L’escalfament global ha ajudat a descobrir que Groenlàndia conté algunes de les reserves més grans del món de minerals rars, imprescindibles per fabricar dispositius electrònics
El desgel de l’Àrtic i la urgència per trobar els minerals rars necessaris per fabricar dispositius electrònics, claus per avançar en l’anomenada “transició verda”, estan transformant el futur de Groenlàndia, cobejada ara per les grans potències.
Situada estratègicament a l’Atlàntic, l’illa és un territori autònom que forma part del Regne de Dinamarca, estat membre de la Unió Europea, i conté la majoria dels minerals rars, com el tàntal, la fluorita, el liti o el zirconi, que es necessiten per fabricar bateries, telèfons mòbils i tota mena de dispositius electrònics.
Alguns experts calculen que sota el gel de Groenlàndia es troba fins al 30% de les reserves mundials totals d’aquests metalls ara tan valuosos, a banda d’or i urani, entre d’altres.
La Unió Europea, a Nuuk
Groenlàndia podria proveir la majoria dels metalls essencials i les terres rares que la Unió Europea necessita per trencar la seva dependència de la Xina, que fins ara en tenia gairebé el monopoli.
El novembre passat, Brussel·les va tancar acords amb el govern de l’illa, una associació estratègica per desenvolupar cadenes de valor sostenible de les matèries primeres. Era el primer pas per reforçar la cooperació transatlàntica amb Groenlàndia, consolidat aquest 15 de març amb la inauguració de la nova oficina de la UE a la capital, Nuuk.
Hi va viatjar la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que també va signar dos acords de cooperació per un total de gairebé 94 milions d’euros.
“Aquesta oficina és, per descomptat, molt més que maons i morter. És l’inici d’una nova era en la nostra associació, amb una presència molt concreta de la Unió Europea a Groenlàndia i a tota la regió àrtica”
“Ja hem identificat bons projectes en tota la cadena de valor, no només la mineria, sinó també en activitats d’alt valor afegit com el processament i el refinament”, explicava Von der Leyen.
La Unió Europea insisteix que no pretén només extreure recursos de Groenlàndia i acusa la Xina i altres potències de seguir aquest model d’explotació.
Llocs de treball i independència
L’aposta europea és molt temptadora per al govern de Groenlàndia, amb una economia que depèn dels subsidis danesos i es basa principalment, encara, en la indústria pesquera.
És un territori immens i despoblat: gran com la meitat de tota la Unió Europea però amb menys de 60.000 habitants, entre els quals creix l’anhel d’independència de Dinamarca, que vinculen a l’explotació dels seus recursos.
El primer ministre groenlandès, Múte Bourup, va donar la benvinguda a l’oficina de la UE, acompanyat de la primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen. És conscient de l’enorme potencial del territori i dels canvis que reclama la població:
“Necessitem creixement econòmic i diversificació de la nostra economia. És clar que donem la benvinguda als nostres socis forts.”
El govern de Groenlàndia celebra les inversions estrangeres, vistes com una possibilitat d’emancipar-se econòmicament de Copenhaguen en un futur.
Europa, tard en la pugna per l’Àrtic
La fusió del gel marí de l’Àrtic, que s’ha escalfat el doble de ràpid que la resta del planeta des dels anys noranta, ha obert noves rutes marítimes i dona protagonisme a regions històricament oblidades, com Islàndia i especialment Groenlàndia.
La Xina hi és present des del 2008 i els Estats Units van obrir-hi un consolat el 2020, després que l’aleshores president Donald Trump volgués comprar, sense èxit, l’illa sencera.
Amb la nova oficina a Nuuk, la Unió Europea abandona definitivament la seva neutralitat a Groenlàndia, segons Erin Marie Parsons, investigadora de la Xarxa de Seguretat i Defensa d’Amèrica del Nord i l’Àrtic.
“Ja era hora que la Unió Europea s’impliqués i tingués presència sobre el terreny, capaç de treballar amb els locals”
“En els últims anys, els Estats Units han guanyat una presència destacada a Nuuk i també han augmentat les relacions entre la Xina i Groenlàndia, que ja té una representació a Pequín”, argumenta Parsons.
“Groenlàndia és cada vegada més estratègica, sens dubte per les reserves massives de minerals essencials que conté i que la Unió Europea necessita, sobretot si pretén ser més independent pel que fa als seus recursos”, afegeix.
En tot cas, la lluita pels recursos miners de Groenlàndia guanya actors enmig d’un creixent moviment independentista i l’oposició d’una part de la població a augmentar l’explotació minera de l’illa, pel temor a les conseqüències irreversibles que pot provocar per al medi ambient i la vida a l’illa. Font: ccma.cat, pexels-pixabay-48823