Etiqueta: energies renovables

Des del sector alerten que darrere aquest “boom” s’amaga un moviment especulador, que buscar treure rendiment amb la revenda de llicències

L’ombra de la bombolla torna a planar un cop més sobre les energies renovables. Després d’uns anys gairebé al dic sec, viuen una segona etapa d’auge.

José Donoso, director general de la Unió Espanyola Fotovoltaica, explica que es deu a diferents factors, com ara la reducció de fins a un 95% dels preus respecte a fa 10 anys:

“Tenim una tecnologia que ha tingut un desenvolupament espectacular i que ha anat reduint els preus. Ara costa un 95% menys del que costava fa 10 anys. A més, tenim un bon recurs natural a Espanya, tenim molt bon sol. I hi ha un excés de liquidesa financera als mercats amb poques possibilitats on invertir.”

El full de ruta del govern espanyol en matèria d’energia i clima preveu que, el 2030, el 40% de tota l’energia elèctrica sigui d’origen renovable. Un objectiu que obliga a tenir, d’aquí una dècada, una potència instal·lada en energia solar de 37.000 megawatts i de 50 en el cas de l’eòlica.

Les sol·licituds a Red Elèctrica Espanyola per connectar-se a la xarxa ja doblen aquestes previsions. Segons les últimes dades, ja s’han concedit permisos de connexió per a 50 GW en renovables, i queden 116 GW més pendents d’obtenir-ne el vistiplau.

Des del sector ja alerten, però, que darrere d’aquest “boom” s’amaga un moviment especulador, que buscar treure rendiment amb la revenda de llicències a preus de fins a 200.000 euros, quan Red Elèctrica les dona gratuïtament.

Nuri Palmada, comànager de Som Energia, explica que quan han sol·licitat punts de connexió, alguns “se’ns han denegat, perquè la xarxa està saturada”.

Fins i tot, la Comissió Nacional de la competència reconeix que de totes les sol·licitus demanades, només un terç tiraran endavant. Per això, al setembre aprovarà una circular que regularà terminis i criteris, per donar les llicències només a aquells actors amb un pla viable al darrere.

Tanmateix, aquesta allau de peticions no s’ha vist a Catalunya, on encara està vigent un decret de fa 10 anys que limita la instal·lació de parcs eòlics i solars. El decret que, juntament amb la forta oposició local, ha dificultat la instal·lació de parcs eòlics i fotovoltaics al territori.

Manel Romero, delegat a Catalunya de la Unió Espanyola Fotovoltaica, creu que la derogació del decret pot incentivar la creació de més parcs a Catalunya.

“Catalunya, fins ara, ha quedat els últims anys una mica més al marge degut a la impossibilitat de fer aquests parcs. Per tant, aquesta derogació que sembla que el govern està disposat a engegar en els propers mesos obrirà la porta perquè es puguin tornar a fer parcs a Catalunya.”

Dins del sector demanen també unabona planificació. A més, tal com destaca José Donoso, s’espera que tota la nova potència que s’ha d’instal·lar en renovables els propers anys, serveixi per desenvolupar el sector.

“Ens agradaria que fos una introducció esglaonada i progressiva, tranquil·la. Perquè l’altre efecte que busquem amb aquesta energia neta i barata és que hi hagi un sector industrial propi a Espanya.”

“Ningú inverteix per construir una nova fàbrica i menys en I+D en un mercat que dura dos anys.”

El govern espanyol calcula que la posada en marxa del Pla d’Energia i Clima podria crear fins a 350.000 llocs de treball els propers 10 anys.Font: ccma.cat

Angela Merkel tenia la intenció de voler canviar l’article 21 sobre autoconsum aprovat fa unes setmanes en la nova Directiva de Renovables europea.

Una intenció que s’ha convertit ja en un fet. Perquè l’article ha canviat substancialment per als interessos d’Alemanya. En el cas d’Espanya, la cosa millora

L’article 21 aprovat en el trílogo prohibia les càrregues o impostos a l’autoconsum fins a desembre de 2026. A partir d’aquesta data, es donava la possibilitat als Estats membre de poder posar algun tipus de càrrec. Eren les conegudes 3 exempcions:
a) si l’electricitat produïda per l’autoconsum es recolza efectivament a través de sistemes de suport, només en la mesura que la viabilitat econòmica del projecte i l’efecte incentivador de l’esmentat suport no es vegin soscavats. És a dir, si les instal·lacions ja estaven primats.
b) si la participació general de les instal·lacions d’autoconsum supera el 8% de la capacitat total d’electricitat dels Estats membres instal·lada.
c) si l’electricitat es produeix en instal·lacions de més de 25 kW de capacitat instal·lada total.

Ara, després d’unes noves negociacions sobre les interpretacions d’aquestes exempcions, hi ha hagut un canvi de cromos en l’article, que dóna via lliure al ‘impost al sol’ des de ja.

Segons el document final les exempcions ja no hauran d’esperar a desembre de 2026. És a dir, els Estats podran posar ‘impost al sol’ des de ja i / o l’entrada en vigor de la Directiva de Renovables dins de 18 mesos.

El text diu el següent:
1-bis. Els Estats membres podran aplicar drets i taxes no discriminatoris i proporcionals als autoconsumibles renovables, en relació amb la seva electricitat renovable autogenerada que romangui dins dels seus locals en els següents casos:
(A) si l’electricitat produïda per l’autoconsum es recolza efectivament a través de sistemes de suport (financers), només en la mesura que la viabilitat econòmica del projecte i l’efecte incentivador de l’esmentat suport no es vegin soscavats; o
(B) a partir de desembre de 2026, si la participació general de les instal·lacions d’autoconsum supera el 8% de la capacitat total d’electricitat dels Estats membres instal·lada, l’autoritat reguladora nacional podrà realitzar una anàlisi de costos i beneficis mitjançant un procés obert, transparent i participatiu i si el resultat d’aquesta anàlisi demostra que la disposició establerta en el paràgraf 1 (a) (ii) va donar lloc a una càrrega desproporcionada significativa en la sostenibilitat financera a llarg termini del sistema elèctric o crea un incentiu que excedeix del que és objectivament necessari per aconseguir costos el desplegament efectiu d’energia renovable, i que aquest impacte no podria minimitzar-se prenent altres mesures raonables; o
(C) si l’electricitat es produeix en instal·lacions de més de 30 kW de capacitat instal·lada total.
Els apartats a) d’instal·lacions primats i c) per a instal·lacions de 30 kW podran realitzar des de ja. L’únic canvi positiu és que el límit ha pujat de 25 kW a 30 kW i algunes instal·lacions més es veuran beneficiades.

Així ho explica Daniel Pérez, Legal Counsel de Holaluz.
“La nova modificació de l’article 21 de la Proposta de Directiva de Renovables imposada per Alemanya ens porta una bona notícia i una dolenta. La bona és que s’incrementa de 25 a 30 kW la potència d’instal·lacions que no tindran impost al sol. La dolenta, és que la prohibició d’impost al sol fins 2027 queda limitada només a aquells casos en què l’autoconsum arribi al 8% del la capacitat instal·lada total, que poden aplicar-se càrrecs des del minut zero a instal·lacions de més de 30 kW oa les que rebin primeres. En tot cas, segueix sent una millora important respecte de l’esborrany que va sortir de la Comissió Europea i de la normativa espanyola actual “.

Alemanya ha canviat el que volia per poder imposar el peatge de suport des de ja i no haver d’esperar a desembre de 2026 per poder fer-ho. Això és el que volia i ho ha aconseguit canviar, cosa que per a molts ha estat sorprenent perquè normalment del que s’aprova en una negociació d’aquest tipus no es sol tocar.

“El text final clarifica les diferents interpretacions que feien Comissió, Consell i Parlament sobre les excepcions al principi de no establir càrregues a l’energia autoconsumida”, assenyala José Blanco, europarlamentari socialista i ponent de la Directiva de Renovables. Alemanya ha propiciat el canvi a través del Consell costat d’altres socis europeus.

L’europarlamentari dels Verds, l’espanyol Florent Marcellesi, assegura que “a priori l’únic que canvia és la data de 2026 que en comptes d’aplicar a tot s’aplica només a punt b. Debilita una mica el text però no ho invalida. Amb aquest canvi, passa de molt bo a bo, ja que l’autoconsum segueix bastant protegit amb la formulació “.

Per què Alemanya volia aquest canvi? El país germànic té un problema amb l’autoconsum. Se li ha anat de les mans. D’una banda, té moltíssima cogeneració, que, si s’escau comptabilitza com autoconsum, i de l’altra, en l’autoconsum fotovoltaic, té a la gran majoria de les instal·lacions domèstiques amb subvencions. Per tant, pot imposar el càrrec quan ho desitgi, des de ja, perquè no hi ha res que ho impedeixi i després només ha de mantenir el que diu la Directiva quan entri en vigor en uns 18 mesos.

Blanco destaca que l’autoconsum estarà en principi lliure de procediments i càrregues discriminatòries o desproporcionades i de càrrecs de xarxa que no reflecteixen els costos de manera que la normativa millora en molt l’actual regulació espanyola.

De la mateixa opinió és l’advocat especialitzat en renovables, Piet Holtrop, del bufet Holtrop SLP. “Crec que és un compromís molt equilibrat i sostenible, que en la pràctica significa eliminar el peatge de seguretat de manera permanent en instal·lacions inferiors a 30 kW, el que elimina la necessitat de tenir comptadors addicionals en totes aquestes instal·lacions. Simplifica la “base de la piràmide” de la penetració de les energies renovables, i ho fa molt més viable. En instal·lacions superiors a 30kW ja estem en altres tipologies d’instal·lacions no domèstiques, on els comptadors addicionals ni els peatges de suport tenen molt impacte “, assegura.

En definitiva, és un text millor que l’actual regulació espanyola ja que a Espanya es penalitzava no només el peatge de suport a més de 10 kW, sinó que ara es podrà abocar energia a la xarxa sense problemes amb els sistemes d’emmagatzematge i bateries, alguna cosa penalitzat a Espanya en l’actualitat.

font:elperiodicodelaenergia

El debat actual sobre si és factible tenir una xarxa elèctrica que funcioni amb un 100% d’energia renovable a les pròximes dècades sovint passa per alt un punt clau: molts països i regions ja estan al 100% o molt a prop d’estar-ho.

Segons dades recollides per l’Administració d’Informació Energètica dels EUA (EIA), hi ha set països que ja tenen gairebé el 100% d’energia renovable: Islàndia (100%), Paraguai (100%), Costa Rica (99%), Noruega ( 98.5%), Àustria (80%), Brasil (75%) i Dinamarca (el 69,4%).

Les principals fonts d’energia renovable en aquests països són hidroelèctrica, eòlica, geotèrmica i solar.

Un nou estudi internacional, que desmenteix molts mites sobre l’energia renovable, assenyala que moltes grans regions altament poblades estan “al 100% o més”, incloses les regions alemanyes Mecklenburg-Vorpommern i Schleswig-Hostein, l’illa sud de Nova Zelanda i la illa danesa de Samsø. A Canadà, tant Quebec com la Columbia Britànica tenen gairebé el 100% d’energia renovable.

L’estiu passat, l’agència de notícies xinesa Xinhua va informar que “la província de Qinghai acaba d’operar durant set dies consecutius enterament amb energia renovable només eòlica, solar i hidroelèctrica”. Això va ser part d’una prova realitzada per State Grid Corporation del país per mostrar d’una manera pràctica un futur post-combustibles fòssils.

Bloomberg New Energy Finance (BNEF) ha projectat que per 2040, la xarxa alemanya tindrà gairebé un 75% de penetració renovable, Mèxic tindrà més del 80% i el Brasil i Itàlia superaran el 95%. A l’hora de realitzar el pronòstic BNEF no va analitzar el que podria succeir teòricament a mitjan segle si els països pressionaven tant com ho exigeix l’Acord Climàtic de París, sinó la simple evolució dels negocis energètics durant les pròximes dues dècades.

Un estudi realitzat a principis d’aquest mes va descobrir que “Indonèsia té llocs d’emmagatzematge per a hidràulica de bombament més que suficients per suportar una xarxa elèctrica 100% renovable”. L’emmagatzematge és una de les formes més directes d’integrar l’energia eòlica i solar a la xarxa, per als temps quan el vent no bufa o el sol no brilla

La hidroelèctrica de bombeig és, amb molt, el sistema d’emmagatzematge d’electricitat més utilitzat al món. L’aigua es bomba d’un dipòsit a un nivell més baix a un a un nivell més alt quan hi ha excés d’electricitat o quan es pot generar electricitat a baix cost. Després, durant un període d’alta demanda d’electricitat (i preu), l’aigua en el dipòsit superior passa a través de les turbines de la planta hidroelèctrica per produir electricitat per a la seva venda immediata.

En l’informe de 2012 sobre el full de ruta tecnològica de l’energia hidroelèctrica de l’Agència Internacional d’Energia es deia que “la capacitat de generació d’energia per bombament es multiplicaria per un factor de 3 a 5 per a l’any 2050”. El Departament d’Energia dels EUA, per la seva banda, ha projectat que “l’energia hidroelèctrica domèstica podria créixer de 101 gigawatts a gairebé 150 gigawatts de capacitat combinada de generació i emmagatzematge d’electricitat per al 2050”.

I la hidroelèctrica de bombament és només una de les moltes estratègies per integrar més energies renovables a la xarxa. En 2016, els investigadors de NOAA van concloure que només amb “millores en la infraestructura de transmissió” usant tecnologia existent, “Estats Units podria retallar les emissions de gasos d’efecte hivernacle de la producció d’energia fins a un 78% per sota dels nivells de 1990 d’aquí a 15 anys i satisfer una demanda encara més gran “.

El mateix estudi de la xarxa elèctrica del secretari d’Energia Rick Perry 2017 va descobrir que els vehicles elèctrics de “càrrega intel·ligent” poden ser una altra estratègia d’integració renovable: “Una flota agregada de vehicles o carregadors pot actuar com un recurs de resposta a la demanda , canviant la càrrega en resposta a senyals de preus o necessitats operacionals; per exemple, la càrrega del vehicle podria canviar-se a la meitat del dia per absorbir alts nivells de generació solar i desplaçar-se lluny de les hores de la tarda quan la generació solar desapareix i la càrrega neta del sistema arriba al seu punt màxim “.

En els propers anys, les tecnologies emergents i existents treballaran juntes per dur a terme una penetració cada vegada més profunda de l’energia lliure de carboni a la xarxa. L’única pregunta ja no és “si” és factible sinó “quan”.

font:elperiodicodelaenergia