El Govern vol que les centrals nuclears radicades a Catalunya es tanquin el 2027, i que les energies renovables aportin el 50% de l’electricitat el 2030 i el 100% el 2050.
El tancament de les nuclears a Catalunya obligaria a suplir aquestes mancances amb energies renovables. Les nuclears aporten ara el 54% de la demanda d’electricitat a Catalunya, mentre que l’eòlica i la fotovoltaica només suposen el 7% de l’energia elèctrica (encara que sumant la hidroelèctrica, les renovables aporten el 20% de l’electricitat en un bon any hidràulic).
La consellera també expressa el seu desig de “promoure energies renovables, que s’han de desenvolupar, sempre que sigui possible, aprofitant espais ja alterats per l’activitat humana, minimitzant així l’ocupació innecessària del territori”.
Totes les mesures que adoptarà el Govern aniran «encaminades a la transició energètica cap a un model cent per cent renovable, desnuclearitzat i descarbonitzat, neutre en emissions de gasos d’efecte hivernacle, que redueixi la vulnerabilitat del sistema energètic català i garanteixi el dret a l’accés a l’energia com a bé comú».
La consellera concreta aquesta mesures a «impulsar polítiques d’estalvi i eficiència energètica» per reduir el consum final d’energia almenys un 2% anual, per arribar com a mínim al 27% el 2030.
Jordà, partidària de la participació d’actors locals en la producció i distribució d’energia renovable, també vol implantar xarxes de distribució d’energia intel·ligents i xarxes tancades i promoure un clúster de recerca i producció en energies renovables a partir dels centres de recerca en energies presents a Catalunya.
Per fer la transició energètica cap a un model 100% renovable, desnuclearitzat, descarbonitzat i neutre en emissions de gasos d’efecte hivernacle, Jordà proposa «establir un pla de transició per al tancament, no més enllà del 2027, de les centrals nuclears, vetllant per la preservació dels llocs de treball directes que generen al territori».
La consellera opina que la inclusió de l’energia nuclear i el gas natural (en determinades condicions) dins de la taxonomia d’energies verdes per part de la UE «té com a únic objectiu facilitar el finançament de nous projectes relacionats amb aquestes fonts energètiques, però no constitueix una aposta ferma per part de la UE com en el cas de les energies renovables».
Jordà insisteix que l’aposta del govern català és “la descarbonització l’any 2050 amb un consum de combustibles fòssils que ha de ser nul i sense participació de l’energia nuclear”.
En aquest sentit, assegura que la Prospectiva d’Energia de Catalunya (PROENCAT) 2050 «demostra que aquest objectiu es pot assolir» ja que afirma que «en energies renovables, Catalunya té uns recursos suficients per assegurar-ne el desenvolupament, segons indiquen els estudis de potencial realitzats ».
«La decisió presa pel Govern de la Generalitat en relació amb l’energia nuclear és l’abandonament, tal com va establir la Llei del Canvi Climàtic», insisteix Jordà, que reconeix «l’impacte reduït sobre el canvi climàtic de la generació d’electricitat de origen nuclear», però argumenta que «l’impacte ambiental dels residus radioactius i el cost de generació elevat motiven l’exclusió d’aquesta tecnologia».
Segons Jordà, «l’anunci de la UE no té cap repercussió per a Catalunya, que ja ha elaborat el full de ruta de la transició energètica a l’horitzó 2050 sense comptar amb energia nuclear, demostrant que aquesta transició és possible».
La consellera afirma que el govern català «no dedicarà finançament ni durà a terme cap actuació adreçada a promoure i allargar la vida de les centrals nuclears a Catalunya», una competència que no té la Generalitat. Font: lavanguardia.com,efeverde.com, pixabay