Blog d'enginyeria i articles tècnics
Un consorci europeu, coordinat per l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), acosta el somni a la realitat: fa més viable la fabricació de les piles de combustible, tant a nivell de costos com d’eficiència. El projecte ha rebut finançament mitjançant el programa Horizon 2020 de la Unió Europea.
Continua llegint «L’IREC lidera un projecte europeu de fabricació de piles de combustible més eficient»
Una espècie d’erugues, conegudes com a cucs de cera, poden digerir el plàstic fins el punt de ser capaces d’alimentar-se, literalment, de bosses de plàstic. L’any 2017 es va descobrir per primer cop que tenien aquesta capacitat, cosa que va obrir la porta a que tinguessin un paper crucial en un dels problemes mediambientals més urgents que tenim: el de la contaminació per plàstics, ja que fins i tot són capaços de digerir el polietilè, un dels productes no-biodegradables més comuns. Des d’aleshores, un equip ha estat treballant per comprendre com són capaços de fer-ho, cosa que els ha dut a descobrir que aquesta capacitat tan especial es deu al microbioma d’aquestes erugues.
Continua llegint «Unes erugues que digereixen plàstic poden ser la solució a la contaminació per plàstics»
L’envàs és biodegradable, d’origen natural i comestible i garanteix les propietats dels aliments
Investigadors catalans han creat un material nou que podria substituir les bosses de plàstic als supermercats. Es tracta d’un embalatge biodegradable, d’origen natural i que, a més a més, és comestible. El nou embolcall està elaborat a partir de matèries primeres d’origen vegetal i garanteix les propietats dels aliments, alhora que n’allarga la vida útil.
De moment, per comprovar l’eficiència d’aquest material, ja l’han provat per embalar maduixes del Maresme i el resultat ha estat molt positiu. La fruita s’ha fet més resistent als fongs i ha mantingut l’aspecte original durant més temps.
L’objectiu: reduir el malbaratament
El projecte està liderat pel Centre Català del Plàstic de la Universitat Politècnica de Catalunya i la investigadora Farayde Fakhouri, i vol reduir el malbaratament d’aliments. Es calcula que un de cada tres aliments que venen els supermercats s’acaba llençant. En el cas de les fruites, verdures i hortalisses, la quantitat de productes que es llencen frega el 50%. Font:rac1
Segons els investigadors, l’escenari per a la seva comercialització és altament favorable
Un projecte europeu en el qual ha participat la Universitat de Barcelona (UB) ha aconseguit produir bioplàstics a partir de residus orgànics urbans i ha demostrat que la seva comercialització és viable tècnica i econòmicament.
El projecte europeu RES URBIS (Resources from urban bio-waste) ha demostrat que els diferents residus orgànics urbans es poden tractar i obtenir d’ells productes biològics com bioplàstics, amb un valor econòmic superior a el dels clàssics compost i biogàs.
La part experimental de el projecte, que ha durat tres anys i ha comptat amb 3 milions d’euros de pressupost, s’ha portat a terme en dues plantes pilot, a Lisboa (Portugal) i a Treviso (Itàlia), i en cinc laboratoris, un d’ells a la Facultat de Química de la UB. En total, s’han produït prop de 30 quilos de polihidroxialcanoat (PHA), el polímer bàsic per elaborar bioplàstics a partir dels àcids grassos volàtils resultants de la descomposició de residus.
Aquest PHA s’ha obtingut mitjançant tres nous mètodes d’extracció desenvolupats en el marc de el projecte i, posteriorment, l’han processat per obtenir bioplàstics d’ús comercial. “Els resultats han estat molt positius. S’han obtingut mostres de pel·lícula de bioplàstic per usar-les com intercapa amb una pel·lícula adjacent adhesiva, amb gran potencial comercial. Aquests bioplàstics també es poden utilitzar com a béns duradors i com biocomposites amb fibres produïdes a partir de restes de parcs i jardins”, ha detallat Joan Mata, catedràtic d’Enginyeria Química i Química Analítica de la UB, que ha liderat la participació de la UB en el projecte. “A més -ha afegit Mata-, les anàlisis mostren que la presència de microcontaminants orgànics i metalls pesants en aquests materials està per sota del que marca la legislació”.
De cara a comercialitzar aquests bioplàstics, han tingut en compte la normativa europea sobre riscos per a la salut i el medi ambient dels productes químics, i “l’escenari per comercialitzar és altament favorable”, segons Mata. De l’anàlisi econòmica que han fet en diferents escenaris, entre ells l’Àrea Metropolitana de Barcelona, es desprèn que la producció de PHA és viable a partir d’un preu de 3 euros el quilo, i fins i tot inferior si es consideren condicions més favorables de el procés. Aquest preu, comparat amb el del PHA comercialitzat actualment -que s’obté de cultius específics de cereals amb un cost d’entre 4 i 5 euros / quilo-, confirma la viabilitat econòmica. Font:diaridetarragona
Investigadors de l’Institut de Ciències Fotòniques, situat a Barcelona, ha descobert noves propietats del grafè
El grafè és un material superlleuger, 100 vegades més dur que l’acer. Es pot obtenir enganxant amb cel·lo mina de la que cau quan fem punxa a un llapis. Observat al microscopi, el grafè és una malla d’àtoms de carboni col·locats en hexàgons.
Fa un any, un equip de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts va descobrir noves propietats del grafè superposant-ne dues làmines i fent-ne girar una amb un “angle màgic” d’1,1 graus. Però ara, investigadors de l’Institut de Ciències Fotòniques (IFCO), situat a Barcelona, encara han anat més enllà. Per primera vegada, han portat a la pràctica l'”angle màgic” i han fet descobriments sorprenents. Ho explica Dmitri Efetov, director estudi de l’ICFO:
“Amb la rotació d’1,1 graus, apareix la màgia. Si hi apliques un voltatge, pots modelar molts estats i passar d’un superconductor a un aïllant. Funciona com un interruptor. Això és excepcional. Fa 30 anys que es busca aquest efecte. L’angle màgic del grafè ho permet.”
Arribar fins aquí no ha estat fàcil. Han hagut de superar moltes dificultats, com, per exemple, treure impureses en la fabricació de les làmines de grafè.
“És com posar un protector de pantalla al mòbil: si no ho fas amb cura, hi sortiran tot de bombolles. Amb el grafè hi ha el mateix risc i es resol igual: planxant sobre les làmines. Això sí, en un material a nanoescala.”
Però, quines aplicacions tindrà, aquest descobriment? Aquestes noves qualitats del grafè permetran, per exemple, fer més eficient la transmissió d’energia i estalviar fins a un 60% del que es consumeix actualment. Un gran avenç en plena crisi climàtica.
“Quan el telèfon o l’ordinador s’escalfen és perquè l’electricitat s’escapa pels cables. Això també passa en les plantes elèctriques que es connecten amb les cases. Un superconductor podria ser molt més eficient. I estalviar energia té impacte en el canvi climàtic. En un moment, estalviaries el 60% de l’energia que utilitzem. Aquest estalvi fa la diferència.”
També és una propietat clau per aconseguir fabricar ordinadors quàntics o trens sense fricció. Font: ccma.cat