Publicat a

BASF revoluciona la fertilització orgànica a l’agricultura

Es tracta d’un estabilitzador que minimitza l’impacte mediambiental reduint fins a un 65% les pèrdues per rentat de nitrogen

Basf ha aconseguit transformar el món agrícola amb una innovació que permet a l’agricultor tenir a la seva disposició una eina amb la capacitat de millorar l’eficiència del nitrogen dels purins, és a dir, el rendiment de les seves collites.

Es tracta de Vizura, un estabilitzador de nitrogen per purins i altres fertilitzants orgànics, que aporta grans beneficis per a agricultors, ramaders i també per al medi ambient. De fet, En blat de moro d’ensitjat es pot incrementar la collita en un 7% addicional en comparació amb l’ús de purins sol.

A més, com a fertilitzant suposa un estalvi considerable d’entrades i flexibilitat en el pla de treball de l’agricultor. El nitrogen aportat amb els purins en l’adobament de fons es manté retingut a terra durant setmanes, permetent que el cultiu ho aprofiti a mesura que es desenvolupa.

Basf, en el seu ferm compromís amb el medi ambient, ha aconseguit que aquest estabilitzador redueixi les pèrdues del nitrogen per rentat i per emissions de gasos hivernacle. El nitrogen del purí es transforma en nitrat que per acció de l’aigua de reg o pluja, acaba dissolt i rentat amb el risc de acumular-se en aigües subterrànies. Amb Vizura la reducció d’aquestes pèrdues és important, i varia molt en funció del sòl, podent fins i tot superar el 65%.

Nitrificació, procés clau

El nitrogen és un element químic que quan és aportat en l’abonat (mineral o orgànic) pot perdre sense que les plantes ho aprofitin. Els bacteris del sòl del gènere nitrosomonas, converteixen l’amoni (NH4+) a nitrit (nitrificació) i després aquest acaba en forma de nitrat (NO3–). L’ió nitrat és molt soluble i mòbil i pot rentar-se dissolt en l’aigua de pluja o de reg i quan arriba a determinada profunditat ja no pot ser aprofitat per les arrels.

A més, aquest nitrat pot ser transformat en òxid nitrós (N2O) en els processos de desnitrificació per efecte dels bacteris desnitrificadoras, provocant que aquest es perdi en l’atmosfera ja que és molt volàtil. No obstant això, Vizura permet que els purins es pugui utilitzar com a fertilitzant d’una manera més eficient i rendible ajudant a protegir el medi ambient.

Publicat a

Economia circular, responsabilitat de tots

La Comissió Europea ha adoptat un ambiciós paquet de noves mesures sobre l’economia circular per ajudar les empreses i els consumidors

«Una Europa que utilitzi eficaçment els recursos» és una de les set iniciatives emblemàtiques que formen part de l’estratègia Europa 2020 que pretén generar un creixement intel·ligent, sostenible i integrador. Actualment és la principal estratègia d’Europa per generar creixement i ocupació, amb el suport del Parlament Europeu i el Consell Europeu.

El 2 de desembre de 2015, la Comissió Europea va adoptar un ambiciós paquet de mesures sobre l’economia circular per ajudar les empreses i els consumidors europeus en la transició a una economia més sòlida i circular, on s’utilitzin els recursos de manera més sostenible.

Les accions proposades contribueixen a ‘tancar el cercle’ dels cicles de vida dels productes a través d’un major reciclatge i reutilització, i aporten beneficis tant al medi ambient com a l’economia. Aquests plans extreuen el màxim valor i ús de totes les matèries primeres, productes i residus, fomentant l’estalvi energètic i reduint les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

Les propostes abasten tot el cicle de vida dels productes: de la producció i el consum a la gestió de residus i el mercat de matèries primeres secundàries. La transició rep ajuda financera dels Fons Estructurals i d’Inversió Europeus (Fons EIE), amb 5.500 milions d’euros per a la gestió de residus. A més, compta amb 650 milions d’euros procedents d’Horitzó 2020 (el programa de finançament de la recerca i innovació de la UE) i d’inversions en l’economia circular a nivell nacional.

La transició cap a una economia més circular ofereix grans oportunitats per a Europa i els seus ciutadans. És una part important dels nostres esforços per modernitzar i transformar l’economia europea canalitzant-la cap a una direcció més sostenible. Hi poderosos arguments econòmics per a això, ja que les empreses poden obtenir considerables beneficis econòmics i augmentar la seva competitivitat.
L’economia circular genera importants estalvis d’energia i beneficis mediambientals. Crea llocs de treball a nivell local i oportunitats d’integració social. Està estretament interrelacionada amb les prioritats clau de la UE sobre ocupació i creixement, inversions, l’agenda social i la innovació industrial.

Disminució de residus
La meta principal del paquet legislatiu europeu d’economia circular és augmentar el reciclatge de residus fins al 70% el 2030, partint de l’44% actual. En el desenvolupament de la directiva d’abocadors, es debat que el 2030, una quantitat inferior a entre 5 i 10% dels residus municipals produïts es dipositin en els mateixos. En el cas dels residus perillosos es prima la seguretat del tractament i, per això, no es contemplen objectius d’aquest tipus.
Així ha quedat reflectit en el debat de la revisió de la directiva de residus, que incideix en la recollida separada d’aquells residus que, per la seva perillositat, puguin afectar la reciclabilitat dels residus domèstics, com és el cas dels aerosols, pintures , vernissos, dissolvents i productes de neteja.

Guerra contra el plàstic
La Comissió Europea ha fet públic a finals de gener el seu pla sobre el plàstic en l’economia circular de la Unió. L’objectiu és que el 55% dels envasos de plàstic que es produeixen i es fan servir a la UE es recicli abans de l’any 2030. I el que és més rellevant, per a aquesta data tots els envasos de plàstics que es comercialitzin han de ser reutilitzables o reciclables fàcilment.
Cada any, els europeus generen 25 milions de tones de residus de plàstic, però menys del 30% es recull per ser reciclat. Aquesta mesura pretén acabar amb els plàstics al mar, que suposen en l’actualitat ni més ni menys que el 85% de les escombraries marines. Per aconseguir-ho, haurà restriccions a l’addició intencionada de microplàstics als productes i es limitarà el consum de plàstics d’un sol ús, motivant la demanda de plàstic reciclat i canviant la percepció del mateix com un producte sol ús.

Principis de l’economia circular
– L’eco-concepció: considera els impactes mediambientals al llarg del cicle de vida d’un producte i els integra des del començament.
– L’ecologia industrial i territorial: establiment d’una manera d’organització industrial en un mateix territori caracteritzat per una gestió optimitzada dels estocs i dels fluxos de materials, energia i serveis.
– L’economia de la “funcionalitat”: privilegiar l’ús davant de la possessió, la venda d’un servei enfront d’un bé.
– El segon ús: reintroduir al circuit econòmic aquells productes que ja no es corresponen a les necessitats inicials dels consumidors.
– La reutilització: reutilitzar certs residus o certes parts dels mateixos, que encara poden funcionar per a l’elaboració de nous productes.
– La reparació: trobar una segona vida als productes espatllats.
– El reciclatge: aprofitar els materials que es troben en els residus.
– La valorització: aprofitar energèticament els residus que no es poden reciclar.

Publicat a

Creen un enzim mutant que es menja el plàstic

Científics britànics i nord-americans han dissenyat un enzim que es menja el plàstic. Al laboratori han pogut millorar un enzim que van trobar per casualitat en un abocador del Japó. Desfà el plàstic conegut com a PET (politereftalat d’etilè), que és el que es fa servir per a la majoria d’envasos i per als gots i ampolles de plàstic. Es calcula que el 2050 als oceans hi haurà més plàstics que peixos. I, a llarg termini, aquest enzim podria ser una solució per eliminar-los.

El descobriment pot ajudar a solucionar la crisi global de contaminació dels oceans generada pels plàstics. Els PET, de fet, poden persistir durant centenars d’anys en el medi ambient, però aquest enzim els podria dissoldre per reciclar-los a gran escala i evitar també l’extracció de combustibles fòssils per a la producció de nou PET.

Investigadors de la Universitat de Portsmouth, Gran Bretanya, i del Laboratori Nacional d’Energies Renovables dels Estats Units van fer el descobriment per casualitat mentre examinaven l’estructura d’un bacteri descobert el 2016 en un abocador de residus del Japó, que es va veure que generava un enzim que es menjava el plàstic.

Els científics van decidir ajustar l’estructura de l’enzim afegint-hi aminoàcids, per observar com evolucionava, i el que van aconseguir és millorar la seva capacitat de digerir el plàstic. “És emocionant perquè indica que hi ha potencial per optimitzar el bacteri encara més”, va explicar John McGeehan, professor de la Universitat de Portsmouth i codirector de la investigació.

Amb la mutació, l’enzim comença a menjar-se el plàstic PET en qüestió de dies, però els investigadors confien que es pugui accelerar encara més per facilitar processos de reciclatge a gran escala.

“El que esperem és que aquest enzim converteixi el plàstic en els seus components originals, per poder reciclar-lo i reutilitzar-lo. Això significa que no necessitarem perforar per obtenir més petroli i, fonamentalment, reduirem el volum de plàstic al medi ambient”, va dir McGeehan.

El descobriment s’ha publicat a la revista ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’, i destaca pel gran potencial com a nou sistema de gestió del plàstic, si s’aconsegueix millorar encara més el funcionament de l’enzim.

La creixent conscienciació sobre el greu problema de contaminació que suposa el plàstic, que en algunes de les seves formes com el PET pot trigar segles a descompondre’s de manera natural, ha impulsat canvis legislatius en molts països i un enduriment de la normativa europea.

Arreu del món es venen més d’un milió d’ampolles de plàstic cada minut, una producció que es recicla encara en unes taxes molt baixes a la majoria de països i que acaba generant uns residus que s’acumulen en abocadors o al mar.

Estudis científics han constatat, de fet, que l’acumulació de plàstics als oceans han generat una mena d’illa (l’anomenen “la gran zona de deixalles del Pacífic”) situada entre Hawaiï i Califòrnia, que conté 79.000 tones de plàstics acumulats i ocupa 1,6 milions de metres quadrats, una superfície equivalent a la de França, Espanya i Alemanya juntes.

Una contaminació que està afectant greument la fauna marina. El catxalot que va aparèixer mort a finals de febrer al cap de Palos, a la costa de Múrcia, portava 29 quilograms d’escombraries marines a l’estómac, entre bosses de plàstic, sacs de fil sintètic com ara ràfia, trossos de xarxa o un bidó, per exemple. Segons la necròpsia, va ser aquest material el que li va causar la mort per peritonitis o per impacte al sistema digestiu, donada la impossibilitat d’expulsar-ho.

Publicat a

El gas natural, clau en la transició energètica

Amb un 33% de gas al mix energètic, Espanya podria estalviar fins a 223 milions d’euros anuals, a més de millorar la qualitat de l’aire

El gas natural pot tenir un paper decisiu en la transició energètica per aconseguir un sistema baix en emissions de carboni. Segons l’informe El paper del gas natural en una economia espanyola baixa en emissions, elaborat per KPMG en col·laboració amb Sedigas: «el gas natural ofereix avantatges singulars respecte a altres fonts d’energia, sent a més una de les tecnologies més eficients econòmicament».

En concret, segons aquest estudi, en un escenari en què el gas natural arribés al 33% del mix energètic, a més i ajudar a complir amb els objectius de la UE en matèria de gasos d’efecte hivernacle i es podrien arribar estalvis de fins a 223 milions d’euros anuals. Els beneficis d’una major penetració del gas natural en el mix energètic podrien resumir-se, segons el mateix estudi, en quatre grans punts:

1. Millora mediambiental
En comparació amb altres combustibles, el gas natural millora la qualitat de l’aire global i local perquè redueix les emissions d’òxids de nitrogen (NOx), partícules en suspensió i diòxid de sofre, gasos causants de problemes de salut respiratoris. Així mateix, el gas natural redueix també un 25% les emissions de diòxid de carboni (CO2), principal causant de l’efecte hivernacle.

2. Permet la penetració de renovables
Els cicles combinats són centrals de generació d’energia elèctrica en què es transforma l’energia tèrmica del gas natural en electricitat. Segons l’informe, l’alta capacitat instal·lada de cicles combinats a Espanya (25,3 GW) permet que instal·lant només entre 5,5 i 10 GW addicionals, es podria complir l’objectiu d’implementació de les renovables en l’horitzó 2030 sense augmentar les emissions de CO2.

3. Afavoreix la competitivitat del sector industrial
El gas natural presenta una gran varietat d’avantatges en el sector industrial. Té un alt poder calorífic, de manera que redueix la quantitat de combustible necessari de les indústries; no requereix inversió en emmagatzematge, al contrari que altres tecnologies com la biomassa, el petroli o el carbó; tampoc requereix preparació, a diferència del petroli o el carbó; és flexible, perquè permet a les indústries arrencades i parades de forma ràpida; i també augmenta l’eficiència energètica ja que les indústries amb cogeneració aprofiten la calor per generar també electricitat.

4. Garanteix la seguretat de subministrament
Espanya disposa d’una important infraestructura gasista així com una gran diversificació de fonts de proveïment de gas natural, dos factors que garanteixen la seguretat del subministrament energètic.

D’altra banda, el gas natural vehicular (GNV), tant en el seu ús com a gas natural comprimit (GNC) per al transport lleuger, com la seva ocupació com a gas natural liquat (GNL) per a vaixells i transport pesat, està cridat a ser el combustible del futur en el transport a causa dels seus múltiples avantatges. Una de les principals és l’econòmica. Comparat amb altres combustibles, el cost per quilòmetre d’un vehicle que funciona amb gas natural és un 30% menor que amb gasoil i un 50% menor que el de gasolina.

Publicat a

Enginyers desenvolupen un Pla per que els EUA funcionin el 100% amb energia renovable al 2050

Un nou estudi que suggereix la idea que és perfectament possible que els EUA puguin funcionar 100% amb energia renovable en només 35 anys. Aquest pla descriu el que cada estat ha de fer per aconseguir aquest ambiciós objectiu. Quina és la principal barrera per fer que això passi? La voluntat política.

Marc Z. Jacobson, de la Universitat de Stanford, i el seu equip d’investigació descriuen els canvis en la infraestructura i el consum d’energia a que cada estat ha de sotmetre per aconseguir aquesta transició cap a l’energia neta. Jacobson assenyala en un comunicat que és “tecnològica i econòmicament” possible aconseguir amb èxit aquesta “transformació a gran escala.” Els investigadors fins i tot han creat un mapa interactiu que mostra els seus plans.

L’estudi, publicat a la revista Energia i Ciències Ambientals, analitza primer la demanda actual d’energia de cada estat i després calcula quina serà la seva evolució en els propers 35 anys. Van dividir l’ús d’energia en quatre sectors: residencial, comercial, industrial i de transport. Per a cada sector, els investigadors van analitzar el consum d’energia i van estudiar la font d’aquesta energia, veient si es tractava de carbó, petroli, gas, nuclear o renovables.

Després, els investigadors calculen la demanda de combustible si tot fos reemplaçat per l’electricitat. Mentre funciona tot, incloent automòbils i calefacció de les llars, amb electricitat sembla una tasca d’enormes proporcions, els investigadors suggereixen que hi hauria un important estalvi energètic en l’ús d’aquesta xarxa elèctrica.

“Quan vam fer el càlcul per als 50 estats, hem vist com es redueix un 39% en la demanda d’energia per a l’any 2050”, va dir Jacobson. “Al voltant de 6 punts percentuals es guanya a través de millores en l’eficiència de la infraestructura, però la major part és el resultat de la substitució de fonts i usos d’energia de combustió per l’electricitat actual.”

Jacobson i el seu equip van observar acuradament la forma en què cada estat pot alimentar-se d’aquesta xarxa elèctrica. Per a alguns estats, l’energia solar és la més viable, mentre que l’energia eòlica o l’energia geotèrmica té més sentit per als altres. En general, els investigadors van observar com l’eòlica, solar, geotèrmica, hidroelèctrica, i fins i tot petites quantitats de ones, podria cobrir la demanda d’energia.
Amb aquesta informació, els investigadors van desenvolupar un pla per a cada estat i que puguin fer una transició del 80% a energies renovables per a l’any 2030, i arribar al 100% el 2050. La transició serà molt més assolible per a alguns estats que per altres.

Els investigadors admeten que el cost inicial d’aquesta transformació seria bastant alt, però suggereixen que amb el temps el preu global seria més o menys igual al cost de la infraestructura actual de combustibles fòssils.