Publicat a

DOW tria Tarragona com a central del sud d’Europa

La química nord-americana, que s’escindirà de DowDuPont l’1 d’abril de 2019, trasllada a la Canonja dos centres d’I+D ubicats avui a França i Suïssa.

La química nord-americana Dow, que s’escindirà de DowDuPont com a empresa independent l’1 d’abril de 2019, ha triat les seves instal·lacions en el pol petroquímic de Tarragona com a nou centre operatiu al Sud d’Europa. Des del nou Hub South Europe, amb base a la Canonja i posat en marxa fa un parell de mesos, es dissenyaran i coordinaran tots els projectes que es duguin a terme a Espanya, Portugal, Itàlia i Turquia.

A més, al llarg dels propers 12 mesos, les instal·lacions de Dow en el Polígon Sud del pol petroquímic de Tarragona rebran el trasllat de dos centres d’I+ D ubicats avui a França i Suïssa. El primer d’ells, a Niça, està dedicat a la investigació i el desenvolupament d’adhesius acrílics, mentre que el centre emplaçat a Suïssa (a la ciutat de Ginebra) treballa amb especialitats de polímers amb base etilènica.

Així ho van explicar Jon Bilbao, director general de Dow per Espanya i Portugal, a més de director comercial del negoci de Dow Industrial Solutions per a Europa occidental; i Jaume Sariol, director del complex industrial de Dow Tarragona i nou South Europe Hub Leader (Espanya, Portugal, Itàlia i Turquia)

Tot i que el calendari que treballen per a la posada en marxa d’aquests centres d’I + D és de fins a dotze mesos, l’operació de tancament i trasllat fins a La Canonja està ja en una fase avançada, amb la contractació de 8 persones, a les que s’uniran en els pròxims mesos una dotzena més, fins conformar un equip de professionals especialitzats de més de una vintena de persones.

Per a albergar aquests centres, Dow està habilitant ja a la Canonja un magatzem de 1.200 metres quadrats que destinaran a nau d’investigació, una zona d’emmagatzematge de 1.000 metres quadrats i un nou laboratori d’uns 600 metres quadrats

Amb aquesta reestructuració de la nova Dow, dedicada íntegrament als negocis de materials, el nou South Europe Hub de la Canonja guanya pes i capacitat de decisió en l’estructura d’aquesta multinacional.

Un pes d’acord a l’avanç dels plàstics (com els que es produeixen en el complex industrial de Dow Tarragona), que si a l’antiga Dow Chemical (prèvia a la fusió amb DuPont) podien representar un 25% del negoci global de la multinacional, en la nova Dow que naixerà Elide abril seran responsables de més del 50% de la seva facturació.

Font: diari de tarragona

Publicat a

Modifiquen la llei per permetre xarxes elèctriques tancades amb costos reduïts per a la indústria

Sembla que una de les grans i històriques reivindicacions del sector químic de Tarragona per guanyar competitivitat davant les potències europees, ha estat finalment atesa.
El Consell de Ministres ha modificat la Llei del sector elèctric per permetre crear xarxes tancades amb costos reduïts per a la indústria electrointensiva. Comptarà amb un estatut propi que reconegui les seves particularitats. El paquet normatiu s’inscriu en el marc estratègic per a l’Espanya Industrial 2030 del govern espanyol i en les agendes sectorials que el desenvolupen. Es complementa amb altres mesures que incideixen en la competitivitat del sector comercial. La reducció del cost energètic era una de les demandes llargament reivindicada de la indústria química de Tarragona. El sector apuntava que la factura elèctrica era fins a un 25% més elevada que la dels seus principals competidors i que això els restava competitivitat davant les grans potències europees.
La modificació arriba després que la ministra d’Indústria, Reyes Maroto, es comprometés a treballar per a la reducció del cost energètic en la seva visita a Tarragona el juliol passat.
Per la seva part l’AEQT considera una bona notícia l’aprovació per part del govern de l’Estat d’un Reial Decret-Llei que, per fi, incorpora les xarxes tancades al seu ordenament jurídic intern, com a part d’un paquet de mesures encaminades a millorar la competitivitat del sector industrial.
En concret, el Reial Decret-Llei, publicat aquest dissabte al BOE, modifica la Llei 24/2013, del Sector Elèctric, per tal de permetre les xarxes de distribució d’energia elèctrica tancades, una reivindicació llargament plantejada per la indústria química per la important reducció de costos en matèria energètica que implicarà.
L’AEQT rep aquesta novetat en principi com a positiva, i espera ara amb optimisme veure com es desenvolupa en el reglament, que segons estableix el mateix Reial Decret-Llei, haurà d’estar en vigor en un màxim de sis mesos. Serà llavors quan se’n podran fer les valoracions definitives. En tot cas, l’AEQT s’ha posat a disposició del Ministeri d’Indústria per tal de poder col·laborar i oferir el seu punt de vista i assessorament en el procés de redacció d’aquest reglament
Fa gairebé una dècada, des del 2009, que les xarxes de distribució tancades estan previstes en la normativa europea. L’Estat espanyol, però, no les havia transposat encara a la seva legislació interna, cosa que comporta un greuge competitiu per a les empreses químiques instal·lades a Tarragona i a la resta de l’Estat, que han de suportar uns costos energètics molt superiors als de competidors directes instal·lats en altres països de la UE on sí que s’ha transposat la normativa.
La mesura ara anunciada pel govern, quan es concreti de manera efectiva en el reglament que l’ha de desenvolupar, posarà fi a aquesta situació de desavantatge i manca de competitivitat, i permetrà que les empreses dels polígons químics espanyols, i en particular les de l’AEQT, puguin per fi competir en igualtat de condicions (convé recordar que el polígon tarragoní és el més important d’Espanya, amb un 25% de la producció química de tot l’Estat).
L’AEQT, que juntament amb les altres organitzacions empresarials del sector com ara Feique o Fedequim, fa anys que fa pedagogia sobre la necessitat d’incorporar les xarxes tancades a la legislació, sobre el greuge competitiu que ha significat no fer-ho, i sobre com tot plegat compromet la viabilitat del sector a llarg termini, es congratula de què finalment tota aquesta tasca estigui en el camí de donar el seus fruits.
Alhora, des de l’AEQT s’agraeix l’esforç a totes les persones i entitats, tant de la pròpia associació com també de les altres organitzacions sectorials, així com als grups polítics que han treballat intensament per assolir aquesta fita o que li han donat suport. Malgrat tot, s’insisteix que les valoracions definitives es podran fer quan la mesura s’hagi concretat de manera efectiva en el reglament.
font: bq; aeqt
Publicat a

El vicepresident del Govern de la Generalitat es reuneix amb el sector químic tarragoní a la seu de l’AEQT

El vicepresident del Govern de la Generalitat, Pere Aragonès, va visitar la seu de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), on ha mantingut una trobada amb el president de l’associació, Josep Francesc Font, i altres membres de la junta directiva, com els vicepresidents Jaume Sariol i Rodrigo Cannaval, així com els vocals Miguel Muñoz, Joan Miquel Capdevila i Rubén Folgado.

Durant la trobada, a la qual ha assistit acompanyat del delegat del Govern a Tarragona, Òscar Peris, el vicepresident ha pogut conèixer de primera mà quina és a data d’avui la realitat del sector químic, sens dubte un dels principals motors econòmics del territori.

Els representants de l’AEQT també han intercanviat impressions amb Pere Aragonès en clau de futur, repassant oportunitats i també riscos que cal tenir en compte per tal de garantir la competitivitat del sector i la seva viabilitat a llarg termini.

font:aeqt

Publicat a

El Govern subhastarà un mínim de 3.000 MW de renovables anuals en el període 2020-2030

Una de les notícies més esperades pel sector energètic espanyol eren les subhastes de renovables a partir de l’any que ve. El Govern ja té més o menys planificat com ho vol fer, encara que no ha donat moltes pistes sobre això.
Al llarg del mes de desembre el Govern presentarà l’esborrany de la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica on inclourà mesures per donar un impuls decidit a les renovables. Els Plans Nacionals Integrats d’Energia i Clima concretaran, de forma ordenada i eficient, les quotes de penetració de les energies netes per períodes de cinc anys.
Per a això, fonts del govern han anunciat que desenvoluparan, durant el període 2020-2030, procediments de concurrència competitiva per a instal·lar un mínim de 3.000 MW de potència a l’any de tecnologies renovables. Aquests procediments es faran en funció de criteris de cohesió social, de transició justa i de competitivitat tecnològica.
Concretament aquestes subhastes se celebraran entre 2020 i 2030, de manera que la instal·lació mínima de renovables serà de 30 GW en els propers 10 anys.
A ells caldria sumar els gairebé 9 GW que estan en fase de construcció de les tres anteriors subhastes i els que han decidit anar a merchant directament que són bastants megawatts, sobretot solars fotovoltaics.
L’objectiu del Govern no és altre que Espanya tingui un sistema elèctric 100% renovable el 2050.
Aquest impuls a les renovables serviran per assolir uns objectius més ambiciosos que els marcats per Europa. El govern preveu assolir el 2030 una penetració del 35% de renovables en el sistema energètic i més d’un 70% en l’elèctric.

font:elperiodicodelaenergia

Publicat a

El mercat del ‘petroli blanc’ es frega les mans amb l’augment del vehicle elèctric

Amb l’impuls que ha suposat l’augment de les vendes de cotxes elèctrics i el desenvolupament de les bateries per a articles tecnològics, les expectatives creixen sobre el mercat del liti, que té a Xile, Argentina i Austràlia com els seus principals actors mundials.
El liti, el primer metall de la taula periòdica i el més lleuger, també conegut com el petroli blanc, és una entrada clau per a la puixant indústria dels cotxes elèctrics i la fabricació de bateries recarregables per a telèfons mòbils, ordinadors portàtils i tauletes.
Les principals fonts de liti es troben en el denominat “triangle del liti”, conformat per Argentina, Bolívia i Xile. Els salessis ubicats en aquests tres països acumulen més del 50% de les fonts mundials del metall, tot i que a Bolívia encara no ha estat possible extreure de manera rendible des de la seva principal font de recursos, el Salar d’Uyuni.
Altres països amb recursos importants són la Xina, Estats Units, Austràlia i Canadà. Peró va anunciar recentment la troballa d’un enorme jaciment de liti i urani a la regió de Puno. La minera peruana Macusani yellowcake, filial de la canadenca Plateau Energy, ha descobert un jaciment amb 2,5 milions de tones de liti i 124 milions de lliures d’urani només a la zona est, durant l’exploració del dipòsit Falchani, al sud del país.
Xile, al capdavant
Xile és un dels principals productors mundials del metall, que extreu del Salar d’Atacama (nord), un dels dipòsits de liti més ric del món per les seves altes concentracions, baix nivell d’impureses i explotació de subproductes com el potassi.
El 1979 el país va declarar al liti com a recurs “estratègic”, a causa del risc que pogués usar-se per a fins nuclears, el que manté la seva explotació només en mans de l’Estat xilè a través de concessions a privats.
Segons la Comissió Xilena del Coure (Cochilco), Xile hauria d’augmentar en 2021 la seva producció a 147.000 tones des de les més de 80.000 de 2017, a causa de l’ampliació de les feines d’extracció al Salar d’Atacama. Sota aquest escenari, les exportacions podrien arribar als 1.470 milions de dòlars en 2021, enfront dels 647 milions exportats el 2017.
Per a aquest any, la demanda mundial projectada arribaria a les 372.288 tones de carbonat de liti equivalent (LCI), des de les 201.000 tones de 2016. L’oferta mundial, mentrestant, aconseguiria les 440.318 tones de
LCE el 2021, segons Cochilco.
El liti, que no es transa com altres minerals sinó que els seus preus es negocien de manera directa, va començar a ser usat per a bateries a inicis de la dècada de 1990.
Si en l’inici, les bateries de liti suposaven el 6% de la seva demanda, avui voreja el 35% del total. Per 2021, d’acord amb Cochilco, s’espera que el 59% de la demanda es destini a bateries d’automòbils i dispositius electrònics.
Cada telèfon intel·ligent requereix entre dues i tres grams de liti. Un ordinador portàtil, 30 grams, mentre que una tauleta necessita uns 18 grams de liti. Per a la fabricació d’actuacions, l’ús de liti varia d’entre 1,6-22,6 quilos.
La taxa de creixement anual de les vendes de vehicles elèctrics s’estima en 12,6%, els quals podrien arribar a les 4,5 milions d’unitats el 2021.
Principals actors
La Societat Química i Minera de Xile (SQM) i la nord-americana Albermarle exploten el salar d’Atacama. Les dues són les majors productores mundials de liti al costat de la geganta xinesa Tianqi.
Altres actors importants del mercat són la xinesa Ganfeng, les candienses Lithium Americas Corp i Nemaska i l’australiana Orocobre.
En 2017, Xina va ser el consumidor de liti més important a nivell global, seguit del Japó i Corea del Sud.
font: el periodicodelaenergia