Les primeres turbines eòliques sense pales del món són ‘made in Spain’

Vortex Bladeless és una startup espanyola que persegueix un únic objectiu: el desenvolupament i la comercialització d’un nou tipus d’aerogeneradors sense pales ni engranatges que oscil·len en lloc de rotar.

Aquesta nova tecnologia planteja nombrosos avantatges; inofensiu per als ocells, sense parts mòbils en contacte, moviment silenciós, reduïdes necessitats de manteniment, sense necessitat de lubricants, sense residus, sempre orientat a la direcció del vent amb resposta ràpida a canvis d’intensitat i direcció, baixos costos de producció, etc. … Els generadors eòlics per vorticitat són una solució especialment indicada per al mercat residencial i l’energia distribuïda, oferint la possibilitat de combinar-se fàcilment amb la solar fotovoltaica.

Gràcies al cofinançament del projecte mitjançant el programa Horizon 2020 SME-Instrument europeu, Vortex Bladeless ha aconseguit donar un significatiu pas endavant en el desenvolupament d’aquesta tecnologia al costat d’altres entitats de primer nivell que completen les capacitats tècniques del seu equip.

Transcorreguda la part final d’optimització dels primers productes i havent començat a treballar sobre la seva certificació, Vortex té previst realitzar una campanya de Beta Testing durant el proper mes d’octubre. L’objectiu d’aquesta campanya és el d’obtenir feedback de potencials clients amb diferents perfils sobre els primers productes precomercials. D’aquesta manera es busca optimitzar i disminuir riscos associats abans de la seva sortida al mercat.

Sent important el mercat centreeuropeu en els plans de l’empresa, Vortex Bladeless té previst incrementar la seva presència a Alemanya sent expositors en esdeveniments internacionals com: “EIC Innovators ‘Summit” (Berlín 10-11 set) i “Wind Energy Hamburg” (Hamburg 25 -28 set), on l’empresa espera poder anar tancant acords de col·laboració amb altres entitats i administracions nacionals cara a la fabricació i comercialització massiva dels seus productes.

font:elperiodicodelaenergia

Sedigas valora que el biometà a partir d’aigües residuals cobriria la demanda de gas ciutadana

El biometà obtingut del tractament d’aigües residuals donaria a Espanya un potencial energètic de 0,28 milers de milions de metres cúbics (bcm) de gas natural i permetria obtenir a Espanya 0,45 bcm anuals de gasos renovables el 2020, el que cobriria pràcticament el consum de gas natural de la ciutat de Madrid, segons ha informat Sedigas.

Aquestes dades de la patronal pertanyen a un estudi de Naturgy coordinat per Energylab i amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Madrid, la Universitat de Barcelona, la Universitat de Valladolid, la Universitat Politècnica de València i la Universitat de Cadis.

A més, Sedigas destaca que si la producció tingués també en compte altres matèries primeres com les derivades del sector agroindustrial, el potencial d’obtenció de gas renovable arribaria a cobrir fins a un 7,7% de la demanda de gas en línia amb Europa, el que convertiria el biometà “-com està succeint en molts països europeus- en un actor rellevant en la millora de la seguretat de subministrament i la independència energètica”.
En un comunicat, la patronal gasista considera que Espanya “no hauria de perdre l’oportunitat que ofereix el gas renovable, el qual suma a tots els beneficis que ja aporta el gas natural com a millor combustible convencional, els propis d’una energia renovable que s’ajusta a els requeriments de l’economia circular “.

Sedigas destaca que Espanya compta amb prop de 2.000 estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR), que tracten un volum d’aigua residual d’4.097 hectòmetres cúbics anuals, el que suposa un total de 102 metres cúbics d’aigua residual depurada per habitant i any.

Així, recorda que l’incompliment reiterat de la Directiva 271/91 sobre tractament de l’aigua residual urbana per falta d’instal·lacions en municipis de petita i mitjana grandària ha implicat a Espanya una sanció de 12 milions d’euros per part del Tribunal de Justícia de la UE el passat 25 de juliol.

font.elperiodicodelaenergia

Noruega emprèn el vol cap als avions amb motor elèctric

Noruega és el principal mercat per als cotxes elèctrics. Però ara apunta molt més amunt.

Té previst que el 2040 tots els aparells de les seves línies aèries tinguin només motors elèctrics. I acaba d’enlairar-se cap aquest objectiu.

Ha fet la primera prova d’una petita avioneta elèctrica de dues places. I preveu iniciar els vols de passatgers l’any 2025.

El ministre de Transports, Ketil Solvik-Olsen, i el director de l’empresa estatal Avinor, Dag Falk-Petersen, van protagonitzar aquest primer vol sobre Oslo. Un dels objectius era demostrar al públic que l’aparell és segur.

L’avioneta és una Alpha Electro G2, fabricada per l’empresa eslovena Pipistrel. És la primera avioneta elèctrica aprovada per a la seva fabricació comercial en sèrie.

Un dels factors que ajuden el projecte és que els preus de les bateries estan baixant i la seva capacitat augmenta. Això pot facilitar més autonomia amb el mateix pes. De moment, però, Falk-Petersen i Solvik-Olsen es van haver de sotmetre a una dieta estricta abans del vol.

L’avioneta pesa 570 quilos i té una autonomia d’uns 130 quilòmetres. Pot volar una hora sense recarregar les bateries.

La majoria de rutes interiors a Noruega tenen menys de 200 quilòmetres i per això un avió elèctric pot ser el més adequat. A més, el 98% de l’electricitat generada prové de fonts renovables.

font:ccma.cat

Creen un robot volador que canvia de forma en ple vol i s’adapta a l’entorn

Això li permet adaptar-se per si sol a diferents entorns

Un robot volador que pot canviar de forma pot revolucionar l’ús de drons en certs espais. La màquina l’ha desenvolupat el Laboratori JSK de la Universitat de Tòquio. Es tracta d’una mena de serp mecànica que es modifica de forma autònoma. El robot pot agafar i transportar objectes.

L’aparell es diu DRAGON, acrònim d’un llarg nom en anglès, que, condensat i traduït, ve a dir que és un robot amb diversos graus de llibertat per transformar-se en vol. A més, decideix ell mateix els canvis. Porta un petit ordinador Intel Euclid, que porta càmeres i sensors que permeten al robot veure l’entorn i prendre opcions. Segons l’entorn per on es mou pot decidir canviar la seva forma, com es pot veure en aquest vídeo de la web IEEE Spectrum

Això pot solucionar alguns dels problemes que presenten els actuals drons. Si són prou petits per volar en certs entorns, també poden portar menys càrrega. I si són més grans i forts, tenen menys maniobrabilitat. El DRAGON pot adoptar en cada moment la forma més adient.

Té quatre mòduls amb motor giratori, que acaben en unes grapes per agafar objectes. De moment, però, presenta un altre problema: té una autonomia de vol de tres minuts.

En el futur, podria tenir diversos usos. Un model prou gran podria participar en tasques de rescat, buscant supervivents i desenrunant a llocs on s’han produït catàstrofes naturals.

font:ccma.cat

La calefacció elèctrica accelera el trànsit a la descarbonització però el seu cost segueix sent un problema

L’energia neta ha tingut un notable èxit en la seva penetració en la generació d’energia, però la transició energètica als Estats Units per si sola tindrà un efecte mínim en els gasos d’efecte hivernacle, reduint només el 30% de les emissions totals.

La calefacció en llars i empreses suposa una dècima part de les emissions anuals dels EUA. Setanta milions d’aquests edificis fan servir combustibles fòssils, inclosos el gas natural, el petroli o el propà, per a la calefacció.

Convertint aquests edificis a sistemes elèctrics més amigables amb el carboni, en concret bombes de calor que controlen la temperatura traient l’aire de l’edifici, donaria suport a la descarbonització profunda en la majoria dels estats.

Fins al moment, aquests sistemes s’utilitzen en només 12 milions de llars als EUA, la majoria en climes temperats com en el sud-est. Un nou informe de l’Rocky Mountain Institute (RMI) afirma que el seu ús podria expandir-se, però la barrera és el cost.

Com assenyala RMI en el seu nou informe, The Economics of Electrifying Buildings, “a la majoria dels 56 milions de llars nord-americans actualment escalfats amb gas natural no els és rendible canviar a les bombes de calor elèctriques als preus d’avui”.

Observant diversos exemples a Oakland, Providence, Chicago i Houston, els investigadors van trobar que per als 70 milions d’edificis que ja depenen dels combustibles fòssils, les bombes de calor són generalment més cares que l’escalfament amb gas natural.

A causa del seu clima temperat, Oakland, Califòrnia, té les necessitats energètiques de calefacció i refrigeració domèstiques més baixes de tots els casos. Però fins i tot amb un consum menor, les bombes de calor poden reduir les emissions de carboni en els edificis que es rehabilitin allà.

Les noves bombes de calor produeixen 2.500 lliures de diòxid de carboni a l’any en comparació amb les 3.200 lliures que produeix el gas natural. La bretxa s’amplia per a les modificacions.

La reducció d’emissions per l’ús de bombes de calor només augmentarà amb la creixent penetració d’energia neta a la xarxa de Califòrnia, que arribarà al 50% el 2030.

Igual que moltes de les altres ciutats examinades per RMI, instal·lar bombes de calor a Oakland és més econòmic que utilitzar gas natural a noves construccions.

Els beneficis són més marcats quan s’incorpora una taxa de temps d’ús a la qual alguns clients de les companyies elèctriques californianes poden optar. El sistema 3: 1 es basaria en el preescalfament o prerefredament de l’aigua durant les hores de menys activitat, el que reduiria els costos de per vida en al voltant de 1.000 dòlars. Si aquest es compara amb un modest pla de temps d’ús a què la majoria dels californians s’uniran automàticament el 2019, on els preus màxims són com a molt un 19% més alts que els preus fora de temporada.

No obstant això, en els edificis nous, el gas natural, especialment quan s’usa amb una unitat d’aire condicionat existent en lloc de reemplaçar tot l’equip, voreja les bombes de calor a causa dels menors costos fixos. Els costos d’energia són gairebé iguals tant en la construcció nova com en les condicions de retroadaptació.

Segons RMI, l’electrificació té sentit des del punt de vista econòmic per a les cases i edificis que s’allunyen dels combustibles fòssils com el petroli i el propà i per als propietaris d’edificis que fan servir gas i necessiten reemplaçar els equips de calefacció i refrigeració. Això és especialment cert perquè l’electrificació no requereix la infraestructura principal i de comptadors de gas que necessiten els combustibles tradicionals.

En Providence, que té altes necessitats de calefacció i refrigeració i costos d’electricitat relativament alts, les bombes de calor també poden ser competitives. Això es deu en part al fet que moltes àrees de Nova Anglaterra depenen del petroli i el propà cars per escalfar i refredar el gas natural.

Però com en molts casos, les bombes de calor superen al gas natural en els edificis nous, mentre que el gas natural guanya en els edificis modernitzats.

El gas natural té un avantatge a causa de la ineficiència de l’alta intensitat d’energia necessària per escalfar les cases més antigues i ineficients de Rhode Island.

Els beneficis de carboni de les bombes de calor també influeixen en Rhode Island, ja que les bombes de calor superen fàcilment al petroli i el propà amb alt contingut de carboni, així com el gas natural, tant en les construccions noves com en els edificis modernitzats .
Tot i que les bombes de calor no són prou econòmiques en comparació amb el gas natural, el National Renewable Energy Laboratory (NREL) espera a mitjans de segle que els preus caiguin del 20% al 38% en el cas de les bombes de calor de font de aire i el 42% al 48% en el dels escalfadors d’aigua amb bomba de calor.

En molts casos examinats per RMI, les bombes de calor ja s’estan apropant als preus del sistema de gas natural. L’organització suggereix que a mesura que creixi la familiaritat de l’instal·lador i continuïn les innovacions tecnològiques, els costos de les bombes de calor disminuiran. Les taxes de temps d’ús i les consideracions polítiques podrien fer-les encara més atractives.

L’eficiència energètica i l’electrificació d’edificis s’estan imposant a nivell subnacional i fins i tot nacional. Els experts diuen que caldrà incorporar menys sistemes de calefacció i refrigeració que consumeixin molta quantitat de carboni per reduir el 70% de les emissions nord-americanes no relacionades amb la generació d’energia i assolir els objectius climàtics de limitar l’escalfament a 2 graus centígrads.

font:elperiodicodelaenergia.com