Publicat a

Covestro va rebre la visita de l’equip tècnic del Corredor Mediterrani

L’equip tècnic de l’Oficina de Barcelona del Comissionat del Corredor Mediterrani va visitar les instal·lacions del centre logístic de Covestro a Tarragona i va informar dels últims avenços en la posada en marxa de la infraestructura del Corredor.

Joan Codina, director de la fàbrica de MDI de Covestro a Tarragona, Álvaro Iglesias, segon cap de planta i responsable de qualitat i logística de la fàbrica de MDI, i Francisco Barragán, expert en logística de la companyia, van rebre a Francisco Piñera, Anna Sánchez i Matteo Berzi, membres de l’equip tècnic del Corredor Mediterrani.

Durant la trobada, l’equip va visitar el hub logístic per a la recepció i enviament de mercaderies construït per Covestro en previsió de la futura posada en marxa del Corredor i per al qual la companyia va destinar una inversió d’aproximadament 3 milions d’euros. Inaugurat a l’octubre de 2017, aquest centre logístic permet importar àcid clorhídric d’altres plantes de Covestro a Alemanya fins a Tarragona, des d’on es porta a terme la seva distribució.

Actualment, les empreses del polígon de Tarragona han de fer un gran esforç inversor per l’adquisició de trens especials per al transport de mercaderies així com davant la necessitat de realitzar un canvi d’eixos cada vegada que els trens passen per la frontera francesa. La posada en marxa del Corredor del Mediterrani permetrà el transport de mercaderies per tren des de la frontera francesa fins al sud d’Espanya, adaptant l’ample de vies a l’estàndard europeu.

En aquest sentit, durant la trobada, Joan Codina va destacar la importància de la infraestructura com una peça clau per millorar la competitivitat de les empreses de la zona: “L’extensió del Corredor Mediterrani és fonamental per al desenvolupament empresarial del polígon industrial de Tarragona, ja que aportarà major igualtat en matèria de competitivitat respecte a altres empreses a Europa”.

L’equip tècnic del Corredor Mediterrani va confirmar que les obres que comuniquen el Port de Barcelona amb la frontera francesa ja estan finalitzades i va informar de la pròxima construcció dels trams situats entre Martorell i Vila-seca, passant per Sant Vicenç de Calders, i entre Martorell i Castellbisbal, recentment adjudicat.

Font:aeqt

Publicat a

Ercros amplia la seva capacitat de producció a Tortosa per respondre a la demanda del mercat

La fàbrica de Tortosa d’Ercros ha posat en marxa una ampliació de la seva capacitat de producció de poliols amb l’objectiu de fer front a la creixent demanda que aquesta família de productes té al mercat.

Els poliols fabricats a Tortosa són el pentaeritritol i dipentaeritritol, que s’utilitzen per fabricar pintures i vernissos, lubricants sintètics d’alta prestació i tintes d’imprimir; i el formiat sòdic, que es fa servir com a anticongelant als aeroports i a la indústria dels adobats de la pell.

La capacitat conjunta de les plantes de pentaeritritol i dipentaeritritol ha augmentat en 5.000 t/any, que suposa un increment del 17%, fins arribar a una capacitat total de 35.000 t/any; en el cas de la planta de formiat sòdic, l’increment ha estat de 3.000 t/any, també un 17%, fins assolir les 23.000 t/any.

La inversió duta a terme per ampliar la capacitat d’aquestes plantes porta associada millores tecnològiques en els processos de fabricació i una major eficiència energètica, amb la consegüent millora de la posició competitiva d’aquesta fàbrica, en particular, i d’Ercros, en general.

Aquests avenços tecnològics són fruit del treball intern del departament de R+D i enginyeria de la divisió de química intermèdia d’Ercros.

La fàbrica tortosina subministra a gairebé tots els consumidors del mercat espanyol i exporta la resta de la producció, aproximadament el 80%, a més de 48 països. El major volum de productes disponible que permet l’ampliació de les plantes citades va destinat íntegrament al mercat exterior amb l’objectiu de consolidar i a ampliar la presència d’Ercros a Amèrica, Europa i Àsia. L’empresa ocupa el primer lloc a Espanya, el segon a Europa i el tercer en el món en vendes de poliols.

font:aeqt

Publicat a

Sal i anticongelant: el nou mètode d’emmagatzematge d’energia

L’abastament a partir de les energies renovables és l’indiscutible objectiu al qual s’aspira amb la transició energètica que s’està plantejant a nivell global. Però el gran problema que encara no s’ha resolt fa al seu ús és l’emmagatzematge d’energia. Molta de l’energia que es capta no es pot utilitzar al moment, de manera que es malgasta, i, al seu torn, en moments de demanda passa que no hi ha energia disponible. Per això, l’anomenat Project Malta està tractant de buscar un mètode alternatiu a les bateries: l’emmagatzematge d’energia mitjançant sal fosa i anticongelant.

El projecte Malta
El projecte Malta va néixer l’any 2017 com a projecte pioner de X, el qual és un grup d’inventors i emprenedors que es dediquen a buscar noves i útils tecnologies. El projecte va néixer emparat per Alphabet (empresa de Google), i ha aconseguit en poc més d’un any 26 milions de dòlars d’inversió per arrencar. Entre els seus inversors es troben noms com el de Bill Gates (cofundador de Microsoft) o Jeff Bezos (fundador d’Amazon). Malta, que gràcies a les inversions s’ha convertit en una empresa independent, pretén competir amb altres empreses en matèria d’emmagatzematge d’energia, com les bateries de la corporativa Tesla.

Funcionament del sistema
Per fer funcionar aquest nou sistema, tal com expliquen en la seva pròpia web, primer s’ha d’aconseguir energia utilitzant, per exemple, unes plaques solars fotovoltaiques o un aerogenerador. L’energia elèctrica generada s’utilitza llavors per fer funcionar una bomba de calor que la converteix en energia tèrmica. Llavors la calor s’emmagatzema en forma de sal fosa, mentre el fred s’emmagatzema en a través d’anticongelant. Finalment, la diferència de temperatura pot ser aprofitada altra vegada per un motor tèrmic per produir electricitat en el moment desitjat.
L’objectiu de Malta és crear un sistema viable tant econòmicament com des de la perspectiva mediambiental. Per a això utilitza materials barats, com tancs d’acer, aire, líquids refrigerants o sal. La seva vida útil és d’aproximadament 40 anys, i el seu impacte ambiental és mínim.

Aplicacions
Malta està ara treballant en construir i vendre plantes d’emmagatzematge d’energia industrials i a escala, que podran ser ubicades en qualsevol lloc del món. L’equip està ara treballant també en una planta pilot de gran capacitat d’emmagatzematge, que provi la validesa de la planta a nivell comercial. En el cas que els prototips siguin viables i que es provi la seva validesa per al mercat, les plantes d’emmagatzematge d’energia de sal i anticongelant poden postular-se com una de les solucions per a l’aprofitament total de les energies renovables.
Al seu torn, els creadors del sistema també han afirmat que, encara que l’objectiu sigui el funcionament amb les plantes renovables, l’equip també pot funcionar amb electricitat de la xarxa. És a dir, que valdria per a emmagatzemar qualsevol tipus d’energia elèctrica independentment del seu origen.
futur energètic
La conclusió que es pot treure d’aquest tipus de projectes innovadors és molt positiva. En el moment en què les grans empreses com Google o fins i tot els grans inversors comencen a apostar per tecnologies verdes, vol dir que la sostenibilitat comença a ser una prioritat. La transició energètica serà un procés difícil. Dècades de tradició depenent dels combustibles fòssils estan llastrant el compliment d’objectius proposats per acords com el de París. Però projectes com aquest revelen que la llum al final del túnel pot estar més a prop del que es pensa.
Font: blogcaloryfrío

Publicat a

Signat un acord de col·laboració per a l’impuls del transport de productes químics per ferrocarril

El director general de la Federació Empresarial de la Indústria Química Espanyola (Feique), Juan Antonio Labat i la presidenta de l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (ADIF), Isabel Pardo, han signat al Ministeri de Foment, al costat del secretari d’Estat d’Infraestructures , Transport i Habitatge, Pedro Saura, un acord pel qual s’estableix un protocol de col·laboració entre aquestes entitats.

L’acord, amb vigència fins desembre de 2020, ampliable fins a 2022, té per objecte contribuir al desenvolupament i optimització del transport de productes químics per ferrocarril, dins el marc del Pla Estratègic d’Adif “Pla Transforma 2020”.

Adif, com a responsable del manteniment i l’explotació de les infraestructures ferroviàries de competència estatal, així com a gestor del seu sistema de control de circulació i seguretat, té entre els seus objectius prioritaris la potenciació del transport de mercaderies per ferrocarril i el desenvolupament de la intermodalitat, aspectes que són considerats per Feique com una prioritat per al sector per la seva rellevant paper en el sistema de transport global de mercaderies químiques.

L’acord suposa una renovació del protocol ja subscrit el 2013 per aquestes entitats per al desenvolupament d’un programa específic d’actuacions per a l’impuls de l’eficiència del transport ferroviari de mercaderies del sector a Espanya. En aquest sentit, tant Feique com ADIF consideren necessari continuar la col·laboració que s’ha mantingut fins ara, fomentant la creació de grups de treball multidisciplinaris per a la millora dels processos de gestió del transport de mercaderies per ferrocarril en el sector químic, ja que un sistema eficient i de qualitat en el transport ferroviari contribuirà significativament a la millora de la competitivitat de la indústria química, asseguren.

Entre altres mesures, l’acord contempla l’anàlisi, estudi, valoració i, si escau, proposta de millores dels accessos de connexió de la xarxa ferroviària d’interès general amb els polígons de la indústria química significatius, així com amb els ports de major rellevància sectorial i amb les fronteres en el context dels Corredors Atlàntic i Mediterrani. Així mateix, es preveu que els acords assolits a l’empara del Protocol podran desenvolupar-se a través de convenis específics subscrits per ADIF i les empreses associades a Feique.

Font:industriaquímica

Publicat a

Són els bioplàstics la solució definitiva?

Apareixen noves alternatives que asseguren ser reamente sostenibles pel que fa el seu origen, producció i final de vida útil

Vivim envoltats de plàstic. Només cal mirar al nostre voltant. Molts d’ells tenen una vida útil molt curta. Els fem servir i els rebutgem ràpidament. La millor prova la trobem en les escombraries i els contenidors, que estan a vessar després de les festes nadalenques. En el millor dels casos aquests plàstics són reciclats, però en moltes ocasions acaben contaminant el medi ambient i. S’estima que cada minut, l’equivalent a un camió d’escombraries ple de plàstics arriba al mar.

Els bioplàstics o els plàstics biodegradables es plantegen com la solució a aquesta problemàtica. De propietats similars als plàstics fabricats amb petroli, els seus dos punts forts són la seva producció a partir de recursos renovables i que són biodegradables. No obstant això, renovable no és el mateix que sostenible. Aquests plàstics també tenen un cost ambiental. Alguns d’ells depenen de cultius i, per tant, necessiten de sòl fèrtil i aigua dolça, recursos naturals limitats. D’altra banda, sovint es combinen amb materials procedents de combustibles fòssils, segons adverteixen diverses organitzacions ecologistes en un manifest conjunt.

cost ambiental

Alguns bioplàstics depenen de cultius i, per tant, necessiten de sòl fèrtil i aigua dolça, recursos naturals limitats

Dos científics de la Universitat de Tel Aviv han trobat una manera de produir bioplàstics que no requereix ni terra ni aigua dolça. Els investigadors van aprofitar els microorganismes que s’alimenten de les algues per produir un polímer bioplàstic anomenat polihidroxialcanoat (PHA). “La nostra matèria primera eren algues multicel·lulars, cultivades al mar”, diu Golberg. “Aquestes algues van ser consumides per microorganismes unicel·lulars, que també creixen en aigua molt salada i produeixen un polímer que es pot usar per fer bioplàstics. La investigació va ser publicada recentment a la revista científica Bioresource Technology.

Els bioplàstics tampoc solucionen per sé el problema de la contaminació per plàstics. Si no es realitza correctament la gestió del residu, aquests poden acabar igualment a terra o al mar, on difícilment es degraden fàcilment per si sols. El procés de degradació sol requerir de processos especials que no es donen en el medi natural. Per tant, en seguir presents en el medi ambient, acaben causant els mateixos danys a la fauna que els plàstics convencionals.

Vivim envoltats de plàstic. Només cal mirar al nostre voltant. Molts d’ells tenen una vida útil molt curta. Els fem servir i els rebutgem ràpidament. La millor prova la trobem en les escombraries i els contenidors, que estan a vessar després de les festes nadalenques. En el millor dels casos aquests plàstics són reciclats, però en moltes ocasions acaben contaminant el medi ambient i. S’estima que cada minut, l’equivalent a un camió d’escombraries ple de plàstics arriba al mar.

Els bioplàstics o els plàstics biodegradables es plantegen com la solució a aquesta problemàtica. De propietats similars als plàstics fabricats amb petroli, els seus dos punts forts són la seva producció a partir de recursos renovables i que són biodegradables. No obstant això, renovable no és el mateix que sostenible. Aquests plàstics també tenen un cost ambiental. Alguns d’ells depenen de cultius i, per tant, necessiten de sòl fèrtil i aigua dolça, recursos naturals limitats. D’altra banda, sovint es combinen amb materials procedents de combustibles fòssils, segons adverteixen diverses organitzacions ecologistes en un manifest conjunt.

La start-up catalana Venvirotech ha trobat la manera de fabricar un bioplàstic biodegradable en el medi ambient en un temps d’entre tres setmanes i sis mesos com a màxim. El bioplàstic de Venvirotech, que podria estar disponible al mercat l’any 2020, prové de residus orgànics de la indústria agropecuària.
Són moltes les línies d’investigació en marxa per transformes plantes, subproductes vegetals, algues i restes vegetals en plàstics biodegradables més sostenibles. No totes arribaran a bon port i només unes poques resultaran ser viables des del punt de vista econòmic. El temps dirà si els bioplàstics acaben sent la solució definitiva.
Font:lavanguardia