Wildpoldsried, s’ha convertit en tot un referent de les energies renovables, en aquesta localitat de poc més de 2.500 habitants de Baviera, els seus veïns van apostar per la transició energètica fa dues dècades i, gràcies a aquesta capacitat d’anticipació, avui no són només autosuficients, sinó que compten amb un excedent que els reporta importants ingressos.
Poblada majoritàriament per ramaders i, per això, amb abundància d’excrements de les vaques, aquesta localitat va saber treure el màxim partit de les seves principals recursos. Entre ells es troba també el vent que bufa en aquesta zona d’Alemanya. D’aquí sorgeix, en part, aquesta revolució energètica a escala local, en què també han jugat el seu paper les mesures públiques de suport activades a Alemanya per a aquest tipus de projectes, i l’empenta de la ciutadania, que va encendre després que un ramader decidís donar el primer pas.
La iniciativa d’Wendelin Einsiedler, que abans del canvi de segle va optar ja per invertir els seus estalvis en panells solars, un generador de biogàs i una turbina eòlica, va suposar el punt de partida d’un projecte que, de personal, va passar aviat a col·lectiu. La seva aposta, i la convicció que no podien seguir cremant permanentment combustibles fòssils per comptar amb calefacció, va establir les bases per a la creació d’una companyia participada per diversos veïns. Així mateix, va motivar que l’Ajuntament plantegés el 1999 una consulta a la ciutadania sobre com visualitzava el seu poble més de 20 anys després. Com era d’esperar, la majoria es va bolcar en la transició energètica.
D’aquests pòsits, Wildpoldsried ha passat avui a ser un lloc únic, amb més de 2.000 metres quadrats de panells fotovoltaics per a l’aprofitament de l’energia solar. Per generar energia a partir del vent, les turbines eòliques instal·lades superen ja la desena, amb una capacitat de fins a 12 megawatts. Plantes de biogàs, instal·lacions hidroelèctriques i l’aprofitament de la biomassa per al sistema de calefacció acaben de perfilar el mapa de recursos per a l’aprofitament de les renovables dels que s’ha anat dotant aquest poble.
Si ja, en 2011 la localitat produïa el triple d’energia de la que necessitava per consumir, avui els excedents són encara més grans. Amb ells, la inversió per la qual van apostar anys enrere els veïns es veu recompensada, no solament amb la seva autosuficiència i amb la satisfacció d’haver deixat de banda les fonts d’energia fòssils, sinó també en forma d’ingressos, que s’obtenen amb la venda de l’energia sobrant a la xarxa elèctrica nacional.
Així, aquest poble s’ha convertit en referent mundial, tant pel model promogut, com per la forma de fer-ho; ja que va ser el desig dels veïns el que va impulsar tot aquest canvi. Ara, és constant l’arribada de delegacions internacionals que visiten aquest racó de Baviera per conèixer la seva experiència. Segons asseguren, el “poble de l’energia” han rebut la visita d’al voltant de 400 especialistes de tot el món.
No obstant això, amb la llei a la mà, èxits com els d’aquesta localitat són avui més difícils d’aconseguir, almenys en aquest estat. La decisió del seu màxim responsable, de la Unió Social Cristiana, de prohibir la construcció de turbines quan estiguin a menys de 2 quilòmetres d’una residència (abans la distància era d’un quilòmetre), excepte quan es decideixi per unanimitat dels veïns, pot fer de Wildpoldsried un exemple gairebé impossible de replicar.
