Metodologia per siliconar fibres de polièster, PET.

Habitualment reciclem els nostres residus plàstics, i entre ells les ampolles d’aigua  que  majoritàriament estan fetes amb plàstic PET (  tereftalat polietilè). Les quals introduïm al contenidor groc per ser reciclades.

Aquest gest tant  petit  i senzill ,  produeix  una gran efecte en la disminució de les emissions de diòxid de carboni (CO2) del nostre planeta. Per tant un alentiment  en el  canvi climàtic. També ens aporta  beneficis per  l’ economia ,  amb una reducció d’ energia i d’ explotació de matèries primeres. Ja sigui per la  fabricació de noves ampolles i  envasos o altres productes com forros polars o farcits tèxtils  fets amb fibres de polièster , PET.

Figura 1: PET. Tereftalat de polietilè

Els polímers  de silicona principalment  s’ apliquen a la fibra de polièster  (PET) , veure figura 1 . El siliconat redueix la fricció entre fibres i donar un  tacte suau en aquestes . També per millorar  la resiliència de les fibres i retornar al volum inicial després d’haver estat sotmeses a compressió.

Producció de fibres siliconades amb  PET reciclat

En un procés convencional de  producció  de fibres PET, el polímer fos i reciclat  es subministra directament des d’una planta de policondensació contínua. Es fila a través de fileres ( spinnerets) . Aquestes fileres són de forma rectangular i contenen fins a 1500 forats. Després d’un intens bufat creuat, el feix de filaments es manté mitjançant una guia . Es combina horitzontalment a una velocitat de 1800 m / min . Aquesta   es diposita en forma de carrets  dins de contenidors , veure la figura 2  .

Figura 2: Sistema convencional de filatura  de fibres PET

1- Sistema de distribució amb mescladors estàtics.

2- Col·lectors de filatura amb blocs de bombes i conjunt de filats.

3- Caixes de bufat.

4- Conductes de filatura ( spinnerets).

5- Conjunt de rodets d’acabat i rodets de guia.

6- Unitat de sortida amb  bobina.

7- Unitat de trena i contenidor .

Línia de fibra convencional

Depenent del gruix o Deniers de la fibra que es vol , es recullen un nombre més o menys gran de contenidors . Els  remolcs dels cables de filaments  s ’introdueixen paral·lelament a la línia de fibra on s ’aplica el estiratge . Amb una velocitat entre 150 m / min i 250 m / min respectivament. Segons la figura 3 següent.

Figura 3: Línea de fibra PET convencional

A – Contenidors bobines.

B – Marc d’alimentació.

C –  Bany d’acabat .

8 – Marc d’estiratge I. 

9 – Marc d’estiratge II.

10 – Calàndria. 

11 – Marc d’estiratge III. 

10 – Calàndria. 

11 – Marc d’estiratge III. 

12 – Dispositiu d’acabat

Aplicació de silicona en els filaments de PET

Les fibres amb un alt mòdul, la fixació de la  tensió es realitza en corrons de calàndria després del segon estiratge. En els tipus de fibra amb mòduls baixos no requereixen aquesta configuració. A continuació, els cables  de filaments es tracten  amb silicona en els punts que es mostren a continuació ( a , b , c)  en la figura 4 . Després hi ha un arrissat per compressió , un assecat  i es talla en fibres o, opcionalment , es manté com un  cable de filaments . Les fibres tallades  i el cable de filaments  s’ envasen en bales o en  cartrons.

Figura 4: Punts d’ aplicació del siliconat.

13 – Unitat d’ entrada .

14 – Marc tensor.

15 – Caixa de vapor.

16 – Arrissador.

17 – Assecadora.

18 – Talladora.

19 – Premsa d’embalatge

( a, b, c ) – Punts opcionals d’ aplicació de silicona.

Formulacions orientatives pel  bany d’ aplicació 

Les següents formulacions son a nivell orientatiu  i suggerides per l’ aplicació en fibres de PET 6.7 dtex ,  es recomana que  en cada cas particular  es facin probes inicials de laboratori per analitzar el seu rendiment  i l’estabilitat del bany d’ aplicació.

Segon es va detallar en el anterior article tècnic  els sistemes son de dos o tres components . Seguidament es detallen les formulacions orientatives dels banys d’ aplicació. .

Sistema de dos components

El sistema de dos components consisteix en una emulsió de polímer de silicona amb funció amino i un alcoxisilà amb funció amina .

 Formulació suggerida 

97%  PDMS amino funcional en  emulsió ( 30% – 40% ma* ) .

3%  Alcoxisilà amino funcional ( 100 % ma*).

Bany d’ aplicació  

Contingut actiu del bany d’aplicació = 7% ma*

Quantitat d’ acabat aplicat = 0,4% spf*

Finalment es produirà una xarxa reticulada final de polímer  de silicona conjuntament aplicada a la  fibra de polièster :

Figura 5: Polímer ( dos components) obtingut a la fibra de polièster.

Sistema de tres components

El sistema de tres components es basa en el sistema de dos components més un  siloxà amb funció epoxi ( figura 4)  catalitzada amb un alcoxi silà amino funcional.

Formulació suggerida 

87%  PDMS amino funcional en  emulsió ( 30% – 40% ma* ) .

10%  Siloxà amb funció epoxi. ( 30% – 40% ma* )

3%  Alcoxisilà amino funcional ( 100 % ma*).

Bany d’ aplicació  

Contingut actiu del bany d’aplicació = 7% ma*

Quantitat d’ acabat aplicat = 0,4% spf*

Finalment es produirà una xarxa reticulada final de polímer  de silicona conjuntament aplicada a la  fibra de polièster :

Figura 6: Polímer  ( tres components) obtingut en la fibra

Possibles Additius en les formulacions

També es poden afegir additius al sistema de 2 o tres components , com ara agents antiestàtics ( Alcoxi silà catiònic )  i agents humectants ( Polièter de silicona – superwetting).

Aquests additius es fan servir per donar propietats  antiestàtiques a les fibres acabades i també per incrementar les propietats finals del siliconat . 

Factors tècnics crítics en el rendiment del siliconat  

Hi ha diversos factors que influeixen en el rendiment i el comportament final de les fibres de polièster  siliconades i que es tenen de tenir en compte a l’hora de la producció  . 

Tipus de fibra  PET : la fibra sòlida, es més fàcil de processar. La fibra  buida, es  més difícil de processar.

Detex de la fibra : de 1,7 a 6,7, hi ha més rendiment. De 12,0 a 13,0 menys rendiment del siliconat .

Tipus d ‘ arrissat : Un arrissat amb forma  dent de serra i amb un gran encrespament, es més difícil de suavitzar .En canvi un arrissat amb forma de dents de serra amb poc encrespament, es més fàcil de suavitzar .En forma d’espiral es més fàcil de suavitzar  i més resistent.

Antiestàtic : S ’aplica un acabat antiestàtic per permetre el cardat de la fibra siliconada. El tipus és important ja que pot afectar la suavitat i propietats finals.

Condicionat de la fibra abans de curar: Si la fibra està massa mullada pot afectar la curació. Si està massa seca pot afectar en  el suavitzat final.

Curació del siliconat  : El curat complet s’ha de realitzar en 8 minuts a 170 ° C de temperatura. Veure gràfic 1 .

Gràfic 1: Suavitat versus temperatura de curat.                                      

Valoració:  0 = pitjor suavitat, 5 = millor suavitat

Finalment cal mencionar que  hi han  molts factors que influiran en el rendiment de l’ acabat  de silicona en  les fibres reciclades de PET. Las formulacions emprades ens determinaran  no només  la suavitat final de les fibres si no també la durabilitat  de l’ acabat en aquestes.

Las condicions físiques i químiques del procés d’ aplicació i de curat també ens influiran notablement en el resultat final .

Notes: *spf : Sobre pes fibra  . *ma : Matèria activa .

Investigadors de la UPC, BASF i el Sincrotró ALBA proposen una metodologia per millorar la resistència del formigó

Amb llum de sincrotró, l’empresa química BASF conjuntament amb científics de la UPC i del Sincrotró ALBA han determinat com interactuen les argiles i els superplastificants en les pastes de ciment. Aquests resultats aplanen el camí per millorar el disseny de nous superplastificants més resistents a les argiles que generalment es troben en les sorres per a la producció de formigó.

La preparació de morter i formigó és un procés complex, en el qual intervenen diferents reaccions químiques difícils de replicar. Les propietats del formigó milloren quan es redueix la quantitat d’aigua: la pasta de ciment té major densitat i, per tant, major resistència a la compressió i flexió, menor permeabilitat i major resistència a la intempèrie; a més de reduir el canvi de volum d’assecat i humectació que minimitza l’esquerdament per contracció. No obstant això, quan es redueix el contingut d’aigua, el morter i el formigó es tornen més viscosos: això redueix la capacitat de treballar-lo i augmenta’n els problemes per a la seva col·locació.

Els superplastificants de policarboxilat (PCE) fan que el ciment sigui més fluid amb menys aigua, el que millora substancialment la seva manejabilitat, i permet reduir el contingut d’aigua de la pasta. Tot i això, els superplastificants de policarboxilat són molt sensibles a les argiles que pot contenir la sorra que es fa servir en la producció de morter i formigó.

Per tant, és de vital importància comprendre la interacció entre els superplastizantes de policarboxilat i les argiles per millorar el rendiment d’aquestes mescles complexes. El comportament de la pasta fresca de ciment ha estat investigat en la línia de llum NCD-SWEET del Sincrotró ALBA per part d’investigadors de l’empresa BASF, del Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) i l’ALBA. Aquesta investigació ha servit per desenvolupar una metodologia in situ que caracteritza adequadament la interacció entre el policarboxilat i les argiles. La metodologia anterior utilitzava la centrifugació i l’escalfament suau de les pastes, la qual cosa donava lloc a errors causats per la preparació de la mostra. La llum de sincrotró permet mesurar les pastes de ciment sense cap pas de preparació de la mostra.

“La presència d’argiles en les pastes de ciment inhibeix la capacitat de dispersió dels superplastificants de policarboxilat, disminuint així la seva capacitat de fer formigó i ciment fluid. Les metodologies utilitzades prèviament per a la caracterització de la interacció PCE-argiles no consideraven les alteracions induïdes per la centrifugació i els processos d’assecatge en la barreja de PCE, el que feia impossible mesurar-lo correctament. Per això ha estat necessari mesurar la interacció en les mostres fresques, evitant el procés d’assecat”, diu Pere Borralleras de BASF, la qual cosa es pot veure il·lustrat a la figura de sota.

“La llum de sincrotró ha estat clau en aquest experiment, ja que ha permès mesurar la intercalació de superplastificants a les argiles a la pasta fresca. D’aquesta manera, l’estudi no està esbiaixat pel pas de preparació de la mostra”, afegeix Ignacio Segura, investigador del Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental de la UPC, un dels autors de l’article, juntament amb Antonio Aguado, investigador del mateix departament.

Aquesta nova metodologia permetrà el desenvolupament de millors superplastificants PCE (més resistents a les argiles ubiqües) en els propers anys. També ajudarà a preservar la sostenibilitat, ja que el rentat de sorra és una pràctica comuna que consumeix molta aigua fresca. “La sostenibilitat està present en tots els experiments que es realitzen a l’ALBA”, diu el professor Miguel A.G. Aranda, director científic d’ALBA i co-autor d’aquesta publicació.

Aquesta investigació ha estat publicada per la revista ‘Cement and Concrete Research’, la segona revista amb un factor d’impacte més alt en construcció i en tecnologia de la construcció.

Article publicat a la revista ‘Cement and Concrete Research’: “Influence of experimental procedure on d-spacing measurement by XRD of montmorillonite clay pastes containing PCE-based superplasticizer” Pere Borralleras, Ignacio Segura, Miguel A.G. Aranda, Antonio Aguado. Cement and Concrete Research, 116 (2019) 266–272.

ACS demanda al govern d’Espanya per considerar insuficient la retribució pel Castor

La constructora de Florentino Pérez creu que ni la sentència del Tribunal Constitucional anul·lant la indemnització ni la investigació judicial pels terratrèmols ho afectessin
El grup constructor ACS ha presentat una demanda contra el govern espanyol ja que considera insuficients els 300 milions d’euros que el Ministeri d’Indústria li va assignar al novembre de 2015 com a remuneració financera així com per mantenir les instal·lacions del projecte Castor entre juliol de 2012 i octubre de 2014, perquè l’empresa està convençuda que no es veuran afectats per la investigació judicial sobre els terratrèmols ocorreguts ni per la sentència del Tribunal Constitucional que anul·la la indemnització, xifrada en 1.350 milions d’euros, que van rebre.

Segons revelen els comptes de l’any passat fetes públics per la constructora encapçalada per Florentino Pérez, la seva filial Escal UGS, ex-concessionari del fracassat magatzem de gas submarí, va presentar al gener de 2017 un recurs contenciós administratiu contra la resolució emesa per la Direcció General de Política i Mines estatal perquè considera que les xifres «no són raonables». Un procediment que, addueixen, encara està pendent de resolució.

El contingut de la resolució ministerial recorreguda, que el govern espanyol no ha arribat a publicar al BOE, va acabar sent difós pels socis canadencs de Pérez al projecte Castor, Dundee Energy -que posseeix un terç de les accions-, també a través d’un informe de comptes. D’acord amb aquest document, el 17 de novembre de 2015 la Direcció General de Política i Mines autoritzava el pagament en Escal UGS de 253.300.000 d’euros en concepte de remuneració financera en el període que va entre juliol de 2012 -moment que el llavors ministre d’Indústria, José Manuel Soria, va parar les retribucions provisionals després del pagament de 110,69 milions- i el moment que el govern espanyol accepta la renúncia a la concessió, a l’octubre de 2014. Addicionalment, la resolució reconeixia també els costos de operació i manteniment pel mateix període: 42.300.000 més.

En el seu informe, els socis canadencs del Castor tenien la previsió de cobrar aquestes quantitats d’euros en dues fases: un 75% a finals de l’any 2016 i, el 25% restant, al llarg de quinze anys amb un interès anual de l’1, 2%, fet que podia acabar elevant el total per sobre dels 310 milions d’euros. El pagament, però, encara no s’hauria arribat a fer efectiu en cap de les posteriors ordres ministerials anuals regulant els peatges i costos fixos del sistema gasista, perquè just després que el Ministeri d’Indústria emetés la resolució, Escal UGS va presentar pocs dies després, dins el mateix mes de novembre, segons ACS, un recurs d’alçada contra la decisió per considerar que les quantitats «no són raonables». El procediment, finalment, ha acabat desembocant en el contenciós administratiu de gener de 2017.

No seria, però, l’únic procediment judicial que la constructora -propietària de dues terceres parts d’Escal UGS- havia obert durant els últims anys en contra de l’Estat espanyol per incrementar els ingressos derivats de la seva renúncia al projecte Castor. Segons el digital eldiario.es, el ex-concessionari presentar davant del Tribunal Superior de Justícia de Madrid un altre contenciós administratiu contra la resolució del 17 d’octubre de 2016 del Ministeri d’Indústria que denegava a l’empresa el retorn dels avals aportats durant la tramitació del projecte , una garantia per valor de 23,63 milions, que equivaldria al 2% de pressupost previst. En aquest cas però, els magistrats van tombar aquestes pretensions i, atès que la constructora no va recórrer, la resolució va esdevenir ferma.

Malgrat tot, la notícia de l’autorització d’aquests prop de 300 milions addicionals a favor de l’empresa de Florentino Pérez va tirar més llenya al foc just un any després que el govern espanyol, en un procediment llampec via decret llei -qüestionat i suspès en bona mesura posteriorment pel Tribunal Constitucional, però que de moment no ha suposat una reversió en els pagaments que els consumidors porten efectuant des de fa dos anys- aprovés el pagament de la indemnització de 1.350 milions d’euros -, en realitat 1.460, donat que la xifra es sumava als 110 que Escal UGS ja havia rebut de forma provisional.

Més encara, a la llum dels informes tècnics posteriors a que apunten, cada vegada de forma més concisa i explícita, a la responsabilitat del ex-concessionari en l’origen de l’episodi sísmic, amb més d’un miler de terratrèmols causats per la injecció del gas matalàs en fase de proves a principis de setembre 2013, sense haver arribat mai a posar-se en funcionament de manera efectiva. Així ho apuntava l’informe del Massachusetts Institute of Technology (MIT) i la Universitat de Harvard, a partir del qual el govern espanyol del PP ha anunciat solemnement que les instal·lacions del Castor ja no es posaran en marxa. Un recent informe del Síndic de Greuges, fins i tot, demana una auditoria tècnica completa que determini si els estudis previs i l’operació del magatzem es van basar en especulacions acientífiques.

Florentino no té por dels tribunals
Però ni l’anul·lació del decret d’indemnització del Castor per part del Constitucional ni la investigació oberta als jutjats de Vinaròs per suposats delictes ambientals i de prevaricació ambiental arran dels terratrèmols semblen treure en absolut el somni Florentino Pérez. Sobre la primera, l’informe de comptes d’ACS limita l’abast de l’anul·lació, en la línia que ha apuntat inicialment el mateix govern del PP, a la no concurrència d’un «pressupost habilitant» que permetés fer servir la fórmula del decret llei, per situacions extraordinàries i d’urgent necessitat, per a l’aprovació del decret d’indemnització. «El Grup, amb el suport dels seus assessors jurídics, no considera que es pugui derivar cap perjudici com a conseqüència d’aquesta situació», sosté el document.

En el cas de la investigació iniciada per la denúncia de Fiscalia al desembre de 2014, arran del que diu textualment «als microsismes detectats a la zona del magatzem Castor», recorda que es troba «en una fase inicial d’instrucció» i el jutjat número 4 de Vinaròs encara no ha dictat cap resolució. En la causa figuren com investigats el president d’Escal UGS, Recaredo del Potro, el director tècnic, Carlos Barat, i el consell d’administració del ex-concessionari, a més d’ex alts càrrecs i funcionaris estatals. Tot i això, segueix el document, els directius d’ACS consideren, d’acord amb l’opinió dels seus assessors legals, que «el desenllaç» d’aquest procediment «no produirà un efecte significatiu advers en els comptes anuals consolidats en els exercicis en els quals es resolguin».

 

La companyia CEPSA amplia el seu model de negoci amb l’entrada en les energies renovables

La companyia desenvoluparà el seu primer parc eòlic amb una inversió de 35 milions d’euros

El parc està situat a Cadis, on Cepsa desenvolupa la seva activitat des de fa més de 50 anys

Està previst que entre en funcionament el desembre de 2018

Cepsa ha adquirit els drets per desenvolupar un parc eòlic. El parc, situat a Jerez (Cadis), suposa el primer pas de la Companyia en el camp de l’energia eòlica i diversifica el negoci energètic de Cepsa.

Un cop desenvolupat, el parc comptarà amb una capacitat instal·lada de 28,8 MW, repartida en 11 turbines de 2,625 MW (El fabricant germànic espanyol subministrarà a Cepsa concretament 11 turbines del model G114), a més d’una línia d’evacuació de 66 kV. Amb tretze mil megawatts instal·lats a tot Espanya (13.000 MW), el que suposa una quota del 55% sobre el total (23.005 megues) del parc eòlic nacional

Expansió del model energètic

Amb la seva entrada en el mercat de les renovables, Cepsa diversifica el seu model energètic i de negoci. En paraules de Juan Manuel García-Horrillo, director de Gas i Electricitat de Cepsa “aquest és un primer pas de Cepsa a les energies renovables. Com a empresa energètica i integrada que som volem seguir avançant en aquest camp de manera progressiva, complementant la cartera de negocis derivats de combustibles fòssils amb fonts d’energia renovable. Aquest projecte ens permet tenir una visió holística com a empresa energètica i diversificar les nostres fonts d’energia per a ser capaços de satisfer les necessitats energètiques de cada realitat “.

En les projeccions de Cepsa, les energies fòssils seguiran dominant àmpliament el mercat, si bé, les energies solar i eòlica representen les de major creixement per als propers anys. Aquesta circumstància incideix en la necessitat de diversificar de manera progressiva l’activitat i atendre una demanda d’altres energies el desenvolupament es preveu especialment fort en regions com Amèrica Llatina, Àfrica o Orient Pròxim.

L’entrada de Cepsa en aquest sector, li permetrà tenir accés a mercats en creixement, desenvolupar noves capacitats i habilitats en el pla energètic i mitigar l’efecte de la volatilitat d’alguns dels mercats en què opera, com el del cru. A més, la generació d’aquesta quantitat d’energia evitarà l’emissió de 32.000 TN / any de CO2 (en comparació amb la producció de la mateixa quantitat d’energia tenint en compte el mix energètic espanyol) i també li permet a la Companyia accedir a un sector de rendibilitat sostinguda.

Cepsa a Andalusia

Cepsa és líder en el rànquing d’empreses de producció i facturació de la Comunitat amb més de 14.500 milions d’euros, un 10% del PIB andalús.

Cepsa desenvolupa la seva activitat en aquesta Comunitat a través de dues refineries de petroli, dues plantes petroquímiques, sis plantes de cogeneració, un cicle combinat, una planta de biocombustibles (adquirida aquest any), dues plantes d’envasat de gas liquat, 282 estacions de servei; a més, també subministra combustible en 4 aeroports i 10 ports i participa en el gasoducte MEDGAZ, que proveeix de gas natural des d’Algèria a Europa via Espanya (Almeria).

Cepsa és un grup energètic, 100% del grup Mubadala Investment Company, que dóna feina a prop de 10.000 professionals exercint la seva activitat en totes les fases de la cadena de valor dels hidrocarburs: exploració i producció de petroli i gas, refinació, transport i comercialitza matèria primera per a l’elaboració de productes d’alt valor afegit que són utilitzats, principalment, per a la producció de plàstics de nova generació i detergents biodegradables. Compta amb una notable presència a Espanya i, a través d’una progressiva internacionalització de les seves activitats, també desenvolupa les seves activitats en diversos continents, comercialitzant els seus productes a tot el món.