El degoteig ja ha començat. Dos grans noms del sector energètic espanyol, la petroliera Repsol i l’elèctrica i gasista Naturgy, han anunciat els últims dies els seus primers projectes d’eòlica flotant a la península Ibèrica, una tecnologia encara incipient però que s’ajusta com un guant al perfil costaner: aigües molt profundes a poca distància de la costa, cosa que inhabilita qualsevol opció d’instal·lar eòlica marina tradicional, que requereix fonamentacions fixes impossibles a partir de 50 metres de profunditat.
No són les úniques: Iberdrola i altres empreses més petites també han transmès el seu interès a participar en un procés que sembla vital perquè Espanya pugui complir els seus objectius climàtics i disminuir la seva dependència energètica de l’exterior. Els plans de l’Executiu espanyol passen per assolir els tres gigawatts (GW) de potència instal·lada d’eòlica marina flotant el 2030. Segons la informació facilitada pel Ministeri per a la Transició Ecològica fa uns mesos, set de les 27 “solucions flotants per als aerogeneradors” que ara hi ha en marxa a tot el món són espanyoles. Els costos de generació continuen sent notablement més alts que els de la fotovoltaica, l’eòlica terrestre i l’eòlica marina fixa, però la proliferació de projectes anirà abaratint-la a marxes forçades.
La primera a despenjar-se amb un pla específic d’entrada al camp de l’eòlica flotant ha estat Repsol. La firma presidida per Josu Jon Imaz —embarcada en un canvi de model que el porti del negoci purament petrolier en què descansa avui la major part del seu compte de resultats, a un altre de molt més centrat en les energies renovables— ha obert la via de la flotant de la mà de la danesa Ørsted, una firma destacada al sector. L’ambició de totes dues empreses és nítida: “Convertir-se conjuntament en líder en el desenvolupament de l’eòlica marina flotant” a Espanya.
L’acord entre Repsol i Ørsted passa per “identificar i, si escau, desenvolupar conjuntament projectes d’eòlica marina flotant” a les costes espanyoles. La petroliera afirma tenir en la generació renovable “un dels seus pilars de descarbonització”, amb l’ambició d’assolir els 20 GW de capacitat instal·lada (entre eòlica i solar) el 2030. Ørsted, per part seva, ja compta amb 11 GW d’eòlica instal·lada: 7,6 GW al mar i 3,4 GW més a terra, i acaba d’obrir la seva primera oficina a Espanya. “La cadena de subministrament està preparada per entrar en aquesta tecnologia gràcies a dècades d´experiència en el subministrament de l´àmplia flota de parcs eòlics terrestres d´Espanya”, es llegeix en el comunicat amb què Repsol ha revelat el projecte
Tot just 24 hores després va ser Naturgy la que va fer públic un acord amb la noruega Equinor —que ja compta amb una dilatada experiència en el camp de l’eòlica marina, tant al nord d’Europa com al Regne Unit i als Estats Units— per “treballar de manera conjunta en l’anàlisi i les oportunitats” d’aquesta tecnologia a Espanya, “que compta amb gran potencial al nostre país”. Les dues empreses desenvoluparan un projecte “que pugui participar a la primera subhasta d’eòlica offshore d’Espanya”, en aigües canàries.
En aquest escenari, Naturgy i Equinor uniran les forces per explorar possibilitats conjuntes en el desenvolupament d’aquesta nova tecnologia a Espanya. En aquesta aliança, l’energètica espanyola aportarà la seva experiència en el desenvolupament d’eòlica terrestre al nostre país i la companyia noruega contribuirà amb les seves capacitats provades a la tecnologia flotant offshore.
“El desenvolupament de l’eòlica flotant obre una finestra d’oportunitat molt rellevant a Espanya, ja que permet aprofitar emplaçaments més allunyats de la costa, amb un recurs eòlic excel·lent, i exercir com a tractor de l’economia a través de sectors clau com el naval o civil ”, afirma el director general de Renovables, Nous Negocis i Innovació de Naturgy, Jorge Barredo. “Es tracta d´una oportunitat no només energètica, sinó també industrial”.
Iberdrola, per la seva banda, també ha presentat ja davant del Ministeri per a la Transició Ecològica projectes que sumen més de 1.000 MW (1 GW) d’eòlica marina a diversos emplaçaments de la geografia nacional —Canàries, Catalunya, i Galícia— a l’espera que finalment s’aprovi el Pla d’Ordenació de l’Espai Marítim, s’estableixi el marc regulador i es generin els mecanismes de concurrència competitiva per part del Ministeri que permeti avançar en el desenvolupament dels projectes a la geografia espanyola”, segons expliquen fonts de la companyia presidida per Ignacio Sánchez Galán.
Del triumvirat de grans elèctriques espanyoles, només una Endesa s’ha despenjat d’aquests plans de desenvolupament de l’eòlica marina. El motiu? La seva aposta per tecnologies renovables en fase madura, com ara la fotovoltaica o l’eòlica terrestre, i no tant en desenvolupament. “Ens centrarem a invertir en tecnologies ja provades, com ara la solar fotovoltaica o l’eòlica terrestre”, apunta un portaveu de l’empresa presidida per José Bogas, que esperarà uns anys per entrar en una alternativa de generació que promet grans rèdits a llarg termini. Font: elpais.com,msn.com, pixabay