Pel domini del mercat energètic

En plena transició energètica i descarbonització de l’economia, encara hem de dissenyar aquesta evolució que marcarà el nostre futur

El consum energètic és necessari per al nostre desenvolupament econòmic i social. Però el ritme actual és un dels motius del canvi climàtic que tant destrueix ecosistemes i ataca la salut del planeta. La consciència ecològica ens alerta que els problemes es poden aguditzar si no es prenen mesures al respecte.

Per què cal estalviar energia? ¿Per què canviar el model energètic actual? Per què és necessari augmentar l’eficiència energètica? Hi ha tres raons molt bàsiques però importants que són: l’esgotament de les energies que no són renovables; l’impacte negatiu sobre el medi ambient; i la inseguretat de l’abastament energètic.

Estem en una transició energètica en què les renovables cada vegada adquireixen més protagonisme en detriment dels combustibles fòssils. Es tracta d’una descarbonització social i econòmica que aposta per les energies netes. Un moment en què trobar el camí correcte cap a la sostenibilitat ambiental, energètica, social i de mercat Assumpta Farran, directora de l’ICAEN (Institut Català d’Energia), avisa que cal diferenciar entre «reduir el consum energètic i el seu cost econòmic en euros. Haurien de ser dos aspectes paral·lels però a l’hora de veure el rebut veiem que no és així, ja que hi ha una part fixa de la factura alta i una variable baixa».

«La gent que contracta una potència baixa té un 75% de costos fixos i per molt que s’esforci a reduir la despesa energètica només pot fer dins el 25% restant de variable», explica Farran, que afegeix que els habitatges que tenen contractada una potència major «com els variables són més alts, representen el 40%, enfront del 60% de fixos».

En aquest paradigma de la despesa energètica en l’habitatge, Farran afegeix que «la gent que té una tarifa regulada, en la qual el preu de la llum varia al llarg del dia, sol tenir pics de preus més alts en hores de molta activitat en l’habitatge, com al matí al despertar-nos, 8h o 9h, i també a la nit al tornar de la feina a partir de les 20h. Això també passa els dies més calorosos i freds de l’any».

«En aquest escenari només hi ha dues maneres d’estalviar en l’habitatge. La gent que té contractada una potència petita o escollint molt bé les hores de consum energètic », valora la directora de ICAEN.

Què són les despeses fixes?
A dia d’avui les energies renovables soles no poden proveir a tot el teixit energètic del país i a més tenen un altre inconvenient: són intermitents. En no haver-se pogut emmagatzemar l’energia, quan no hi ha sol les fotovoltaiques no funcionen, tampoc l’eòlica sense vent.

Quan això succeeix, entren en joc centrals que funcionen mitjançant la combustió de combustibles fòssils com petroli, gas natural o carbó. Moltes d’elles van ser construïdes precisament per donar suport a les renovables o quan es produeixen pics de consum energètic.

Assumpta Farran explica que «tenim uns costos fixos molt alts perquè estem pagant el que ha costat construir aquestes centrals cares que tot just funcionen pocs dies a l’any i no treballen ni un 10% del que estaven pensades. Hem vist que tota aquesta infraestructura per donar cobertura, i que paguem en el rebut de la llum, era innecessària. Com en el cas Castor que no ha entrat ni en servei. Si no funciona, potser no era necessària».

Digitalització de l’energia
La directora de ICAEN exposa que «avui dia l’energia ja es pot emmagatzemar i estem en un moment que hem d’escollir si créixer amb mentalitat de Thomas Edison o d’un milennial. És a dir, si seguim com fins ara o optem per un consum energètic intel·ligent».

«D’aquí a 20 o 30 anys, els milennials seran una generació intel·ligent que s’entendrà amb la xarxa elèctrica. Quan es comprin un cotxe, serà un d’elèctric que funcionarà amb bateries, que fins i tot podran alimentar la xarxa de l’habitatge. Apostaran per termòstats intel·ligents que regulen el consum quan el preu és més alt. Tindran una instal·lació fotovoltaica connectada al mercat elèctric i amb bateria per emmagatzemar l’energia. I el mercat, els venedors de rentadores i assecadores per exemple, també s’adaptarà a aquest sistema, perquè així els obligarà la demanda», vaticina Farran.
En aquesta línia Farran explica que «l’Agència Internacional de l’Energia ha presentat un estudi sobre la digitalització de l’energia per als propers 20 anys. La seva capacitat de donar flexibilitat al mercat suposarà prop de 165 gigawatts de potència virtual. El que suposa 165 centrals que ja no farien falta».

«Ens trobem en un moment en què hem de decidir si l’oferta segueix dominant el mercat energètic, és a dir, plantejar-nos construir més infraestructures clàssiques per donar cobertura a les renovables, o que la demanda comenci a agafar les regnes amb equipaments intel·ligents i un model energètic digitalitzat», planteja.

Farran posa com a exemple les mesures preses a Alemanya: «Tenen hores del dia en què l’electricitat és gratuïta o amb un preu negatiu respecte al mercat. Això passa perquè també tenen costos fixos altíssims i d’aquesta manera incentiven la gent a emmagatzemar energia. El poder el té la demanda, el ciutadà, de manera que la tecnologia permet una gestió flexible».

«Estem en un moment molt important perquè una mala decisió política sobre el model energètic pot resultar molt cara, i la pagarem els ciutadans. Els polítics han de deixar d’escoltar els gurus del s.XX i parlar amb gent del s.XXI. Apostar per la tecnologia perquè la demanda pugui gestionar el mercat energètic », conclou Assumpta Farran.

font: diari de tarragona

Dades meteorològiques senyalen que amb la solar i eòlica no n’hi ha prou es necessita més fonts d’energia renovable

L’horitzó de l’energia 100% verda està cada vegada més a prop. A poc a poc, a mesura que els preus de les renovables assoleixen mínims històrics, ciutats, regions i països sencers creen plans cap a la transició completa total. Però com de costum, el que sembla una bona notícia, si no es fa bé, pot acabar sent un despropòsit.
I és que basar tota la producció en tecnologies solars i eòliques sense prestar atenció a altres fonts d’energia (verds també), pot ser innecessàriament car i difícil. Almenys, això assenyalen les dades una investigació publicada a Energy & Environmental Science

Problemes de subministrament al paradís eòlic-solar

Els investigadors van analitzar 36 anys de dades meteorològiques desglossades per hora i van descobrir que hi ha desequilibris importants en la producció d’energia renovable fins i tot quan pensem en escala continental.
Segons els seus càlculs, seria complex que l’energia solar i eòlica poguessin cobrir el 80% de la demanda energètica. Aconseguir-requeriria inversions massives en generació, emmagatzematge i transmissió d’energia. Es necessitaria una capacitat molt més alta del que és necessari per poder assegurar el subministrament de forma estable.
Les estimacions són clares, aconseguir el 80% de subministrament eòlic-solar als EUA requeriria connectar tota la xarxa del país amb infraestructures de transmissió d’alta velocitat o ser capaços de construir sistemes d’emmagatzematge de, almenys, 12 hores per tot el país. Una cosa que, ara per ara, s’estima en 2.500 milions de dòlars. Una cosa que es dispara si aspirem al 100%.

Una política responsable

Però el preu és el de menys, els impediments a mig termini són tecnològics i legals. “Els responsables polítics haurien de considerar les dades i les compensacions que resulten d’aquest tipus d’anàlisi de dades abans d’adoptar polítiques o mandats per a una xarxa 100% eòlica / solar”, explicava Nathan Lewis, professor del CalTech i coautor de l’estudi.
I té raó: fer la transició cap a les fonts renovables d’energia és molt més que instal·lar plantes solars o camps eòlics, comporta donar-li la volta a la xarxa elèctrica. Comporta renovar-la sencera i, a més, crear una política enganxada a la realitat tecnològica del moment. Personalment, estic convençut que podem aspirar a una energia 100% renovable, però cada vegada hi ha està més clar que no hem de prescindir de cap eina per aconseguir-ho. Almenys, d’entrada.
No necessitem plans cars i irrealitzables, necessitem compromisos sostinguts en el temps i decidits a transformar el mix energètic de forma cost-efectiva i sostenible. El canvi climàtic és un problema seriós (possiblement, el problema més seriós a què hagi d’enfrontar la nostra generació) i la veritat veritable és que només podrem fer-li front si tenim a la ciència del nostre costat.

Economia circular, responsabilitat de tots

La Comissió Europea ha adoptat un ambiciós paquet de noves mesures sobre l’economia circular per ajudar les empreses i els consumidors

«Una Europa que utilitzi eficaçment els recursos» és una de les set iniciatives emblemàtiques que formen part de l’estratègia Europa 2020 que pretén generar un creixement intel·ligent, sostenible i integrador. Actualment és la principal estratègia d’Europa per generar creixement i ocupació, amb el suport del Parlament Europeu i el Consell Europeu.

El 2 de desembre de 2015, la Comissió Europea va adoptar un ambiciós paquet de mesures sobre l’economia circular per ajudar les empreses i els consumidors europeus en la transició a una economia més sòlida i circular, on s’utilitzin els recursos de manera més sostenible.

Les accions proposades contribueixen a ‘tancar el cercle’ dels cicles de vida dels productes a través d’un major reciclatge i reutilització, i aporten beneficis tant al medi ambient com a l’economia. Aquests plans extreuen el màxim valor i ús de totes les matèries primeres, productes i residus, fomentant l’estalvi energètic i reduint les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

Les propostes abasten tot el cicle de vida dels productes: de la producció i el consum a la gestió de residus i el mercat de matèries primeres secundàries. La transició rep ajuda financera dels Fons Estructurals i d’Inversió Europeus (Fons EIE), amb 5.500 milions d’euros per a la gestió de residus. A més, compta amb 650 milions d’euros procedents d’Horitzó 2020 (el programa de finançament de la recerca i innovació de la UE) i d’inversions en l’economia circular a nivell nacional.

La transició cap a una economia més circular ofereix grans oportunitats per a Europa i els seus ciutadans. És una part important dels nostres esforços per modernitzar i transformar l’economia europea canalitzant-la cap a una direcció més sostenible. Hi poderosos arguments econòmics per a això, ja que les empreses poden obtenir considerables beneficis econòmics i augmentar la seva competitivitat.
L’economia circular genera importants estalvis d’energia i beneficis mediambientals. Crea llocs de treball a nivell local i oportunitats d’integració social. Està estretament interrelacionada amb les prioritats clau de la UE sobre ocupació i creixement, inversions, l’agenda social i la innovació industrial.

Disminució de residus
La meta principal del paquet legislatiu europeu d’economia circular és augmentar el reciclatge de residus fins al 70% el 2030, partint de l’44% actual. En el desenvolupament de la directiva d’abocadors, es debat que el 2030, una quantitat inferior a entre 5 i 10% dels residus municipals produïts es dipositin en els mateixos. En el cas dels residus perillosos es prima la seguretat del tractament i, per això, no es contemplen objectius d’aquest tipus.
Així ha quedat reflectit en el debat de la revisió de la directiva de residus, que incideix en la recollida separada d’aquells residus que, per la seva perillositat, puguin afectar la reciclabilitat dels residus domèstics, com és el cas dels aerosols, pintures , vernissos, dissolvents i productes de neteja.

Guerra contra el plàstic
La Comissió Europea ha fet públic a finals de gener el seu pla sobre el plàstic en l’economia circular de la Unió. L’objectiu és que el 55% dels envasos de plàstic que es produeixen i es fan servir a la UE es recicli abans de l’any 2030. I el que és més rellevant, per a aquesta data tots els envasos de plàstics que es comercialitzin han de ser reutilitzables o reciclables fàcilment.
Cada any, els europeus generen 25 milions de tones de residus de plàstic, però menys del 30% es recull per ser reciclat. Aquesta mesura pretén acabar amb els plàstics al mar, que suposen en l’actualitat ni més ni menys que el 85% de les escombraries marines. Per aconseguir-ho, haurà restriccions a l’addició intencionada de microplàstics als productes i es limitarà el consum de plàstics d’un sol ús, motivant la demanda de plàstic reciclat i canviant la percepció del mateix com un producte sol ús.

Principis de l’economia circular
– L’eco-concepció: considera els impactes mediambientals al llarg del cicle de vida d’un producte i els integra des del començament.
– L’ecologia industrial i territorial: establiment d’una manera d’organització industrial en un mateix territori caracteritzat per una gestió optimitzada dels estocs i dels fluxos de materials, energia i serveis.
– L’economia de la “funcionalitat”: privilegiar l’ús davant de la possessió, la venda d’un servei enfront d’un bé.
– El segon ús: reintroduir al circuit econòmic aquells productes que ja no es corresponen a les necessitats inicials dels consumidors.
– La reutilització: reutilitzar certs residus o certes parts dels mateixos, que encara poden funcionar per a l’elaboració de nous productes.
– La reparació: trobar una segona vida als productes espatllats.
– El reciclatge: aprofitar els materials que es troben en els residus.
– La valorització: aprofitar energèticament els residus que no es poden reciclar.

El gas natural, clau en la transició energètica

Amb un 33% de gas al mix energètic, Espanya podria estalviar fins a 223 milions d’euros anuals, a més de millorar la qualitat de l’aire

El gas natural pot tenir un paper decisiu en la transició energètica per aconseguir un sistema baix en emissions de carboni. Segons l’informe El paper del gas natural en una economia espanyola baixa en emissions, elaborat per KPMG en col·laboració amb Sedigas: «el gas natural ofereix avantatges singulars respecte a altres fonts d’energia, sent a més una de les tecnologies més eficients econòmicament».

En concret, segons aquest estudi, en un escenari en què el gas natural arribés al 33% del mix energètic, a més i ajudar a complir amb els objectius de la UE en matèria de gasos d’efecte hivernacle i es podrien arribar estalvis de fins a 223 milions d’euros anuals. Els beneficis d’una major penetració del gas natural en el mix energètic podrien resumir-se, segons el mateix estudi, en quatre grans punts:

1. Millora mediambiental
En comparació amb altres combustibles, el gas natural millora la qualitat de l’aire global i local perquè redueix les emissions d’òxids de nitrogen (NOx), partícules en suspensió i diòxid de sofre, gasos causants de problemes de salut respiratoris. Així mateix, el gas natural redueix també un 25% les emissions de diòxid de carboni (CO2), principal causant de l’efecte hivernacle.

2. Permet la penetració de renovables
Els cicles combinats són centrals de generació d’energia elèctrica en què es transforma l’energia tèrmica del gas natural en electricitat. Segons l’informe, l’alta capacitat instal·lada de cicles combinats a Espanya (25,3 GW) permet que instal·lant només entre 5,5 i 10 GW addicionals, es podria complir l’objectiu d’implementació de les renovables en l’horitzó 2030 sense augmentar les emissions de CO2.

3. Afavoreix la competitivitat del sector industrial
El gas natural presenta una gran varietat d’avantatges en el sector industrial. Té un alt poder calorífic, de manera que redueix la quantitat de combustible necessari de les indústries; no requereix inversió en emmagatzematge, al contrari que altres tecnologies com la biomassa, el petroli o el carbó; tampoc requereix preparació, a diferència del petroli o el carbó; és flexible, perquè permet a les indústries arrencades i parades de forma ràpida; i també augmenta l’eficiència energètica ja que les indústries amb cogeneració aprofiten la calor per generar també electricitat.

4. Garanteix la seguretat de subministrament
Espanya disposa d’una important infraestructura gasista així com una gran diversificació de fonts de proveïment de gas natural, dos factors que garanteixen la seguretat del subministrament energètic.

D’altra banda, el gas natural vehicular (GNV), tant en el seu ús com a gas natural comprimit (GNC) per al transport lleuger, com la seva ocupació com a gas natural liquat (GNL) per a vaixells i transport pesat, està cridat a ser el combustible del futur en el transport a causa dels seus múltiples avantatges. Una de les principals és l’econòmica. Comparat amb altres combustibles, el cost per quilòmetre d’un vehicle que funciona amb gas natural és un 30% menor que amb gasoil i un 50% menor que el de gasolina.

Enginyers desenvolupen un Pla per que els EUA funcionin el 100% amb energia renovable al 2050

Un nou estudi que suggereix la idea que és perfectament possible que els EUA puguin funcionar 100% amb energia renovable en només 35 anys. Aquest pla descriu el que cada estat ha de fer per aconseguir aquest ambiciós objectiu. Quina és la principal barrera per fer que això passi? La voluntat política.

Marc Z. Jacobson, de la Universitat de Stanford, i el seu equip d’investigació descriuen els canvis en la infraestructura i el consum d’energia a que cada estat ha de sotmetre per aconseguir aquesta transició cap a l’energia neta. Jacobson assenyala en un comunicat que és “tecnològica i econòmicament” possible aconseguir amb èxit aquesta “transformació a gran escala.” Els investigadors fins i tot han creat un mapa interactiu que mostra els seus plans.

L’estudi, publicat a la revista Energia i Ciències Ambientals, analitza primer la demanda actual d’energia de cada estat i després calcula quina serà la seva evolució en els propers 35 anys. Van dividir l’ús d’energia en quatre sectors: residencial, comercial, industrial i de transport. Per a cada sector, els investigadors van analitzar el consum d’energia i van estudiar la font d’aquesta energia, veient si es tractava de carbó, petroli, gas, nuclear o renovables.

Després, els investigadors calculen la demanda de combustible si tot fos reemplaçat per l’electricitat. Mentre funciona tot, incloent automòbils i calefacció de les llars, amb electricitat sembla una tasca d’enormes proporcions, els investigadors suggereixen que hi hauria un important estalvi energètic en l’ús d’aquesta xarxa elèctrica.

“Quan vam fer el càlcul per als 50 estats, hem vist com es redueix un 39% en la demanda d’energia per a l’any 2050”, va dir Jacobson. “Al voltant de 6 punts percentuals es guanya a través de millores en l’eficiència de la infraestructura, però la major part és el resultat de la substitució de fonts i usos d’energia de combustió per l’electricitat actual.”

Jacobson i el seu equip van observar acuradament la forma en què cada estat pot alimentar-se d’aquesta xarxa elèctrica. Per a alguns estats, l’energia solar és la més viable, mentre que l’energia eòlica o l’energia geotèrmica té més sentit per als altres. En general, els investigadors van observar com l’eòlica, solar, geotèrmica, hidroelèctrica, i fins i tot petites quantitats de ones, podria cobrir la demanda d’energia.
Amb aquesta informació, els investigadors van desenvolupar un pla per a cada estat i que puguin fer una transició del 80% a energies renovables per a l’any 2030, i arribar al 100% el 2050. La transició serà molt més assolible per a alguns estats que per altres.

Els investigadors admeten que el cost inicial d’aquesta transformació seria bastant alt, però suggereixen que amb el temps el preu global seria més o menys igual al cost de la infraestructura actual de combustibles fòssils.