentre que els ajuntaments de Reus i Castellvell del Camp assumeixen l’1,1 milions restants, amb un repartiment del 80% a càrrec del consistori reusenc i del 20% del de Castellvell.

El Pinar, un exemple de lluita veïnal

El soterrament de les torres posa fi a una reivindicació veïnal de més de cinquanta anys. Durant dècades, els veïns han denunciat la proximitat de les torres a les cases, l’impacte visual i els possibles efectes sobre la salut.

Des de l’Associació de Veïns del Pinar han celebrat aquest moment com una fita històrica, fruit de la constància i el treball col·lectiu del barri. Tot i això, asseguren que continuaran fent seguiment del projecte perquè el procés es desenvolupi amb totes les garanties i el veïnat pugui gaudir d’un entorn més segur, saludable i digne.

📚 Fonts i referències

Reus acollirà les primeres plantes de bateries independents per emmagatzemar energia a Catalunya

La Generalitat els ha donat llum verda i es duran a terme en una única parcel·la de 8.858 m² situada al costat de la subestació de Bellissens, a prop de la carretera N-340. Formen part d’un projecte de set instal·lacions, de les quals se n’han aprovat cinc, i 15 milions d’euros d’inversió

Continua llegint «Reus acollirà les primeres plantes de bateries independents per emmagatzemar energia a Catalunya»

Treballem perquè Tarragona esdevingui un hub logístic i industrial de l’energia eòlica marina flotant

El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i l’Autoritat Portuària de Tarragona col·laboren per atraure indústria vinculada a la fabricació, muntatge i instal·lació d’aerogeneradors eòlics flotants

La consellera ha remarcat la necessitat que els nous projectes de desenvolupament siguin una oportunitat per millorar espais naturals

Continua llegint «Treballem perquè Tarragona esdevingui un hub logístic i industrial de l’energia eòlica marina flotant»