Publicat a

El gegant xinès Sinochem compra ELIX Polymers

El gegant xinès Sinochem ha acordat l’adquisició de la química Elix Polymers, una companyia amb una planta a La Canonja, fins ara en mans del fons nord-americà Sun Capital.

La planta especialitzada amb la producció de resines termoplàstiques, acrilonitril butadiè estirè (ABS), matèria primera amb elevades prestacions mecàniques i de resistència a l’impacte per la fabricació de plàstics amb aplicacions en el sector de l’automoció, dispositius mèdics o la producció d’electrodomèstics i aparells electrònics.

La firma, amb planta a la Canonja (Tarragona), on disposa d’una capacitat de 181.000 t / any de estirè (que actualment està en procés d’ampliació), va tancar el passat exercici amb unes vendes de 219,78 M €, un 31 , 3% més, de les quals al voltant d’un 90% de obtenen per exportació i dóna feina a un total de 273 treballadors.

Elix va ser adquirida per una filial de Sun European Partners a 2012. Des de la seva adquisició, Sun ha supervisat la transformació de Elix des unitat productiva d’un gran conglomerat del sector químic a companyia independent líder en el mercat europeu, amb la millor oferta de productes i serveis en la seva categoria. Les iniciatives operatives dutes a terme en aquest temps, inclosa la introducció de ‘llegeixin manufacturing’ i l’excel·lència comercial, han portat a Elix a un salt considerable en la seva productivitat, nivells rècord de satisfacció del client i un fort augment de les vendes, la qual que ha resultat en una quadruplicació de l’EBITDA durant el període de propietat Sun

Sinochem és una de les grans corporacions públiques de la Xina, fundada el 1950, amb una plantilla de més de 50.000 treballadors, i present en els negocis financer, industrial, agrícola, químic i energia.

Publicat a

URV crea sensors sense bateria alimentats per tecnologia NFC

La Universitat Rovira i Virgili ha desenvolupat sensors sense bateria que s’alimenten de la tecnologia NFC (comunicació de camp proper), que incorporen la majoria de telèfons intel·ligents.

Un equip d’investigadors del Departament d’Enginyeria electrònica, elèctrica i automàtica ha ideat un dispositiu de baix cost i sense bateria que mesura la humitat del sòl, la temperatura i la humitat relativa, mostra aquestes dades en una aplicació i els guarda en el núvol.

Així aprofita la NFC, un sistema d’identificació per radiofreqüència que permet una comunicació ràpida entre dispositius de curt abast i que s’utilitza sobretot com a sistema de pagament a través del telèfon mòbil.

Un xip del sensor capta i emmagatzema l’energia del mòbil a través d’una petita antena, el que li permet mesurar els diferents paràmetres físics i fer els càlculs mitjançant un microprocessador que porta incorporat.

Les dades resultants es transfereixen al mòbil, que al seu torn les envia al núvol a través de la seva connexió a internet

Aquesta transacció de dades es fa en menys d’un segon i sense necessitat de bateria, el que el converteix en una solució ràpida, més econòmica i més ecològica que els dispositius actuals, basats en altres tecnologies com el Wi-Fi o Bluetooth.

El dispositiu pot ser útil per a hivernacles i cultius, ja que permet registrar en tot moment el seu estat, o en el sector alimentari, per comprovar l’estat dels aliments a través de les variacions del color.

Els investigadors, Antoni Lázaro David Girbau i Martí Boada, també destaquen que aquest treball permet pensar en estratègies col·laboradores, basades en l’acció d’apropar el telèfon a un sensor -que pot mesurar paràmetres molt diversos-, que poden fer moltes persones

Publicat a

La Directora General de Protecció Civil visita el sector químic de Tarragona

La Directora General de Protecció Civil de la Generalitat, Isabel Ferrer, va visitar aquest dilluns passat l’Associació Empresarial Química de Tarragona i Dow Chemical, per tal de conèixer de primera mà la realitat del sector químic de les comarques tarragonines.

La visita de la directora general, que va estar acompanyada per la Subdirectora General de Programes de Protecció Civil, Núria Gasulla, i el Subdirector General de Coordinació i Gestió de les Emergències, Sergio Delgado, va començar a les instal·lacions de Dow Chemical. En aquesta primera part de la visita, els representants de la Direcció General van poder conèixer les instal·lacions de Dow Nord, “cracker” i la planta d’octè. El vicepresident de l’AEQT i director del Complex Industrial de Dow Chemical a Tarragona, Jaume Sariol, va exercir d’amfitrió durant la visita, junt amb el gerent de l’AEQT, Juan Pedro Díaz.

Després de la visita a Dow, la Directora va participar també en una reunió a la seu de l’AEQT, tant amb membres de la junta directiva de l’associació com també amb integrants de la Subcomissió d’Emergències. Ambdues reunions van facilitar un fructífer intercanvi d’impressions i van permetre reforçar les línies de treball conjunt que la Direcció General i l’AEQT mantenen des de fa anys en aquells àmbits que els són d’interès i afectació comuns.

Publicat a

Instal·lació del primer aerogenerador flotant a Europa en aigües franceses

França ha fet un pas més en l’evolució cap a les energies renovables. Per primera vegada s’ha instal·lat en aigües franceses, un aerogenerador flotant. Des del 18 de desembre, aquest generador anomenat “Floatgen” produeix l’electricitat necessària per al consum de 5.000 habitants.

Una estructura gegant

El molí flotant té 80 metres de diàmetre i cent metres d’alçada, i es troba situat sobre una plataforma de formigó a mitja hora de navegació de la costa a Le Croisic, al departament del Loira Atlàntic. L’estructura està connectada al fons del mar per un sistema de cables i ancoratges. Només hi ha vuit de similars a tot el món

El “Floatgen” ha necessitat una inversió de 25 milions d’euros i un any de construcció al port de Saint-Nazaire. Va ser remolcat en menys de 12 hores i es va trigar tres setmanes a instal·lar els sis cables de nàilon necessaris per a l’acoblament.

L’aerogenerador és capaç de resistir onades de 16 metres. La tecnologia és especialment innovadora en el flotador amb forma d’anell quadrangular. L’aigua forma una espècie de piscina al centre d’un quadrat de 36 metres de costat, un sistema que contribueix a estabilitzar l’estructura, amb una alçada equivalent a la d’un edifici de gairebé 30 plantes. El generador està fixat a un dels costats del flotador. La base de formigó té 11 metres de gruix.

Avantatges dels aerogeneradors “offshore”

Els aerogeneradors “offshore” (els situats al mar) tenen l’avantatge d’aprofitar vents més forts que els que arriben als parcs eòlics situats sobre el terra, de manera que poden generar el doble d’electricitat. A més a més, tenen un impacte sonor insignificant en comparació amb els terrestres.

Existeix un altre tipus d’aerogenerador marítim, que es planta al fons marí, amb una restricció de profunditat de 40 metres. Les turbines flotants no tenen aquesta restricció. També poden funcionar a molta distància de la costa, de manera que no fan tanta nosa als pescadors i al paisatge. Per altra banda, la seva instal·lació és molt menys agressiva respecte al fons marí.

Alt potencial a la Mediterrània

L’empresa IDEOL, responsable del “Floatgen”, té previst construir una granja de quatre turbines a La Novella, a uns 40 quilòmetres al nord de Perpinyà, a partir de l’any 2020. També està desenvolupant nous projectes a Japó i a Taiwan.

Les característiques d’aquests aerogeneradors els fan adients per al Mediterrani. A finals de 2016, el govern francès va concedir quatre projectes pilot, tres a la Mediterrània i un a Bretanya. S’espera produir l’equivalent a una desena part de l’energia provinent de les nuclears per l’any 2030.

http://www.ccma.cat/video/embed/5790333/

 

Publicat a

El gasoil i la benzina canvien de nom a partir del 12 d’octubre

El 12 d’octubre entra en vigor a la Unió Europea una nova normativa, la Directiva 2014/94 /UE, una de les mesures incloses en la Directiva, relativa a la implantació d’una infraestructura per als combustibles alternatius, estableix que els estats membres han d’assegurar la disponibilitat d’informació pertinent, clara i coherent sobre aquells vehicles de motor que poden proveir normalment amb cada tipus de combustible comercialitzat o recarregar-se en punts de recàrrega. L’objectiu d’aquesta mesura és que els consumidors puguin identificar clarament el combustible que el seu vehicle necessita i posarà ordre en els noms dels combustibles. Fins ara, cada marca posava un nom als seus carburants, i això podia portar confusió a l’usuari, fins al punt d’equivocar-se i malmetre el motor del cotxe.
Per donar compliment a aquesta disposició, a partir d’octubre serà obligatori col·locar les noves etiquetes de combustible harmonitzades per a l’àmbit de la Unió Europea, de manera clarament visible, en els següents llocs:
– En els corresponents sortidors i els seus filtres en tots els punts de repostatge.
– En tots els taps, o en la seva proximitat immediata, dels dipòsits de combustible dels vehicles nous per als que es recomana o sigui compatible dit combustible.
– En els manuals dels vehicles.
– En els concessionaris de vehicles.
La UNE-EN 16942 especifica les 13 etiquetes diferents per a cada tipus de combustible
Per harmonitzar les nomenclatures, s’identificaran amb un distintiu rodó i una lletra E les benzines convencionals (la clàssica súper). Després de la lletra hi haurà un número que assenyalarà el percentatge de biocombustible que incorpora.
El dièsel tindrà una etiqueta quadrada amb la lletra B i un número, que també equivaldrà a la quantitat de biodièsel present en el compost. El dièsel sintètic, el que no prové del petroli, es distingirà amb les lletres XTL, en una etiqueta també quadrada.
Finalment, els combustibles gasosos (hidrogen, gas natural, etc.) s’identificaran dins un rombe amb les lletres que distingeixin cada gas.