Publicat a

El 8% de l’energia consumida a Catalunya és d’origen renovable

La Generalitat treballa amb un objectiu: aconseguir que l’any 2050 tota l’energia provingui de fonts verdes. Ho va dir Francesc Vidal, responsable de l’Àrea d’Energies Renovables de l’Institut Català d’Energia, en la xerrada “Autoconsum, element disruptiu de la transició energètica”

El canvi de model energètic va ser el fil conductor d’un acte que va servir per conèixer els reptes, les dificultats i iniciatives que estan marcant aquest procés en el qual l’autoconsum fotovoltaic té un paper clau.

La xifra és prou aclaridora: el 92% de  l’energia que consumim a Catalunya  prové de fora (gas natural, petroli, urani, etc.); per tant, depenem del que passa altres països. Aquesta falta de “control” impedeix que puguem fer  gaire cosa quan, per exemple, enmig  d’una onada de fred, pugi considerablement el preu de la llum. Quina és, doncs, la solució? Segons va explicar Francesc Vila, el fet  que el 100% de la demanda energètica se subministri des de recursos renovables apoderarà el ciutadà.

No és l’únic avantatge. L’impuls de les energies verdes reduiria els costos ambientals, milloraria la qualitat de l’aire i minimitzaria la pobresa energètica. Es tractaria d’impulsar un nou sistema enfocat en tres eixos: l’econòmic (garantir el subministrament i un preu competitiu), el social (l’energia és un dret fonamental) i el mediambiental (es reconeix que el canvi climàtic és una amenaça ambiental mundial).

La línia que cal seguir

Ara bé, com s’aconsegueix tot això? No és una tasca senzilla: administracions, empreses i ciutadans han de  col·laborar. Treballant plegats es poden posar en marxa les tecnologies del segle XXI:

Vehicle elèctric: De tota l’energia de l’exterior que consumim a Catalunya, el 40% ve del transport. Us imagineu un futur en què tots els vehicles fossin elèctrics? Les notícies de la pujada del preu del petroli no ens afectarien. Recàrrega i endavant. La Generalitat ja treballa en un pla per  millorar la xarxa de punts de recàrrega i les empreses automobilístiques cada vegada presenten més models elèctrics. A casa nostra encara és minoritari, però l’avanç és constant.

Autoconsum fotovoltaic: És legal i una alternativa tècnicament i econòmicament viable. A més, el cost mitjà de les plaques fotovoltaiques s’ha reduït un 80% en vuit anys (la generació d’aquesta energia ja és més barata que les fonts de combustibles fòssils). No obstant això, la seva presència a l’Estat espanyol encara és escassa. Tot i ser un país amb molt de sol, és a la desena posició en generació d’energia fotovoltaica

Emmagatzematge distribuït i smart grid:  La millora en la gestionabilitat de les fonts renovables i la digitalització de l’energia són també clau en aquesta transició.

 

Publicat a

Un petit poble de Baviera, Wildpoldsried, produeix 5 vegades més electricitat de la que consumeix

Wildpoldsried, s’ha convertit en tot un referent de les energies renovables, en aquesta localitat de poc més de 2.500 habitants de Baviera, els seus veïns van apostar per la transició energètica fa dues dècades i, gràcies a aquesta capacitat d’anticipació, avui no són només autosuficients, sinó que compten amb un excedent que els reporta importants ingressos.

Poblada majoritàriament per ramaders i, per això, amb abundància d’excrements de les vaques, aquesta localitat va saber treure el màxim partit de les seves principals recursos. Entre ells es troba també el vent que bufa en aquesta zona d’Alemanya. D’aquí sorgeix, en part, aquesta revolució energètica a escala local, en què també han jugat el seu paper les mesures públiques de suport activades a Alemanya per a aquest tipus de projectes, i l’empenta de la ciutadania, que va encendre després que un ramader decidís donar el primer pas.

La iniciativa d’Wendelin Einsiedler, que abans del canvi de segle va optar ja per invertir els seus estalvis en panells solars, un generador de biogàs i una turbina eòlica, va suposar el punt de partida d’un projecte que, de personal, va passar aviat a col·lectiu. La seva aposta, i la convicció que no podien seguir cremant permanentment combustibles fòssils per comptar amb calefacció, va establir les bases per a la creació d’una companyia participada per diversos veïns. Així mateix, va motivar que l’Ajuntament plantegés el 1999 una consulta a la ciutadania sobre com visualitzava el seu poble més de 20 anys després. Com era d’esperar, la majoria es va bolcar en la transició energètica.

D’aquests pòsits, Wildpoldsried ha passat avui a ser un lloc únic, amb més de 2.000 metres quadrats de panells fotovoltaics per a l’aprofitament de l’energia solar. Per generar energia a partir del vent, les turbines eòliques instal·lades superen ja la desena, amb una capacitat de fins a 12 megawatts. Plantes de biogàs, instal·lacions hidroelèctriques i l’aprofitament de la biomassa per al sistema de calefacció acaben de perfilar el mapa de recursos per a l’aprofitament de les renovables dels que s’ha anat dotant aquest poble.
Si ja, en 2011 la localitat produïa el triple d’energia de la que necessitava per consumir, avui els excedents són encara més grans. Amb ells, la inversió per la qual van apostar anys enrere els veïns es veu recompensada, no solament amb la seva autosuficiència i amb la satisfacció d’haver deixat de banda les fonts d’energia fòssils, sinó també en forma d’ingressos, que s’obtenen amb la venda de l’energia sobrant a la xarxa elèctrica nacional.

Així, aquest poble s’ha convertit en referent mundial, tant pel model promogut, com per la forma de fer-ho; ja que va ser el desig dels veïns el que va impulsar tot aquest canvi. Ara, és constant l’arribada de delegacions internacionals que visiten aquest racó de Baviera per conèixer la seva experiència. Segons asseguren, el “poble de l’energia” han rebut la visita d’al voltant de 400 especialistes de tot el món.
No obstant això, amb la llei a la mà, èxits com els d’aquesta localitat són avui més difícils d’aconseguir, almenys en aquest estat. La decisió del seu màxim responsable, de la Unió Social Cristiana, de prohibir la construcció de turbines quan estiguin a menys de 2 quilòmetres d’una residència (abans la distància era d’un quilòmetre), excepte quan es decideixi per unanimitat dels veïns, pot fer de Wildpoldsried un exemple gairebé impossible de replicar.

Publicat a

Espanya perd el seu segon arbitratge internacional per les retallades a les renovables

La Cambra de Comerç d’Estocolm dicta un laude contra el Regne d’Espanya que l’obliga a pagar 53 milions d’euros a un inversor residenciat a Luxemburg

El Regne d’Espanya ha perdut el seu segon arbitratge internacional per la retallada a les renovables. La Cambra de Comerç d’Estocolm ha dictat un laude condemnatori que l’obliga a pagar 53 milions d’euros a Novenergía, un inversor institucional residenciat a Luxemburg que compta amb diverses instal·lacions fotovoltaiques a Castella-la Manxa, Extremadura, Múrcia i Catalunya. Aquesta és la segona condemna a Espanya després que al maig de 2017 perdés al CIADI (Banc Mundial) contra Eiser, un altre inversor luxemburguès. L’Estat encara té pendents 03:00 desenes de litigis per la mateixa causa. Reclamen 7.565.000 en total.

Els tres àrbitres que formen la cort arbitral nòrdica han fallat en contra d’Espanya. El seu principal argument per rebutjar la defensa de l’Advocacia de l’Estat, que defensa el Govern, ha estat la dràstica retallada sobre les renovables que va suposar la reforma del sector elèctric de 2013, signada per l’exministre d’Indústria José Manuel Soria i elaborada per l’exsecretari d’Estat d’Energia Alberto Nadal.

Per la seva banda, fonts del Ministeri d’Energia sostenen que el Govern va tenir coneixement d’aquest laude divendres passat i encara està explorant quines possibilitats de recurs hi ha sobre la condemna. Expliquen que a més d’Espanya altres països de la UE que estan immersos en aquest tipus de litigis.

La victòria de Novenergia ha comptat amb l’assessorament d’Antonio Morales i Fernando Mantilla, socis del despatx Latham and Watkins, i és la primera vegada que la Cambra de Comerç d’Estocolm condemna Espanya per aquesta causa. Les dues reclamacions anteriors que van arribar a aquesta cort arbitral, llançades per Isolux a través de la seva filial holandesa, es van desestimar a favor del Govern.

Segons expliquen fonts jurídiques, la principal diferència és que en aquest cas s’ha tingut en compte la forta retallada de la reforma del PP, cosa que no es va contemplar en els dos laudes anteriors. De fet, la demanda d’Novenergía estima gairebé el 100% del reclamat. Dels 60.430.000 sol·licitats, s’ha aconseguit que es condemni a l’Estat per 53 milions d’euros. L’únic punt que ha desestimat la Stochholm Chamber of Commerce (SCC) ha estat el relatiu a l’impost del 7% a la generació que regeix des de 2012.

El mateix laude condemna Espanya a pagar amb un 1,5% d’interès des que es va demandar i fins al moment en què s’aboni el pagament. De fet, Novenergia baralla acudir al tribunal federal de Nova York per fer valer la seva laude si l’Estat no fa l’abonament en temps i forma. Aquest moviment ja el va realitzar Eiser al juliol de 2017. No obstant això, el Govern va assenyalar recentment que no ha pagat els 128 milions que va estimar el CIADI. La victòria de Latham and Watkins, despatx en el qual recentment ha recalat l’expresident del Govern José María Aznar, va aportar el laude d’Eiser contra Espanya com a part de la seva estratègia judicial.

El pagament d’aquestes reclamacions encara està en l’aire. Tal com va avançar El Confidencial al desembre, la Comissió Europea va advertir a Espanya que el Govern ha de notificar a Brussel·les tals pagaments perquè avaluï si es tracta d’un ajut d’Estat no notificada i incompatible amb el dret comunitari. A més, l’àrea de Competència advertia llavors que la jurisdicció per resoldre aquests casos està dins de l’àmbit europeu i s’ha de dirimir al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en lloc de en altres instàncies. Una cosa que no comparteixen les pròpies resolucions arbitrals, ja que es tracta de reclamacions en l’àmbit de l’acord bilateral signat entre Espanya i els inversors internacionals que proporciona la Carta de l’Energia.

Aquesta segon dictamen contra Espanya en menys d’un any complica l’equilibri del sistema elèctric. Ara mateix hi ha 7.565.000 d’euros en joc pels més de 30 litigis oberts després de la retallada a les renovables. Si continuen les condemnes i Espanya finalment es veu obligada a pagar saltarà pels aires el superàvit aconseguit amb la reforma del sistema elèctric, el que aboca a tornar a endeutar-se, pujar la factura als usuaris o estirar altres partides com els pressupostos generals de l’ estat, una opció que es va valorar després de perdre contra Eiser i que està als llimbs pel bloqueig polític pressupostari actual.

font.elconfidencial

Publicat a

Reptes d’un nou paradigma energètic

En un moment de transició energètica en el qual conviuen fonts renovables amb combustibles fòssils, la cura de l’entorn natural i la lluita contra el canvi climàtic adquireixen més significat

El consum energètic és una de les principals qüestions del planeta. En un moment de transició energètica, són moltes les dubtes i reptes que sorgeixen al seu voltant: la reducció d’emissions, la data de caducitat de les nuclears, al desenvolupament de models d’autoconsum, reduir el dèficit de tarifa, les energies renovables, etc. En qualsevol cas, la producció i consum d’energia obre un ventall d’interrogants en la nostra societat.

Un dels desafiaments més immediats del paradigma energètic és la reducció d’emissions, L’acumulació de diòxid de carboni (CO2) en l’atmosfera és un acceleradors del canvi climàtic. En aquest sentit un dels compromisos internacionals és l’Acord de París a la cimera mundial contra el canvi climàtic de 2015. De cara a reduir el efecte hivernacle, s’han establert diversos punts que els prop de 200 països membres de la Convenció del Canvi Climàtic de l’ONU (UNFCCC) hauran respectar i complir.

L’escalfament global, conseqüència del canvi climàtic, és un dels motius de les sequeres que tant de mal fan a agricultors i societats de tot el món. Davant d’aquest context, empreses i entitats estudien, investiguen i treballen per reduir les emissions o donar-los un nou ús per tal de millorar la salut del planeta.

L’impuls de mesures d’autoconsum de la mà d’energies renovables es presenta com una de les solucions sostenibles amb nostre entorn. Les apostes per les energies ‘netes’ i fomentar el desenvolupament de l’autoconsum són hàbits cada vegada més estesos.

Es tracta d’una modalitat sostenible que permet que qualsevol persona pugui produir electricitat per al propi consum a través de panells solars fotovoltaics, per exemple. Els seus avantatges són evidents: generació elèctrica solidària amb el medi ambient, perquè no genera emissions contaminants, que a més dóna la possibilitat als ciutadans de participar activament en el sector energètic.

L’any 2015 es va signar el Reial Decret d’autoconsum que s’encarrega d’oferir noves oportunitats de negoci tant per als instal·ladors fotovoltaics com per als inversors en l’energia solar. En l’actualitat des del sector es busca que hi hagi una simplificació administrativa per que es permeti l’autoconsum col·lectiu per exemple en comunitats de veïns, hospitals i altres edificis públics.

Un altre dels problemes en el nostre país és el dèficit de tarifa. Aquesta deute del sistema elèctric les paguen els consumidors, amb variacions, normalment a l’alça, a la factura de la llar i provoca l’encariment de la llum. un aspecte que també afecta, per negatiu, al teixit empresarial.

Pel que fa al marc regulador contra el canvi climàtic, Espanya i Catalunya estan desenvolupant les seves lleis en ambdós casos es parla del terme transició energètica, un canvi cap a un model de consum nul de combustibles fòssils, generació descentralitzada amb energia 100% renovable que aproximi la generació al consum i que persegueixi assolir un model econòmic i energètic no dependent de la energia fòssil ni nuclear.

 

Els 6 objectius d’ energia i clima a l’ horitzó de 2050 per a Catalunya

  1. Reducció del consum final d’energia un 2% cada any i com a mínim, el 27% en 2030.
  2. Per 2030 arribar al 50% d’energies renovables en el sistema elèctric català i arribar al 100% de renovables el 2050 tendint al consum nul de combustibles fòssils.
  3. En instal·lacions públiques de la Generalitat 70% de renovables en 2020 i 100% el 2030.
  4. Pla de tancament de les centrals nuclears no més enllà de 2027
  5. No es concediran permisos d’exploració de gas i petroli d’esquist per fracturació hidràulica inclosa la relacionada amb l’obtenció de gas metà.
  6. L’ objectiu de reducció de Gel per a 2030 és del 40% respecte de 1990 el 65% per 2040 i del 100% per al 2050.

 

Font: Suplement Sostenible-Diari de Tarragona-Iñaki Delaurens

Publicat a

El Sol com a energia renovable

A l’observatori de l’Ebre fa 112 anys que prenen sistemàticament dades climatològiques amb les mateixes eines. En les últimes quatre dècades han registrat un augment alarmant de la temperatura a Catalunya de gairebé dos graus.

Els gasos d’efecte hivernacle provocats pels combustibles fòssils són la causa de l’escalfament global i la comunitat científica ja no té cap dubte que el canvi climàtic és innegable. Les decisions que prenem a partir d’ara determinaran el nostre futur immediat. Aturar o retardar el canvi climàtic passa per una transició a les energies renovables. I d’aquestes la més poderosa és el Sol.

A Birmingham, s’amplien les feines en un parc solar, moltes empreses d’aquí han de marxar perquè aquí no hi ha mercat. (a Anglaterra no hi ha tan de sol com aquí, més o menys hi ha la meitat d’irridiació que a Espanya, i q Espanya tingui la meitat de capacitat instal·lada que el Regne Unit, allí ho veuen com un negoci, no és per subvenció, no és quelcom polític)

El Regne Unit és el país d‘Europa que més ha invertit en energia fotovoltaica en els últims anys. Tots els països del món estan desenvolupant molta fotovoltaica, d’aquí a uns anys tot el món produirà la suficient energia fotovoltaica, eòlica, biomassa, o qualsevol altre renovable i Espanya estarà per darrere. Tindrem que tornar a comprar energia renovable a altres països.

La inversió en energies renovables a tot el món el 2015 va ser de 286.000 milions de dòlars, dels quals més de la meitat van ser en energia fotovoltaica. Dades que confirmen el boom mundial que viu l’energia solar. Els països que més potència fotovoltaica van instal·lar van ser l’Índia (2 GW), la Xina (15,2GW), el Japó (9GW), els Estats Units (7,3GW), el Regne Unit (3,5GW) i Alemanya (1,5GW)

Espanya el territori amb més potencial d’energia fotovoltaica d’Europa, només va instal·lar-ne (0,05GW), i s’estanca a la cua de països inversors, molt per darrere d’altres països europeus amb menys potencial solar, com Holanda, Suïssa, Dinamarca i Àustria.

L’energia solar genera avui més de vuit milions de llocs de feina, directes o indirectes, a tot el planeta.

Segons Álvaro Nadal, ministre d’Indústria, Turisme i Agenda Digital, hi haurà energia fotovoltaica a Espanya, en la mesura que es vagin fent més subhastes

D’aquí poc se’n realitzarà una altre, ja que l’èxit i l’oferta fou tan bona, els preus eren tan rao