Investigadors de la UPC, BASF i el Sincrotró ALBA proposen una metodologia per millorar la resistència del formigó

Amb llum de sincrotró, l’empresa química BASF conjuntament amb científics de la UPC i del Sincrotró ALBA han determinat com interactuen les argiles i els superplastificants en les pastes de ciment. Aquests resultats aplanen el camí per millorar el disseny de nous superplastificants més resistents a les argiles que generalment es troben en les sorres per a la producció de formigó.

La preparació de morter i formigó és un procés complex, en el qual intervenen diferents reaccions químiques difícils de replicar. Les propietats del formigó milloren quan es redueix la quantitat d’aigua: la pasta de ciment té major densitat i, per tant, major resistència a la compressió i flexió, menor permeabilitat i major resistència a la intempèrie; a més de reduir el canvi de volum d’assecat i humectació que minimitza l’esquerdament per contracció. No obstant això, quan es redueix el contingut d’aigua, el morter i el formigó es tornen més viscosos: això redueix la capacitat de treballar-lo i augmenta’n els problemes per a la seva col·locació.

Els superplastificants de policarboxilat (PCE) fan que el ciment sigui més fluid amb menys aigua, el que millora substancialment la seva manejabilitat, i permet reduir el contingut d’aigua de la pasta. Tot i això, els superplastificants de policarboxilat són molt sensibles a les argiles que pot contenir la sorra que es fa servir en la producció de morter i formigó.

Per tant, és de vital importància comprendre la interacció entre els superplastizantes de policarboxilat i les argiles per millorar el rendiment d’aquestes mescles complexes. El comportament de la pasta fresca de ciment ha estat investigat en la línia de llum NCD-SWEET del Sincrotró ALBA per part d’investigadors de l’empresa BASF, del Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) i l’ALBA. Aquesta investigació ha servit per desenvolupar una metodologia in situ que caracteritza adequadament la interacció entre el policarboxilat i les argiles. La metodologia anterior utilitzava la centrifugació i l’escalfament suau de les pastes, la qual cosa donava lloc a errors causats per la preparació de la mostra. La llum de sincrotró permet mesurar les pastes de ciment sense cap pas de preparació de la mostra.

“La presència d’argiles en les pastes de ciment inhibeix la capacitat de dispersió dels superplastificants de policarboxilat, disminuint així la seva capacitat de fer formigó i ciment fluid. Les metodologies utilitzades prèviament per a la caracterització de la interacció PCE-argiles no consideraven les alteracions induïdes per la centrifugació i els processos d’assecatge en la barreja de PCE, el que feia impossible mesurar-lo correctament. Per això ha estat necessari mesurar la interacció en les mostres fresques, evitant el procés d’assecat”, diu Pere Borralleras de BASF, la qual cosa es pot veure il·lustrat a la figura de sota.

“La llum de sincrotró ha estat clau en aquest experiment, ja que ha permès mesurar la intercalació de superplastificants a les argiles a la pasta fresca. D’aquesta manera, l’estudi no està esbiaixat pel pas de preparació de la mostra”, afegeix Ignacio Segura, investigador del Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental de la UPC, un dels autors de l’article, juntament amb Antonio Aguado, investigador del mateix departament.

Aquesta nova metodologia permetrà el desenvolupament de millors superplastificants PCE (més resistents a les argiles ubiqües) en els propers anys. També ajudarà a preservar la sostenibilitat, ja que el rentat de sorra és una pràctica comuna que consumeix molta aigua fresca. “La sostenibilitat està present en tots els experiments que es realitzen a l’ALBA”, diu el professor Miguel A.G. Aranda, director científic d’ALBA i co-autor d’aquesta publicació.

Aquesta investigació ha estat publicada per la revista ‘Cement and Concrete Research’, la segona revista amb un factor d’impacte més alt en construcció i en tecnologia de la construcció.

Article publicat a la revista ‘Cement and Concrete Research’: “Influence of experimental procedure on d-spacing measurement by XRD of montmorillonite clay pastes containing PCE-based superplasticizer” Pere Borralleras, Ignacio Segura, Miguel A.G. Aranda, Antonio Aguado. Cement and Concrete Research, 116 (2019) 266–272.

ACS demanda al govern d’Espanya per considerar insuficient la retribució pel Castor

La constructora de Florentino Pérez creu que ni la sentència del Tribunal Constitucional anul·lant la indemnització ni la investigació judicial pels terratrèmols ho afectessin
El grup constructor ACS ha presentat una demanda contra el govern espanyol ja que considera insuficients els 300 milions d’euros que el Ministeri d’Indústria li va assignar al novembre de 2015 com a remuneració financera així com per mantenir les instal·lacions del projecte Castor entre juliol de 2012 i octubre de 2014, perquè l’empresa està convençuda que no es veuran afectats per la investigació judicial sobre els terratrèmols ocorreguts ni per la sentència del Tribunal Constitucional que anul·la la indemnització, xifrada en 1.350 milions d’euros, que van rebre.

Segons revelen els comptes de l’any passat fetes públics per la constructora encapçalada per Florentino Pérez, la seva filial Escal UGS, ex-concessionari del fracassat magatzem de gas submarí, va presentar al gener de 2017 un recurs contenciós administratiu contra la resolució emesa per la Direcció General de Política i Mines estatal perquè considera que les xifres «no són raonables». Un procediment que, addueixen, encara està pendent de resolució.

El contingut de la resolució ministerial recorreguda, que el govern espanyol no ha arribat a publicar al BOE, va acabar sent difós pels socis canadencs de Pérez al projecte Castor, Dundee Energy -que posseeix un terç de les accions-, també a través d’un informe de comptes. D’acord amb aquest document, el 17 de novembre de 2015 la Direcció General de Política i Mines autoritzava el pagament en Escal UGS de 253.300.000 d’euros en concepte de remuneració financera en el període que va entre juliol de 2012 -moment que el llavors ministre d’Indústria, José Manuel Soria, va parar les retribucions provisionals després del pagament de 110,69 milions- i el moment que el govern espanyol accepta la renúncia a la concessió, a l’octubre de 2014. Addicionalment, la resolució reconeixia també els costos de operació i manteniment pel mateix període: 42.300.000 més.

En el seu informe, els socis canadencs del Castor tenien la previsió de cobrar aquestes quantitats d’euros en dues fases: un 75% a finals de l’any 2016 i, el 25% restant, al llarg de quinze anys amb un interès anual de l’1, 2%, fet que podia acabar elevant el total per sobre dels 310 milions d’euros. El pagament, però, encara no s’hauria arribat a fer efectiu en cap de les posteriors ordres ministerials anuals regulant els peatges i costos fixos del sistema gasista, perquè just després que el Ministeri d’Indústria emetés la resolució, Escal UGS va presentar pocs dies després, dins el mateix mes de novembre, segons ACS, un recurs d’alçada contra la decisió per considerar que les quantitats «no són raonables». El procediment, finalment, ha acabat desembocant en el contenciós administratiu de gener de 2017.

No seria, però, l’únic procediment judicial que la constructora -propietària de dues terceres parts d’Escal UGS- havia obert durant els últims anys en contra de l’Estat espanyol per incrementar els ingressos derivats de la seva renúncia al projecte Castor. Segons el digital eldiario.es, el ex-concessionari presentar davant del Tribunal Superior de Justícia de Madrid un altre contenciós administratiu contra la resolució del 17 d’octubre de 2016 del Ministeri d’Indústria que denegava a l’empresa el retorn dels avals aportats durant la tramitació del projecte , una garantia per valor de 23,63 milions, que equivaldria al 2% de pressupost previst. En aquest cas però, els magistrats van tombar aquestes pretensions i, atès que la constructora no va recórrer, la resolució va esdevenir ferma.

Malgrat tot, la notícia de l’autorització d’aquests prop de 300 milions addicionals a favor de l’empresa de Florentino Pérez va tirar més llenya al foc just un any després que el govern espanyol, en un procediment llampec via decret llei -qüestionat i suspès en bona mesura posteriorment pel Tribunal Constitucional, però que de moment no ha suposat una reversió en els pagaments que els consumidors porten efectuant des de fa dos anys- aprovés el pagament de la indemnització de 1.350 milions d’euros -, en realitat 1.460, donat que la xifra es sumava als 110 que Escal UGS ja havia rebut de forma provisional.

Més encara, a la llum dels informes tècnics posteriors a que apunten, cada vegada de forma més concisa i explícita, a la responsabilitat del ex-concessionari en l’origen de l’episodi sísmic, amb més d’un miler de terratrèmols causats per la injecció del gas matalàs en fase de proves a principis de setembre 2013, sense haver arribat mai a posar-se en funcionament de manera efectiva. Així ho apuntava l’informe del Massachusetts Institute of Technology (MIT) i la Universitat de Harvard, a partir del qual el govern espanyol del PP ha anunciat solemnement que les instal·lacions del Castor ja no es posaran en marxa. Un recent informe del Síndic de Greuges, fins i tot, demana una auditoria tècnica completa que determini si els estudis previs i l’operació del magatzem es van basar en especulacions acientífiques.

Florentino no té por dels tribunals
Però ni l’anul·lació del decret d’indemnització del Castor per part del Constitucional ni la investigació oberta als jutjats de Vinaròs per suposats delictes ambientals i de prevaricació ambiental arran dels terratrèmols semblen treure en absolut el somni Florentino Pérez. Sobre la primera, l’informe de comptes d’ACS limita l’abast de l’anul·lació, en la línia que ha apuntat inicialment el mateix govern del PP, a la no concurrència d’un «pressupost habilitant» que permetés fer servir la fórmula del decret llei, per situacions extraordinàries i d’urgent necessitat, per a l’aprovació del decret d’indemnització. «El Grup, amb el suport dels seus assessors jurídics, no considera que es pugui derivar cap perjudici com a conseqüència d’aquesta situació», sosté el document.

En el cas de la investigació iniciada per la denúncia de Fiscalia al desembre de 2014, arran del que diu textualment «als microsismes detectats a la zona del magatzem Castor», recorda que es troba «en una fase inicial d’instrucció» i el jutjat número 4 de Vinaròs encara no ha dictat cap resolució. En la causa figuren com investigats el president d’Escal UGS, Recaredo del Potro, el director tècnic, Carlos Barat, i el consell d’administració del ex-concessionari, a més d’ex alts càrrecs i funcionaris estatals. Tot i això, segueix el document, els directius d’ACS consideren, d’acord amb l’opinió dels seus assessors legals, que «el desenllaç» d’aquest procediment «no produirà un efecte significatiu advers en els comptes anuals consolidats en els exercicis en els quals es resolguin».

 

La companyia CEPSA amplia el seu model de negoci amb l’entrada en les energies renovables

La companyia desenvoluparà el seu primer parc eòlic amb una inversió de 35 milions d’euros

El parc està situat a Cadis, on Cepsa desenvolupa la seva activitat des de fa més de 50 anys

Està previst que entre en funcionament el desembre de 2018

Cepsa ha adquirit els drets per desenvolupar un parc eòlic. El parc, situat a Jerez (Cadis), suposa el primer pas de la Companyia en el camp de l’energia eòlica i diversifica el negoci energètic de Cepsa.

Un cop desenvolupat, el parc comptarà amb una capacitat instal·lada de 28,8 MW, repartida en 11 turbines de 2,625 MW (El fabricant germànic espanyol subministrarà a Cepsa concretament 11 turbines del model G114), a més d’una línia d’evacuació de 66 kV. Amb tretze mil megawatts instal·lats a tot Espanya (13.000 MW), el que suposa una quota del 55% sobre el total (23.005 megues) del parc eòlic nacional

Expansió del model energètic

Amb la seva entrada en el mercat de les renovables, Cepsa diversifica el seu model energètic i de negoci. En paraules de Juan Manuel García-Horrillo, director de Gas i Electricitat de Cepsa “aquest és un primer pas de Cepsa a les energies renovables. Com a empresa energètica i integrada que som volem seguir avançant en aquest camp de manera progressiva, complementant la cartera de negocis derivats de combustibles fòssils amb fonts d’energia renovable. Aquest projecte ens permet tenir una visió holística com a empresa energètica i diversificar les nostres fonts d’energia per a ser capaços de satisfer les necessitats energètiques de cada realitat “.

En les projeccions de Cepsa, les energies fòssils seguiran dominant àmpliament el mercat, si bé, les energies solar i eòlica representen les de major creixement per als propers anys. Aquesta circumstància incideix en la necessitat de diversificar de manera progressiva l’activitat i atendre una demanda d’altres energies el desenvolupament es preveu especialment fort en regions com Amèrica Llatina, Àfrica o Orient Pròxim.

L’entrada de Cepsa en aquest sector, li permetrà tenir accés a mercats en creixement, desenvolupar noves capacitats i habilitats en el pla energètic i mitigar l’efecte de la volatilitat d’alguns dels mercats en què opera, com el del cru. A més, la generació d’aquesta quantitat d’energia evitarà l’emissió de 32.000 TN / any de CO2 (en comparació amb la producció de la mateixa quantitat d’energia tenint en compte el mix energètic espanyol) i també li permet a la Companyia accedir a un sector de rendibilitat sostinguda.

Cepsa a Andalusia

Cepsa és líder en el rànquing d’empreses de producció i facturació de la Comunitat amb més de 14.500 milions d’euros, un 10% del PIB andalús.

Cepsa desenvolupa la seva activitat en aquesta Comunitat a través de dues refineries de petroli, dues plantes petroquímiques, sis plantes de cogeneració, un cicle combinat, una planta de biocombustibles (adquirida aquest any), dues plantes d’envasat de gas liquat, 282 estacions de servei; a més, també subministra combustible en 4 aeroports i 10 ports i participa en el gasoducte MEDGAZ, que proveeix de gas natural des d’Algèria a Europa via Espanya (Almeria).

Cepsa és un grup energètic, 100% del grup Mubadala Investment Company, que dóna feina a prop de 10.000 professionals exercint la seva activitat en totes les fases de la cadena de valor dels hidrocarburs: exploració i producció de petroli i gas, refinació, transport i comercialitza matèria primera per a l’elaboració de productes d’alt valor afegit que són utilitzats, principalment, per a la producció de plàstics de nova generació i detergents biodegradables. Compta amb una notable presència a Espanya i, a través d’una progressiva internacionalització de les seves activitats, també desenvolupa les seves activitats en diversos continents, comercialitzant els seus productes a tot el món.

Vila-seca, finalista en els premis Ciutat Sostenible en la categoria d’aigua

El municipi va rebre un reconeixement del Ministeri de Medi Ambient per l’optimització dels recursos hídrics i l’estalvi en el consum d’aigua

El municipi de Vila-seca, de la mateixa manera que la resta de poblacions de la conca mediterrània, té l’aigua com a recurs escàs. Durant els mesos d’estiu, la població es triplica en tractar d’una de les destinacions turístiques més importants de la Costa Daurada. En aquests mesos, l’aigua es converteix en un factor limitat, coincidint amb el moment en què les plantes requereixen d’unes majors necessitats hídriques per créixer i desenvolupar-se.

Per aquest motiu l’Ajuntament de Vila-seca hagi adoptat mesures per obtenir una major eficiència en l’ús de l’aigua consumida tant a nivell domèstic com municipal i també a la petita indústria. De fet, l’any passat Vila-seca va ser finalista als Premis Ciutat Sostenible que convoca el Ministeri d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient per a l’optimització de l’aprofitament dels recursos hídrics, amb la construcció d’una anella d’aigua no potable per el reg dels espais públics i neteja viària.

Les principals línies d’actuació dutes a terme per l’Ajuntament en matèria d’aigua van ser les següents:

a. Fort i continuada inversió en la renovació de les instal·lacions de conducció.
b. Interconnexió de tota la xarxa dels municipis de Salou i Vila-seca i dels pous amb la mateixa, a fi d’optimitzar, garantir i diversificar el subministrament.
c. Interconnexió de la xarxa de Vila-seca i Salou amb la de Reus per a la utilització d’aigua del pantà i adquisició de cabals d’aquest pantà.
d. Col·laboració en la instal·lació del sistema terciari en l’EDAR per poder disposar d’aigües residuals depurades pels usos no potables.
e. Obtenció de la concessió d’aigua depurada per a usos no potables.
f. Inversió en la construcció d’una xarxa separativa d’aigua per a reg dels espais verds i neteja viària.
g. Manteniment del model urbanístic de ciutat compacta que afavoreix l’eficiència i eficàcia en el subministrament i consum d’aigua.
h. Campanya educativa escolar per donar a conèixer la realitat de la gestió de l’aigua.

D’aquestes actuacions, destaquen sobretot dos projectes que generen estalvi en l’aigua per a reg de parcs i jardins. Els parcs i jardins del nucli de Vila-seca i el Raval de la Mar es reguen amb aigua no potable del freàtic i el parc de la Torre de Dolça amb aigua reciclada procedent de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals de Vila-seca / Salou. Amb aquestes actuacions es disposa de major dotació d’aigua potable per a futures necessitats.

Un petit poble de Baviera, Wildpoldsried, produeix 5 vegades més electricitat de la que consumeix

Wildpoldsried, s’ha convertit en tot un referent de les energies renovables, en aquesta localitat de poc més de 2.500 habitants de Baviera, els seus veïns van apostar per la transició energètica fa dues dècades i, gràcies a aquesta capacitat d’anticipació, avui no són només autosuficients, sinó que compten amb un excedent que els reporta importants ingressos.

Poblada majoritàriament per ramaders i, per això, amb abundància d’excrements de les vaques, aquesta localitat va saber treure el màxim partit de les seves principals recursos. Entre ells es troba també el vent que bufa en aquesta zona d’Alemanya. D’aquí sorgeix, en part, aquesta revolució energètica a escala local, en què també han jugat el seu paper les mesures públiques de suport activades a Alemanya per a aquest tipus de projectes, i l’empenta de la ciutadania, que va encendre després que un ramader decidís donar el primer pas.

La iniciativa d’Wendelin Einsiedler, que abans del canvi de segle va optar ja per invertir els seus estalvis en panells solars, un generador de biogàs i una turbina eòlica, va suposar el punt de partida d’un projecte que, de personal, va passar aviat a col·lectiu. La seva aposta, i la convicció que no podien seguir cremant permanentment combustibles fòssils per comptar amb calefacció, va establir les bases per a la creació d’una companyia participada per diversos veïns. Així mateix, va motivar que l’Ajuntament plantegés el 1999 una consulta a la ciutadania sobre com visualitzava el seu poble més de 20 anys després. Com era d’esperar, la majoria es va bolcar en la transició energètica.

D’aquests pòsits, Wildpoldsried ha passat avui a ser un lloc únic, amb més de 2.000 metres quadrats de panells fotovoltaics per a l’aprofitament de l’energia solar. Per generar energia a partir del vent, les turbines eòliques instal·lades superen ja la desena, amb una capacitat de fins a 12 megawatts. Plantes de biogàs, instal·lacions hidroelèctriques i l’aprofitament de la biomassa per al sistema de calefacció acaben de perfilar el mapa de recursos per a l’aprofitament de les renovables dels que s’ha anat dotant aquest poble.
Si ja, en 2011 la localitat produïa el triple d’energia de la que necessitava per consumir, avui els excedents són encara més grans. Amb ells, la inversió per la qual van apostar anys enrere els veïns es veu recompensada, no solament amb la seva autosuficiència i amb la satisfacció d’haver deixat de banda les fonts d’energia fòssils, sinó també en forma d’ingressos, que s’obtenen amb la venda de l’energia sobrant a la xarxa elèctrica nacional.

Així, aquest poble s’ha convertit en referent mundial, tant pel model promogut, com per la forma de fer-ho; ja que va ser el desig dels veïns el que va impulsar tot aquest canvi. Ara, és constant l’arribada de delegacions internacionals que visiten aquest racó de Baviera per conèixer la seva experiència. Segons asseguren, el “poble de l’energia” han rebut la visita d’al voltant de 400 especialistes de tot el món.
No obstant això, amb la llei a la mà, èxits com els d’aquesta localitat són avui més difícils d’aconseguir, almenys en aquest estat. La decisió del seu màxim responsable, de la Unió Social Cristiana, de prohibir la construcció de turbines quan estiguin a menys de 2 quilòmetres d’una residència (abans la distància era d’un quilòmetre), excepte quan es decideixi per unanimitat dels veïns, pot fer de Wildpoldsried un exemple gairebé impossible de replicar.