Publicat a

El vicepresident del Govern de la Generalitat es reuneix amb el sector químic tarragoní a la seu de l’AEQT

El vicepresident del Govern de la Generalitat, Pere Aragonès, va visitar la seu de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), on ha mantingut una trobada amb el president de l’associació, Josep Francesc Font, i altres membres de la junta directiva, com els vicepresidents Jaume Sariol i Rodrigo Cannaval, així com els vocals Miguel Muñoz, Joan Miquel Capdevila i Rubén Folgado.

Durant la trobada, a la qual ha assistit acompanyat del delegat del Govern a Tarragona, Òscar Peris, el vicepresident ha pogut conèixer de primera mà quina és a data d’avui la realitat del sector químic, sens dubte un dels principals motors econòmics del territori.

Els representants de l’AEQT també han intercanviat impressions amb Pere Aragonès en clau de futur, repassant oportunitats i també riscos que cal tenir en compte per tal de garantir la competitivitat del sector i la seva viabilitat a llarg termini.

font:aeqt

Publicat a

El Govern subhastarà un mínim de 3.000 MW de renovables anuals en el període 2020-2030

Una de les notícies més esperades pel sector energètic espanyol eren les subhastes de renovables a partir de l’any que ve. El Govern ja té més o menys planificat com ho vol fer, encara que no ha donat moltes pistes sobre això.
Al llarg del mes de desembre el Govern presentarà l’esborrany de la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica on inclourà mesures per donar un impuls decidit a les renovables. Els Plans Nacionals Integrats d’Energia i Clima concretaran, de forma ordenada i eficient, les quotes de penetració de les energies netes per períodes de cinc anys.
Per a això, fonts del govern han anunciat que desenvoluparan, durant el període 2020-2030, procediments de concurrència competitiva per a instal·lar un mínim de 3.000 MW de potència a l’any de tecnologies renovables. Aquests procediments es faran en funció de criteris de cohesió social, de transició justa i de competitivitat tecnològica.
Concretament aquestes subhastes se celebraran entre 2020 i 2030, de manera que la instal·lació mínima de renovables serà de 30 GW en els propers 10 anys.
A ells caldria sumar els gairebé 9 GW que estan en fase de construcció de les tres anteriors subhastes i els que han decidit anar a merchant directament que són bastants megawatts, sobretot solars fotovoltaics.
L’objectiu del Govern no és altre que Espanya tingui un sistema elèctric 100% renovable el 2050.
Aquest impuls a les renovables serviran per assolir uns objectius més ambiciosos que els marcats per Europa. El govern preveu assolir el 2030 una penetració del 35% de renovables en el sistema energètic i més d’un 70% en l’elèctric.

font:elperiodicodelaenergia

Publicat a

El mercat del ‘petroli blanc’ es frega les mans amb l’augment del vehicle elèctric

Amb l’impuls que ha suposat l’augment de les vendes de cotxes elèctrics i el desenvolupament de les bateries per a articles tecnològics, les expectatives creixen sobre el mercat del liti, que té a Xile, Argentina i Austràlia com els seus principals actors mundials.
El liti, el primer metall de la taula periòdica i el més lleuger, també conegut com el petroli blanc, és una entrada clau per a la puixant indústria dels cotxes elèctrics i la fabricació de bateries recarregables per a telèfons mòbils, ordinadors portàtils i tauletes.
Les principals fonts de liti es troben en el denominat “triangle del liti”, conformat per Argentina, Bolívia i Xile. Els salessis ubicats en aquests tres països acumulen més del 50% de les fonts mundials del metall, tot i que a Bolívia encara no ha estat possible extreure de manera rendible des de la seva principal font de recursos, el Salar d’Uyuni.
Altres països amb recursos importants són la Xina, Estats Units, Austràlia i Canadà. Peró va anunciar recentment la troballa d’un enorme jaciment de liti i urani a la regió de Puno. La minera peruana Macusani yellowcake, filial de la canadenca Plateau Energy, ha descobert un jaciment amb 2,5 milions de tones de liti i 124 milions de lliures d’urani només a la zona est, durant l’exploració del dipòsit Falchani, al sud del país.
Xile, al capdavant
Xile és un dels principals productors mundials del metall, que extreu del Salar d’Atacama (nord), un dels dipòsits de liti més ric del món per les seves altes concentracions, baix nivell d’impureses i explotació de subproductes com el potassi.
El 1979 el país va declarar al liti com a recurs “estratègic”, a causa del risc que pogués usar-se per a fins nuclears, el que manté la seva explotació només en mans de l’Estat xilè a través de concessions a privats.
Segons la Comissió Xilena del Coure (Cochilco), Xile hauria d’augmentar en 2021 la seva producció a 147.000 tones des de les més de 80.000 de 2017, a causa de l’ampliació de les feines d’extracció al Salar d’Atacama. Sota aquest escenari, les exportacions podrien arribar als 1.470 milions de dòlars en 2021, enfront dels 647 milions exportats el 2017.
Per a aquest any, la demanda mundial projectada arribaria a les 372.288 tones de carbonat de liti equivalent (LCI), des de les 201.000 tones de 2016. L’oferta mundial, mentrestant, aconseguiria les 440.318 tones de
LCE el 2021, segons Cochilco.
El liti, que no es transa com altres minerals sinó que els seus preus es negocien de manera directa, va començar a ser usat per a bateries a inicis de la dècada de 1990.
Si en l’inici, les bateries de liti suposaven el 6% de la seva demanda, avui voreja el 35% del total. Per 2021, d’acord amb Cochilco, s’espera que el 59% de la demanda es destini a bateries d’automòbils i dispositius electrònics.
Cada telèfon intel·ligent requereix entre dues i tres grams de liti. Un ordinador portàtil, 30 grams, mentre que una tauleta necessita uns 18 grams de liti. Per a la fabricació d’actuacions, l’ús de liti varia d’entre 1,6-22,6 quilos.
La taxa de creixement anual de les vendes de vehicles elèctrics s’estima en 12,6%, els quals podrien arribar a les 4,5 milions d’unitats el 2021.
Principals actors
La Societat Química i Minera de Xile (SQM) i la nord-americana Albermarle exploten el salar d’Atacama. Les dues són les majors productores mundials de liti al costat de la geganta xinesa Tianqi.
Altres actors importants del mercat són la xinesa Ganfeng, les candienses Lithium Americas Corp i Nemaska i l’australiana Orocobre.
En 2017, Xina va ser el consumidor de liti més important a nivell global, seguit del Japó i Corea del Sud.
font: el periodicodelaenergia
Publicat a

Repsol impulsa una experiència pilot per mesurar i gestionar la qualitat de l’aire al llarg de tot l’any al Camp de Tarragona

L’EURECAT i la companyia han desenvolupat una metodologia que es posarà a disposició de tots els agents implicats en la gestió de la qualitat de l’aire.

El treball que s’ha dut a terme al llarg d’un any i que en una primera fase finalitzarà al desembre visualitza la millora dels components orgànics volàtils en la qualitat de l’aire i el fet que tots els paràmetres mesurats estan per sota dels mínims establerts.

Repsol, conscient de la creixent demanda social per gestionar i garantir la qualitat de l’aire al Camp de Tarragona, ha impulsat una experiència pilot per mesurar els components volàtils orgànics i fer un seguiment constant de la qualitat de l’aire. L’experiència, que s’ha dut a terme amb la participació tècnica de l’EURECAT i de l’Institut Cerdà, ha permès aplicar i comprovar la validesa d’una nova metodologia que es posarà al servei i es cedirà lliurement a tots els agents implicats en la gestió de la qualitat de l’aire i especialment als ajuntaments interessats.

Al llarg d’un any sencer i mitjançant 20 mesuradors rotatius i la tècnica de la cromatografia, per primera vegada s’ha pogut visualitzar la qualitat de l’aire en tot l’àmbit del camp de Tarragona. En aquesta primera fase del treball, que es clourà a final d’any, ja s’ha fet un seguiment exhaustiu dels nivells de butadiè i els resultats indiquen quantitats no rellevants molt allunyades de les referències disponibles, especialment allà on s’havia concentrat el focus de preocupació com és el cas dels ajuntaments de Constantí i el Morell (veure gràfic annex).

Els resultats provisionals de l’estudi s’han presentat avui a la Taula de la Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona amb l’objectiu que es segueixi avançant en un model de gestió estable de la qualitat de l’aire, accessible a tothom i totalment transparent. La nova metodologia permet incorporar l’anàlisi de tants components orgànics volàtils com es vulgui.

Davant els representants de la Taula de la Qualitat de l’Aire, la direcció de REPSOL ha mostrat la seva satisfacció pels resultats assolits que considera que són fruit de les múltiples inversions dutes a terme els darrers anys al complex químic. En concret, en els darrers cinc anys s’han invertit un total de 50 milions d’euros en millores ambientals

Publicat a

EDP Renováveis i Repsol llancen el major parc eòlic flotant del món

EDP Renováveis i Repsol han llançat el major parc eòlic flotant del món, Windfloat Atlantic, un projecte amb una capacitat de 25 megawatts (MW) que està situat en aigües de Portugal i la inversió inicial ha ascendit a uns 125 milions d’euros.

El projecte ha tingut la seva posada de llarg aquest divendres en un acte a la seu a Lisboa d’EDP a la qual van assistir, entre altres, la vicepresidenta del Banc Europeu d’Inversions (BEI), Emma Navarro; els consellers delegats del grup EDP, Antonio Mexia; i EDP Renováveis, Joao Manso Net; i el director financer de Repsol, Antonio Lorenzo, entre d’altres.

La filial ‘verd’ del grup lusità EDP és l’accionista principal del projecte, amb una participació del 79,4%, mentre que Repsol està present amb un 19,4% i Principle Power posseeix el 1,2% restant.

Situat a 20 quilòmetres de la costa de Viana do Castelo (Portugal), en aigües amb una profunditat d’uns 100 metres, el projecte de 25 MW serà capaç de subministrar electricitat a una població de 60.000 habitants.
El conseller delegat d’EDP, Antonio Mexia, ha indicat que el projecte situa al grup “com el productor d’energia eòlica més destacat a nivell mundial, està vegada a través d’un projecte pioner en la indústria marina”.
Per la seva banda, el director financer de Repsol, Antonio Lorenzo, ha destacat l’encaix del projecte en l’aposta del grup per ser “una empresa multienergia de generació d’electricitat baixa en emissions”.

FINANÇAMENT EUROPEA
En el seu desenvolupament, el projecte ha comptat amb el suport financer del Banc Europeu d’Inversions (BEI), del programa de la Comissió Europea NER300 i del Govern lusità, es tracta d’un projecte “avantguardista i de característiques úniques i beneficis per a l’ocupació, la tecnologia i el medi ambient “, ha indicat Emma Navarro.
En concret, el BEI dóna suport al desplegament d’aquesta tecnologia a Portugal amb un préstec de 60 milions d’euros. A més, el projecte rebrà 29,9 milions d’euros del programa NER300 de la UE i fins a 6 milions d’euros del Govern de Portugal a través del fons portuguès per a la reducció de les emissions de carboni.

Generarà més de 250 LLOCS DE TREBALL NOUS
A més, la vicepresidenta del BEI va subratllar que la tecnologia desenvolupada per aquest projecte permetrà contribuir “de manera decisiva” a la indústria eòlica europea, “permetent generar energia en llocs on abans no era possible, així com noves oportunitats per a indústries com la naval i la metal·lúrgica “. Així mateix, ha destacat que generarà més de 250 nous llocs de treball a Espanya i Portugal amb el desenvolupament de les seves noves plataformes.

Així, la contribució espanyola va més enllà de la presència en l’accionariat de la petroliera, ja que una de les tres plataformes semiflotants semisubmergibles que s’instal·larà es construirà a Avilés (Astúries), mentre que les tres plataformes es muntaran al port de Ferrol i des d’allà es duran a Viana do Castelo. Entre els proveïdors es troba Navantia.

Windfloat Atlantic es converteix així en una realitat després que el seu projecte pilot s’iniciarà el 2011 amb èxit, generant 17 gigawatts hora (GWh) durant cinc anys i suportant onades de més de 18 metres d’altura.

La instal·lació compta amb tres turbines eòliques desenvolupades per MHI Vestas muntades sobre plataformes ancorades al fons marí a una profunditat de 100 metres. En l’actualitat, pràcticament la totalitat dels parcs eòlics marins utilitzen estructures de suport ancorades al fons marí, el que fa que els parcs eòlics s’hagin de situar en aigües poc profundes i prop de la costa, especialment al Mar del Nord, el que dóna un gran avantatge a aquest nou projecte.

Segons les estimacions, pràcticament el 80% de recursos eòlics marins a Europa es troben a una profunditat d’almenys 60 metres, on el cost que comporten les estructures amb base fixa no és interessant des del punt de vista econòmic.

font:eldperiodicodelaenergia