Publicat a

URV crea sensors sense bateria alimentats per tecnologia NFC

La Universitat Rovira i Virgili ha desenvolupat sensors sense bateria que s’alimenten de la tecnologia NFC (comunicació de camp proper), que incorporen la majoria de telèfons intel·ligents.

Un equip d’investigadors del Departament d’Enginyeria electrònica, elèctrica i automàtica ha ideat un dispositiu de baix cost i sense bateria que mesura la humitat del sòl, la temperatura i la humitat relativa, mostra aquestes dades en una aplicació i els guarda en el núvol.

Així aprofita la NFC, un sistema d’identificació per radiofreqüència que permet una comunicació ràpida entre dispositius de curt abast i que s’utilitza sobretot com a sistema de pagament a través del telèfon mòbil.

Un xip del sensor capta i emmagatzema l’energia del mòbil a través d’una petita antena, el que li permet mesurar els diferents paràmetres físics i fer els càlculs mitjançant un microprocessador que porta incorporat.

Les dades resultants es transfereixen al mòbil, que al seu torn les envia al núvol a través de la seva connexió a internet

Aquesta transacció de dades es fa en menys d’un segon i sense necessitat de bateria, el que el converteix en una solució ràpida, més econòmica i més ecològica que els dispositius actuals, basats en altres tecnologies com el Wi-Fi o Bluetooth.

El dispositiu pot ser útil per a hivernacles i cultius, ja que permet registrar en tot moment el seu estat, o en el sector alimentari, per comprovar l’estat dels aliments a través de les variacions del color.

Els investigadors, Antoni Lázaro David Girbau i Martí Boada, també destaquen que aquest treball permet pensar en estratègies col·laboradores, basades en l’acció d’apropar el telèfon a un sensor -que pot mesurar paràmetres molt diversos-, que poden fer moltes persones

Publicat a

La Directora General de Protecció Civil visita el sector químic de Tarragona

La Directora General de Protecció Civil de la Generalitat, Isabel Ferrer, va visitar aquest dilluns passat l’Associació Empresarial Química de Tarragona i Dow Chemical, per tal de conèixer de primera mà la realitat del sector químic de les comarques tarragonines.

La visita de la directora general, que va estar acompanyada per la Subdirectora General de Programes de Protecció Civil, Núria Gasulla, i el Subdirector General de Coordinació i Gestió de les Emergències, Sergio Delgado, va començar a les instal·lacions de Dow Chemical. En aquesta primera part de la visita, els representants de la Direcció General van poder conèixer les instal·lacions de Dow Nord, “cracker” i la planta d’octè. El vicepresident de l’AEQT i director del Complex Industrial de Dow Chemical a Tarragona, Jaume Sariol, va exercir d’amfitrió durant la visita, junt amb el gerent de l’AEQT, Juan Pedro Díaz.

Després de la visita a Dow, la Directora va participar també en una reunió a la seu de l’AEQT, tant amb membres de la junta directiva de l’associació com també amb integrants de la Subcomissió d’Emergències. Ambdues reunions van facilitar un fructífer intercanvi d’impressions i van permetre reforçar les línies de treball conjunt que la Direcció General i l’AEQT mantenen des de fa anys en aquells àmbits que els són d’interès i afectació comuns.

Publicat a

Instal·lació del primer aerogenerador flotant a Europa en aigües franceses

França ha fet un pas més en l’evolució cap a les energies renovables. Per primera vegada s’ha instal·lat en aigües franceses, un aerogenerador flotant. Des del 18 de desembre, aquest generador anomenat “Floatgen” produeix l’electricitat necessària per al consum de 5.000 habitants.

Una estructura gegant

El molí flotant té 80 metres de diàmetre i cent metres d’alçada, i es troba situat sobre una plataforma de formigó a mitja hora de navegació de la costa a Le Croisic, al departament del Loira Atlàntic. L’estructura està connectada al fons del mar per un sistema de cables i ancoratges. Només hi ha vuit de similars a tot el món

El “Floatgen” ha necessitat una inversió de 25 milions d’euros i un any de construcció al port de Saint-Nazaire. Va ser remolcat en menys de 12 hores i es va trigar tres setmanes a instal·lar els sis cables de nàilon necessaris per a l’acoblament.

L’aerogenerador és capaç de resistir onades de 16 metres. La tecnologia és especialment innovadora en el flotador amb forma d’anell quadrangular. L’aigua forma una espècie de piscina al centre d’un quadrat de 36 metres de costat, un sistema que contribueix a estabilitzar l’estructura, amb una alçada equivalent a la d’un edifici de gairebé 30 plantes. El generador està fixat a un dels costats del flotador. La base de formigó té 11 metres de gruix.

Avantatges dels aerogeneradors “offshore”

Els aerogeneradors “offshore” (els situats al mar) tenen l’avantatge d’aprofitar vents més forts que els que arriben als parcs eòlics situats sobre el terra, de manera que poden generar el doble d’electricitat. A més a més, tenen un impacte sonor insignificant en comparació amb els terrestres.

Existeix un altre tipus d’aerogenerador marítim, que es planta al fons marí, amb una restricció de profunditat de 40 metres. Les turbines flotants no tenen aquesta restricció. També poden funcionar a molta distància de la costa, de manera que no fan tanta nosa als pescadors i al paisatge. Per altra banda, la seva instal·lació és molt menys agressiva respecte al fons marí.

Alt potencial a la Mediterrània

L’empresa IDEOL, responsable del “Floatgen”, té previst construir una granja de quatre turbines a La Novella, a uns 40 quilòmetres al nord de Perpinyà, a partir de l’any 2020. També està desenvolupant nous projectes a Japó i a Taiwan.

Les característiques d’aquests aerogeneradors els fan adients per al Mediterrani. A finals de 2016, el govern francès va concedir quatre projectes pilot, tres a la Mediterrània i un a Bretanya. S’espera produir l’equivalent a una desena part de l’energia provinent de les nuclears per l’any 2030.

http://www.ccma.cat/video/embed/5790333/

 

Publicat a

El gasoil i la benzina canvien de nom a partir del 12 d’octubre

El 12 d’octubre entra en vigor a la Unió Europea una nova normativa, la Directiva 2014/94 /UE, una de les mesures incloses en la Directiva, relativa a la implantació d’una infraestructura per als combustibles alternatius, estableix que els estats membres han d’assegurar la disponibilitat d’informació pertinent, clara i coherent sobre aquells vehicles de motor que poden proveir normalment amb cada tipus de combustible comercialitzat o recarregar-se en punts de recàrrega. L’objectiu d’aquesta mesura és que els consumidors puguin identificar clarament el combustible que el seu vehicle necessita i posarà ordre en els noms dels combustibles. Fins ara, cada marca posava un nom als seus carburants, i això podia portar confusió a l’usuari, fins al punt d’equivocar-se i malmetre el motor del cotxe.
Per donar compliment a aquesta disposició, a partir d’octubre serà obligatori col·locar les noves etiquetes de combustible harmonitzades per a l’àmbit de la Unió Europea, de manera clarament visible, en els següents llocs:
– En els corresponents sortidors i els seus filtres en tots els punts de repostatge.
– En tots els taps, o en la seva proximitat immediata, dels dipòsits de combustible dels vehicles nous per als que es recomana o sigui compatible dit combustible.
– En els manuals dels vehicles.
– En els concessionaris de vehicles.
La UNE-EN 16942 especifica les 13 etiquetes diferents per a cada tipus de combustible
Per harmonitzar les nomenclatures, s’identificaran amb un distintiu rodó i una lletra E les benzines convencionals (la clàssica súper). Després de la lletra hi haurà un número que assenyalarà el percentatge de biocombustible que incorpora.
El dièsel tindrà una etiqueta quadrada amb la lletra B i un número, que també equivaldrà a la quantitat de biodièsel present en el compost. El dièsel sintètic, el que no prové del petroli, es distingirà amb les lletres XTL, en una etiqueta també quadrada.
Finalment, els combustibles gasosos (hidrogen, gas natural, etc.) s’identificaran dins un rombe amb les lletres que distingeixin cada gas.
Publicat a

MHI Vestas llança la primera turbina eòlica de 10 MW de la història

La barrera llargament esperada de dos dígits de la indústria eòlica marina s’ha trencat. MHI Vestas Offshore Wind, en un sorprenent anunci a la Global Wind Summit a Hamburg, ho ha fet oficial: la seva plataforma de turbina V164 ha aconseguit una potència de 10 MW. I la turbina està disponible per a la venda ja.

“El que abans era inabastable s’ha convertit en el nou punt de referència”, va dir el CEO de MHI Vestas, Philippe Kavafyan. “En llançar avui el motor V164-10.0 MW, MHI Vestas s’enorgulleix de contribuir amb aquesta important fita a la indústria eòlica marina. I ens dóna l’oportunitat de retre homenatge a tots els pioners de la indústria eòlica que ens han portat a aquesta capacitat nominal històrica de dos dígits”.

Potser el més notable és que el model trenca barreres es basa en la tecnologia provada i les lliçons apreses de les instal·lacions anteriors de la plataforma V164, prometent un nivell de certesa i fiabilitat per als clients del MW V164-10.0 des del primer dia.

Amb més de 100 turbines V164 ja instal·lades al Regne Unit i Alemanya, MHI Vestas ha estat capaç d’aprofitar aprenentatges tecnològics i innovacions incrementals per superar els límits de la seva plataforma flexible de 8 MW ara fins a 10 MW.

El director de tecnologia de MHI Vestas, Torben Hvid Larsen, va dir: “En MHI Vestas, ens centrem no en el que altres estan fent, sinó a ser els millors en el que fem. La turbina V164-10.0 MW és la millor prova fins ara que no acceptem les limitacions del pensament convencional i que pensem més enllà de nosaltres mateixos. Hem acceptat el desafiament de transformar el que és possible en el nostre camp”.

La turbina de 10 MW subratlla el compromís de MHI Vestas d’oferir el millor possible als seus clients. A causa de la importància de la fiabilitat, les actualitzacions necessàries per assolir el nou nivell són relativament petites: el V164-10.0 MW incorpora una caixa de canvis més forta, algunes actualitzacions mecàniques menors i un petit canvi de disseny per millorar el flux d’aire i augmentar la refrigeració en el convertidor. Les actualitzacions asseguren que MHI Vestas pugui executar el motor V164-10.0 MW a màxima potència, en un lloc amb velocitats de vent de 10 metres per segon, durant 25 anys.

MHI Vestas tria els transformadors Windstar d’ABB
El V164-10.0 MW ja està a la venda i pot lliurar-se per la seva instal·lació comercial a partir de l’2021. Mentrestant, MHI Vestas segueix endavant amb els seus projectes marins d’eòlica flotant i la seva aerogenerador de 8,4 MW i ha triat a ABB per que li subministri seus pioners transformadors Windstar, de 66 kV, especialment dissenyats per a les condicions extremes dels parcs eòlics flotants.

Els transformadors compactes estan dissenyats per instal·lar a la torre de les turbines d’eòlica marina i faciliten la instal·lació de parc eòlics marins en aigües més profundes, on els aerogeneradors tradicionals no són viables i requereixen una infraestructura és la més alta de la indústria submarina costosa i difícil d’instal·lar. La tensió de 66 kV és la més alta de la indústria de la generació d’energia eòlica, la qual cosa permet una major eficiència i una reducció considerable de les pèrdues per transferència.

font:elperiodicodelaenergia