Més automatitzat, més ràpid i encara més eficient i sostenible. Així serà aquest mitjà de transport cridat a guanyar pes a Catalunya, especialment en l’àmbit de les mercaderies, on té un llarg recorregut per endavant.
El ferroviari vol ser el transport de preferència per als desplaçaments de menys de mil quilòmetres, tant de passatgers com de mercaderies.
Els experts asseguren que el tren guanyarà pes en el mix de la mobilitat, sobretot en el transport de mercaderies. Però com seran els trens? “Per respondre aquesta pregunta cal saber primer com serà la mobilitat del futur, com ens desplaçarem”, sosté Enric Ticó, president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i del clúster ferroviari Railgrup.
La frontera és a mil quilòmetres, segons Ticó. “Per a distàncies superiors, el mitjà de transport de preferència serà l’avió, que és més ràpid. En canvi, per a desplaçar-se menys de mil quilòmetres s’optarà pel tren mitjançant un sistema ferroviari més evolucionat i veloç”, assenyala el president d’FGC i de Railgrup. “En l’àmbit urbà, es continuarà apostant pel metro i el tramvia, tant per la necessitat de descongestionar el trànsit com per la urgència de reduir les emissions de CO2”, assegura l’expert.
Així doncs, el tren guanyarà en velocitat per competir amb l’avió en distàncies inferiors a mil quilòmetres, però també en “experiència del viatge”, apunta Jesús Navarro responsable d’Enginyeria de Manteniment de Material Mòbil de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). “Les pantalles per entretenir els usuaris, el wifi o el 4G són un valor afegit per al client i en milloren l’experiència de viatge”, explica Navarro.
El tren del futur també busca ser més eficient, tot i que, actualment, ja és el mitjà de transport terrestre que ho és més. En l’opinió del tècnic de TMB, l’eficiència vindrà de la mà de millores tecnològiques com l’automatització de la conducció, el manteniment i la reducció del pes.
“Cada cop n’hi ha més conduits automàticament o semiautomàticament, fet que suposa un menor consum d’electricitat”, assegura l’expert. Navarro explica que hi ha diversos projectes en marxa per introduir millores en l’àmbit del manteniment o automatitzant-lo aplicant la telediagnosi i la telegestió a través de la instal·lació de sensors a les portes per detectar i preveure avaries. L’objectiu és fer-ne un manteniment més preventiu i personalitzat i, sempre que es pugui, de manera remota. Pel que fa a la reducció del pes del combois, “la gran aposta actual és l’alumini, però també s’estan fent proves amb grafè i plàstics que puguin ser estructurals”, comenta el portaveu de TMB.
Tot sembla indicar que el tren del futur seguirà funcionant amb electricitat, però s’estan estudiant alternatives com l’hidrogen i el gas natural liquat, especialment per a aquelles zones on no és viable l’electrificació de la via. El mes de desembre passat, Renfe, en col·laboració amb Gas Natural Fenosa i Enagás, va iniciar a Astúries la primera prova pilot de tracció ferroviària amb gas natural liquat d’Europa i primera del món en l’àmbit de trens de passatgers. D’altra banda, a Alemanya també s’estan fent tests amb un tren de passatgers que usa l’hidrogen com a combustible.
Els trens de levitació magnètica seguiran sent una “opció molt cara, només a l’abast de d’un grup reduït de països rics”, assegura Josep Maria Rovira, president de la Comissió de Mobilitat dels Enginyers Industrials de Catalunya. Gràcies a l’absència de contacte entre el vehicle i la via, es redueixen les friccions i s’aconsegueixen velocitats superiors. De fet, el rècord de velocitat ferroviària, el té un tren japonès de levitació que, en fase de proves, va assolir els 603 km/h durant gairebé 11 segons. La velocitat màxima del TGV és de 310 km/h.
Per últim i no pas perquè sigui menys important, cal parlar de seguretat. S’han fet grans avenços en la matèria i se’n continuaran fent. Rovira explica que, avui en dia, s’està treballant per implantar el Sistema Europeu de Gestió del Trànsit (ERTMS). Es tracta d’un mecanisme adoptat per la Unió Europea per equiparar les noves línies ferroviàries que es construeixin. L’objectiu és que la senyalització i les comunicacions entre la via i els equips del tren siguin compatibles a tot Europa i s’asseguri la interoperabilitat de les circulacions amb tren entre els diversos països
LA SOSTENIBILITAT VIATJA SOBRE VIES
El ferrocarril representa el 8% del transport mundial, però només genera el 3,5% dels gasos d’efecte hivernacle. Aquest percentatge és fruit d’anys de millores tecnològiques. Les emissions de CO2 del tren s’han reduït un 63% en el cas dels combois de passatgers i un 48% en els de mercaderies entre 1975 i 2013. D’altra banda, també té un menor cost energètic: es calcula que la mateixa mercaderia transportada en tren consumeix entre tres i cinc vegades menys energia que transportada per carretera.
Com a mitjà de transport menys contaminant i de menor consum energètic, el ferrocarril tindrà un pes creixent en la nova economia baixa en carboni i s’ha fi xat com a objectiu ser un sector neutral en carboni a l’any 2050.
HYPERLOOP, EL CONCORDE FERROVIARI
Després de revolucionar el vehicle elèctric, el cofundador de Tesla, Elon Musk, es proposa marcar un punt d’inflexió en el transport ferroviari amb el projecte Hyperloop. L’empresari està treballant en el desenvolupament d’una tecnologia capaç de propulsar vagons en forma de càpsula dins d’un tub de metall pressuritzat amb un sistema de levitació magnètica. L’invent permetria viatjar a més de 1.100 km/h, el doble de la velocitat màxima actual, i seria el mitjà de transport menys contaminant del mercat, amb zero emissions. Els impulsors asseguren que viatjar en Hyperloop costarà entre 8 i 17 euros, ja que el manteniment que necessitarà serà mínim i podrà funcionar 24 hores al dia transportant passatgers de dia i mercaderies, de nit.
