Del purí a l’energia: la planta experimental de biogàs de l’IRTA a Constantí

Enginyeria, bioeconomia i valorització de les dejeccions ramaderes

La gestió de les dejeccions ramaderes constitueix un dels principals reptes ambientals del sector agroalimentari català, però també representa una oportunitat per transformar un residu orgànic en energia i nous recursos. La nova planta experimental de biogàs que l’IRTA ha posat en funcionament al centre de Mas Bové, a Constantí (Tarragonès), és un exemple especialment interessant d’aquesta transformació.

La instal·lació converteix purins, gallinassa i restes de pinso procedents de les mateixes granges del centre en biogàs, fertilitzant orgànic i aigua recuperada, aplicant un model de valorització basat en els principis de la bioeconomia circular.

Des del punt de vista de l’enginyeria, el projecte té un interès afegit: no es tracta únicament d’una planta productiva, sinó d’una infraestructura científica destinada a experimentar, obtenir dades i provar tecnologies que posteriorment puguin ser transferides al sector agroalimentari.

Digestió anaeròbia: convertir un residu en un vector energètic

El principi tecnològic de la instal·lació és la digestió anaeròbia, un procés biològic en què microorganismes degraden la matèria orgànica en absència d’oxigen.

Aquest procés permet obtenir dos productes principals: biogàs i digestat. El primer constitueix un combustible renovable que pot ser aprofitat energèticament; el segon conserva nutrients de la matèria original i, convenientment gestionat i tractat, permet recuperar recursos per a ús agronòmic. A Mas Bové, el procés parteix de més de 5.200 tones anuals de matèria orgànica. La planta permet, per tant, plantejar un esquema circular:

dejeccions i residus orgànics → digestió anaeròbia → [biogàs + digestat] → [energia + fertilitzant + recuperació d’aigua]

Aquesta integració és precisament un dels aspectes més interessants des del punt de vista tècnic: el residu deixa de considerar-se exclusivament un problema de gestió per convertir-se en una matèria primera secundària.

Autoconsum tèrmic a la mateixa explotació

En aquesta instal·lació, l’IRTA ha optat per utilitzar el biogàs per produir energia tèrmica destinada a l’autoconsum. L’energia obtinguda s’utilitza per escalfar la nau de maternitat de les truges, substituint parcialment el gas propà que s’utilitzava anteriorment, i també per mantenir la temperatura necessària dins del mateix digestor anaerobi. Segons l’IRTA, la producció tèrmica prevista equival aproximadament al consum anual de 165 llars catalanes. Aquest plantejament evidencia un aspecte essencial en qualsevol projecte de biogàs: l’aprofitament energètic s’ha d’adaptar a les necessitats reals de cada explotació.

No totes les plantes necessiten tenir la mateixa configuració. En funció de la quantitat i composició del substrat, de la demanda energètica i de les infraestructures disponibles, el biogàs pot tenir diferents vies d’aprofitament. El dimensionament de la instal·lació i la integració energètica són, per tant, factors determinants en la viabilitat tècnica i econòmica del projecte.

El digestat: més enllà de la producció d’energia

Un dels aspectes que sovint queda en segon terme quan es parla de biogàs és la gestió del digestat. A Mas Bové, després de la digestió es tracta la matèria resultant per recuperar diferents recursos. La fracció sòlida s’aprofita com a fertilitzant orgànic als camps del centre, mentre que la fracció líquida passa per un procés biològic que permet obtenir aigua recuperada, destinada al reg i a la neteja de les instal·lacions ramaderes. Això permet tancar parcialment diferents cicles de recursos dins de la mateixa explotació:

  • valorització energètica de les dejeccions;
  • substitució parcial de combustibles fòssils;
  • recuperació de nutrients;
  • reducció de la necessitat de fertilitzants externs;
  • recuperació i reutilització d’aigua.

El valor tècnic d’una planta de biogàs, per tant, no s’hauria de mesurar únicament pels kWh que és capaç de produir. També cal considerar la seva capacitat per gestionar residus, recuperar nutrients, reduir emissions i disminuir el consum de recursos externs.

Una planta experimental al servei de l’enginyeria i del sector

Una característica diferencial de Mas Bové és el seu caràcter experimental. Segons l’IRTA, és la primera instal·lació de Catalunya i de l’Estat gestionada per un institut públic de recerca que, simultàniament, presta servei a una explotació ramadera. Aquesta condició permet desenvolupar proves pilot i projectes de recerca que serien més difícils d’executar en una planta comercial.

Per als professionals de l’enginyeria, instal·lacions d’aquest tipus poden ser especialment valuoses per estudiar qüestions com el comportament de diferents substrats, l’optimització dels processos, els balanços de massa i energia, el tractament del digestat, la instrumentació i control o la integració energètica de la planta amb l’explotació. La planta és, a més, de dimensions reduïdes però escalable, amb la voluntat de funcionar com a instal·lació demostrativa i facilitar la transferència de coneixement al sector.

El dimensionament, una qüestió essencial

L’extensió del biogàs no consisteix simplement a construir instal·lacions de més capacitat. La dimensió, la disponibilitat continuada de substrat, les distàncies de transport, la demanda energètica, la gestió posterior del digestat i la relació amb l’entorn condicionen directament la sostenibilitat de cada projecte.

Aquest és precisament un dels missatges que destaca l’IRTA: els projectes s’han de dimensionar correctament i desenvolupar comptant amb el territori, especialment quan es tracta de plantes centralitzades que gestionen residus procedents de diverses explotacions.

Des de l’enginyeria, això obliga a abordar el projecte com un sistema integral. No n’hi ha prou amb dimensionar el digestor. Cal estudiar la logística d’entrada de substrats, els pretractaments, l’emmagatzematge, la producció i condicionament del biogàs, la demanda energètica, les instal·lacions elèctriques i tèrmiques, la seguretat, les emissions, els sistemes de control i la destinació final del digestat.

Un sector amb recorregut a Catalunya

El potencial de desenvolupament encara és considerable. Segons les dades recollides per 3Cat, actualment Catalunya disposa de 22 plantes de biogàs alimentades amb purins i dejeccions ramaderes i 33 més es troben en fase de projecte. L’objectiu per al 2030 és arribar a tractar aproximadament tres milions de tones anuals de purins i dejeccions, tres vegades més que actualment. Aquest desplegament planteja oportunitats importants per a l’enginyeria: disseny de processos, instal·lacions industrials, gasos combustibles, instal·lacions tèrmiques i elèctriques, automatització i control, eficiència energètica, tractament d’aigües, gestió ambiental i integració d’energies renovables.

Al mateix temps, el desenvolupament d’aquestes instal·lacions exigeix rigor. Cada projecte ha de respondre a les característiques del territori, a la disponibilitat real de matèria orgànica i a una solució tècnica i econòmica proporcionada.

Conclusions

La planta experimental de Mas Bové mostra una aplicació tangible de la bioeconomia circular al sector ramader: transformar dejeccions i altres residus orgànics en energia renovable i, paral·lelament, recuperar fertilitzants i aigua. Però probablement el seu valor més important és el seu caràcter demostratiu. Poder experimentar en una instal·lació real permet obtenir coneixement sobre processos, rendiments, tractaments i dimensionament abans de traslladar les solucions a escala comercial.

Per al col·lectiu de l’enginyeria tècnica industrial, el biogàs representa un àmbit clarament multidisciplinari, on convergeixen energia, processos industrials, instal·lacions, automatització, gestió de residus i protecció ambiental. La transició energètica no depèn únicament de generar més electricitat renovable. També passa per aprofitar millor els recursos disponibles al territori. En zones amb una activitat ramadera important, convertir les dejeccions en energia i recuperar-ne els nutrients pot formar part d’aquesta transformació, sempre que els projectes estiguin correctament dimensionats, justificats tècnicament i integrats en el seu entorn.

Fonts:

3CatInfoL’IRTA presenta una planta de biogàs per transformar els purins en energia renovable i adob, 7 de setembre de 2026.
Consultar la notícia de 3CatInfo

IRTAAgricultura i l’IRTA presenten una planta experimental de biogàs per a potenciar la bioeconomia i mitigar el canvi climàtic des del sector agroalimentari català, 7 de setembre de 2026.
Consultar la informació tècnica de l’IRTA

IRTA — Informació tècnica de la planta experimental de biogàs de Mas Bové.

Creen una tecnologia que produeix hidrogen a partir d’aigües residuals capaç de capturar el carboni del biogàs

Un grup d’investigadors de la Universitat RMIT a Austràlia han fet un pas més en la producció d’hidrogen. Han utilitzat biosòlids per produir hidrogen a partir d’aigües residuals, en una nova tecnologia que dona suport el reciclatge integral d’un dels recursos il·limitats de la humanitat: les aigües residuals. La innovació se centra en el reciclatge avançat de biosòlids i biogàs, subproductes del procés de tractament d’aigües residuals.

CONTINUA LLEGINT

Una planta del Pla d’Urgell transforma el biogàs de purins en combustible per a cotxes

Es tracta d’un projecte pioner a tot l’Estat que s’ha provat amb èxit en cotxes de la firma Seat

La planta agroalimentària Progaporcs de Vila-sana (Pla d’Urgell) ha aconseguit transformar el biogàs de purins en biometà amb una “puresa” del 98%, equiparable al gas natural però produït d’una manera “totalment verda” que posteriorment es pot fer servir per fer circular cotxes de gas comprimit o per injectar directament a la xarxa.

Àngel Porta, responsable de la planta, ha explicat que aquesta iniciativa pionera va néixer com “alternativa” a les retallades del govern espanyol a la cogeneració i que van afectar la seva planta de biogàs. Ara el projecte LIFE Methamorphosis, cofinançat per la Comissió Europea, ha servit per testar quatre cotxes de Seat que ja han recorregut “sense problemes” més de 100.000 quilòmetres amb aquest combustible renovable.

La planta de biogàs de Vila-sana funciona des del 2006 amb purins porcins i eco substrats que provenen de residus de la industria agroalimentària. Als seus enormes digestors té lloc el que es coneix com a “digestió anaeròbica”, sense oxigen, que segons Porta és com una reproducció a “escala industrial” d’un aparell digestiu humà. El producte final que surt del “digestat” s’aprofita com a fertilitzant per als camps i del biogàs per fer llum. Això no obstant, amb la retallada dels ajuts a les energies renovables, els responsables d’aquesta planta van haver de buscar alternatives a la venda del biogàs i va ser llavors quan van decidir entrar al projecte Methamorphosis.

Porta ha explicat que el biogàs que surt dels digestors, amb una puresa del 70% de metà, s’introdueix en un sistema de filtratge i després de passar pel contenidor de neteja en surt amb una puresa encara superior, que arriba entre el 96 i el 98%, “equiparable al gas natural”. La diferència, ha remarcat Porta, és que a Vila-sana aquest biogàs es produeix de manera “totalment verda”.

A banda de la construcció del sistema de filtratge del biogàs, el projecte també ha comportat la instal·lació d’un punt de subministrament biometà per a cotxes. El responsable al Centre tècnic per al desenvolupament de projectes de gas natural comprimit a la Seat de Martorell, Andrew Shepherd, ha destacat que aquest projecte representa “el futur del gas natural comprimit com a combustible sostenible”.

L’objectiu, ha afegit, consisteix en “donar una segona vida” als residus orgànics que produeix una societat moderna com la nostra, ja siguin purins d’una granja de porcs o els residus urbans de Barcelona. Es transformen en “combustible de qualitat” perfectament utilitzable per a l’automoció. Seat ha fet servir quatre cotxes en aquest projecte, dos a Vila-sana i dos a Barcelona i han rodat més de 100.000 quilòmetres per avaluar el gas i la seva afectació als components. Segons Shepherd, fins ara poden assegurar que “funcionen perfectament”.

De la seva banda, el responsable de projectes de gas renovable de Naturgy, John Chamberlain, ha destacat que es tracta del primer projecte d’aquestes característiques que es desenvolupa al país amb l’objectiu de “tractar purins per alimentar cotxes”. La multinacional ha decidit entrar a formar part del projecte per demostrar que es pot arribar a una bona qualitat de biometà, per injectar a la xarxa, amb una reducció dels costos.

El creixement de l’ús del biometà suposaria un important estalvi en emissions a l’atmosfera de 9.500 tones de CO2 cada any. L’objectiu principal del projecte és la lluita contra el canvi climàtic. El biometà és neutral en emissions de diòxid de carboni, i garanteix un nivell d’emissions contaminants (òxids de nitrogen, partícules) inferior als combustibles convencionals. A més, la seva producció redueix la dependència energètica exterior, ja que és una energia generada localment. Font: naciodigital.cat

Biogàs, combustible per transport o en la llar o indústria a través de gas natural

La sostenibilitat de les nostres ciutats requereix d’un canvi cap l’eficiència en el model de gestió de recursos per reduir les emissions contaminants. “Les ciutats són grans productors de residus, potencialment amb contaminants, que necessiten ser processats, reciclats i valorats energèticament”, apunta el Grup de Treball Interplataforma de Ciutats Intel·ligents.

Tots tirem deixalles a la brossa. El reaprofitament de aquests residus és molt important ja que, amb un tractament adequat, poden recuperar-se i donar lloc a nova energia, la qual cosa és beneficiós per al medi ambient i posa de manifest el concepte d’ ‘economia circular’.

Els residus orgànics, quan es troben en els abocadors, comencen a degradar a descompondre i això genera un gas (Biogàs), que pot utilitzar per a produir energia. Quan aquest biogas se sotmet a un procés de neteja i enriquiment, arriba a assolir característiques similars a les del gas natural. S’al·ludeix a ell com ‘gas natural renovable’, perquè és molt respectuós amb el medi ambient.

El biometà provinent d’aquest biogàs, és un gas que pot utilitzar com a combustible per transport o bé ser injectat a la xarxa de distribució de gas natural perquè pugui ser consumit per una llar o indústria. Encara la producció de biogàs té alguns inconvenients: depèn de la quantitat de residus orgànics en els abocadors, de la qualitat dels mateixos o de la qualitat dels processos d’extracció o de transformació.

Gas Natural Fenosa participa en set projectes per al desenvolupament de tecnologies relacionades amb els gasos renovables, en els que col·labora amb importants actors per promoure el mercat del biometà

A Europa hi ha més de 350 plantes d’obtenció de biometà a partir de biogàs. Espanya compta amb més de 20 plantes de biogàs de residus sòlids urbans i més de 40 de biogàs de residus agro-ramaders. És el setè productor europeu de biogàs segons el baròmetre Eurobserver.

Segons un informe de l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE), Espanya té un potencial d’energia disponible de 1.695 ktep a l’any, equivalent al 6,5% del gas natural consumit a Espanya, o del 38% del gas natural consumit en el sector domèstic.

 Font: Diari de Tarragona