Sal i anticongelant: el nou mètode d’emmagatzematge d’energia

L’abastament a partir de les energies renovables és l’indiscutible objectiu al qual s’aspira amb la transició energètica que s’està plantejant a nivell global. Però el gran problema que encara no s’ha resolt fa al seu ús és l’emmagatzematge d’energia. Molta de l’energia que es capta no es pot utilitzar al moment, de manera que es malgasta, i, al seu torn, en moments de demanda passa que no hi ha energia disponible. Per això, l’anomenat Project Malta està tractant de buscar un mètode alternatiu a les bateries: l’emmagatzematge d’energia mitjançant sal fosa i anticongelant.

El projecte Malta
El projecte Malta va néixer l’any 2017 com a projecte pioner de X, el qual és un grup d’inventors i emprenedors que es dediquen a buscar noves i útils tecnologies. El projecte va néixer emparat per Alphabet (empresa de Google), i ha aconseguit en poc més d’un any 26 milions de dòlars d’inversió per arrencar. Entre els seus inversors es troben noms com el de Bill Gates (cofundador de Microsoft) o Jeff Bezos (fundador d’Amazon). Malta, que gràcies a les inversions s’ha convertit en una empresa independent, pretén competir amb altres empreses en matèria d’emmagatzematge d’energia, com les bateries de la corporativa Tesla.

Funcionament del sistema
Per fer funcionar aquest nou sistema, tal com expliquen en la seva pròpia web, primer s’ha d’aconseguir energia utilitzant, per exemple, unes plaques solars fotovoltaiques o un aerogenerador. L’energia elèctrica generada s’utilitza llavors per fer funcionar una bomba de calor que la converteix en energia tèrmica. Llavors la calor s’emmagatzema en forma de sal fosa, mentre el fred s’emmagatzema en a través d’anticongelant. Finalment, la diferència de temperatura pot ser aprofitada altra vegada per un motor tèrmic per produir electricitat en el moment desitjat.
L’objectiu de Malta és crear un sistema viable tant econòmicament com des de la perspectiva mediambiental. Per a això utilitza materials barats, com tancs d’acer, aire, líquids refrigerants o sal. La seva vida útil és d’aproximadament 40 anys, i el seu impacte ambiental és mínim.

Aplicacions
Malta està ara treballant en construir i vendre plantes d’emmagatzematge d’energia industrials i a escala, que podran ser ubicades en qualsevol lloc del món. L’equip està ara treballant també en una planta pilot de gran capacitat d’emmagatzematge, que provi la validesa de la planta a nivell comercial. En el cas que els prototips siguin viables i que es provi la seva validesa per al mercat, les plantes d’emmagatzematge d’energia de sal i anticongelant poden postular-se com una de les solucions per a l’aprofitament total de les energies renovables.
Al seu torn, els creadors del sistema també han afirmat que, encara que l’objectiu sigui el funcionament amb les plantes renovables, l’equip també pot funcionar amb electricitat de la xarxa. És a dir, que valdria per a emmagatzemar qualsevol tipus d’energia elèctrica independentment del seu origen.
futur energètic
La conclusió que es pot treure d’aquest tipus de projectes innovadors és molt positiva. En el moment en què les grans empreses com Google o fins i tot els grans inversors comencen a apostar per tecnologies verdes, vol dir que la sostenibilitat comença a ser una prioritat. La transició energètica serà un procés difícil. Dècades de tradició depenent dels combustibles fòssils estan llastrant el compliment d’objectius proposats per acords com el de París. Però projectes com aquest revelen que la llum al final del túnel pot estar més a prop del que es pensa.
Font: blogcaloryfrío

Espanya estarà en el 2020 a la cua en capacitat d’intercanvi d’energia

Serà l’únic país del continent per sota del 10% de capacitat d’interconnexió recomanat per la UE

L’escassesa d’interconnexions elèctriques redueix la competència de preus, seguretat de subministra i eficiencia

Es diu que Espanya, per la seva situació a la perifèria geogràfica d’Europa, és una «illa energètica». És a dir, que té serioses dificultats per a participar en l’intercanvi d’electricitat i gas del qual es beneficien altres països europeus. I seguirà sent-ho durant bastants anys, mentre no es doni un major impuls a les interconnexions amb França, porta d’entrada al continent. Segons estima Red Eléctrica (REE), Espanya serà el 2020 l’únic país d’Europa continental per sota de l’objectiu del 10% de capacitat d’interconnexió recomanat per la Unió Europea.

Aquest ràtio és la suma de les capacitats d’importació d’energia enfront de la potència de generació instal·lada. En aquests moments, la capacitat que té Espanya de rebre electricitat dels països veïns és del 4,3%: 1.400 megawatts (Mw) des de França, 2.300 des de Portugal, i 600 des del Marroc. El 2020, un cop finalitzi la construcció de les interconnexions previstes (amb Portugal entre Andalusia i l’Algarve, la interconnexió nord entre Galícia i el Minho portuguès, i la que s’està escometent ara a través dels Pirineus Orientals amb França), la ràtio pujarà a un 6-7%. Per això, Espanya i França estudien la construcció una nova via submarina d’intercanvi a través del Golf de Biscaia.

Fa dues setmanes, durant la cimera hispano-alemanya celebrada a Santiago de Compostela, la cancellera Angela Merkel va mostrar a Mariano Rajoy la seva incondicional suport a l’hora de reclamar a Europa un major impuls de les interconnexions energètiques. Però per què és tan important comptar amb una bona capacitat d’intercanvi d’energia? Quines barreres dificulten el seu desenvolupament? I, sobretot, ¿en què beneficia els consumidors? En el cas de l’electricitat, amb la capacitat que queda vacant a les línies de connexió i que no destinada a la seguretat de subministrament, s’estableixen diàriament intercanvis comercials d’electricitat aprofitant les diferències de preus de l’energia entre els sistemes elèctrics interconnectats. Aquests intercanvis permeten que la generació d’electricitat es realitzi amb les tecnologies més eficients, de manera que l’energia flueix des d’on és més barata cap a on és més cara.

«En la mesura que hi ha una major interconnexió entre els països, els preus de tots els mercats tendeixen a igualar-se. Si aquesta capacitat d’intercanvi fos infinita, el preu de l’electricitat (el del mercat majorista, no el final per als consumidors, ja que aquest depèn de molts altres factors) seria el mateix en tots els països », explica Víctor Niharra, representant de OMIE, l’operador del mercat ibèric d’energia.

Això resulta singularment important per a les empreses espanyoles -sobretot les d’un ús intensiu de la energia- que sempre lamenten que els seus costos elèctrics són més grans que la de bona part dels seus competidors del continent

Disposar d’una potent capacitat d’intercanvi d’energia (no només elèctrica) amb els països veïns aporta a més una major seguretat de subministrament, cosa essencial en períodes de conflictes geopolítics: es va poder comprovar quan en la passada dècada Rússia va tancar l’aixeta del gas a Ucraïna, el que va originar al seu torn que tampoc arribés a tercers països, com els d’Europa Central. El sistema d’interconnexions evitar llavors que diversos estats de la zona quedessin literalment congelats en un hivern particularment cru.

A més, proporcionen una major eficiència energètica, en tant faciliten la integració de les renovables en el sistema

La dura competencia

Las tecnologías eólica y la fotovoltaica abaratan sus costes de producción pero sufren el parón en España.

En las islas, la generación con energía renovable tiene un coste inferior a la convencional

Mientras la central nuclear de 

La guerra de los 60 años

La prórroga pedida por Garoña, punta de lanza de la industria nuclear.

La planta nuclear ve despejada su reapertura, cuando las centrales se acercan a sus 40 años de vida

Esta historia tiene algo de fantasmagórica. Su principal protagonista aparece y desaparece como si fuera el actor principal de un serial que no tiene fin. El cierre de la <bcentral nuclear<="" b="" de="" santa="" maría="" <bgaroña<="" fue="" un="" enredo="" inacabable,="" pues="" el="" gobierno="" del="" pp="" intentó="" en="" vano="" dar="" las="" máximas="" facilidades="" para="" que="" la="" compañía="" propietaria="" (nuclenor)="" no="" echara="" cierre="" 6="" julio="" 2013,="" fecha="" marcada="" por="" una="" decisión="" previa="" zapatero.="" pero="" insuficiente="" prórroga="" disponible="" (6="" años),="" los="" nuevos="" impuestos="" y="" mejoras="" seguridad="" necesarias="" exigidas="" obligaron="" a="" nuclenor="" parar="" reactor="" antes="" tiempo="" (finales="" 2012)="" al="" poder="" amortizar="" inversiones.="" ahora,="" reapertura="" nuclear="" amenaza="" también="" con="" ofrecer="" muchos="" capítulos.="" último="" ellos="" lo="" escribió="" pasado="" 31="" consejo="" (csn),="" requirió="" empresa="" (propiedad="" 50%="" endesa="" e="" iberdrola)="" numerosa="" documentación="" adicional="" resolver="" solicitud="" presentada="" mayo="" prorrogar="" su="" vida="" 17="" años.="" si="" consiguiera,="" central="" habría="" logrado="" completar="" <bfuncionamiento<="" hasta="" 60="" años="" (finalizaría="" 2="" agosto="" 2031).="" sueño="" viejo="" <bindustria<="" se="" haría="" realidad.="" eso,="" proceso="" reabrir="" burgalesa="" ha="" entrado="" podría="" considerarse="" vía="" ordinaria.="" propietaria,="" mayoría="" csn="" parecen="" dispuestos="" garoña,="" fin,="" resucite.="" centrales="" vivan="" convertido="" objetivo="" industria="" nuclear.="" iberdrola="" pidió="" 10="" enero="" gobierno,="" carta="" ministerio="" industria.="" "si="" extendiera="" operación="" años,="" energía="" eléctrica="" generada="" 20="" actuales="" nucleares="" funcionamiento="" equivaldría="" consumo="" durante="" casi="" cinco="" años",="" dice="" foro="" sin="" embargo,="" jorge="" morales,="" experto="" regulación="" eléctrica,="" sostiene="" es="" necesaria,="" puesto="" mapa="" generación="" españa="" "está="" sobredimensionado".="" sobra="" electricidad;="" sobre="" todo,="" crisis.="" "la="" reserva="" parque="" eléctrico="" 40%="" superior="" demanda="" punta,="" cuando="" recomendable="" este="" margen="" sea="" 10%",="" director="" genera="" geoatlanter.="" garoña="" responde,="" pues,="" necesidades="" energéticas,="" sino="" motivos="" económicos="" políticos.="" está="" juego="" batalla="" despejar="" horizonte="" nuclear,="" momento="" acercan="" sus="" 40="" vida,="" final="" ciclo="" nunca="" concretado.="" <buna="" puede="" crear="" precedente<="" pretende="" lanzar="" mensaje="" otras="" lleguen="" podrán="" tener="" puerta="" abierta="" alcanzado="" útil="" titular="" planta="" solicitado="" renovación="" dividido="" csn.="" Éste="" organismo="" nuev=""

L’elevat cost de l’energia resta competitivitat empresarial i amenaça l’activitat industrial

El President de l’AEQT va participar en la sessió del Fòrum Energia Empresa on s’alertà de la probable pèrdua d’inversions multinacionals.

El President de l’AEQT, Jesús Loma-Ossorio, va assegurar que “s’estan traslladant ja moltes inversions als Estats Units per la diferència en els costos energètics”

L’elevat cost de l’energia resta competitivitat a les empreses catalanes i espanyoles i amenaça l’activitat industrial: en aquesta reflexió van coincidir el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, el president de Foment, Joaquim Gay de Montellà, i els industrials que van participar en la nova sessió de debat i reflexió proposada pel Fòrum Energia Empresa de Foment; entre ells, el president de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), Jesús Loma-Ossorio. Van exposar l’alt cost de l’energia a Espanya en comparació amb la resta d’Europa i, sobretot, amb els Estats Units i els països emergents, cosa que amenaça inversions internacionals presents i futures. La sessió de debat, que es va centrar precisament en la relació entre energia i indústria, va comptar amb la participació també de Carles Gasòliba; el president d’Ercros, Antoni Zabalza; el director General de Grupo Lafarge SA, Isidoro Miranda; el conseller Delegat de Torraspapel SA, Edurado Querol; i dels membre de l’Òrgan Directiu del Fòrum, Lluís Maestre i Virginia Guinda, així com de Carles Casanovas, president del Fòrum Energia Empresa de Foment del Treball.

El conseller Puig va assenyalar directament la reforma elèctrica promoguda pel Govern d’Espanya, de la qual va dir que “causarà perjudicis molt greus en molts sectors industrials”. Puig va assegurar que l’elevat cost energètic “posa en risc inversions molt importants” i amenaça la incipient recuperació industrial i econòmica. En aquest sentit, per exemple, el president de l’AEQT, Jesús Loma-Ossorio, va assegurar que “s’estan traslladant ja moltes inversions als Estats Units per la diferència en els costos energètics”. Per exemple, segons ha detallat el president del Didob, Carles Gasòliba, “el preu del gas és 3 o 4 vegades més elevat a la UE que als Estats Units”. En aquest sentit, el president de Foment, Joaquim Gay de Montellà, va subratllar “el llast que aquest cost suposa per a l’activitat empresarial catalana”.