Ercros i l’empresa consultora especialitzada en processos de reindustrialització, MOA BPI Group han acordat prorrogar la durada del contracte que tenien subscrit per a la recerca de nous projectes capaços de generar ocupació a Flix. Aquest contracte s’emmarca en l’acord establert amb el Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Flix per fomentar la reindustrialització de la zona després del tancament l’11 de desembre de 2017, per imperatiu legal, de la planta de producció de clor de la fàbrica d’Ercros a Flix. En aquesta nova fase es contactarà amb les grans empreses europees fabricants de productes químics, així com empreses de tractament de residus i especialitzades en reciclatge. Aquesta fase també permetrà ampliar el marc de prospecció contactant amb empreses de fora d’Europa i amb operadors ferroviaris. Els treballs desenvolupats fins ara han permès identificar diverses empreses interessades que han presentat projectes que estan en fase d’anàlisi. L’oferta de sòl inclou diverses parcel·les que, en conjunt, sumen 200.000 m2. Les empreses que s’hi instal·lin podran beneficiar-se d’una estructura de costos energètics molt competitiva,
disponibilitat de vapor, un elevat cabal d’aigua de captació per als seus processos, estació fisicoquímica de tractament d’aigües, abocador industrial, etc. A les empreses interessades se’ls ofereix la possibilitat de fer ús del sòl en règim de lloguer o venda, en condicions molt avantatjoses en funció del volum d’ocupació que generin. Ercros planteja a més la possibilitat de co-invertir en aquells projectes que puguin aprofitar sinergies amb els seus processos productius. El projecte de reindustrialització compta amb suport institucional de la Generalitat, mitjançant els mecanismes de suport de l’agència Acció, i del municipi, dins del programa d’ajuts a la implantació de noves empreses, que inclou una bonificació del 95% en els impostos municipals sobre edificacions, instal·lacions i obres,
Acuamed reprendrà a l’estiu l’extracció pendent dels llots de Flix
La societat estatal rescindeix el contracte amb FCC i ultima un informe de l’equipament necessari per reprendre la neteja L’empresa estatal Acuamed reprendrà a l’estiu els treballs d’extracció dels llots tòxics dipositats al fons del pantà de Flix amb la previsió de completar a finals de 2018 la retirada dels fangs i el desmantellament de la infraestructura necessària per executar l’obra. Així ho va anunciar el director general d’Acuamed, Francisco Javier Baratech, en una reunió a Flix, en la qual informà de les contundents mesures preses per tancar d’un cop el llarguíssim procés de descontaminació. Cal recordar que els nous responsables de l’empresa tenen sobre la taula un informe que constata l’existència de 79.300 metres cúbics de llots tòxics pendents de retirar quan ja s’havia assegurat que els treballs havien acabat. D’aquesta manera, Acuamed va demanar, el passat 23 de febrer, l’autorització al seu Consell d’Administració per rescindir el contracte amb Fomento de Contrucciones y Contratas (FCC) sobre els treballs de descontaminació.
Mentrestant, l’adjudicació a FCC s’ha ampliat 3,5 mesos addicionals amb l’objectiu de fer la rescissió del contracte «de manera ordenada i eficient» i fins a tenir una nova empresa encarregada de la descontaminació dels residus pendents. La nova licitació es preveu que estigui tancada al mes de maig però Baratech calcula que seran necessaris uns mesos més per tornar a disposar de tota la maquinària necessària per reprendre els treballs. En aquest sentit, l’empresa TRAGSA (Empresa de Transformació Agrària) està determinant l’estat del material d’extracció que es manté a les instal·lacions del pantà i quin serà necessari reincorporar de nou –aquest informe estarà llest a finals d’aquest mes d’abril-. També s’ha fet un estudi sobre la «salut» del tablestacat que confina la zona contaminada de l’embassament. Mur en bon estat Baratech ha avançat que els informes previs indiquen un bon funcionament de la protecció catòdica i un bon gruix de les tablestaques. Hem d’exigir al contractista que compleixi el seu contracte
El Ministeri d’Energia ha rebut aquest dimecres els informes definitius sobre el cas Castor
L’Institut Tecnològic de Massachussets (MIT) ha presentat aquest dimecres, al Ministeri d’Energia, El vessament que es va produir fa unes setmanes, va ser causa del trencament d’una vàlvula del pantalà durant els treballs de càrrega d’un vaixell atracat en un dels extrems. Repsol no tenia quantificada la quantitat de producte que va caure al mar, poc després de l’accident, encara que des de Protecció Civil s’informà que la taca mesurava 150 m L’Associació de Municipis Eòlics de Catalunya (AMEC), que havia impulsat la proposta, anuncia ara una taula de treball per reconduir i consensuar el tribut amb la Generalitat No hi haurà cànon eòlic regulat per llei a Catalunya, com a mínim aquest 2017. El Parlament de Catalunya ha rebutjat les dues esmenes a la llei d’acompanyament dels pressupostos presentades per la CUP i Catalunya Sí que es Pot que recollien la proposta de l’Associació de Municipis Eòlics de Catalunya (AMEC), que agrupa els 80 per cent dels municipis afectats. Les esmenes es van votar de forma separada, en dos blocs que incloïen diverses esmenes de cada grup. La proposta de la CUP va rebre només 19 vots a favor, de la CUP i Catalunya Sí que es Pot, 97 vots en contra i 16 abstencions. Al seu torn, l’esmena dels ecosocialistes va rebre els mateixos 19 vots a favor, 72 en contra i 41 abstencions. El grup majoritari de Junts pel Sí va votar en contra del cànon. L’AMEC havia iniciat els últims mesos una campanya de difusió de la bondat del nou tribut, amb l’objectiu de guanyar partidaris i aconseguir, finalment, el vist-i-plau del Govern de la Generalitat. La patronal eòlica catalana, EolicCat, al seu torn, havia condemnat la proposta, titllant-la d’inviable i de que provocaria l’aturada definitiva del sector a Catalunya. El vice-president de l’AMEC i alcalde de Gandesa, Carles Luz, admet que el desenllaç de la proposta parlamentària i que el tribut no s’aplicarà aquest 2017. Ara bé, no ho considera una derrota i anuncia la creació d’una taula de treball amb diversos departaments de la Generalitat per reconduir i consensuar el tribut. Luz justifica que sobre la taula del Govern hi havia plantejades una desena de taxes noves de diversa índole i que en el cas del cànon eòlic hi havia reticències perquè es considerava un càrrega impositiva sobre una energia renovable, com defensa EolicCat. «Hem de fer entendre que no es tracta d’un nou impost, sinó de regular per llei un cànon que ja existeix encara que s’aplica de manera dispar entre els municipis».</span El cànon, insisteix l’associació de municipis, acabaria amb les desigualtats actuals. Per posar un exemple, el municipi que més cobra per megawatt és la Torre de l’Espanyol –uns 5.000 euros-, i el que menys és Pradell de la Teixeta (Priorat) – uns 300 euros-. A la Terra Alta, els pobles amb parcs eòlics cobren de mitjana uns 700 euros per MW. La proposta de cànon fixava imports d’entre 2.700 i 3.900 euros/MW i any. A Catalunya, la figura no està regulada per cap normativa i és, simplement, un acord de bona voluntat entre les parts, fet que genera inseguretat als municipis.
Turisme i Agenda Digital els resultats del seu informe sobre el magatzem soterrat de gas Castor. on considera que la sismicitat a la zona de les Terres del Sénia és, parcialment, d’origen natural tot i que resulta «raonable» considerar que va estar relacionada amb les operacions d’injecció artificial de gas dutes a terme per l’empresa Escal UGS, gestora del magatzem Castor, el setembre de 2013. Aquest informe fou el tercer dels realitzats per l’institut nacional i va incorporar les dades més avançades fins aquell moment sobre la localització de la incidència sísmica Presentació de l’estudi El magatzem de gas Castor, situat davant les costes de Vinaròs, no es desmantellarà, de moment. Així ho anunciat aquest matí Àlvaro Nadal, ministre d’Energia d’Espanya, després de rebre l’informe encarregat al Massachussetts Institute of Technology (MIT) fa tres anys. Segons ha explicat el ministre, les conclusions de l’informe apunten “que la injecció de gas va ser el que va causar els terratrèmols a la zona amb tota probabilitat”. Nadal ha explicat als passadissos del Congrés que l’informe també avala l’actuació de l’executiu, en ordenar aturar la injecció de gas perquè els terratrèmols cessessin. La situació és estable i es descarta reactivar-lo
El trencament d’una vàlvula provocà el vessament de fuel en el pantalà de Tarragona
El Govern tomba el cànon eòlic