Covestro ha aconseguit un important avanç en la investigació de matèries primeres vegetals per a la fabricació de plàstics: l’anilina, una important substància química bàsica, ara pot obtenir-se de la biomassa. Covestro ha aconseguit desenvolupar —inicialment en el laboratori— un procediment totalment nou en col·laboració amb altres socis. Fins el moment, només s’havien utilitzat matèries primeres fòssils per a la producció d’anilina, una substància clau en la indústria química i que se utilitza com a matèria primera per a la producció de nombrosos productes. Després provar amb èxit en el laboratori, Covestro planeja desenvolupar el nou procediment juntament amb altres socis de la indústria i de la investigació. El primer pas és elevar el procés a una planta pilot amb l’objectiu de facilitar la producció de l’anilina ecològica a escala industrial. Aquest fet suposaria un èxit sense precedents en la indústria química. Assoliment sense precedents Anualment es produeixen a tot el món més de 4,5 milions de tones d’anilina. El volum total ha augmentat una mitjana aproximada del 5% cada any. Amb una capacitat de producció de prop d’un milió de tones, Covestro es troba entre els principals productors del món.
La companyia necessita anilina com a precursora de l’escuma rígida de poliuretà, un material aïllant d’alta eficiència utilitzat en edificis i sistemes de refrigeració. “El mercat està mostrant un gran interès per productes ecològicament beneficiosos que s’obtenen de matèries primeres renovables. Ser capaç d’obtenir anilina a partir de la biomassa és un altre pas clau per aconseguir que les indústries químiques i del plàstic siguin menys dependents de les matèries primeres fòssils i de les fluctuacions del mercat. Amb això, estem perseguint la nostra visió de fer del món un lloc millor “, comenta el Dr. Markus Steilemann, director d’Innovació de Covestro. “El procediment actualment en desenvolupament utilitza matèries primeres renovables i produeix anilina amb una petjada de carboni molt menor que si es fabrica amb la tecnologia estàndard. Això també permet als nostres clients disminuir notablement la petjada de carboni dels seus productes amb anilina “, explica el Dr. Gernot Jäger, director de projecte de Covestro. Les reaccions tindrien lloc sota condicions més suaus. Actualment, els aspectes ecològics del procés també estan sent avaluats a fons per instituts externs. Cent per cent del carboni a partir de la biomassa Actualment, la indústria aconsegueix l’anilina a partir del benzè, una matèria primera que s’obté del petroli. Però en el seu lloc es pot utilitzar sucre, que ja s’obté a escala industrial a partir de, per exemple, pinsos de blat de moro, palla i fusta. uthentic
ndre-ethier-authentic-je
El territori reclama el desmantellament urgent del magatzem Castor
La Plataforma del Sénia també demanarà la reversió dels terrenys afectats pel gasoducte, cedits pels agricultors Des de les Terres de l’Ebre es reclama el desmantellament immediat del magatzem Castor. La Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, opositora al projecte des dels seus inicis, i els ajuntaments de les poblacions més pròximes (i per ells més afectades pels sismes) celebren que l’informe dels experts del MIT i Harvard confirmi «el que ja tot el món sabia», que la injecció de gas en el subsòl marí va ser la causa dels terratrèmols a la tardor de l’any 2013.
«En part estem satisfets perquè hem aconseguit un dels nostres objectius, que no es torni a injectar gas, però per un altre encara queda camí per recórrer, ja que creiem necessari que desmantellin les instal·lacions de forma definitiva», apunta Evelio Monfort, un dels portaveus de la Plataforma del Sénia, que fa anys ja va advertir que el projecte gasista s’estava duent a terme sense haver realitzat un estudi sísmic previ de la zona, tot i conèixer-se que existien diverses falles. La trucada del ministre La Plataforma del Sénia no decau en la seva activitat i ja treballa en noves metes, com la reversió dels terrenys que els agricultors de la zona van cedir per al pas del gasoducte que connecta la planta marina i la terrestre, ara en hibernació. El ministre d’Energia, Álvaro Nadal, va trucar personalment als alcaldes de Vinaròs, Benicarló (Baix Maestrat) i Sant Carles de la Ràpita per informar-los del resultat dels estudis i dels propers passos del Govern en aquesta problemàtica. Per Montserrat, resulta urgent desmantellar la planta, ja que el seu manteniment no té cap sentit. Per la seva banda, l’alcalde de Sant Carles de la Ràpita, Josep Caparrós, detalla com cordial la conversa amb el ministre Álvaro Nadal. “M’ha explicat el resultat de l’informe, tot i que la
L’Estat diu que el projecte Castor no era necessari i es va sobredimensionar
El ministre d’Energia, Álvaro Nadal, afirma que el magatzem de gas no s’hauria d’haver construït i aposta per un desmantellament ‘futur’ amb “moltes precaucions” El ministre d’Indústria, Energia i Agenda Digital, Álvaro Nadal, ha posat en dubte la necessitat del projecte del magatzem de gas Castor, que va ser autoritzat l’any 2008 i va entrar el període de proves al 2013, provocant un miler de sismes que fan afectar les Terres de l’Ebre i el nord de Castelló. Al seu parer, la infraestructura «estava probablement molt sobredimensionada per a les necessitats gasístiques d’Espanya» i «mai va haver d’existir». La Indústria Química Espanyola arribà a una xifra de negoci de 59.020 milions d’euros al 2016, el que suposà un increment del 1,7% respecte a la facturació registrada l’any anterior. Si bé el creixement productiu del sector va ser del 3%, la caiguda dels preus internacionals (associats al comportament del cru) ha sigut el principal factor que ha limitat un major increment de la xifra de negocis. Així es reflexa a la Radiografia del Sector Químic espanyol 2017, informe elaborat per la Federació Empresarial de la Indústria Química Espanyola (Feique) que recull gràfics i dades d’evolució de les principals macromagnituds del sector. El sector, que ja arribà al 2014 al seu sostre de facturació previ a la crisis, ha acumulat en el període 2007-2016 un creixement del 18,7%. La xifra de negocis registrada al 2016 ha seguit recolzant-se en gran mesura en l’estabilització de l’estirada del consum intern iniciat en el 2015. Així, el consum aparent de productes químics ha crescut un 1,9%, acumulant un increment del 7,4% des de 2007. Respecte a la distribució sectorial de la xifra de negocis, les Especialitats Farmacèutiques continuen sent el subsector més representatiu a l’aportar el 21,4% d’aquesta xifra de negocis, seguit de Matèries Primes, Plàstic i Cautxú, amb un 19,1% del total. Li segueix la Química Orgànica (13,1%), altres productes de Químics (8,1), Pintures i Tintes (7,2%), Perfumeria i Cosmètica (6,9%), Detergència (6,6%), Matèries Primes Farmacèutiques (6,3%), Gasos Industrials (2,7%), Química Inorgànica (2,7%), Fertilitzants (2,6%), Agroquímica (1,6%), Colorants i Pigments (1,1%) i Fibres Sintètiques (0,6%). Actualment, el positiu comportament macro de l’economia espanyola des de 2014 i el previst en els pròxims anys, en els que tant el PIB com el consumo i les exportacions estan registrant les xifres de creixement més elevades entre els principals països de l’eurozona, permeten albirar unes perspectives positives condicionades a que el preu del petroli es mantingui en nivells pròxims als actuals. Aquest fet, unit a que el sector químic manté fins 2030 previsions del creixement mundial de la seva demanda superiors al 4,5% anual, tenen que incitar al govern, segons el President de Feique, Antón Valero, a treballar de forma eficaç en la millora dels factors de competitivitat del conjunto de la indústria espanyola i, particularment, en aquells que són fonamentals per al sector químic, tals com el cost de l’energia, el desenvolupament de les infraestructures de transport, la millora i simplificació de la legislació tècnica que nos afecta i la major defensa comercial de la Unió Europea davant altres competidors internacionals. Segon major exportador de l’economia espanyola Per la seva part, en els mercats exteriors, on ja es realitza un 55% de la facturació, es produí una situació similar a la de la xifra de negocis. Foro Nuclear, lobby que agrupa el sector, i Iberdrola sostenen que les càrregues de impostos es mengen la meitat dels ingressos Declaracions creuades dels presidents d’Iberdrola i Endesa a comte del futur de la central nuclear de Garoña han omplert titulars i pàgines dels diaris durant els últims dies. No es tracta d’un assumpte menor, ni es cenyeix a l’àmbit de la regió burgalesa de Santa María de Garoña. Es discuteix la viabilitat futura de tot el parc nuclear espanyol, «asfixiat» per impostos i taxes que graven la seva activitat, en paraules del president de Foro Nuclear, Ignacio Araluce. El president d’Iberdrola, Ignacio Sánchez Galán, va defensar en l’última junta de la societat que reobrir Garoña no és viable econòmicament i ha demanat a Endesa, el seu soci en Nuclenor, que desisteixi de sol·licitar el permís per a reprendre l’activitat.
Així ho va declarar el ministre d’Energia, a la Cadena Cope després que es fes públic l’estudi de l’Institut Tecnològic de Massachussetts (MIT) i la Universitat de Harvard, en la que es confirma que la injecció de gas del subsòl marí va provocar la desestabilització de la falla Amposta, amb la conseqüència de la crisi sísmica que va deixar sismes d’un màxim de 4,3 graus. L’estudi, com ja va explicar el Diari, detalla que una represa de l’activitat a la zona podria desencadenar nous moviments de magnitud molt superior: 6,8 graus. Segons el ministre d’Energia, l’executiu ha d’actuar en tot moment amb prudència. «L’ideal en un futur és poder desmantellar-la, perquè no té cap sentit una plataforma enmig del mar que no serveix per res i i que mai hauria d’haver existit», afirma Nadal. No obstant això, insisteix que els treballs s’han de dur a terme «amb molta cura» perquè el gas «pot produir també nous efectes», de manera que cal fer estudis «adequats» i «veure la millor manera de procedir». En aquest sentit, remarca que hi ha temps per endavant per realitzar nous estudis, ja que l’informe conclou que actualment la zona ha tornat a ser estable i no hi ha risc de nous moviments. Però el cert és que la hivernació del magatzem costa a les arques públiques uns 15,7 milions a l’any, segons ha reconegut el mateix ministeri.
El sector químic facturà un 1,7% més al 2016, acumulant un creixement del 18,7% des de 2007
Encara que el volum exportador es va incrementar un 1,4%, la xifra de vendes exteriors quedà llastada per la reducció dels preus, experimentant una caiguda del 2,1% fins els 32.500 milions d’euros. No obstant, el sector continua sent el segon major exportador de l’economia espanyola (per CNAE).<
Les companyies elèctriques alerten que la motxilla fiscal posa en risc el sector nuclear
Per la seva part, Borja Prado, president d’Endesa, ha tranquil·litzat els ànims a l’anunciar que esperarà la decisió que prengui el Govern sobre la qüestió el pròxim mes d’agost després d’haver consultat a les parts i rebre les al·legacions dels interessats. El Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) va emetre a principis d’any un informe favorable a autoritzar 14 anys més l’activitat de la central de Garoña, fins l’any 2031 quan complirà els 60 anys de la seva posta en marxa. Endesa Generació és el soci majoritari i l’únic propietari a Ascó II. Foro Nuclear, lobby que agrupa les empreses del sector, sosté que la motxilla fiscal representa fins un 50 per cent dels ingressos que es perceben. «L’Estat s’ha menjat els marges», defensa el seu president Ignacio Araluce. A finals de 2012, el Govern aprovà una bateria de mesures per a tallar un dèficit elèctric –la diferència entre ingressos del sistema i costos que assumia- que supera els 24.000 milions d’euros. Per això, aplicà un impost sobre la producció de residus radioactius procedents de les nuclears, que grava en 2.190 euros per kilogram d’urani –la matèria primera que s’utilitza en aquestes instal·lacions- del que se valguin. Aquesta figura detrau aproximadament un 18 per cent dels ingressos de