L’energia neta ha tingut un notable èxit en la seva penetració en la generació d’energia, però la transició energètica als Estats Units per si sola tindrà un efecte mínim en els gasos d’efecte hivernacle, reduint només el 30% de les emissions totals.
La calefacció en llars i empreses suposa una dècima part de les emissions anuals dels EUA. Setanta milions d’aquests edificis fan servir combustibles fòssils, inclosos el gas natural, el petroli o el propà, per a la calefacció.
Convertint aquests edificis a sistemes elèctrics més amigables amb el carboni, en concret bombes de calor que controlen la temperatura traient l’aire de l’edifici, donaria suport a la descarbonització profunda en la majoria dels estats.
Fins al moment, aquests sistemes s’utilitzen en només 12 milions de llars als EUA, la majoria en climes temperats com en el sud-est. Un nou informe de l’Rocky Mountain Institute (RMI) afirma que el seu ús podria expandir-se, però la barrera és el cost.
Com assenyala RMI en el seu nou informe, The Economics of Electrifying Buildings, “a la majoria dels 56 milions de llars nord-americans actualment escalfats amb gas natural no els és rendible canviar a les bombes de calor elèctriques als preus d’avui”.
Observant diversos exemples a Oakland, Providence, Chicago i Houston, els investigadors van trobar que per als 70 milions d’edificis que ja depenen dels combustibles fòssils, les bombes de calor són generalment més cares que l’escalfament amb gas natural.
A causa del seu clima temperat, Oakland, Califòrnia, té les necessitats energètiques de calefacció i refrigeració domèstiques més baixes de tots els casos. Però fins i tot amb un consum menor, les bombes de calor poden reduir les emissions de carboni en els edificis que es rehabilitin allà.
Les noves bombes de calor produeixen 2.500 lliures de diòxid de carboni a l’any en comparació amb les 3.200 lliures que produeix el gas natural. La bretxa s’amplia per a les modificacions.
La reducció d’emissions per l’ús de bombes de calor només augmentarà amb la creixent penetració d’energia neta a la xarxa de Califòrnia, que arribarà al 50% el 2030.
Igual que moltes de les altres ciutats examinades per RMI, instal·lar bombes de calor a Oakland és més econòmic que utilitzar gas natural a noves construccions.
Els beneficis són més marcats quan s’incorpora una taxa de temps d’ús a la qual alguns clients de les companyies elèctriques californianes poden optar. El sistema 3: 1 es basaria en el preescalfament o prerefredament de l’aigua durant les hores de menys activitat, el que reduiria els costos de per vida en al voltant de 1.000 dòlars. Si aquest es compara amb un modest pla de temps d’ús a què la majoria dels californians s’uniran automàticament el 2019, on els preus màxims són com a molt un 19% més alts que els preus fora de temporada.
No obstant això, en els edificis nous, el gas natural, especialment quan s’usa amb una unitat d’aire condicionat existent en lloc de reemplaçar tot l’equip, voreja les bombes de calor a causa dels menors costos fixos. Els costos d’energia són gairebé iguals tant en la construcció nova com en les condicions de retroadaptació.
Segons RMI, l’electrificació té sentit des del punt de vista econòmic per a les cases i edificis que s’allunyen dels combustibles fòssils com el petroli i el propà i per als propietaris d’edificis que fan servir gas i necessiten reemplaçar els equips de calefacció i refrigeració. Això és especialment cert perquè l’electrificació no requereix la infraestructura principal i de comptadors de gas que necessiten els combustibles tradicionals.
En Providence, que té altes necessitats de calefacció i refrigeració i costos d’electricitat relativament alts, les bombes de calor també poden ser competitives. Això es deu en part al fet que moltes àrees de Nova Anglaterra depenen del petroli i el propà cars per escalfar i refredar el gas natural.
Però com en molts casos, les bombes de calor superen al gas natural en els edificis nous, mentre que el gas natural guanya en els edificis modernitzats.
El gas natural té un avantatge a causa de la ineficiència de l’alta intensitat d’energia necessària per escalfar les cases més antigues i ineficients de Rhode Island.
Els beneficis de carboni de les bombes de calor també influeixen en Rhode Island, ja que les bombes de calor superen fàcilment al petroli i el propà amb alt contingut de carboni, així com el gas natural, tant en les construccions noves com en els edificis modernitzats .
Tot i que les bombes de calor no són prou econòmiques en comparació amb el gas natural, el National Renewable Energy Laboratory (NREL) espera a mitjans de segle que els preus caiguin del 20% al 38% en el cas de les bombes de calor de font de aire i el 42% al 48% en el dels escalfadors d’aigua amb bomba de calor.
En molts casos examinats per RMI, les bombes de calor ja s’estan apropant als preus del sistema de gas natural. L’organització suggereix que a mesura que creixi la familiaritat de l’instal·lador i continuïn les innovacions tecnològiques, els costos de les bombes de calor disminuiran. Les taxes de temps d’ús i les consideracions polítiques podrien fer-les encara més atractives.
L’eficiència energètica i l’electrificació d’edificis s’estan imposant a nivell subnacional i fins i tot nacional. Els experts diuen que caldrà incorporar menys sistemes de calefacció i refrigeració que consumeixin molta quantitat de carboni per reduir el 70% de les emissions nord-americanes no relacionades amb la generació d’energia i assolir els objectius climàtics de limitar l’escalfament a 2 graus centígrads.
font:elperiodicodelaenergia.com
