Repsol s’adhereix a la iniciativa de la Comissió Europea per fomentar el plàstic reciclat

Repsol s’ha adherit a la “Circular Plastics Alliance”, una iniciativa que la Comissió Europea va posar en marxa el passat 11 de desembre de 2018, que té com a objectiu fomentar el mercat de plàstics reciclats a Europa fins a 10 milions de tones el 2025, enfront dels 3,8 milions de tones registrades el 2016.

La Comissió Europea ha llançat oficialment una aliança amb el sector industrial dels plàstics. Es tracta d’un compromís de les empreses, que voluntàriament han volgut participar-hi, per reduir  tant la producció i l’ús del plàstic, com també per incrementar-ne el reciclatge, de manera possible,  juntament amb la voluntat d’impulsar la reducció del consum de plàstic.

Repsol va presentar el seu projecte Reciclex com a compromís específic en la CPA. Amb aquest projecte la companyia pretén abordar l’escassetat de material reciclat consistent en qualitat que requereix el mercat. Aquesta limitació és una de les barreres identificades per poder incrementar l’ús de materials plàstics reciclats. Amb aquest projecte Repsol ambiciona arribar a nous mercats i aplicacions finals més exigents tècnicament, en què el reciclatge no té cabuda avui en dia, mitjançant el desenvolupament de nous polímers que incorporin material reciclat i al mateix temps, garanteixin la consistència de qualitat i funcionalitat del material.

Així mateix, Repsol està treballant en una iniciativa per incorporar plàstics reciclats en la formulació dels seus sacs industrials multicapa de 25 kg per gransa, de manera que contribuirà a crear directament una major demanda de plàstics reciclats.

Repsol ‘conquista’ Alaska: aconsegueix 12 pous en el major jaciment d’ EEUU en 30 anys

Repsol està decidida a ‘conquerir’ Alaska. La petroliera ha aconseguit fer-se amb 12 nous blocs en una àrea propera a Pikka, el major descobriment de petroli a terra als Estats Units en els últims 30 anys. La petroliera s’ha fet amb domini miner en una zona situada al sud del riu Colville, on ConocoPhillips també ha realitzat importants descobriments.

Oil Search, soci de Repsol, ha adquirit també quatre contractes d’arrendament. La petroliera espanyola reforça així la seva posició en una de les zones on ha aconseguit un major èxit exploratori en la subhasta celebrada aquesta passada setmana, que a més ha batut tots els rècords d’ingressos per a l’estat d’Alaska.

La Divisió de Petroli i Gas va rebre 159 ofertes de companyies que buscaven arrendaments en terres estatals a North Slope, Beaufort Sea i North Slope Foothills. El governador, Bill Walker, ha indicat que “em complau especialment veure el treball continu de Repsol E & P que mostra un gran interès i donem la benvinguda a tots els grups de postors al vessant nord d’Alaska”.

Chantal Walsh, directora de la Divisió de Petroli i Gas, assegura que “els resultats van ser una vegada més forts del que esperàvem. La contínua delineació de la tendència de Nanushuk produirà grans beneficis per a l’estat una vegada que comenci el desenvolupament”.

En la venda de North Slope, la divisió va rebre 147 ofertes en 133 trams per a un total de 223,680 acres, amb ofertes guanyadores que van superar els 27.200.000 de dòlars. La companyia Lagniappe AK va ser el millor postor en 120 contractes. En la venda de la mar de Beaufort, la divisió va rebre 12 ofertes en 8 trams que totalitzen 20,270 acres.

Desenvolupament de Pikka
Repsol treballa ja en el pla de desenvolupament preliminar de Pikka, un dels dos pous de Nanushuk, que preveu que la producció s’iniciï a partir de 2021, amb un potencial d’al voltant de 120.000 barrils de petroli al dia, però la petroliera realitzarà encara l’any que ve un altre sondeig exploratori addicional per delimitar més la zona.

La companyia compta amb una participació del 25% a Horseshoe i del 49% en Pikka. Armstrong disposa del percentatge restant i és actualment l’operador.

Repsol i el seu soci Armstrong Energy van realitzar a Alaska el major descobriment convencional d’hidrocarburs aconseguit en els últims 30 anys en sòl dels Estats Units. Els pous de la troballa, denominats Horseshoe-1 i Horseshoe-1A i perforats en la campanya hivernal d’exploració 2016-2017, confirmen a la formació d’Nanushuk com una de les de major potencial de la prolífica zona de l’North Slope d’Alaska.

La petroliera estima que els recursos contingents de la troballa sobre la formació Nanushuk aconsegueixen aproximadament 1.200 milions de barrils recuperables de cru lleuger.

Repsol du explorant activament a Alaska des de l’any 2008. La companyia destaca que les diferents campanyes en aquesta àrea, que es considerava madura, van posar de manifest un significatiu nou potencial. A més, “les infraestructures existents a Alaska permetran que els recursos es desenvolupin amb major eficiència”.

Malgrat aquesta situació, la petroliera ha racionalitzat el risc a la zona i al març de 2017 va traspassar a Amstrong Oil and Gas la condició d’operadora al North Slope d’Alaska. A l’abril es va procedir a la cessió a l’actiu productiu Eagle Ford als EUA, de l’operació de l’àrea oest a Statoil amb el que aquesta companyia és l’operador des d’aquesta data de la totalitat de l’actiu. En el segon trimestre, Repsol va comunicar a les autoritats dels EUA la seva sortida de tots els blocs exploratoris en Chuckchi Sigui en els quals participava a Alaska.

Projectes clau
Repsol ha identificat cinc grans projectes d’exploració i producció. Concretament es tracta dels jaciments que col·loquialment es coneixen en l’empresa com els AC / DC.

El creixement dels propers anys passarà per l’expansió de la petroliera a les zones d’exploració d’Alaska, Camps 33, Duvernay i CPO-9.

Així mateix, el desenvolupament de Duvernay serà una mica més tardà, perquè la petroliera vol delimitar amb calma la mida d’aquesta zona amb la resta de companyies que operen a la zona i les dades que fan públics les autoritats canadenques comporten gairebé tres mesos fins que veuen la llum. La petroliera es planteja també des de fa anys incorporar un soci per al desenvolupament d’aquest jaciment i segueix amb aquesta idea encara que a un ritme molt menor en disposar ara de més recursos.

Repsol compta també entre els seus grans projectes amb el jaciment Sagitari, que està desenvolupant juntament amb Petrobras i del qual s’espera que prengui la decisió d’inversió entre 2020 i 2021 i que pugui arribar a produir en l’any 2025.

font:eleconomista

Repsol es ven el 20% de Gas Natural per 3.800 milions d’euros

L’operació permetrà a Repsol ingressar unes plusvàlues de 400 milions d’euros

Després de setmanes de negociació, finalment Repsol ha venut el seu 20% de Gas Natural a una societat liderada pel fons CVC, Rioja Bidco Shareholdings, per un import de 3.800 milions d’euros.

L’operació permetrà a Repsol ingressar unes plusvàlues de 400 milions d’euros. En concret, Repsol es desprèn d’un paquet de 200 milions d’accions de Gas Natural, a un preu de 19 euros per títol.

Després de conèixer-se l’operació, les accions de Repsol han baixat un 1,1%, fins als 13,86 euros, mentre que les de Gas Natural han pujat un 0,4%, fins als 18,35 euros.

L’adquisició arriba setmanes després que es completés el relleu en la cúpula de Gas Natural, que ara presideix Francisco Reynés, i després que la gasista patís caigudes importants a la borsa, per la incertesa del Ministeri d’Energia, que ha anunciat retallades en la retribució a les xarxes de gas.

El Departament de Territori i Sostenibilitat ha aprovat la nova autorització ambiental de la refineria de Repsol Petróleo S.A

En el marc de la Taula de la Qualitat de l’Aire al Camp de Tarragona, constituïda el passat mes de juliol i amb l’objectiu de posar al dia els permisos ambientals, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha aprovat la nova autorització ambiental de la refineria de Repsol Petróleo S.A, situada als municipis de la Pobla de Mafumet, Constantí i Perafort.
D’aquesta manera, han autoritzat l’adequació de la planta d’olefines per maximitzar l’alimentació amb propà, un canvi considerat ambientalment no substancial, tot i això, el projecte presentat no suposa la instal·lació de cap nou focus ni l’increment de les emissions de cap dels existents ni de les torxes. Tal com ha explicat el govern, l’actualització de l’autorització forma part de l’aposta de futur del Govern de la Generalitat pel Camp de Tarragona, que «necessàriament ha de passar per un desenvolupament sostenible i equilibrat dels diferents sectors productius, amb l’objectiu d’assolir una economia diversificada que assumeixi i minimitzi les seves externalitats ambientals». D’aquesta manera, la Direcció General de Qualitat Ambiental ha establert una col·laboració i diàleg amb l’empresa, els Ajuntaments més propers i l’entitat ecologista Cel Net al llarg dels dos anys i mig que ha durat la tramitació ambiental amb la finalitat que la nova autorització incorporés la major part de les millors tècniques disponibles i fixés límits d’emissió que no seran d’obligat compliment fins l’any 2018 d’acord amb la normativa europea. L’autorització incorpora les condicions derivades de la transposició de la Directiva d’Emissions Industrials a l’ordenament jurídic. A més, per primer cop des que la planta es troba en funcionament han inclòs a l’autorització un apartat específic referit a les emissions difuses, que ha de representar una pas endavant en la protecció de la qualitat de l’aire al camp de Tarragona, ja que segons han explicat La manca de legislació en aquesta matèria i l’absència de precedents en altres activitats de refinament de la Unió Europea no havia fet possible fins ara incorporar aquesta condició a l’autorització ambiental. Així mateix, després d’adquirir coneixements en l’àmbit de les emissions de components orgànics volàtils (COV), tant per l’activitat industrial com per la Generalitat, contemplaran per primera vegada la seva vigilància com a requisit en l’àmbit de l’autorització. Aquest òrgan canalitza i aglutina les actuacions en matèria de qualitat de l’aire que es desenvolupen en aquest àmbit territorial. Especialment para atenció a les emissions no canalitzades per xemeneia connectades a la Xarxa d’Emissions Atmosfèriques de Catalunya (XEAC), com ara les dels COV, entre els quals s’inclou el benzè i el butadiè, o els hidr