El TSJCat anul·la el POUM de Tarragona per falta d’un informe estatal d’hidrocarburs

La decisió no és definitiva i el POUM segueix vigent fins que el Tribunal Suprem falli el recurs de l’Ajuntament.

L’Ajuntament de Tarragona va rebre el dia 5 de març una sentència de la sala dels contenciós-administratiu de la secció tercera del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJCat).

La decisió judicial comunica al consistori de Tarragona que ha estimat en part un recurs contenciós-administratiu interposat per la Compañia Logistica d’Hidrocarburs CLH contra la resolució de la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme de la Generalitat del 14 de maig del 2013, òrgan competent que va donar conformitat al text refós del Pla d’Ordenació Urbana Municipal de Tarragona (POUM).

En altres paraules, la sentència anul·laria el POUM vigent, tot i que cap recurs al Tribunal Suprem i això permet que no quedi derogat de forma definitiva.

La raó per la qual el TSJCat anul·la la resolució és que el POUM no té un informe de l’autoritat estatal competent en matèria de planificació d’hidrocarburs, en concret en l’àmbit origen del conflicte: el Pla de millora urbana (PEMU) 40 CLH, un petit sector del territori on està establerta l’empresa.

Aquest informe de l’autoritat estatal competent en matèria de planificació d’hidrocarburs no és obligatori ni perceptiu incloure-ho en el POUM, va dir l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros en una roda de premsa

Així, l’Ajuntament de Tarragona interposarà un recurs de cassació davant la sala tercera del contenciós administratiu del Tribunal Suprem, ja que la sentència no es ferma i, en conseqüència, el text refós del Pla d’Ordenació Urbana Municipal de Tarragona segueix vigent.

Ballesteros va afirmar que “cap llei, ni reglament ens obliga a presentar aquest informe d’hidrocarburs. Per aquest motiu, vam afrontar amb optimisme la propera presentació del recurs de cassació al Tribunal Suprem i esperem que la Generalitat, com a part implicada, també present el mateix recurs “.

“És deplorable – va manifestar l’alcalde- l’actitud de CLH i que quedi clar que seguirem insistint que es traslladin, tal com preveu el POUM, perquè és una instal·lació obsoleta que està enmig de la ciutat”.

L’alcalde ha explicat que el POUM planteja un trasllat d’aquestes instal·lacions situades molt a prop del centre urbà perquè és una activitat molesta que impedeix la dignificació d’un entorn on s’ha previst una zona verda, d’equipaments i residencial. “En definitiva, aquest entorn és la clau de la millora de la zona del riu Francolí, Residencial Palau i passeig de la Independència”, ha explicat Ballesteros.

font: diaridetarragona

El Complex Industrial de Tarragona avança en la reducció d’emissions

L’ús eficient de l’energia ens permet utilitzar menys recursos obtenint els mateixos resultats. Aplicat a un Complex Industrial, això s’aconsegueix amb la millora dels processos, optimització diària, reciclatge, l’ús de combustible amb menys contingut en carboni i un consum intel·ligent, és a dir, utilitzar només aquella energia que realment necessitem. Això permet reduir les emissions a l’atmosfera i a més, suposa un estalvi econòmic, la qual cosa millora la competitivitat de les nostres instal·lacions.

La millora d’eficiència energètica i la reducció de CO2 és un objectiu per al CI de Tarragona. Al voltant del 60% dels costos operatius de les instal·lacions corresponen al consum d’energia, de manera que seguir avançant en l’optimització energètica millora la competitivitat del complex. Les iniciatives que s’estan desenvolupant se centren principalment en l’ús de combustibles amb menys contingut en carboni i en la millora de l’eficiència energètica dels nostres processos productius.

L’any 2012 vam assolir la primera fita amb la substitució del combustible líquid (fuel) per gas natural, el factor d’emissió de CO2 d’aquest és inferior al del fueloil, i això que ens va permetre reduir un 10% el nivell d’emissions. En els anys següents seguim apostant per les inversions i accions de millora de l’eficiència energètica que ens van permetre assolir al 2015, una reducció del 25%, un any abans del previst.

Entre altres mesures s’han substituït turbines de vapor per motors elèctrics, s’han pres mesures per a la recuperació de gasos de torxa, integració energètica entre plantes productives, reducció dels productes reprocessats, optimització de les condicions d’operació de les columnes de destil·lació, substitució d’intercanviadors de calor convencionals per noves tecnologies, instal·lació d’aïllament tèrmic en els tancs d’emmagatzematge de productes i realització d’auditories energètiques en les unitats productives.

Repsol i l’eficiència energètica

A Repsol considerem l’eficiència energètica com una de les vies amb més potencial per mitigar les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Encara que l’eficiència energètica ha estat sempre present en els nostres projectes, en els últims anys hem volgut fer un pas més impulsant plans i objectius més ambiciosos per reduir la intensitat energètica i de carboni en les nostres operacions, perquè millorant l’eficiència dels nostres processos donem resposta a la reducció d’emissions.

Entre 2006 i 2013 la nostra companyia es va comprometre a retallar l’emissió de CO2 en 2,5 milions de tones i a la fi de 2013 vam superar amb escreix aquest objectiu, i vàrem aconseguir una reducció de 3,1 milions de tones de CO2. A principis de 2014, es va definir un nou pla de companyia amb l’objectiu de reduir 1,9 milions de tones addicionals al 2020, fins arribar a la meta global de 5 milions de tones. A la fi de 2017, s’ha aconseguit una reducció acumulada de 4,5 milions de tones de CO2.

font:aeqt

Ercros tornarà a ampliar la capacitat de la planta de Vila-seca I

Ercros ha decidit emprendre una segona ampliació de 26.000 t/any de la capacitat de producció de la planta de clor i sosa càustica de la fàbrica de Vila-seca I, que s’espera que entri en servei a finals de 2018, després de la qual la capacitat total de producció de clorsosa d’Ercros assolirà les 191.000 t/any. L’empresa ha pres aquesta decisió a la vista de l’excel·lent evolució actual i prevista dels mercats de la sosa càustica i del PVC (que és el principal derivat del clor).

Aquesta serà la segona ampliació de la planta de clor-sosa de la fàbrica de Vila-seca I, donat que el 17 de desembre de 2017, va entrar satisfactòriament en funcionament la nova capacitat de 65.000 t. També es va posar en marxa amb èxit, el passat 8 de febrer, la nova capacitat de producció de clor-sosa de la fàbrica de Sabiñánigo.

En aquest cas, l’ampliació va ser de 15.000 t/any. L’actual capacitat de producció d’Ercros és de 165.000 t/any, de manera que l’empresa s’ha situat com el primer fabricant d’Espanya, amb una quota del 59% de la capacitat de producció del país. Després de l’ampliació que ara s’anuncia, Ercros reforçarà la seva posició de lideratge en aquest sector, amb una capacitat de 191.000 t/any.

Capacitat de producció de clor–sosa amb tecnologia de membrana d’Ercros

Fàbrica Anterior Ampliació Actual Nova ampliació Final
Vila–seca I 55.000 +65.000 120.000 +26.000 146.000
Sabiñánigo 30.000 +15.000 45.000 45.000
Ercros 85.000 +80.000 165.000 +26.000 191.000

Ercros no descarta fer noves ampliacions de les seves capacitats de producció de clor en un futur si les perspectives de mercat i la seva rendibilitat així ho aconsellen. Des de l’11 de desembre de 2017, tota la producció de clor d’Ercros es realitza mitjançant la tecnologia de membrana, que està considerada com la millor tecnologia disponible i per tant no està afectada per la prohibició de la Unió Europea com ha passat en el cas de la tecnologia de mercuri.

La fàbrica de Vila-seca I va ser la primera a Espanya a implantar la tecnologia de membrana el 1992 i, actualment, és la major planta de producció de clorsosa situada en el territori nacional. La fàbrica de Sabiñánigo disposa de tecnologia de membrana des de 2009.

font:aeqt

Westinghouse Electric Company i EDF treballaran per desmantellar Vandellòs I

Electricité de France (EDF) i la filial espanyola del nord-americà Westinghouse han guanyat un contracte d’un milió d’euros per al procés de desmantellament del reactor de la central nuclear de Vandellòs

Vandellòs I, situada a Tarragona i propietat de Hifrensa, va ser un reactor francès de gas refrigerat d’urani natural, gas i grafit que operà entre 1972 i 1989. ENRESA començà el desmantellament de Vandellòs I el 1994.

EDF va explicar en un comunicat que es tracta d’una licitació llançada el 5 de maig per l’Empresa Nacional de Residus Radioactius (Enresa) per la prestació de serveis d’enginyeria. Tindrà una durada de quatre anys durant els quals les dues empreses s’encarregaran de mantenir una configuració segura del reactor de tipus UNGG (Urani Natural Grafit Gas) de Vandellòs de suport tècnic per a la fase de latència del projecte de desmantellament i clausura de la central nuclear de Vandellòs I inclou la preparació de documentació tècnica i permisos.

En concret, es procedirà en primer lloc a fer un «inventari radiològic» de tots els elements que hi ha a l’interior del reactor i després a definir els instruments i el procediment per extreure aquest material radioactiu, alguna cosa que no està cobert per aquest contracte

“Estem encantats que ENRESA hagi triat a Westinghouse i EDF per continuar donant suport a les activitats de desmantellament de la central nuclear de Vandellòs I”, declara Yves Brachet, vicepresident del negoci global de desmantellament, descontaminació, reparació i gestió de residus de Westinghouse. “Aquest contracte és una demostració de les capacitats i coneixements globals de Westinghouse per proporcionar solucions innovadores de desmantellament”, conclou Brachet.

El director de projectes de construcció i residus del grup francès, Sylvain Granger, ha assenyalat que la seva companyia té una experiència «única» en aquest terreny, amb nou d’aquestes operacions de desmantellament a França (de les quals sis són amb reactors UNGG). Per EDF, aquest contracte és important perquè marca una primera operació d’exportació de la seva «saber fer» en el desmantellament dels reactors UNGG

El procés de desmantellament a França va marcar una inflexió en 2001, ja que des de llavors l’estratègia ja no és esperar desenes d’anys a que la radioactivitat baixi, sinó intervenir immediatament quan s’atura l’activitat d’un reactor, entre altres coses perquè ara hi ha robots que poden actuar en àrees on no poden operar les persones.

IQOXE continua expandint-se

 El passat 1 de gener IQOXE adquirí una sèrie de actius, calderes de vapor, producció d’aigua desmineralitzada, depuració d’aigües….de la Empresa VIESGO, situades ambdues al Polígon Sud, incrementant la capacitat de producció de fins 200 Tn/h de vapor i de 300 Tn/h d’aigua desmineralitzada.

Durant el citat mes de gener han finalitzat els treballs d’acondicionament i adequació per que els actius puguin ser operats des de les Sales de Control actuals d’IQOXE.

Els treballs s’han  realitzat amb la màxima celeritat superant les previsions inicials en quan a terminis, motiu pel qual la Direcció felicita als col·laboradores i a les Empreses contractistes que han intervingut.

Així mateix paral·lelament s’ha arribat a un acord a llarg termini, de subministra dels Serveis generats pels actius amb dues companyies, també del Polígon Sud.

Aquests acords fan que IQOXE, a més a més de tenir un back up per les seves necessitats actuals i futures aprofiti les sinergies del Polígon i pugui posicionar-se com subministrador de vapor i aigua desmineralitzada a altres companyies.

font: aeqt