El president del govern aposta per una Espanya neutra en carboni el 2050

El president del Govern, Pedro Sánchez, ha anunciat aquest dimecres que Espanya es va a sumar a la Coalició per a la Neutralitat del Carboni, que lidera Nova Zelanda, el que compromet als seus membres a partir de 2018 i com a màxim el 2020 una trajectòria de neutralitat carboni per al 2050.

Sánchez ha dit que està molt content de compartir aquest compromís amb altres socis europeus, com el seu “amic” el president francès, Emmanuel Macron.

Durant la seva intervenció en el fòrum contra el canvi climàtic ‘One Planet Summit’, Sánchez ha dit també que la llei de canvi climàtic estarà a punt abans de final d’any. El cap de l’Executiu ha presentat el compromís del Govern com una qüestió “moral” però també vinculada amb el fet que Espanya serà un país afectat.

AUGMENTA LA DESIGUALTAT TERRITORIAL
De fet, ha assenyalat que el país ja pateix desertificació i problemes de recursos i proveïment d’aigua, i que el canvi climàtic està augmentant les desigualtats territorials. Com a exemple del seu compromís, ha explicat la seva decisió de fusionar en un sol ministeri les qüestions de medi ambient i energia, per buscar solucions transversals i eficaces.

També ha apostat per la col·laboració entre els diferents nivells de l’administració, perquè en ocasions són els ajuntaments els que tenen la força per afrontar amb eficàcia el canvi climàtic.

Sánchez ha intervingut en aquest fòrum en un breu panell moderat per la secretària executiva de Nacions Units per a la Convenció sobre el Canvi Climàtic, Patricia Espinosa i al costat del president de Finlàndia, Sauli Niinistö i el vicepresident de la Comissió Europea Maroc Sefcovic.

La cimera One Planet Summit ha estat coorganitzada per Macron; el secretari general de l’ONU, Antonio Guterres; el president del Banc Mundial, Jim Yong Kim i l’enviat especial de l’ONU per al canvi climàtic, l’ex alcalde de Nova York Michael R. Bloomberg.

font:elperiodicodelaenergia

Afrontar el canvi climàtic faria estalviar més de 20 bilions de dòlars a finals de segle

Limitar a un grau i mig l’augment de la temperatura mitjana del planeta farà estalviar més de 20 bilions de dòlars. És el càlcul fet per tres investigadors de la Universitat de Stanford, encapçalats per Marshall Burke.
L’estudi, publicat aquest dijous a la revista “Nature”, intenta respondre a una de les grans incerteses sobre els efectes del canvi climàtic: quants diners s’estalviarien limitant l’augment de temperatures. O, dit a la inversa, quins serien els costos de no actuar.

Els investigadors han utilitzat per als seus càlculs el PIB (Producte Interior Brut), el total de béns i serveis produïts en un país en un any. Però reconeixen que no és un indicador perfecte. Per exemple, només suma moviments positius del mercat, però no resta pèrdues ni té en compte valors humans o ecològics.

Els acords de París estableixen mesures que s’implantarien a partir de l’any 2020 per evitar que la temperatura mitjana del planeta augmenti més de 2 graus respecte als valors preindustrials. Però recomana que els esforços permetin un augment màxim d’1,5 graus. En l’estudi publicat ara, es calcula que si això es compleix hi ha un 60% de probabilitats que els beneficis, a finals de segle, superin els 20 bilions de dòlars.

Però els autors citen estudis que troben molt improbable que les mesures acordades a París permetin evitar un augment inferior a 2,5 o 3 graus. Per això, també calculen que si s’aconsegueix, almenys, que la temperatura es mantingui igual respecte al període 2000-2010, el PIB mundial es reduiria un 10% a mitjans de segle i entre un 15 i un 25% a finals. Si l’augment total fos de 4 graus, la reducció del PIB seria del 30%.

Fent càlculs més detallats, conclouen que el 71% de països que en total sumarien el 90% de la població rebrien molts beneficis econòmics de limitar l’augment de temperatura a 1,5 graus. Els més beneficiats serien tant les tres grans potències econòmiques Estats Units, Xina i Japó com els països més pobres. Per aquests darrers, fins i tot petites millores significarien un augment important del PIB, des d’uns nivells actuals molt baixos. Els països més beneficiats es troben en regions tropicals i subtropicals.

Els autors s’han basat en dades històriques sobre la resposta de l’economia a les variacions de temperatura. Per això admeten que els càlculs podrien variar molt si en el futur aquesta relació varia.

Matisos sobre l’estudi
En el mateix número de la revista, hi ha dos comentaris breus sobre l’estudi. En el primer, Wolfram Schlenker, de la Universitat Colúmbia de Nova York, destaca que posant el focus en el PIB poden haver subestimat els costos. Recorda que el PIB no compta beneficis sense valor de mercat, com ara l’impacte en la salut de les persones i els ecosistemes de l’ús de combustibles fòssils.

Per la seva banda, Maximilian Auffhammer, de la Universitat de Califòrnia, a Berkeley, considera que l’adaptació al canvi climàtic es podrà basar, probablement, en tecnologies que tindran un cost molt menor que les actuals com aparells d’aire condicionat més eficients i que funcionin sense combustibles fòssils. També creu que el canvi climàtic portarà a una redistribució de l’activitat econòmica al món. Com que aquest efecte no es pot quantificar, considera que tampoc es poden fer càlculs acurats sobre l’impacte econòmic real del canvi climàtic.

L’impacte econòmic del canvi climàtic i la relació cost-benefici de les actuacions per mitigar-lo o per adaptar-s’hi no són gaire nombrosos. Un dels més coneguts és l’informe que l’economista Nicholas Stern va fer per al govern britànic l’any 2006. La conclusió era que els beneficis de prendre mesures superen de llarg els costos de no fer res.

Tal com indica l’editorial de la revista en el mateix número, gairebé tothom està d’acord amb això, però el problema és quantificar aquest benefici. En tot cas, conclou, “cremant combustibles fòssils estem firmant xecs que la nostra economia no podrà pagar”.

Transició energètica

Un canvi d’escenari que aposti per les renovables i la digitalització de l’energia

La transició energètica és un dels principals reptes del nostre planeta. Més aviat es tracta d’una revolució energètica cap a un model més sostenible amb les fonts renovables per bandera. Un dels desafiaments immediats del paradigma energètic és la reducció d’emissions. L’acumulació de diòxid de carboni a l’atmosfera és un acceleradors de l’escalfament global que dóna peu al canvi climàtic.
L’Acord de París, adoptat el desembre de 2015, és una fita d’importància històrica en la lluita mundial contra el canvi climàtic. L’Acord té com a objectiu una transició global que culminarà en un model de desenvolupament baix en carboni i resilient al canvi climàtic.

Aquest pacte estableix un objectiu per limitar l’escalfament global per sota dels 2°C respecte dels nivells preindustrials i prosseguir els esforços per limitar l’augment de temperatura de 1,5°C, el que obre un ventall d’oportunitats d’actuació a tots els nivells amb cobeneficis per a les Administracions Públiques i la societat civil.

El sector de l’energia s’està movent cap a un model més digital i sostenible on la descarbonització té un paper clau. Un dels factors que més incideixen és la penetració de les energies renovables que canviaran el mix d’energia, l’electrificació, l’eficiència energètica i la conscienciació del client.

En aquest escenari, el Parlament Europeu va aprovar a mitjans de gener d’aquest any que les energies renovables arribin com a mínim una quota del 35% el 2030 i que l’eficiència energètica s’incrementi un altre 35% fins a aquest any, en ambdós casos amb caràcter vinculant, definint amb això la seva posició per negociar amb els governs la revisió de la normativa comunitària.

Els objectius en matèria d’energia neta i eficiència són essencials en els plans de la UE per reduir un 40% les seves emissions de CO2 per 2030. Per donar a llum la legislació que permeti aconseguir-los -com amb la resta de la normativa europea- ha d’haver una negociació a tres bandes entre la Comissió, els Estats i l’Eurocambra.

descarbonització econòmica
Quin és l’impacte de les renovables en l’economia? Davant la idea que només les administracions públiques aposten per aquest tipus d’energia netes, la realitat és que el sector privat mobilitza fons econòmics per fer de la transició energètica una oportunitat de negoci.

S’estan creant llocs de treball vinculats amb el desenvolupament de les energies renovables i l’eficiència energètica. Des de 1990 a Europa s’estan reduint les emissions de CO2, un dels factors rellevants que mostra la descarbonització de l’economia. Una tendència a l’alça que busca alterar el mínim els preus de l’energia per mantenir la seva competitivitat econòmica en aquesta transició. Per això, en la rellevància de les renovables adquireix un significat especial l’eficiència energètica.

Sorgeixen mesures econòmiques de finances sostenibles com els bons verds, vinculats a projectes d’eficiència energètica. Inversions per a projectes més respectuosos amb el medi ambient i que contribueixin a prevenir, mitigar i donar resposta al canvi climàtic i la transició cap a una economia baixa en carboni.

A la descarbonització de l’economia anem a una electrificació de la mateixa. Cap a escenaris elèctrics en els quals prescindir de combustibles fòssils i que demanen un redisseny de l’economia. Els mercats elèctrics vindran definits per la digitalització, les smart homes i la reducció de la intensitat de l’energia.

Endesa, per la digitalització
La companyia elèctrica Endesa invertirà 1.300 milions d’euros en el procés de digitalització entre els anys de 2017 i de 2020. Per al conseller delegat d’Endesa, José Bogas, «la digitalització serà la pedra angular de la nostra creació de valor empresarial en el futur» .

Veiem ja algunes actuacions que caminen darrere d’una digitalització del mercat energètic com l’automatització i modernització de la xarxa elèctrica. Es tracta de mesures com la instal·lació de telecomandaments en centres de transformació, és a dir, nous sistemes de control remot que permeten realitzar maniobres d’operació a distància. Amb aquesta millora el Centre de Control detecta i aïlla els defectes que es puguin produir a la xarxa. Així, s’estalvia temps en la localització de l’avaria i es redueix el temps d’interrupció del subministrament elèctric.

Una altra mesura són els comptadors intel·ligents, que amb la implementació de la lectura horària s’eliminen estimacions a la factura i s’atorga al client de noves eines per millorar la seva eficiència energètica gràcies a la informació detallada del seu consum que pot rebre a través d’internet.

A Catalunya ja s’han instal·lat més de 3,7 milions de comptadors intel·ligents, el 90% del total del parc de comptadors que gestiona la companyia. En concret són 567.000 a la província de Tarragona, un 93% del total. Precisament el desembre de 2018 conclou el termini marcat per la UE per completar aquest canvi. Una transició que es mou cap a un món més sostenible.

font:diari de tarragona

Pel domini del mercat energètic

En plena transició energètica i descarbonització de l’economia, encara hem de dissenyar aquesta evolució que marcarà el nostre futur

El consum energètic és necessari per al nostre desenvolupament econòmic i social. Però el ritme actual és un dels motius del canvi climàtic que tant destrueix ecosistemes i ataca la salut del planeta. La consciència ecològica ens alerta que els problemes es poden aguditzar si no es prenen mesures al respecte.

Per què cal estalviar energia? ¿Per què canviar el model energètic actual? Per què és necessari augmentar l’eficiència energètica? Hi ha tres raons molt bàsiques però importants que són: l’esgotament de les energies que no són renovables; l’impacte negatiu sobre el medi ambient; i la inseguretat de l’abastament energètic.

Estem en una transició energètica en què les renovables cada vegada adquireixen més protagonisme en detriment dels combustibles fòssils. Es tracta d’una descarbonització social i econòmica que aposta per les energies netes. Un moment en què trobar el camí correcte cap a la sostenibilitat ambiental, energètica, social i de mercat Assumpta Farran, directora de l’ICAEN (Institut Català d’Energia), avisa que cal diferenciar entre «reduir el consum energètic i el seu cost econòmic en euros. Haurien de ser dos aspectes paral·lels però a l’hora de veure el rebut veiem que no és així, ja que hi ha una part fixa de la factura alta i una variable baixa».

«La gent que contracta una potència baixa té un 75% de costos fixos i per molt que s’esforci a reduir la despesa energètica només pot fer dins el 25% restant de variable», explica Farran, que afegeix que els habitatges que tenen contractada una potència major «com els variables són més alts, representen el 40%, enfront del 60% de fixos».

En aquest paradigma de la despesa energètica en l’habitatge, Farran afegeix que «la gent que té una tarifa regulada, en la qual el preu de la llum varia al llarg del dia, sol tenir pics de preus més alts en hores de molta activitat en l’habitatge, com al matí al despertar-nos, 8h o 9h, i també a la nit al tornar de la feina a partir de les 20h. Això també passa els dies més calorosos i freds de l’any».

«En aquest escenari només hi ha dues maneres d’estalviar en l’habitatge. La gent que té contractada una potència petita o escollint molt bé les hores de consum energètic », valora la directora de ICAEN.

Què són les despeses fixes?
A dia d’avui les energies renovables soles no poden proveir a tot el teixit energètic del país i a més tenen un altre inconvenient: són intermitents. En no haver-se pogut emmagatzemar l’energia, quan no hi ha sol les fotovoltaiques no funcionen, tampoc l’eòlica sense vent.

Quan això succeeix, entren en joc centrals que funcionen mitjançant la combustió de combustibles fòssils com petroli, gas natural o carbó. Moltes d’elles van ser construïdes precisament per donar suport a les renovables o quan es produeixen pics de consum energètic.

Assumpta Farran explica que «tenim uns costos fixos molt alts perquè estem pagant el que ha costat construir aquestes centrals cares que tot just funcionen pocs dies a l’any i no treballen ni un 10% del que estaven pensades. Hem vist que tota aquesta infraestructura per donar cobertura, i que paguem en el rebut de la llum, era innecessària. Com en el cas Castor que no ha entrat ni en servei. Si no funciona, potser no era necessària».

Digitalització de l’energia
La directora de ICAEN exposa que «avui dia l’energia ja es pot emmagatzemar i estem en un moment que hem d’escollir si créixer amb mentalitat de Thomas Edison o d’un milennial. És a dir, si seguim com fins ara o optem per un consum energètic intel·ligent».

«D’aquí a 20 o 30 anys, els milennials seran una generació intel·ligent que s’entendrà amb la xarxa elèctrica. Quan es comprin un cotxe, serà un d’elèctric que funcionarà amb bateries, que fins i tot podran alimentar la xarxa de l’habitatge. Apostaran per termòstats intel·ligents que regulen el consum quan el preu és més alt. Tindran una instal·lació fotovoltaica connectada al mercat elèctric i amb bateria per emmagatzemar l’energia. I el mercat, els venedors de rentadores i assecadores per exemple, també s’adaptarà a aquest sistema, perquè així els obligarà la demanda», vaticina Farran.
En aquesta línia Farran explica que «l’Agència Internacional de l’Energia ha presentat un estudi sobre la digitalització de l’energia per als propers 20 anys. La seva capacitat de donar flexibilitat al mercat suposarà prop de 165 gigawatts de potència virtual. El que suposa 165 centrals que ja no farien falta».

«Ens trobem en un moment en què hem de decidir si l’oferta segueix dominant el mercat energètic, és a dir, plantejar-nos construir més infraestructures clàssiques per donar cobertura a les renovables, o que la demanda comenci a agafar les regnes amb equipaments intel·ligents i un model energètic digitalitzat», planteja.

Farran posa com a exemple les mesures preses a Alemanya: «Tenen hores del dia en què l’electricitat és gratuïta o amb un preu negatiu respecte al mercat. Això passa perquè també tenen costos fixos altíssims i d’aquesta manera incentiven la gent a emmagatzemar energia. El poder el té la demanda, el ciutadà, de manera que la tecnologia permet una gestió flexible».

«Estem en un moment molt important perquè una mala decisió política sobre el model energètic pot resultar molt cara, i la pagarem els ciutadans. Els polítics han de deixar d’escoltar els gurus del s.XX i parlar amb gent del s.XXI. Apostar per la tecnologia perquè la demanda pugui gestionar el mercat energètic », conclou Assumpta Farran.

font: diari de tarragona

La cimera de Bonn segueix la línia del Pacte de París

Després de quatre anys de negociacions, el 12 de desembre de 2015 es va adoptar, en la Conferència de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic 2015 (COP21), l’Acord de París.

Es tracta d’un pacte global de canvi climàtic, una fita històrica en la lluita contra el canvi climàtic, fonamental per a la promoció d’un desenvolupament baix en emissions, resilient al clima i sostenible.

Adoptat pels 195 països de la Convenció Marc de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, l’Acord de París obre una nova fase en la negociació internacional en matèria de canvi climàtic que permetrà desenvolupar els elements per a la seva aplicació completa i efectiva

L’Acord, destinat a substituir al Protocol de Kyoto, busca mantenir la temperatura mitjana mundial per sota de dos graus centígrads respecte als nivells preindustrials. Un dels seus principals objectius és contenir el augment de la temperatura per sota dels 2ºC a finals de segle, però amb l’aspiració que no pugi més de 1,5 ºC.

El pacte preveu augmentar la capacitat d’adaptació als efectes adversos del canvi climàtic i un desenvolupament amb baixes emissions de gasos d’efecte hivernacle, sense comprometre la producció d’aliments.

EUA es baixa del carro

La cimera del clima (COP23) que ha tingut lloc recentment a Bonn (Alemanya) va concloure amb la aprovació d’un document en el que comencen a concretar-les regles de l’Acord de París contra el canvi climàtic, amb el qual prop de 200 països van reafirmar el seu compromís tot i la sortida del mateix dels EUA.

El primer ministre de Fiji, Frank Bainimarama, president de la COP23, ha considerat que el text aprovat en la cimera, denominat “El Moment Butlla de la Implementació” de l’Acord de París, fent un gest de complicitat a la paraula “Butlla” amb la qual es saluden els fijans, és !un pas endavant per avançar en la posada en marxa del pacte assolit el 2015, si bé cal anar més ràpid en la seva implementació “,

No obstant això, negociadors de un bon nombre de països, entre ells el comissari europeu d’Acció pel Clima, Miguel Arias Cañete, van reconèixer que «queda molta feina per davant per concloure el text de regles en la data fixada “, desembre de 2018.

Tot i que la sortida dels EUA de l’Acord de París no es materialitzarà fins al 2020, el seu anunci i el que sigui un dels grans donants ha creat un clima de desconfiança en els països en desenvolupament que han pressionat a la resta de països rics que romanen compromesos perquè els assegurin el finançament.

Els països en desenvolupament van aconseguir que el Fons de l’Adaptació del Protocol de Kyoto es mantingui en l’Acord de París. A més d’altres concessions com que les nacions riques presentin un informe transparent i detallat de quants diners van a aportar fins 2020, i el que estan fent a nivell domèstic abans d’aquesta data, que és quan entra en funcionament el pacte de París.

De la COP23 va sortir el disseny del Diàleg de Talanoa, mitjançant el qual els països han de retre comptes en la pròxima cimera de com van a incrementar l’ambició dels seus compromisos de reducció d’emissions nacionals per aconseguir l’objectiu: mantenir l’augment de temperatura del planeta per sota dels 2 graus, i, si és possible, en 1,5.

Segons científics, que aportaran un informe previ a aquest diàleg sobre els impactes de 1,5 graus d’augment de temperatura, les metes de reducció d’emissions actuals dels països no van per bon camí per a aquest objectiu sinó que condueixen a entre 3 i 4 graus més a finals de segle.

La COP23 tanca amb un Pla d’Acció De Gènere en matèria climàtica, i amb una plataforma que permetrà a les comunitats indígenes -370,000,000 de persones tenir veu en les negociacions

 

Una vintena de països abandonaran el carbó

Liderats per Canadà i Gran Bretanya, una vintena de països van anunciar en la conferència de Bonn que volen abandonar el carbó en la pròxima dècada, mentre l’Administració americana aposta per explotar ara els seus recursos d’origen fòssil, com el petroli d’esquist, que representen enormes jaciments al seu territori.

Espanya, Alemanya i Polònia són els únics països d’Europa Occidental que s’han quedat fora de l’ “Aliança global per eliminar el carbó”, però fonts del Govern espanyol van assenyalar que estudiaran «totes» les implicacions d’unir-se a la iniciativa.

Font: Diari de Tarragona