Publicat a

Una màquina que converteix brossa orgànica en electricitat i abonament

Un sistema de generació in situ d’energia a partir dels materials orgànics residuals i d’aliments. A més també produeix fertilitzant. Així que amb la teva brossa orgànica pots d’una banda generar energia i d’altra banda, produir adob ecològic, algú dóna més?

HORSE permet reciclar 25 tones a l’any de brossa orgànica, produint amb ells: 20.440 litres de fertilitzant ecològic i 37 MWh d’energia.

Aquesta màquina ajuda a la conservació dels recursos locals, reduint la necessitat d’agroquímics per als cultius i proporcionant a la comunitat local un cicle de vida d’aliments després del seu consum.

Horse canvia la perspectiva en el maneig de desfets, ja que tots els desfets orgànics ara passen a ser recursos.

Utilitza el cicle de vida per reduir els residus, reduir el consum d’energia, reduir la intensitat de trànsit i transport i conservar la feina i els diners associat a les transaccions comercials dins de cada comunitat.

Aquesta màquina ha trencat amb la complexitat i el cost fins ara en altres sistemes de digestió anaeròbia, procés en el qual microorganismes descomponen material biodegradable en absència d’oxigen.

El sistema funciona completament fora de la xarxa i no necessita cap connexió per al seu funcionament, és totalment autònom. Pot ser lliurat en un remolc per ser portàtil en esdeveniments i festes.

HORSE permet aconseguir la sobirania energètica i aprofitar els teus recursos al màxim.

Beneficis del sistema.

• La Capacitat de Reduir a els costos d’ELIMINACIÓ d’Escombraries, reciclatge i generació d’energia a l’MATEIX temps.
• Sistema Basat en requirements de MINIM espai.
• Ràpida implementació per reemplaçar sistemes de generació dièsel i fàcilment ampliable.
• Generació d’electricitat i calor in situ, o Altres formes d’energia (llum, aigua calenta, etc.).
• Pot convertir restes de menjar, carn, Greix, oli, Tots Líquids comestibles, marisc, productes lactis, mesuro, sucre, Fruites, vegetals, petits ossos, tovallons, paper de cuina o closques d’ou, a més d’alcohol.

Més informació: impactbioenergy.com

Publicat a

El pneumàtic del futur serà biodegradable, intel·ligent i imprès en 3D

Sense aire, sense punxades, sense necessitat de recanvis i totalment biodegradable. Així serà el pneumàtic del futur o, almenys, així ho visualitza Michelin, que acaba de desvetllar Michelin Vision, un prototip que incorpora una roda impresa en 3D i creada a força de materials reciclats, i una banda de rodament adaptable, biodegradable i equipada amb un sensor que ofereix informació en temps real.

L’anunci es va fer públic durant l’última Movin’on, cimera internacional de la mobilitat sostenible celebrada a Montreal, al Canadà, on la companyia ha aportat les primeres dades sobre nou concepte, que pot acabar amb les clàssiques rodes inflables i amb bona part de l’impacte mediambiental que generen.

La innovació es recolza en diversos pilars, el primer la tecnologia d’impressió 3D, de la qual Michelin es serviria per donar forma a un nou pneumàtic sense aire, el nucli comptaria amb una estructura alveolar inspirada en la pròpia naturalesa, per prendre també d’ella seus components. Aquests serien, de fet, totalment biodegradables i, al mateix temps, suficientment robustos com per garantir que la vida útil de la roda de estén tant com la del vehicle.

La capa exterior està ideada per a ser molt més flexible i per a, en conjunt, aconseguir un pneumàtic lliure de rebentades i de punxades. La banda de rodament, que seria totalment adaptable al tipus de vehicle i a les necessitats de l’usuari, s’obtindria també mitjançant impressió 3D i, en aquest cas, sí seria reimprimible quan aquesta mostrés signes de desgast.

Encara que, com va admetre Michelin durant la presentació, per la banda de rodament si s’emprarien materials fòssils, la quantitat utilitzada seria molt inferior a l’actual en garantir la tecnologia en 3D que es fa servir només l’estrictament necessari, sense excessos ni perdudes. A més, la companyia planteja la possibilitat d’incorporar en un futur cautxú sintètic procedent d’elements naturals, el que faria que aquest model fos encara més sostenible i 100% biodegradable.

La tecnologia està també molt present en aquesta nova generació de pneumàtics, que quan es desenvolupin incorporaran un sensor per informar al conductor en temps real sobre l’estat de desgast de la banda de rodament, el que reforça la seguretat i permet anticipar-se al moment en el que la reimpressió sigui necessària.

Aquest avanç que, asseguren a Michelin, està alineat amb l’estratègia de les 4R: reduir, reutilitzar, renovar i reciclar; és encara un prototip que ha generat ja grans expectatives. De moment no s’ha fet pública la data en què entrarà en fase comercial, si bé durant l’esdeveniment es va assegurar que el concepte podria convertir molt aviat en una realitat.

https://www.youtube.com/watch?v=Tyc4Apyk2Rc&feature=youtu.be

Recorda que per fabricar un pneumàtic d’un cotxe es necessiten 27 litres de petroli cru de mitjana. D’aquí la importància d’aquests nous materials i desenvolupaments.
Més informació a Michelin.

 

Publicat a

La Xina, el país, que va liderar la inversió mundial en energies netes, que va tornar a créixer el 2017

La xifra es va situar a prop del rècord històric del 2015

La inversió mundial en energies netes, que inclou fonts renovables i tecnologies intel·ligents, va ser de 333.500 milions de dòlars el 2017, segons un informe publicat per Bloomberg New Energy Finance. Això significa un creixement del 3% respecte al 2016 i la segona millor xifra de la història, que van ser els 360.300 milions de dòlars del 2015. La inversió acumulada des del 2010 ja suma 2,5 bilions de dòlars.

Per sectors, l’energia solar és la que ha recollit més inversions, el 48%, tot i que el cost dels sistemes fotovoltaics han baixat, de mitjana, fins a un 25% en dos anys. En total els diners invertits van ser 160.800 milions de dòlars, un creixement del 18% respecte a l’any anterior. Més de la meitat del total es va invertir a la Xina, on aquest sector va créixer un 58% respecte al 2016.

El segon sector va ser l’eòlic, amb 107.200 milions i en tercer lloc es van situar les tecnologies com xarxes i comptadors intel·ligents o bateries d’emmagatzematge, amb 48.800 milions. La resta de sectors, com la biomassa o l’obtenció d’energia a partir de residus, es troben molt més lluny.

Quan es consideren tots els sectors junts, la Xina també ocupa el primer lloc per països, amb una inversió total de 132.600 milions de dòlars -un 24% més que el 2016. El segon país, Estats Units, es situa molt lluny, amb una inversió de menys de la meitat: 56.900 milions. Va experimentar un lleuger creixement de l’1%, tot i les polítiques adoptades per l’administració Trump, contràries a les renovables.

Pel què fa als països que van disminuir la inversió, el Japó la va reduir en un 16% i la va situar en 23.400 milions. Alemanya la va rebaixar un 26% i es va quedar en 14.600 bilions i el Regne Unit va patir una espectacular davallada del 56% i va invertir un total de 10.300 milions.

En conjunt, la Unió Europea va experimentar una disminució del 26% i va invertir en total 57.400 milions. A l’Estat espanyol la inversió va créixer un 36%, per assolir els 1.100 milions, lluny de països com França, Suècia o Holanda, que van invertir entre 3.500 i 5.000 milions

Una de les dades curioses és que els dos projectes més grans en energia solar es troben als Emirats Àrabs, amb una inversió total de vora 2.000 milions de dòlars. Sembla que aquest país, on el 40% del PIB es basa en el petroli i el gas, ara aposta per una altra font d’energia que posseeix amb abundància: el sol.  

Publicat a

Un petit poble de Baviera, Wildpoldsried, produeix 5 vegades més electricitat de la que consumeix

Wildpoldsried, s’ha convertit en tot un referent de les energies renovables, en aquesta localitat de poc més de 2.500 habitants de Baviera, els seus veïns van apostar per la transició energètica fa dues dècades i, gràcies a aquesta capacitat d’anticipació, avui no són només autosuficients, sinó que compten amb un excedent que els reporta importants ingressos.

Poblada majoritàriament per ramaders i, per això, amb abundància d’excrements de les vaques, aquesta localitat va saber treure el màxim partit de les seves principals recursos. Entre ells es troba també el vent que bufa en aquesta zona d’Alemanya. D’aquí sorgeix, en part, aquesta revolució energètica a escala local, en què també han jugat el seu paper les mesures públiques de suport activades a Alemanya per a aquest tipus de projectes, i l’empenta de la ciutadania, que va encendre després que un ramader decidís donar el primer pas.

La iniciativa d’Wendelin Einsiedler, que abans del canvi de segle va optar ja per invertir els seus estalvis en panells solars, un generador de biogàs i una turbina eòlica, va suposar el punt de partida d’un projecte que, de personal, va passar aviat a col·lectiu. La seva aposta, i la convicció que no podien seguir cremant permanentment combustibles fòssils per comptar amb calefacció, va establir les bases per a la creació d’una companyia participada per diversos veïns. Així mateix, va motivar que l’Ajuntament plantegés el 1999 una consulta a la ciutadania sobre com visualitzava el seu poble més de 20 anys després. Com era d’esperar, la majoria es va bolcar en la transició energètica.

D’aquests pòsits, Wildpoldsried ha passat avui a ser un lloc únic, amb més de 2.000 metres quadrats de panells fotovoltaics per a l’aprofitament de l’energia solar. Per generar energia a partir del vent, les turbines eòliques instal·lades superen ja la desena, amb una capacitat de fins a 12 megawatts. Plantes de biogàs, instal·lacions hidroelèctriques i l’aprofitament de la biomassa per al sistema de calefacció acaben de perfilar el mapa de recursos per a l’aprofitament de les renovables dels que s’ha anat dotant aquest poble.
Si ja, en 2011 la localitat produïa el triple d’energia de la que necessitava per consumir, avui els excedents són encara més grans. Amb ells, la inversió per la qual van apostar anys enrere els veïns es veu recompensada, no solament amb la seva autosuficiència i amb la satisfacció d’haver deixat de banda les fonts d’energia fòssils, sinó també en forma d’ingressos, que s’obtenen amb la venda de l’energia sobrant a la xarxa elèctrica nacional.

Així, aquest poble s’ha convertit en referent mundial, tant pel model promogut, com per la forma de fer-ho; ja que va ser el desig dels veïns el que va impulsar tot aquest canvi. Ara, és constant l’arribada de delegacions internacionals que visiten aquest racó de Baviera per conèixer la seva experiència. Segons asseguren, el “poble de l’energia” han rebut la visita d’al voltant de 400 especialistes de tot el món.
No obstant això, amb la llei a la mà, èxits com els d’aquesta localitat són avui més difícils d’aconseguir, almenys en aquest estat. La decisió del seu màxim responsable, de la Unió Social Cristiana, de prohibir la construcció de turbines quan estiguin a menys de 2 quilòmetres d’una residència (abans la distància era d’un quilòmetre), excepte quan es decideixi per unanimitat dels veïns, pot fer de Wildpoldsried un exemple gairebé impossible de replicar.

Publicat a

Així serà l’energia solar del futur

Els nous materials en investigació permetran fabricar cèl·lules fotovoltaiques més econòmiques i que es podran integrar en construccions, vehicles o fins i tot en la roba

El sol banya la Terra cada dia amb enormes quantitats d’energia, una energia que no s’esgotarà mentre viva la nostra estrella. Una petita part d’aquesta energia alimenta la vida al nostre planeta, però la immensa majoria torna a l’espai, desaprofitada. No obstant això, les persones hem donat una manera de collir els raigs del sol i així generar electricitat, encara que a partir de tan sols una petitíssima fracció de l’energia que diàriament ens regala la nostra estrella.
Com canviaria la societat si sabéssim aprofitar-nos millor del sol? “L’energia solar és molt democràtica”, explica en entrevista telefònica Emilio Palomares, investigador de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) a Tarragona. Encara que a alguns llocs arriba més llum que a altres, en gran part de la Terra el sol està a l’abast de totes les persones. Si es pogués utilitzar millor la seva energia, l’economia canviaria radicalment: la societat ja no dependria d’unes fonts energètiques finites i concentrades en les mans d’uns pocs. També es podria reduir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, i per tant mitigar el canvi climàtic.

El problema, assenyala Palomares, és que les tecnologies actuals per captar l’energia del sol són molt poc eficients: els panells solars comercials típics, fets de silici, només són capaços de transformar en electricitat menys d’un quart de l’energia que els arriba. La resta es desaprofita. I per generar suficient energia fan falta enormes quantitats de silici purificat, que no és precisament econòmic, informa Edgardo Saucedo, investigador de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) a Barcelona. Instal·lar panells solars en una teulada pot costar diversos milers d’euros; a aquests preus, els combustibles fòssils segueixen sent més barats.
Per convertir l’energia solar en una font competitiva i realment a l’abast de tots, els científics se les estan enginyant per trobar alternatives al silici: materials fotovoltaics dissenyats des de zero per ser altament eficients captant els raigs del sol. La majoria d’esforços estan centrats en les anomenades tecnologies de pel·lícula fina, cel·les solars que mesuren des nanòmetres a uns pocs micròmetres (entre un milió i mil vegades més fines que un mil·límetre). La idea és que, en ser tan primes, la quantitat de material utilitzat sigui tan ínfima que el seu cost sigui molt barat.

D’aquestes noves tecnologies, les que més esperances han despertat són les anomenades perovskita. “Són un material híbrid, format per plom, iode i una molècula orgànica”, explica Emilio Palomares. Les seves propietats fotovoltaiques es van descobrir el 2012 i, des de llavors, en una cursa frenètica de menys de sis anys a la qual s’han sumat centenars de científics a tot el món, pràcticament han aconseguit igualar el silici en eficiència, amb un rècord del 22% . “I en menys de cinc anys més ho superaran”, afirma Palomares, qui dirigeix un grup de recerca amb l’objectiu de millorar l’eficiència de les perovskita.

Els materials i el procés de fabricació d’aquest tipus de cel·les són molt econòmics, però presenten un greu inconvenient: les perovskita són solubles en aigua. I contenen plom, que és altament tòxic. Si s’utilitzessin en panells solars en el seu punt de desenvolupament actual, “podrien causar un enorme desastre mediambiental”, declara Palomares. “S’està investigant per substituir el plom per un altre element”, explica Jordi Martorell, investigador de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) a Castelldefels, expert en cel·les solars orgàniques i de perovskita, “encara que de moment no hi ha hagut èxit”. També tenen un altre problema: són molt poc estables i es degraden al poc temps de començar a funcionar, de manera que encara queda un llarg camí perquè esdevinguin una realitat en el mercat de la fotovoltaica.

Més segures i estables, si bé menys eficients de moment, són les denominades kesteritas. Són un material totalment inorgànic, fet d’elements molt abundants en l’escorça terrestre (contenen coure, zinc estany i sofre o seleni), econòmics i sostenibles d’extreure, assenyala Alejandro Pérez, científic de l’IREC que lidera un grup que investiga aquesta tecnologia. Són una alternativa al CIGS, una altra tecnologia de pel·lícula prima que ja està disponible a nivell comercial, però que “conté metalls molt escassos i preuats (indi i gal·li, que s’usen per fabricar pantalles planes), de manera que no es pot fabricar en massa “, informa Edgardo Saucedo, que treballa juntament amb Alejandro Pérez. Mentre que el CIGS té una eficiència rècord del voltant del 22%, les kesteritas, molt més recents, encara estan en poc més del 12%, segons dades del National Renewable Energy Laboratory (NREL) dels Estats Units.
No obstant això, encara que no arribin a l’eficiència del silici convencional, el rècord d’eficiència porta dècades estancat en un 25%, les tecnologies de pel·lícula prima ofereixen altres avantatges. Les cel·les són tan fines que pesen molt poc i més són flexibles. “Això permetria integrar-les en construccions, per exemple, en forma de teules solars. També en substrats tèxtils “, afirma Pérez. “La nostra fantasia és una energia fotovoltaica ubiqua, que estigui a tot arreu”. L’investigador imagina un futur en el qual hi hagi motxilles o fins i tot jaquetes capaços de recarregar la bateria d’un mòbil després d’un passeig sota el sol.

La nostra fantasia és una energia fotovoltaica ubiqua, que estigui a tot arreu”

Investigador de l’IREC
Edificis i cotxes capaços de generar tota l’energia que consumeixen, d’altra banda, són l’objectiu de Jordi Martorell. I per aconseguir-ho, el que considera la millor opció són les cel·les fetes de materials orgànics, polímers que, encara que no siguin especialment eficients transformant l’energia del sol -el seu rècord està en un 11% -, ofereixen altres avantatges respecte al silici. “Són flexibles, lleugeres i el procés de fabricació és molt més econòmic”, detalla l’investigador. I, a més, són transparents, el que les fa ideals per a les finestres.

“En totes les ciutats hi ha més superfície vertical que horitzontal, especialment en els gratacels”, argumenta. Si les finestres dels edificis més alts es convertissin en panells fotovoltaics, es podria generar deu vegades més energia que si només s’instal·lessin cel·les solars a la teulada, pronostica Martorell. “Però òbviament la gent vol finestres transparents, i no de colors”, una cosa que només poden proporcionar les cel·les orgàniques. Una altra aplicació serien els vehicles. “Amb finestres fotovoltaiques i panells solars al sostre, els cotxes elèctrics podrien ser totalment autònoms, fins i tot amb l’eficiència actual de les cel·les orgàniques”, afirma Jordi Martorell

Però tot i recobrint totes les superfícies possibles de les cel·les fotovoltaiques fins ara esmentades no s’estaria aprofitant tota l’energia que arriba del sol. La majoria ho fa en forma de llum infraroja, fora de l’espectre visible, i escapa de les capacitats de les perovskita, el CIGS, les kesteritas i les cel·les orgàniques convencionals. “Només si aprofitem l’infraroig serem capaços de crear cel·les solars de major rendiment”, afirma Gerasimos Konstantatos, investigador de l’ICFO. I per a tal fi, el grup que dirigeix Konstantatos investiga els anomenats punts quàntics, vidres d’uns pocs nanòmetres formats només per entre cent i mil àtoms. Són molt fàcils de produir, explica, i es pot controlar la seva grandària amb gran precisió. Variant es pot escollir que absorbeixin la llum a diferents longituds d’ona, incloent l’infraroig proper. El rècord actual d’eficiència d’aquest nou material està al voltant del 11%.

Una font energètica inesgotable, però sense aprofitar
“L’energia fotovoltaica comença a ser competitiva a nivell de costos, especialment en el cinturó solar, que comprèn els països amb més hores de sol, com Espanya”, explica Alejandro Pérez. A tot el món, només un 1,3% de l’energia que es consumeix és fotovoltaica, segons l’informe Photovoltaics Report, publicat el 2017 per l’Institut Fraunhofer per a Sistemes d’Energia Solar ISE de Freiburg (Alemanya). A Alemanya, país capdavanter en aquesta tecnologia, juntament amb Itàlia i Grècia, pràcticament un 7% de l’energia consumida és d’origen fotovoltaic. En canvi, a Espanya la proporció és de tan sols un 3%, segons un informe de 2016 de la Unió Espanyola Fotovoltaica (UNEF). Segons denuncien investigadors com Emilio Palomares i Edgardo Saucedo, això es deu a impediments polítics i legals com el criticat impost al sol. “Si els alemanys ho poden fer, i gairebé no tenen sol, nosaltres també”, reivindica Saucedo. “És qüestió de voluntat política”, postil·la. “Lamentablement, l’interès del Govern per la fotovoltaica és nul”, lamenta Palomares.

Els investigadors aposten per l’energia solar ja no només pels beneficis socials i mediambientals. “Amb el transport de l’energia de les grans centrals fins a les llars es produeixen pèrdues”, assenyala Edgardo Saucedo. “Si s’instal·lessin panells fotovoltaics a casa o es generés per barris seria un model més eficient, que suposaria un estalvi per als consumidors”, conclou.
“En el futur, si es vol reduir l’ús de combustibles fòssils, haurem de construir un model que combini diferents fonts d’energia”, explica Alejandro Pérez. “L’energia fotovoltaica té el potencial per ser una de les principals”, assegura.

font:lavanguardia