Reneix l’esperança que el país torni a ser líder mundial en aquesta renovable després d’uns anys amb més ombres que llums
Sembla que els núvols que tapaven la solar fotovoltaica s’han anat dissipant. L’any passat a Espanya es van instal·lar 135 MW de nova potència fotovoltaica, davant els 55 MW instal·lats el 2016 i als 49 MW del 2015, segons la Unió Espanyola Fotovoltaica (UNEF). En el sector ja es parla del renaixement de la fotovoltaica a Espanya i es torna a somiar amb recuperar lideratge mundial perdut. Què hi ha darrere d’aquest renéixer?
Un dels principals motius d’aquest creixement de la potència fotovoltaica instal·lada és “l’augment de competitivitat de la tecnologia”, afirma José González Cortés, president de la secció de Solar Fotovoltaica de l’Associació d’Empreses d’Energies Renovables (APPA). El cost de generació de la solar fotovoltaica ha caigut un 73% des de l’any 2017 i, en el seu últim informe, l’Agència Internacional d’Energies Renovables (IRENA) preveu que es redueixi encara més en els dos pròxims anys, fins a la meitat. L’electricitat produïda amb solar fotovoltaica és la que més s’ha abaratit de totes les tecnologies renovables.
“L’augment de la potència instal·lada es produeix tant a nivell d’autoconsum com de grans projectes fotovoltaics per vendre l’energia a la xarxa”, explica González Cortés. En referència als grans parcs, el director general d’UNEF, José Donoso, destaca que és com “si la subhasta energètica del passat mes de juliol hagués actuat com una banderola de sortida”. Donoso es refereix a la subhasta d’energia renovable duta a terme pel Govern i en la qual el sector fotovoltaic es va adjudicar 3.909 MW dels més de 5.037 MW atorgats, que han de ser instal·lats abans de finals del 2019.
“En aquests moments, l’energia solar fotovoltaica ja és competitiva sense necessitat de subvencions”, assenyala González Cortés. Una situació molt diferent als anys del boom de la fotovoltaica a Espanya, que van acabar dramàticament amb la desaparició de les primes a aquesta renovable. El capital és molt conscient d’aquest nou escenari i ja torna a mirar cap a Espanya per invertir en el sector fotovoltaic nacional.
També important és el creixement registrat en l’àmbit de les instal·lacions d’autoconsum. “En molts sectors, com l’agrícola, el vitivinícola, l’agroalimentari, el de la distribució i l’hoteler, les empreses han decidit apostar per la tecnologia fotovoltaica perquè contribueix a reduir de manera important els costos d’aprovisionament d’energia elèctrica, incrementant la competitivitat “, asseguren des UNEF. I això malgrat que “l’autoconsum té una normativa poc amigable, entre la qual destaca el conegut com a impost al sol, un peatge que han de pagar les instal·lacions que superen els 10KW”, explica González Cortés. De fet, UNEF identifica l’obstruccionisme administratiu com la principal barrera per al desenvolupament de l’autoconsum. És a dir, no tots els núvols han desaparegut.
Malgrat l’avenç registrat l’any passat, Espanya segueix lluny d’altres països europeus com Alemanya, que el 2017 va instal·lar 1.750 MW de nova potència fotovoltaica, Bèlgica, on es van instal·lar 264 MW fotovoltaics i Països Baixos, amb 853 MW de nova potència. La comparació deixa encara més en evidència a Espanya si es té en compte que és un dels països amb més hores de sol.
Gràcies a la generació solar fotovoltaica, Espanya va evitar l’emissió de 3.047 milions de tones de CO2 a l’atmosfera el 2015 i va evitar la importació de 16,5 TWh d’combustibles, segons un informe d’UNEF elaborat en col·laboració amb Deloitte
Informes referenciats a l’article
Renewable Power Generation Costs in 2017
L’Energia Solar Fotovoltaica a Espanya. Desenvolupament Actual i Potencial
