Ercros amplia la seva capacitat de producció a Tortosa per respondre a la demanda del mercat

La fàbrica de Tortosa d’Ercros ha posat en marxa una ampliació de la seva capacitat de producció de poliols amb l’objectiu de fer front a la creixent demanda que aquesta família de productes té al mercat.

Els poliols fabricats a Tortosa són el pentaeritritol i dipentaeritritol, que s’utilitzen per fabricar pintures i vernissos, lubricants sintètics d’alta prestació i tintes d’imprimir; i el formiat sòdic, que es fa servir com a anticongelant als aeroports i a la indústria dels adobats de la pell.

La capacitat conjunta de les plantes de pentaeritritol i dipentaeritritol ha augmentat en 5.000 t/any, que suposa un increment del 17%, fins arribar a una capacitat total de 35.000 t/any; en el cas de la planta de formiat sòdic, l’increment ha estat de 3.000 t/any, també un 17%, fins assolir les 23.000 t/any.

La inversió duta a terme per ampliar la capacitat d’aquestes plantes porta associada millores tecnològiques en els processos de fabricació i una major eficiència energètica, amb la consegüent millora de la posició competitiva d’aquesta fàbrica, en particular, i d’Ercros, en general.

Aquests avenços tecnològics són fruit del treball intern del departament de R+D i enginyeria de la divisió de química intermèdia d’Ercros.

La fàbrica tortosina subministra a gairebé tots els consumidors del mercat espanyol i exporta la resta de la producció, aproximadament el 80%, a més de 48 països. El major volum de productes disponible que permet l’ampliació de les plantes citades va destinat íntegrament al mercat exterior amb l’objectiu de consolidar i a ampliar la presència d’Ercros a Amèrica, Europa i Àsia. L’empresa ocupa el primer lloc a Espanya, el segon a Europa i el tercer en el món en vendes de poliols.

font:aeqt

Ercros emprendrà una tercera ampliació de la planta de producció de clor de Vila-seca I

Ercros va rebre el passat mes de juny, l’autorització de la Generalitat de Catalunya per emprendre una nova ampliació de la capacitat de la planta de producció de clor i sosa càustica de la fàbrica de Vila-seca I que optimitzarà la utilització dels equips i instal·lacions ja existents associats a la tecnologia de membrana. Aquesta és la tercera vegada que Ercros amplia aquesta planta, en aquesta ocasió amb 26.000 t/any addicionals. Quan aquesta inversió estigui operativa, a mitjans de 2019, la capacitat global de producció de clor serà de 217.000 t/any, de manera que Ercros consolidarà la seva posició de lideratge en el mercat ibèric.

L’empresa ha pres aquesta decisió a la vista de l’excel·lent evolució, actual i prevista, del mercat de la sosa càustica i dels derivats del clor, i amb l’objecte de poder atendre la creixent demanda dels clients. Aquesta evolució està influïda per la bona marxa de l’economia en general i per la disminució global de l’oferta com a conseqüència de la reducció de capacitat de producció de clor i sosa arran de la prohibició europea de la tecnologia de mercuri més enllà de l’11 de desembre de 2017.

Segons les previsions del sector, aquesta situació es mantindrà fins a finals de 2020, que és el període estimat perquè Europa torni a recuperar la capacitat de producció perduda i millori l’equilibri entre oferta i demanda.

Ercros va compensar parcialment la capacitat de producció de clor perduda pel tancament de les plantes de mercuri a la fi del 2017, amb la posada en servei en el primer trimestre del 2018 de 80.000 t / any amb tecnologia de membrana -la millor i més eficient tecnologia disponible i per tant no afectada per la prohibició europea. Al març del present exercici, la companyia va anunciar una nova ampliació, també de 26.000 t / any, que es preveu que entri en servei a finals d’aquest any. Amb la posada en servei de l’ampliació avui anunciada d’altres 26.000 t/any, la producció de clor d’Ercros amb tecnologia de membranes serà similar a la producció anterior al tancament de les plantes de producció de clor amb tecnologia de mercuri.

La Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya en la seva resolució autoritza a Ercros a realitzar noves ampliacions de capacitat de producció de clor-sosa, que l’empresa podria considerar en funció de les perspectives del mercat i de la rendibilitat de la inversió.

Capacitat de producció nominal de clor d’Ercros amb tecnologia de membrana

t/any                   Situació prèvia         Ampliacions31-03-18     31-12-18 1.       30-06-19 1.        Situació final

Vila-seca I          55.000                      +65.000                                +26.000               +26.000                  172.000

Sabiñánigo         30.000                      +15.000                            0                      0                        45.000

Total                   85.000                      +80.000                          +26.000            +26.000             217.000

 

1. Dates estimades

font:aeqt

Ercros tornarà a ampliar la capacitat de la planta de Vila-seca I

Ercros ha decidit emprendre una segona ampliació de 26.000 t/any de la capacitat de producció de la planta de clor i sosa càustica de la fàbrica de Vila-seca I, que s’espera que entri en servei a finals de 2018, després de la qual la capacitat total de producció de clorsosa d’Ercros assolirà les 191.000 t/any. L’empresa ha pres aquesta decisió a la vista de l’excel·lent evolució actual i prevista dels mercats de la sosa càustica i del PVC (que és el principal derivat del clor).

Aquesta serà la segona ampliació de la planta de clor-sosa de la fàbrica de Vila-seca I, donat que el 17 de desembre de 2017, va entrar satisfactòriament en funcionament la nova capacitat de 65.000 t. També es va posar en marxa amb èxit, el passat 8 de febrer, la nova capacitat de producció de clor-sosa de la fàbrica de Sabiñánigo.

En aquest cas, l’ampliació va ser de 15.000 t/any. L’actual capacitat de producció d’Ercros és de 165.000 t/any, de manera que l’empresa s’ha situat com el primer fabricant d’Espanya, amb una quota del 59% de la capacitat de producció del país. Després de l’ampliació que ara s’anuncia, Ercros reforçarà la seva posició de lideratge en aquest sector, amb una capacitat de 191.000 t/any.

Capacitat de producció de clor–sosa amb tecnologia de membrana d’Ercros

Fàbrica Anterior Ampliació Actual Nova ampliació Final
Vila–seca I 55.000 +65.000 120.000 +26.000 146.000
Sabiñánigo 30.000 +15.000 45.000 45.000
Ercros 85.000 +80.000 165.000 +26.000 191.000

Ercros no descarta fer noves ampliacions de les seves capacitats de producció de clor en un futur si les perspectives de mercat i la seva rendibilitat així ho aconsellen. Des de l’11 de desembre de 2017, tota la producció de clor d’Ercros es realitza mitjançant la tecnologia de membrana, que està considerada com la millor tecnologia disponible i per tant no està afectada per la prohibició de la Unió Europea com ha passat en el cas de la tecnologia de mercuri.

La fàbrica de Vila-seca I va ser la primera a Espanya a implantar la tecnologia de membrana el 1992 i, actualment, és la major planta de producció de clorsosa situada en el territori nacional. La fàbrica de Sabiñánigo disposa de tecnologia de membrana des de 2009.

font:aeqt

Canvis en la producció de clor

Covestro invertirà 200 milions d’euros a la Canonja per produir clor

La filial de plàstics de Bayer anuncia que la planta de Tarragona produirà directament el clor que necessita i augmentarà la producció en 50.000 tones anuals

Covestro, va anunciar ahir una inversió de 200 milions d’euros a la seva fàbrica de la Canonja. Hi construirà una planta de producció de clor i ampliarà la factoria de plàstics MDI. El MDI és un precursor de la espuma rígida, que a la seva vegada és un excel·lent material d’aïllament utilitzat, per exemple, en edificis i refrigeradors.

Fa poc més d’un any la factoria de Tarragona va estar a punt de tancar, però ara la direcció de Covestro a Alemanya ha anunciat aquesta inversió milionària que assegura l’activitat més enllà del 2022 amb la que oficialitza la seva aposta pel complex industrial de Tarragona

De 170.000 a 220.000 tones l’any

Ho farà amb tecnologia més neta i evitarà, a més, l’actual dependència externa. Amb aquesta inversió Covestro també augmentarà la capacitat de la planta de plàstics i de materials aïllants MDI en 50.000 tones per arribar a les 220.000 l’any. L’increment de producció es farà de forma progressiva fins a l’any 2022, mentre que la producció de clor no començarà fins a l’any 2020.

Fins llavors, el subministrament s’haurà de continuar fent de forma externa. L’anunci ha arribat el mateix dia que Ercros, un dels principals subministradors de clor de Covestro, ha deixat de produir-ne amb tecnologia de mercuri a les seves plantes de Flix i de Vila-seca, d’acord amb les directives ambientals de la Unió Europea.

“Estamos totalmente comprometidos con el mercado de MDI y con nuestro parque industrial de Tarragona. Al incrementar la producción y establecer nuestro propio suministro de cloro, aumentaremos aun más la eficiencia y la competitividad de esta planta”, va declarar el CEO de Covestro, Patrick Thomas.

“Esta inversión representa un nuevo paso en nuestra estrategia ya anunciada de inversión a largo plazo, y sigue con nuestro enfoque de “capex inteligente” para ampliar nuestras capacidades. Se trata de una piedra angular en nuestra estrategia de crecimiento global “, va explicar el Dr. Markus Steilemann, director comercial (CCO). ” Anticipamos que la demanda de MDI continuará siendo superior a la oferta.

Per la seva part, Andrea Firenze, director general de Covestro a Espanya, va declarar que: “Con este anuncio la compañía se compromete con sus clientes y el mercado ofreciendo mayor capacidad de suministro, realizando una importante inversión”.

S’acaba la producció de clor a Flix

Ercros va tancar ahir, la històrica producció d’aquest element. Les raons són l’entrada en vigor d’una normativa europea que prohibeix l’actual sistema de fabricació i la manca d’inversions per adaptar-s’hi

La més que centenària producció de clor al complex químic de Flix va finalitzar diumenge. La raó és l’entrada en vigor una normativa de la Unió Europea que obliga a tancar per motius mediambientals les plantes que no hagin canviat el sistema de producció de clor basat en la tecnologia de mercuri, a un altre menys contaminant, la tecnologia de membrana.

Els esforços esmerçats durant anys pels polítics i els treballadors perquè Ercros executés les inversions necessàries, xifrades per la mateixa empresa en 15 milions d’euros, per adaptar-se a la nova normativa han estat inútils.

La química no considera el complex de Flix com una aposta de futur i, de fet, encarà s’accelerarà més el seu procés de desmantellament.

Ercros ja va mostrar amb claredat el febrer de 2013 quina era la seva proposta. Va presentar un ERO per acomiadar 156 dels 207 treballadors que tenia llavors el complex amb el tancament de tota la línia de producció de clor, material a partir del qual s’elabora hipoclorit de sodi, sosa càustica i fosfat bicàlcic. L’empresa justificava pèrdues de 12 milions d’euros i pèssims resultats en la producció de clor per suportat la traumàtica decisió.

Després d’un mes de lluita titànica de treballadors, sindicats, polítics i veïns, l’ERO es va reduir a 61 acomiadaments i la pèrdua d’un terç del clor.

Aquest novembre, un nou ERO ha acomiadat els 43 treballadors que quedaven a la planta. A partir d’ara només romandrà en producció a Ercros Flix la fàbrica de fosfat bicàlcic, amb 44 treballadors. Nou treballadors més desmantellaran la planta d’electròlisi fins al 2019.

Desapareix una centenària activitat industrial a la Ribera, nascuda l’any 1900

La producció de clor s’ha erigit durant més d’un segle en el símbol de l’activitat industrial al complex. Criticada pel seu grau de contaminació i lloada per la generació de llocs de treball, els noms de clor i Flix han estat units 117 anys. El 1897, les empreses alemanyes Chemiske Fabrik Elektron i Electrizitäts AG constitueixen la Societat Electroquímica de Flix, que seria coneguda per sempre més com ‘La Fàbrica’. Tres anys més tard, el 1900, instal·len la primera planta d’electròlisi cloro-alcalina a Espanya i la tercera a Europa, sota la direcció de l’enginyer alemany Carl Pistor.

Entre 1936 i 1939, els estralls dels bombardeigs i la batalla de l’Ebre arrasen bona part de la fàbrica. Amb tot, es reprèn l’activitat amb força; el 1949 es posa en marxa una segona planta d’electròlisi, anys més tard, el 1962, una segona planta i el 1975 una tercera planta. L’any 1962 eren 1.379 els treballadors en nòmina a la fàbrica de Flix.

Dècades més tard, l’any 1997, Ercros tanca les dues plantes però n’obre una de nova, després d’una inversió de 42 milions d’euros. L’any 2009 comença el procés de desmantellament de la producció amb el tancament de la planta oberta el 1975.

El recinte ha acollit també plantes de fabricació de PCB’s (1959-1987), pesticides-DDT (1945-1971), tricloroetilè (1928-1990), i percloroetilè (1972-2005).

 

Posta en marxa de la nova capacitat de producció clor amb membrana i tancament de tecnologia de mercuri Ercros

Al llarg del primer trimestre de 2018, Ercros espera que entri en funcionament l’ampliació en 15.000 t/any de la capacitat de producció de la planta de clor amb tecnologia de membrana a la fàbrica de Sabiñánigo, fins aconseguir una capacitat total de 45.000 t/any. Avançant-se a la legislació europea, aquesta fàbrica ja havia realitzat el canvi de tecnologia de mercuri a membrana al 2009. En aquest període, també està previst posar en marxa una nova planta d’àcid clorhídric en aquest centre. El cost d’ambdues actuacions ascendeix a 14,5 milions d’euros.

A Flix, la planta de clor deixà de funcionar diumenge per la tarda, 118 anys després de que es posés en marxa en aquesta fàbrica la primera planta electrolítica d’Espanya i la tercera d’Europa.

La planta de producció de clor amb tecnologia de mercuri de la fàbrica de Vila-seca I deixà d’operar el passat 4 de desembre, després de 47 anys d’activitat. A partir d’aquesta data, s’han iniciat les proves per la posta en marxa de l’ampliació de la planta de clor amb tecnologia de membrana. Aquesta tecnologia està considerada MTD i per tant, no està afectada per la prohibició de la CE. Aquesta fàbrica fou la primera a Espanya en implantar la tecnologia de membrana al 1992.

L’ampliació de la capacitat de producció de clor amb tecnologia de membrana a la fàbrica de Vila-seca I ha sigut de 65.000 t/any, que afegides a la capacitat que hi havia fins anar totalitza una capacitat de 120.000 t/any. Ercros espera que l’ampliació de la planta estigui plenament operativa abans de finalitzar l’any. Paral·lelament a aquesta actuació, també s’han construït en aquest centre noves plantes de fabricació de hipoclorit sòdic i àcid clorhídric i de concentració de sosa càustica, amb la finalitat de satisfer la demanda dels clients. Totes aquestes actuacions han requerit una inversió de 29 milions d’euros.

 

Els 105 acomiadats d’Ercros podran ser recol·locats

Fa gairebé un mes es va publicar que empresa i treballadors van signar l’ERO que suposava que 43 treballadors del complex de Flix perdrien la feina, 28 de la fàbrica de Tarragona i els 34 de la fàbrica de Cardona

La direcció d’Ercros i els representants dels treballadors van signar l’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que afectava un total de 105 treballadors, que serien acomiadats dels seus llocs de treball, 43 de la planta de clor de Flix, 34 de la fàbrica de Cardona, i 28 del Complex de Tarragona.

La xifra definitiva és inferior a la plantejada en un inici, quan es va programar l’acomiadament de 50 treballadors de Flix, 48 de Tarragona i 34 de Cardona.

Totes les persones que perdrien la feina tenien l’oportunitat, segons el pla social que acompanyava l’acord, de ser recol·locades en altres centres del grup en virtut de les 149 sol·licituds de jubilació parcial voluntària que s’havien rebut. En el cas de Flix eren una vintena les peticions de jubilació.

Així, els treballadors acomiadats de Flix podien optar a llocs de treball a la resta de plantes del grup, a Tarragona, Tortosa, Cerdanyola, Montsó, Sabiñanigo, etc. El mateix cas succeïa amb els treballadors acomiadats a Tarragona.

Atès que l’objectiu del pla social era promoure la màxima recol·locació possible, l’acord contemplava un paquet d’indemnitzacions addicionals a la bàsica que percebrien els treballadors afectats (20 dies per any treballat, amb un màxim d’1 any), que podia arribar a fins als 33 dies per any treballat, amb un màxim de 2 anualitats més 14.000 euros, per a qui l’acceptació de l’oferta de treball d’Ercros li suposés canviar de residència.

A aquelles persones que optaven per no acceptar l’oferta de recol·locació, si aquesta implicava un canvi de residència, se’ls abonaria un import addicional en funció de la distància entre el centre ofert i el seu centre de treball actual, fins a un màxim de 20.000 euros. El cost estimat de l’aplicació de l’acord s’elevava a 11 M€.

Planta de fosfat bicàlcic

Tots els acomiadats a Flix pertanyen a la planta de clor, que va cessar l’activitat el dilluns 11 de desembre, la data límit fixada per la Unió Europea per deixar de fabricar clor usant mercuri i passar a altres procediments de producció.

A l’històric complex químic de la Ribera d’Ebre hi restaran, doncs, 44 treballadors, empleats a la planta de fosfat bicàlcic, l’única que mantindrà l’activitat a partir de desembre. A aquests cal sumar nou dels 43 treballadors afectats per l’ERO, ja que cinc d’ells treballaran durant un any en el desmantellament de la planta de clor i quatre més ho faran durant dos anys, fins al 2019.

El tancament de la planta de clor

El comitè d’empresa d’Ercros Flix adverteix que la repercussió de l’ERO anirà més enllà de les 43 famílies afectades directament. El tancament de la planta de clor pot suposar la pèrdua d’una setantena de llocs de treball indirectes, amb conseqüències a tota la Ribera

Font: diari de tarragona; ccma.cat; ercros

Ercros inverteix 12 milions a Flix en sanejar sòls i desmantellar naus

La química impulsa un pla per accelerar en el període 2017-2018 la neteja de terrenys i naus afectades per contaminació Ercros inverteix 12 milions d’euros en el període 2017-2018 en un programa de sanejament de sòls afectats per contaminació al complex químic de Flix.

Dividit en nou accions, és una extensió del projecte iniciat el 2012, en el qual s’han invertit 5 milions d’euros.

Dues de les accions més immediates seran l’enderroc de dues naus i instal·lacions en desús: l’antic magatzem exterior i l’antic magatzem Alsuta, on s’han detectat altes concentracions d’organoclorats en els sòls.

Es preveu l’extracció selectiva dels sòls contaminats i la construcció de pous d’extracció de vapors per capturar compostos orgànics volàtils. La tècnica s’utilitzarà en una altra zona del complex també afectada per orgonaclorats. D’altra banda, i a partir de 2018, i un cop aturada la producció de clor amb tecnologia de mercuri –avui en funcionament–, es redactarà el projecte de descontaminació dels equips i de la planta, que serà desmantellada en un procés que es pot allargar entre dos i tres anys, diu l’empresa. El pla es completa amb la instal·lació de nous aparells i realització de nous sondejos per completar la investigació dels sòls, el manteniment del programa de control i vigilància fixat per les autoritats competents, i l’estudi dels cinc possibles abocaments històrics de residus. En aquest punt, els responsables d’Ercros es mostren prudents a l’espera de conèixer els resultats de l’estudi en marxa per determinar l’existència de la suposada contaminació i el seu origen. Quatre dels cinc punts se situen en terrenys propietat d’Ercros. Si es determina la seva responsabilitat –Ercros no en té cap registre–, procedirà a la seva neteja Abocador confinat El paquet d’actuacions és conseqüència dels estudis iniciats per l’empresa el 2004 amb l’objectiu de caracteritzar els terrenys i les aigües subterrànies del recinte industrial, de 30 hectàrees de superfície.

Els estudis van determinar la presència en determinades zones de la fàbrica de contaminació per compostos organoclorats i mercuri a les aigües subterrànies i l’existència d’un abocador de 19.000 m de residus tòxics produïts entre 1972 i 1975 (hexaclorobenzé i altres hidrocarburs clorats) procedents de l’antiga planta de percloroetilè d’Ercros.

En els últims cinc anys Ercros ha actuat a les dues àrees que la Generalitat ha declarat sòl contaminat, un total de 2 hectàrees, el 8 per cent de la superfície d’ús industrial del recinte.

Pel que a l’abocador del sector Aubal, s’ha optat pel segellat i impermeabilització del mateix amb «condicions de màxima seguretat», afirma l’empresa.

De manera paral·lela, s’han excavat 20 pous per retirar el líquid contaminant del subsòl procedent de l’abocador. A hores d’ara s’han extret 200 de les 1.000 tones de contaminació, amb la previsió de finalitzar els treballs l’any 2022 per la mateixa dinàmica de les aigües subterrànies que impedeix accelerar els treballs. Completa la feina la col·locació de quatre barres hidràuliques per impedir la sortida no controlada de les aigües subterrànies, que en alguns punts presenten concentracions altes de mercuri i organoclorats.

Fins ara s’han depurat 64.000 m d’aigua i s’han extret 1.400 quilos/any d’organoclorats de les aigües subterrànies i 110 quilos/any de mercuri. Ercros garanteix que a dia d’avui no es detecta cap focus actiu de contaminació en tot el recinte de la fàbrica i que «no hi ha risc per a la salut de les persones en tots els sectors de la fàbrica».

La comissió d’experts per fer el seguiment dels treballs de descontaminació dels terrenys van visitar les actuacions que va detallar l’empresa química. Dies abans de l’11 de desembre de 2017, Ercros tancarà la planta de clor amb tecnologia de mercuri d’acord amb la normativa ambiental europea, fet que suposarà la pèrdua de la majoria dels llocs de treball d’Ercros Flix, uns 65 d’un total de 110 més una xifra similar de trebal