Publicat a

Finalitza amb èxit la fusió de DOWDUPONT

DowDuPont va anunciar la culminació de la fusió entre iguals de The Dow Chemical Company (“Dow”) i E.I. du Pont de Nemours & Company (“DuPont”). L’ entitat fusionada està operant com un grup empresarial sota la denominació “DowDuPont™” format per tres divisions: Agricultura, Ciència dels Materials i Productes Especialitzats.

Les accions de DuPont i Dow van deixar de cotitzar al tancament de la Borsa de Valors de Nova York el 31 d’agost de 2017. A partir d’ara, DowDuPont es cotitza a la Borsa de Valors de Nova York amb el símbol de cotització “DWDP.” Els accionistes de Dow van rebre una relació de tipus de canvi fix d’ 1 acció de DowDuPont per cada acció de Dow i els accionistes de DuPont van rebre una relació de tipus de canvi fix de 1,282 accions de DowDuPont per cada acció de DuPont.

“El dia de la fusió va ser una important fita en la història de nostres dues companyies”, afirmà Andrew Liveris, President Executiu de DowDuPont. “Esten molt entusiasmats amb la culminació d’aquesta transformadora fusió i amb seguir avançant per crear tres empreses cotitzades, independents i líders en el seu sector. Encara que el nostre patrimoni i fortalesa col·lectius són de gran envergadura, el veritable valor d’aquesta fusió resideix en la creació d’aquestes tres empreses líders industrials que definiran els seus mercats i impulsaran el creixement en benefici de tots els grups d’interès. Els nostres equips porten treballant més d’un any en la planificació de la integració i, a data d’avui, comencem la implementació d’aquests plans amb la intenció de finalitzar les separacions tan ràpid com sigui possible. ”

“Per als accionistes, clients i empleats, el tancament d’aquesta operació constitueix un definitiu pas endavant a l’hora d’aconseguir un major valor i oportunitats gràcies a un futur basat en el creixement sostenible i la innovació”, va afirmar Ed Breen, Conseller Delegat de DowDuPont. “DowDuPont és un trampolí per a aquestes tres forts empreses, que estaran més ben posicionades per reinvertir en ciència i innovació, resoldre els reptes en constant evolució plantejats pels nostres clients i generar rendibilitat a llarg termini per als nostres accionistes. Amb la fusió ja finalitzada, el nostre interès se centra en ultimar les estructures organitzatives que serviran de base per a aquestes tres empreses i en obtenir unes sinergies que generin valor. Amb un clar enfocament, visibilitat de mercat i una R + D més productiva, cada empresa estarà equipada per competir amb èxit com a líder del seu sector. ”

Consell i Govern Corporatiu

El Consell d’Administració de DowDuPont consta de 16 membres: vuit directius anteriorment integrants del Consell de DuPont i vuit directius anteriorment integrants del Consell de Dow. Hi ha dos directors generals: Jeffrey Fettig, que ocupava el càrrec de conseller independent principal de Dow; i Alexander Cutler, que era el conseller independent principal de DuPont. Liveris ocuparà el càrrec de President Executiu del Consell i Breen també serà membre del Consell. Entre d’altres membres del Consell figuren:

 

El Consell de DowDuPont ha establert tres Comitès Assessors, nomenats per supervisar la creació de cadascuna de les divisions d’Agricultura, Ciència dels Materials (Dow) i Productes Especialitzats com a preparació per a les separacions. A més, cada Comitè Assessor dissenyarà una estructura de capital d’acord amb els principis rectors que estableixen els Estatuts i designarà el futur conseller delegat i l’equip directiu de la seva respectiva empresa.

 

 

Valor afegit per a tots els grups d’interès

Amb la fusió de les carteres de productes complementàries de Dow i DuPont i la posterior creació de les companyies líders en el seu sector, DowDuPont preveu maximitzar el valor per a tots els seus grups d’interès.

Està previst que els accionistes es beneficiïn del perfil d’inversió més forta i enfocat a cada companyia, així com d’unes elevades sinergies de costos, creixement a llarg termini i creació sostenible de valor després de les separacions en tres societats independents. S’espera que la transacció generi un estalvi de costos per sinergies d’aproximadament 3.000 milions de dòlars i un potencial de sinergies de creixement d’aproximadament 1.000 milions de dòlars. La companyia espera arribar al 100% de les sinergies de costos projectades en els primers 24 mesos després del tancament de la fusió.
Els clients obtindran solucions superiors i l’ampliació de les ofertes de productes. Al combinar els punts forts complementaris de Dow i DuPont, cada empresa serà capaç de respondre, de manera més ràpida i eficaç, a les condicions canviants amb productes innovadors i un major ventall d’eleccions.

Els empleats es beneficiaran de formar part d’aquestes companyies líders en el seu sector, competitives, centrades i creades per aconseguir un creixement a llarg termini sostenible, el que donarà lloc a oportunitats per als negocis i per a la plantilla.
Camí cap a la separació

Els líders i equips d’integració de Dow i DuPont estan elaborant els futurs models operatius i dissenys organitzatius, que donaran suport l’estratègia redefinida de cada empresa. Una vegada que cada divisió tingui els seus propis processos, personal, actius, sistemes i llicències llestos per operar independentment de l’empresa matriu, DowDuPont vol separar les divisions perquè s’integrin dins de les seves pròpies entitats jurídiques, prèvia obtenció de l’aprovació del Consell i de les autoritzacions reguladores necessàries. S’espera que les separacions es produeixin en un termini de 18 mesos.

Es preveu que les empreses incloguin:

Una companyia líder en Agricultura que reuneixi els punts forts de DuPont Pioneer, DuPont Crop Protection i Dow AgroSciences per prestar un millor servei a agricultors de tot el món amb una cartera superior de solucions, un major ventall d’eleccions i una relació qualitat-preu competitiu . Les capacitats combinades i el motor d’innovació altament productiu permetran a la Companyia d’Agricultura llançar al mercat de forma ràpida un conjunt més ampli de productes, de manera que aconsegueixi una relació encara millor amb els agricultors, proporcionant innovació i ajudant-los a elevar la seva productivitat i rendibilitat. La Companyia d’Agricultura tindrà la seva seu central a Wilmington, Delaware, i centres de negoci mundials en Johnston, Iowa, i Indianapolis, Indiana (EUA).

Una companyia líder en Ciència dels Materials, que es dirà Dow i que consistirà en els negocis compostos pels actuals segments operatius de Dow: Performance Plastics, Performance Materials & Chemicals, Infrastructure Solutions and Consumer Solutions (Consumer Care i Dow Automotive Systems), així com l’actual segment operatiu de Performance Materials de DuPont. La intenció és que Dow Electronic Materials passi a formar part de la Companyia de Productes Especialitzats. La Companyia de Ciència dels Materials oferirà el més sòlid i ampli conjunt d’eines químiques i de polímers del sector, amb l’escala i les capacitats competitives que permetin oferir solucions veritablement diferenciades per als clients en els mercats finals d’alt creixement, incloent embalatge i envasat, transport, infraestructures i bens de consum. La companyia de Ciència dels Materials, tindrà la seva seu central a Midland, Michigan (EEUU)

Una companyia líder en Productes Especialitzats que consistirà en potents negocis líders de mercat, incloent DuPont Protection Solutions; Sustainable Solutions; Industrial Biosciences; i Nutrition and Health, el qual integrarà el negoci de Health and Nutrition procedent de l’empresa FMC (pendent del tancament d’aquesta operació); així com Electronic Technologies, que combina el negoci Electronics & Communications de DuPont amb la unitat de negoci Electronic Materials de Dow. La Companyia de Productes Especialitzats serà líder en innovació i estarà composta per negocis tecnològics d’especialitat, amb productes i solucions molt diferenciats. La Companyia de Productes Especialitzats tindrà la seva seu central a Wilmington, Delaware (EUA).

Tal com es va anunciar, el Consell Directiu de DowDuPont està duent a terme una completa revisió de les seves carteres de productes per avaluar les actuals característiques dels negocis i aprofitar els coneixements adquirits durant el passat any i mig, per així detectar oportunitats significatives de millora i preparar la creació de les empreses líders en el seu sector.

 

 

Publicat a

El moment del tori: I si no hem d’esperar a la fusió per tenir una energia nuclear molt més segura?

L’energia nuclear es troba en una cruïlla històrica. El canvi climàtic i la necessitat de retallades dràstiques en les emissions de CO2 estan tornant moltes mirades cap a ella. No obstant això, la preocupació social segueix aquí i, en bona part, perquè les tecnologies basades en urani segueixen sent les reines i senyores dels reactors nuclears comercials.

No és un problema per se, però des de fa dècades venim escoltant parlar d’alternatives més barates, més segures i més netes que l’urani. Alternatives que mai acaben d’aparèixer. Almenys fins ara perquè el NRG, un laboratori holandès d’investigació nuclear, acaba de posar en marxa el primer experiment en mig segle per crear un reactor basat en el tori.

Per això, mig en broma, se sol dir que el tori és el grafè de l’energia nuclear. Portàvem dècades sentint parlar d’ell com una alternativa més segura, més barata i molt més neta que l’urani actual. I no obstant això, hem vist poc de tot això. Tant és així que portem 45 anys sense fer cap experiment en aquest camp.

Això es deu al fet que, segons expliquen els experts, les enormes inversions que requereixen aquest tipus d’investigacions nuclears van haver de compatibilitzar durant anys objectius civils i objectius militars. I per fer bombes el tori no serveix.

 

No és que fos una cosa senzilla. Al cap i a la fi, els reactors de tori són evidentment pura teoria, però sense recursos el resultat era més que previsible. L’última investigació seriosa data de mitjans dels 70. La proposta del NRG és una alenada d’aire fresc i tractarà d’usar tori per alimentar un reactor de sal fosa, una de les grans esperances pel que fa a nous dissenys d’energia nuclear es refereix .

Aquest tipus de reactors usen la sal fosa per, gràcies a un “bany” de neutrons, tractar de generar isòtops d’urani i desencadenar les reaccions nuclears. A finals d’any, L’Índia posarà en marxa un altre reactor experimental basat en tori. Si tot va bé, no caldrà esperar a la fusió nuclear per tenir una energia nuclear molta segura.

 

Vídeo:

https://youtu.be/GAiHtrWHxK0

 

Font. xataka

Publicat a

Noruega està fabricant el seu primer vaixell autònom impulsat per energies renovables

Les companyies noruegues Yara International ASA i Kongsberg Gruppen AS A estan confirmant que ja estan en la fase final de fabricació del seu pròxim vaixell, el batejat com a ‘Yara Birkeland’. El rellevant d’aquesta nova embarcació és que no contaminarà i no necessitarà tripulació per a la seva operació.

‘Yara Birkeland’

Els executius de les dues companyies ja ho han anomenat el “Tesla of the Seas” pel fet que molta de la tecnologia que empra és molt similar a la d’un cotxe Tesla. Així mateix, esmenten que es tracta d’un vaixell “zero emissions” que abandona completament els combustibles fòssils, però, no han donat detalls dels seus sistemes o especificacions, només sabem que serà elèctric.
Tot s’ha centrat en les capacitats autònomes amb les que el vaixell serà capaç de lliurar en un inici contenidors amb fertilitzants. La companyia té planejat posar-lo en operació cap a finals de 2018 amb una tripulació de 3 persones, que ajudaran a provar els sistemes de cara a la seva operació autònoma en 2020, que serà quan no necessiti ni un sol humà a bord.

Els primers viatges que realitzarà seran de curta distància, aproximadament 60 quilòmetres, dins d’un fiord on es troba la plata de producció cap al port de Larvik.

Aquest vaixell costarà 25 milions de dòlars, és a dir, fins a tres vegades més el preu d’un vaixell per a contenidors convencional, però els seus responsables esmenten que tot es compensarà amb la reducció de costos operatius, salari dels tripulants (regularment necessiten 25 persones per operar ) i combustible. Un estalvi que, segons estimacions de la mateixa companyia, seria al voltant del 90%.

El ‘Yara Birkeland’ es donarà suport en sistemes de GPS, radars, càmeres, sensors, estarà connectat en tot moment a les casernes de la companyia i ja té programats viatges per transportar 100 contenidors en 2018. Ara el tema serà impulsar la regulació amb la que els vaixells autònoms podran navegar lliurement per aigües regionals i internacionals, cosa que l’Organització Marítima Internacional espera tenir a punt per poc després de 2020, i els que avancen que veuen complicat una autorització per a operacions internacionals, encara que els creadors del Yara assegurin que el seu vaixell pot fer viatges d’Holanda al Brasil.

 

Vídeo del projecte:

 

 

Publicat a

El nou impost de les nuclears deixarà fins a 12 milions d’euros anuals a l’àrea d’influència d’Ascó i Vandellòs

El nou impost de les nuclears, impost sobre el risc mediambiental de la producció, manipulació i transport, custòdia i emissió d’elements radiotòxics, deixarà un 20% de la recaptació a les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona, uns 12 milions d’euros de recaptació anuals dels 60 milions d’euros que el Govern preveu obtenir amb la nova taxa.

EL primer fins, corresponent a la recaptació des d’abril de 2017, arribarà al territori a principis de 2018.

Per aquest motiu, el secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó, s’ha reunit amb els consells comarcals de la Ribera d’Ebre i el Baix Camp i els delegats del govern del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre per constituir un grup de treball que dissenyi i gestioni projectes estratègics on destinar aquesta inversió per millorar la competitivitat del territori.

 

També s’han concretat aspectes del nou reglament de l’impost que s’ha d’aprovar abans de finals d’any. El secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó, ha defensat que l’impost sobre les nuclears és una “estratègia” a llarg termini, “justa i necessària per al territori” davant un futur sense centrals i sense els llocs de treball que generen, que calia impulsar de nou, evitant la doble imposició per la qual va ser revocat pel Tribunal Constitucional. A diferència del 2014, el nou impost sobre el risc mediambiental de la producció, manipulació i transport, custòdia i emissió d’elements radiotòxics ha estat avalat al cent per cent pel Consell de Garanties Estatutàries.

“Ens dona la tranquil·litat que l’impost aguantarà qualsevol dictamen del TC i tenim la confiança que pot prosperar en qualsevol dels escenaris possibles”, ha defensat Salvadó. Un mes després de la seva aprovació, el govern de l’estat espanyol no ha demanat la intervenció de l’alt tribunal, tot i que encara hi ha marge per fer-ho ja que disposa de sis mesos. “Si l’Estat té algun dubte sobre alguns dels impostos que aprova el Govern de Catalunya actua de manera immediata, com tenim infinitat d’experiències en els darrers anys, malauradament.

Però en aquest cas no hi ha hagut cap moviment i ens dona confiança”, ha afegit el secretari d’Hisenda. Un reglament per a l’impost Amb aquest escenari, la Secretaria d’Hisenda s’ha posat a treballar amb els consells comarcals i les delegacions del Govern de l’àrea d’influència d’Ascó i Vandellòs, on s’ubiquen les tres centrals nuclears catalanes, per tenir “l’estructura administrativa” necessària per gestionar el 20% dels recursos recaptats amb el nou impost i que es destinaran a operacions d’impuls a l’economia del territori però també a projectes de millora de la seguretat i la prevenció dels riscos nuclears. Segons els primers càlculs, han augmentat les previsions de recaptació de la nova taxa i pot arribar als 60 milions d’euros anuals, dels quals, 12 milions d’euros recauran, proporcionalment al nombre de plantes atòmiques que s’hi ubiquen, a les comarques del Camp i l’Ebre.

 

Publicat a

Ercros inverteix 12 milions a Flix en sanejar sòls i desmantellar naus

La química impulsa un pla per accelerar en el període 2017-2018 la neteja de terrenys i naus afectades per contaminació Ercros inverteix 12 milions d’euros en el període 2017-2018 en un programa de sanejament de sòls afectats per contaminació al complex químic de Flix.

Dividit en nou accions, és una extensió del projecte iniciat el 2012, en el qual s’han invertit 5 milions d’euros.

Dues de les accions més immediates seran l’enderroc de dues naus i instal·lacions en desús: l’antic magatzem exterior i l’antic magatzem Alsuta, on s’han detectat altes concentracions d’organoclorats en els sòls.

Es preveu l’extracció selectiva dels sòls contaminats i la construcció de pous d’extracció de vapors per capturar compostos orgànics volàtils. La tècnica s’utilitzarà en una altra zona del complex també afectada per orgonaclorats. D’altra banda, i a partir de 2018, i un cop aturada la producció de clor amb tecnologia de mercuri –avui en funcionament–, es redactarà el projecte de descontaminació dels equips i de la planta, que serà desmantellada en un procés que es pot allargar entre dos i tres anys, diu l’empresa. El pla es completa amb la instal·lació de nous aparells i realització de nous sondejos per completar la investigació dels sòls, el manteniment del programa de control i vigilància fixat per les autoritats competents, i l’estudi dels cinc possibles abocaments històrics de residus. En aquest punt, els responsables d’Ercros es mostren prudents a l’espera de conèixer els resultats de l’estudi en marxa per determinar l’existència de la suposada contaminació i el seu origen. Quatre dels cinc punts se situen en terrenys propietat d’Ercros. Si es determina la seva responsabilitat –Ercros no en té cap registre–, procedirà a la seva neteja Abocador confinat El paquet d’actuacions és conseqüència dels estudis iniciats per l’empresa el 2004 amb l’objectiu de caracteritzar els terrenys i les aigües subterrànies del recinte industrial, de 30 hectàrees de superfície.

Els estudis van determinar la presència en determinades zones de la fàbrica de contaminació per compostos organoclorats i mercuri a les aigües subterrànies i l’existència d’un abocador de 19.000 m de residus tòxics produïts entre 1972 i 1975 (hexaclorobenzé i altres hidrocarburs clorats) procedents de l’antiga planta de percloroetilè d’Ercros.

En els últims cinc anys Ercros ha actuat a les dues àrees que la Generalitat ha declarat sòl contaminat, un total de 2 hectàrees, el 8 per cent de la superfície d’ús industrial del recinte.

Pel que a l’abocador del sector Aubal, s’ha optat pel segellat i impermeabilització del mateix amb «condicions de màxima seguretat», afirma l’empresa.

De manera paral·lela, s’han excavat 20 pous per retirar el líquid contaminant del subsòl procedent de l’abocador. A hores d’ara s’han extret 200 de les 1.000 tones de contaminació, amb la previsió de finalitzar els treballs l’any 2022 per la mateixa dinàmica de les aigües subterrànies que impedeix accelerar els treballs. Completa la feina la col·locació de quatre barres hidràuliques per impedir la sortida no controlada de les aigües subterrànies, que en alguns punts presenten concentracions altes de mercuri i organoclorats.

Fins ara s’han depurat 64.000 m d’aigua i s’han extret 1.400 quilos/any d’organoclorats de les aigües subterrànies i 110 quilos/any de mercuri. Ercros garanteix que a dia d’avui no es detecta cap focus actiu de contaminació en tot el recinte de la fàbrica i que «no hi ha risc per a la salut de les persones en tots els sectors de la fàbrica».

La comissió d’experts per fer el seguiment dels treballs de descontaminació dels terrenys van visitar les actuacions que va detallar l’empresa química. Dies abans de l’11 de desembre de 2017, Ercros tancarà la planta de clor amb tecnologia de mercuri d’acord amb la normativa ambiental europea, fet que suposarà la pèrdua de la majoria dels llocs de treball d’Ercros Flix, uns 65 d’un total de 110 més una xifra similar de trebal