Reus redactarà una ordenança per regular el soroll

Un de cada quatre reusencs viu en una zona en què se superen els 55 decibels a la nit

El govern de Reus vol començar, com més aviat, la redacció d’una ordenança acústica que permeti regular el soroll a la ciutat. Des de la regidoria de Medi Ambient fa temps que elaboren diferents mapes de capacitat acústica per comprovar el nivell de decibels en diferents zones i carrers. L’últim document, aprovat en l’anterior ple i enviat a Europa en compliment de la normativa, alerta que el 20% dels carrers habitades de la ciutat superen els índexs establerts i que se situen en 65 decibels durant el dia. En un 3%, de fet, s’arriben a superar els 70.

Els mateixos índexs situen en 55 el nombre màxim de decibels aconsellable a la nit. En aquesta casuística, el 25% dels carrers estan per sobre. De fet, el 60% de la població de la ciutat està sotmesa, diàriament, a pràcticament el límit aconsellable, i el 7% a més de 70 decibels durant el dia. A la nit, una de cada quatre persones està en una zona en què se superen els 55 decibels.

Les zones més afectades, segons el mapa de capacitat acústica, és la segona corona: des de les passejades, a les principals avingudes i la zona de les rieres. El mateix mapa atribueix bona part de les responsabilitats de l’elevat nivell de soroll en algunes zones al trànsit, ja sigui en zones industrials, on no hi ha tanta problemàtica, ja que no hi ha habitatges, o en les principals vies. També a la nit, la principal causa de l’excés de soroll continua sent el trànsit rodat.

El document aprovat en el ple és una fotografia de l’impacte del soroll a la ciutat. Tot i que les zones residencials mantenen una bona salut a nivell de soroll, l’Ajuntament vol regular la situació a través d’una normativa acústica. Segons el regidor de Medi Ambient, Daniel Rubio, «ja estem treballant en l’ordenança, que regularà els límits en funció de l’activitat i de si aquesta es realitza en una zona residencial, comercial o industrial».

Rubio va explicar que es marcaran els barems en les diferents zones i es prendran mesures per reduir al màxim les superacions, especialment a les zones habitades, on Rubio ressalta que els nivells registrats confirmen la bona salut acústica de la ciutat. Tot això a partir de la promoció del transport saludable, com la bicicleta, i la reducció de l’ús del vehicle a motor; la creació de zones tranquil·les on no hi hagi activitats d’oci nocturn; o millorar la gestió de les queixes per soroll treballant en una major eficàcia administrativa.

El regidor de Medi Ambient assegura que en la gran majoria de casos, es superen els 65 decibels per culpa del trànsit. «En bona mesura, el principal responsable és la saturació del trànsit», diu. Per poder desenvolupar l’ordenança, Rubio assegura que «caldrà la implicació transversal de moltes àrees de l’Ajuntament».

El soroll, increment de queixes
Reus té una normativa en matèria de soroll des de 1999 que concretava instruments jurídics i tècnics per donar resposta a les inquietuds dels ciutadans en matèria de contaminació acústica. El 2003, de fet, aquest tipus de contaminació va ser el motiu més habitual de queixa segons el defensor del poble. El 2007, l’Ajuntament va elaborar el seu primer mapa de capacitat acústica, en el qual es fixen els objectius de qualitat acústica de la ciutat. No és fins 2009 que es redacta el Mapa Estratègic del Soroll de Reus actualitzat el 2016. Aquest mateix any, les queixes pel soroll al municipi van assolir el 2,5% del total.

font:diaridetarragona

Global Talke invertirà 14 milions per aixecar el seu nou centre a Tarragona

L’empresa, especialitzada en activitats de manipulació i envasat de mercaderies, preveu dur a terme una inversió de catorze milions d’euros per construir les seves noves instal·lacions a la ciutat catalana.

La companyia ha comprat una superfície de 38.821 metres quadrats al sector Riuclar de Tarragona per 3,6 milions d’euros. Fins ara, la parcel·la pertanyia a l’Institut Català del Sòl (Incasòl), empresa dependent de la Generalitat de Catalunya. El grup preveu emprendre la construcció de les instal·lacions en dues fases i generar vint llocs de treball, segons informa Expansión. Aquesta operació la seva suma a la que va portar a terme la companyia el març passat, quan va posar en marxa un safareig industrial a Saragossa, projecte en el qual va invertir cinc milions d’euros.

Global Talke néixer el 2005, fruit de la integració de les firmes logístiques Global Spedition i Talke Logistic Services. L’empresa, que treballa fonamentalment per a la indústria química, està participada en un 50% pel grup alemany Alfred Talke i té la seva seu a Constantí, municipi pertanyent a la província de Tarragona.

Carburos Metálicos vol liderar des de Tarragona la seva expansió

Carburos Metálicos, l’empresa líder en el sector de gasos industrials a l’Estat, que commemora aquest any els seus 60 de presència al Camp de Tarragona, vol liderar des de Tarragona el futur desembarcament de la companyia al nord d’Àfrica, que començaria al Marroc en el termini de dos a tres anys, per continuar a Algèria . Així ho ha anunciat Miquel Lope, director de Desenvolupament de Negoci i Operacions de la companyia durant una trobada amb la premsa. “Els nostres productes ja es venen en aquests països, però el que farem és implantar-nos-hi i liderar el projecte des de Tarragona, atès que tenim aquí especialistes amb gran experiència que poden escometre un projecte d’aquestes característiques”, argumenta Lope.

L’empresa, filial del grup nord-americà Air Products, també confia a sumar inversions en les seves plantes de Tarragona (El Morell, la Pobla, la Canonja i Vila-seca) gràcies a les futures inversions anunciades per Covestro (nova planta de clor i la de MDI) i Suez (tractament de residus) en els polígons petroquímics locals. Precisament, Carburos Metálicos lliga el seu creixement al potencial dels seus clients ja instal·lats al Camp de Tarragona. Aquest tipus d’empreses, “necessiten gasos industrials”, apunta Lope, que quantifica en “centenars de milions d’euros” les inversions previstes al Camp de Tarragona per la indústria.

El directiu ha assenyalat, que malgrat aquests bons auguris, la indústria viu molt pendent i de forma negativa l’increment del cost de l’energia, d’altra banda una dels grans cavalls de batalla contra el qual lluita la indústria química local, i en general l’espanyola, per ser competitius respecte a altres emplaçaments europeus. “La nostra compte de resultats ha experimentat un tomb, a causa dels costos energètics a l’alça”, argumenta Lope, que apunta que “nosaltres som grans consumidors d’energia i caldria una regulació molt més transparent en relació al seu cost; això dificulta que les indústries puguin planificar inversions a llarg termini”.

El risc de deslocalització de la indústria química per aquest fet és evident i més intens que abans: “Ara hi ha molta més sensibilitat que fa un any”, recorda Lope. Grans indústries com Dupont i empreses químiques de Tarragona corren el risc de marxar i amb això afectar Carburos. L’Administració no respon a les queixes constants del sector: “Hi ha una resistència a modernitzar el sector energètic a Espanya”, conclou.

Lope també va destacar la urgència de comptar amb la infraestructura ferroviària adequada, que és un altre dels llasts que les empreses han de suportar.

A la planta del Morell, en la qual va tenir lloc la trobada amb la premsa, treballen més d’una cinquantena de persones. És l’única que disposa d’una sala de control des d’on es supervisen altres plantes automatitzades. Es produeix oxigen, nitrogen i argó en estat líquid i gasós. Des de les bombolles de la cervesa a les bombones d’oxigen dels hospitals, productes de soldadura, nitrogen per als pneumàtics dels cotxes o articles d’alimentació envasats sense oxigen, les aplicacions són infinites, incloent el sector aeroespacial; així, treballen també per la NASA i l’Agència Europea de l’Espai.

A la fàbrica hi ha grans tancs -de 2.000 tones- amb producte en estat líquid. Just al costat, a la Pobla de Mafumet es troba el centre de producció d’hidrogen que, amb una extensió de 10.000 metres quadrats, és l’únic d’aquestes característiques a Catalunya i dels més importants de la península ibèrica. Les altres dues plantes estan a la Canonja -diòxid de carboni- ia Vila-seca -envasado d’hidrogen. La producció de l’empresa és d’unes 2.500 tones diàries de gasos industrials.

Carburos Metálicos disposa d’un total de 28centros fabrils a tot l’Estat, incloent laboratoris i I + D. Carburos Metálicos compta amb un equip de més de 600 professionals a Espanya, una capacitat diària de producció de més de 1.200 tones de gas liquat (mtpd), 12 plantes de producció, 14 plantes d’envasat, 2 laboratoris de gasos d’alta puresa i un centre de R + d ubicat a Bellaterra (Barcelona) que donen servei a més de 100.000 clients. Des de 1995, la companyia pertany al grup nord-americà Air Products

El grup va registrar unes vendes de 8.200 milions de dòlars en 2017 per les seves operacions en més de 50 països i compta actualment amb una capitalització de mercat al voltant dels 35.000 milions de dòlars.

El gegant xinès Sinochem compra ELIX Polymers

El gegant xinès Sinochem ha acordat l’adquisició de la química Elix Polymers, una companyia amb una planta a La Canonja, fins ara en mans del fons nord-americà Sun Capital.

La planta especialitzada amb la producció de resines termoplàstiques, acrilonitril butadiè estirè (ABS), matèria primera amb elevades prestacions mecàniques i de resistència a l’impacte per la fabricació de plàstics amb aplicacions en el sector de l’automoció, dispositius mèdics o la producció d’electrodomèstics i aparells electrònics.

La firma, amb planta a la Canonja (Tarragona), on disposa d’una capacitat de 181.000 t / any de estirè (que actualment està en procés d’ampliació), va tancar el passat exercici amb unes vendes de 219,78 M €, un 31 , 3% més, de les quals al voltant d’un 90% de obtenen per exportació i dóna feina a un total de 273 treballadors.

Elix va ser adquirida per una filial de Sun European Partners a 2012. Des de la seva adquisició, Sun ha supervisat la transformació de Elix des unitat productiva d’un gran conglomerat del sector químic a companyia independent líder en el mercat europeu, amb la millor oferta de productes i serveis en la seva categoria. Les iniciatives operatives dutes a terme en aquest temps, inclosa la introducció de ‘llegeixin manufacturing’ i l’excel·lència comercial, han portat a Elix a un salt considerable en la seva productivitat, nivells rècord de satisfacció del client i un fort augment de les vendes, la qual que ha resultat en una quadruplicació de l’EBITDA durant el període de propietat Sun

Sinochem és una de les grans corporacions públiques de la Xina, fundada el 1950, amb una plantilla de més de 50.000 treballadors, i present en els negocis financer, industrial, agrícola, químic i energia.

URV crea sensors sense bateria alimentats per tecnologia NFC

La Universitat Rovira i Virgili ha desenvolupat sensors sense bateria que s’alimenten de la tecnologia NFC (comunicació de camp proper), que incorporen la majoria de telèfons intel·ligents.

Un equip d’investigadors del Departament d’Enginyeria electrònica, elèctrica i automàtica ha ideat un dispositiu de baix cost i sense bateria que mesura la humitat del sòl, la temperatura i la humitat relativa, mostra aquestes dades en una aplicació i els guarda en el núvol.

Així aprofita la NFC, un sistema d’identificació per radiofreqüència que permet una comunicació ràpida entre dispositius de curt abast i que s’utilitza sobretot com a sistema de pagament a través del telèfon mòbil.

Un xip del sensor capta i emmagatzema l’energia del mòbil a través d’una petita antena, el que li permet mesurar els diferents paràmetres físics i fer els càlculs mitjançant un microprocessador que porta incorporat.

Les dades resultants es transfereixen al mòbil, que al seu torn les envia al núvol a través de la seva connexió a internet

Aquesta transacció de dades es fa en menys d’un segon i sense necessitat de bateria, el que el converteix en una solució ràpida, més econòmica i més ecològica que els dispositius actuals, basats en altres tecnologies com el Wi-Fi o Bluetooth.

El dispositiu pot ser útil per a hivernacles i cultius, ja que permet registrar en tot moment el seu estat, o en el sector alimentari, per comprovar l’estat dels aliments a través de les variacions del color.

Els investigadors, Antoni Lázaro David Girbau i Martí Boada, també destaquen que aquest treball permet pensar en estratègies col·laboradores, basades en l’acció d’apropar el telèfon a un sensor -que pot mesurar paràmetres molt diversos-, que poden fer moltes persones