van ser aturats el divendres 21, a l’espera que la subcomissió de sòls donés el vistiplau al pla d’investigació. Aquest informe es va encarregar després que l’Ajuntament de Flix identifiqués cinc punts ubicats en terrenys propietat d’Ercros, on tenia indicis de que s’havien depositat residus històrics procedents de l’activitat de la fàbrica. En un primer moment, Ercros, sota la supervisió de l’ARC, va constatar que en un d’aquests cinc punts (un antic refugi de la guerra) no hi havia cap residu, i tampoc hi havia indicis que n’hi hagués hagut mai. Per tal de poder determinar, o descartar, la presència de residus en els quatre punts restants, Ercros ha començat a executar els treballs d’investigació d’acord amb el pla. Amb aquesta finalitat, Ercros ha contractat, entre d’altres, les empreses especialitzades en remediació de sòls, Suez Environnement-Sita i Ferrovial, i els mitjans adequats, tals com màquines retroexcavadores i equipaments de sondejos. A mesura que Ercros va obtenint resultats, com a conseqüència dels treballs efectuats, els va presentant a l’ARC, perquè determini, si és el cas, les actuacions que correspon dur a terme en cada moment. Aquesta activitat posa de manifest els beneficis derivats de la col·laboració coordinada entre tres actors claus al voltant de la fàbrica de Flix: l’Ajuntament del municipi, l’administració reguladora (l’ARC) i l’empresa propietària dels terrenys (Ercros). Paral·lelament,
El govern dona curs a tres parcs eòlics i una línia elèctrica per la Terra Alta
El Govern de la Generalitat ha obert el procés d’informació pública dels tres parcs eòlics de 90 MW de capacitat que la societat formada per Gas Natural i Alstom vol desenvolupar a l’altiplà de la Terra Alta, als municipis de Vilalba dels Arcs, la Pobla de Massaluca i Batea. A banda dels 30 aerogeneradors previstos, de 3 MW de potència cadascun i 155 metres d’alçada incloent l’aspa, el macro projecte inclou la construcció d’una subestació elèctrica per recollir l’energia dels parcs, una línia elèctrica de 132 kV per unir aquesta subestació amb la xarxa elèctrica i l’ampliació de la subestació de La Fatarella per tal d’evacuar l’energia. La inversió s’eleva a 86,1 M€ i anualment generaria l’energia equivalent al consum de 65.000 famílies. L’anunci publica tal Diari Oficial de la Generalitat inclou l’autorització administrativa, l’aprovació del projecte executiu,
la declaració d’utilitat pública, l’aprovació del pla urbanístic autònom i l’avaluació de l’estudi d’impacte ambiental. Durant els pròxims dies, la Generalitat recollirà les al·legacions i les remetrà a l’empresa promotora, que tindrà la responsabilitat de respondre-les. La Generalitat assegura que vetllarà perquè s’incorporin o adaptin les al·legacions que siguin coherents i tècnicament viables. “Destinarem tots els nostres esforços que tot es faci bé i que els beneficis reverteixin en el territori”, va detallar el secretari d’Empresa i Competitivitat, Joan Aregio, a Tortosa El Consell Regulador de la DO Terra Alta va emetre fa unes setmanes un comunicat contrari a la massificació eòlica que suposa l’execució del projecte. El president de I‘associació de turisme rural de la Terra Alta ha mostrat la seva oposició com també ho ha fet el govern municipal de Batea. “Nosaltres som respectuosos amb totes les opinions», va respondre Aregio. “Si es presenten al·legacions, les valorarem i actuarem amb la màxima pulcritud i transparència”, insistí. Ara bé, la tramitació havia de continuar, s’assegura. Els promotors van guanyar un concurs públic el 2010 per desenvolupar la Zona de Desenvolupament Prioritari (ZDP) VII. “L’empresa té uns drets adquirits i la Generalitat l’obligació de complir la normativa”, tancà. En relació amb la capacitat de les al·legacions, Aregio va admetre que el projecte està «avançat», va defensar que les energies renovables «necessiten territori» per a desenvolupar-se i va citar el Pacte Nacional per a la Transició Energètica, document que aposta per un model energètic a Catalunya basat en les renovables.
ARGUS Petrochemical Markets Event i Expoquimia
Tal com marcava l’ordre del dia, l’Assemblea ha servit per aprovar els comptes del 2016, presentar el pressupost del 2017, fer un balanç de les activitats fetes l’any anterior i presentar el pla d’acció per a l’exercici en curs. En aquest escenari, també es donarà a conèixer el model del clúster ChemMed Tarragona, així com les possibilitats d’inversió que ofereix el territori. La jornada que organitzarà ARGUS a la ciutat permetrà la promoció de les empreses del territori i atreure l’atenció d’empreses més enllà del continent europeu. Per segona edició consecutiva ChemMed formarà part del projecte ‘Smart Chemistry, Smart Future’, que organitza i coordina Feique.
Les centrals d’Ascó i Vandellòs culminen els treballs per millorar les seves instal·lacions
El projecte per millorar la seguretat de les centrals ha costat 5 anys i 100 milions d’euros d’inversió Les centrals nuclears d’Ascó I, Ascó II i Vandellòs I han acabat els treballs que estaven fent per millorar les seves instal·lacions i augmentar la seva seguretat, així com la seva vida útil i fer que puguin operar durant més temps. Entre altres intervencions, s’ha realitzat la 25a recàrrega de combustible d’Ascó I, que dona pas a l’inici del seu 26è cicle d’operació. La totalitat dels treballs que s’han realitzat amb aquest propòsit han costat 100 milions d’euros i 5 anys, i han necessitat més d’un miler de professionals per dur aquesta tasca a terme, la meitat dels quals, tarragonins. Són molts els treballs que s’han realitzat en aquest procés, com ara substituir els motors en diversos equips de seguretat, modernitzar el sistema de control electrohidràulic de la turbina principal i inspeccionar els tubs dels tres generadors de vapor i del recobriment metàl·lic de la contenció. També han extret l’intern inferior del vas del reactor i han inspeccionat els suports i guies d’aquesta estructura. Però un dels treballs més importants ha estat la substitució del rotor de l’alternador principal, que va ser desplaçat des de la central nuclear de Vandellòs, on hi havia un rotor disponible. Per últim, també es van substituir els segells principals de les bombes de refrigerant del reactor,
finalitzant així una llarga etapa de millores i inspeccions per part d’aquestes centrals nuclears.
El Sol com a energia renovable
A l’observatori de l’Ebre fa 112 anys que prenen sistemàticament dades climatològiques amb les mateixes eines. En les últimes quatre dècades han registrat un augment alarmant de la temperatura a Catalunya de gairebé dos graus.
Els gasos d’efecte hivernacle provocats pels combustibles fòssils són la causa de l’escalfament global i la comunitat científica ja no té cap dubte que el canvi climàtic és innegable. Les decisions que prenem a partir d’ara determinaran el nostre futur immediat. Aturar o retardar el canvi climàtic passa per una transició a les energies renovables. I d’aquestes la més poderosa és el Sol.
A Birmingham, s’amplien les feines en un parc solar, moltes empreses d’aquí han de marxar perquè aquí no hi ha mercat. (a Anglaterra no hi ha tan de sol com aquí, més o menys hi ha la meitat d’irridiació que a Espanya, i q Espanya tingui la meitat de capacitat instal·lada que el Regne Unit, allí ho veuen com un negoci, no és per subvenció, no és quelcom polític)
El Regne Unit és el país d‘Europa que més ha invertit en energia fotovoltaica en els últims anys. Tots els països del món estan desenvolupant molta fotovoltaica, d’aquí a uns anys tot el món produirà la suficient energia fotovoltaica, eòlica, biomassa, o qualsevol altre renovable i Espanya estarà per darrere. Tindrem que tornar a comprar energia renovable a altres països.
La inversió en energies renovables a tot el món el 2015 va ser de 286.000 milions de dòlars, dels quals més de la meitat van ser en energia fotovoltaica. Dades que confirmen el boom mundial que viu l’energia solar. Els països que més potència fotovoltaica van instal·lar van ser l’Índia (2 GW), la Xina (15,2GW), el Japó (9GW), els Estats Units (7,3GW), el Regne Unit (3,5GW) i Alemanya (1,5GW)
Espanya el territori amb més potencial d’energia fotovoltaica d’Europa, només va instal·lar-ne (0,05GW), i s’estanca a la cua de països inversors, molt per darrere d’altres països europeus amb menys potencial solar, com Holanda, Suïssa, Dinamarca i Àustria.
L’energia solar genera avui més de vuit milions de llocs de feina, directes o indirectes, a tot el planeta.
Segons Álvaro Nadal, ministre d’Indústria, Turisme i Agenda Digital, hi haurà energia fotovoltaica a Espanya, en la mesura que es vagin fent més subhastes
D’aquí poc se’n realitzarà una altre, ja que l’èxit i l’oferta fou tan bona, els preus eren tan rao