El nou decret d’energies renovables ha disparat els projectes de parcs eòlics a les Terres de l’Ebre

Els ajuntaments demanen que se’ls tingui en compte i a la Terra Alta reclamen que es freni qualsevol nou parc a la comarca per a reduir la massificació actual

Just fa poc d’un any de l’entrada en vigor del decret, des de la Terra Alta han alçat la veu contra la liberalització de la normativa que, diuen, ha suposat la nova normativa per a les Terres de l’Ebre, que ha rebut projectes de fins a 298 nous aerogeneradors en només un any.

El principal canvi que va suposar El Decret 16/2019 de mesures urgents per l’emergència climàtica i l’impuls de les energies en la normativa de desplegament eòlic va ser la supressió de les anomenades Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP), que establia vuit àrees geogràfiques per a la instal·lació de parcs eòlics repartides pel país, i que va acabar comportant la proliferació dels primers eòlics a la Terra Alta i el Baix Ebre (ZDP VII), fins a convertir les Terres de l’Ebre en la zona del país amb més aerogeneradors, amb un total de 332 en funcionament, molt lluny de les terres de Ponent, amb 188, o el Camp de Tarragona, amb 171.

Precisament, un dels principals arguments de la Generalitat, amb la consellera Àngels Chacón al capdavant d’Empresa i Coneixement, per a aprovar el nou Decret era l’obertura de les zones que podien acollir parcs eòlics per tot el país. En paraules de Chacón llavors, la normativa havia de suposar “un repartiment més equilibrat” de les instal·lacions elèctriques i es va acabar prometent “escoltar el territori” abans de tirar endavant nous projectes de parcs eòlics. Fins i tot el delegat del govern a a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès, va argumentar que amb un acord de ple rebutjant la implantació de nous parcs seria “suficient” per a tombar estos projectes i que no tiressen endavant.

Un any després, des de la Terra Alta han tornat a alçar la veu contra la massificació que, diuen, pateixen a la comarca i que perjudica el model econòmic basat en l’agricultura, el turisme sostenible i la nova ruralitat. “Treballem per a construir un model amb el qual creiem, hi posem molts esforços, i després trobem que, des de fora, ens imposen un altre model que ens perjudica i malmet la feina que es fa des de la comarca”, va assegurar la presidenta del Consell Comarcal de la Terra Alta, Neus Sanromà.

Els ajuntaments terraltins, juntament amb el Consell Comarcal i entitats econòmiques com la Plataforma en Defensa de la Terra Alta, l’Ateneu La Pastora i Unió de Pagesos van acordar evitar que proliferen nous parcs a la comarca. La gota que ha fet vessar el got va ser l’aprovació del nou parc eòlic Tramuntana V per part de la ponència d’energies renovables i la de dos nous avantprojectes: un nou parc eòlic a Batea, i una instal·lació fotovoltaica -la primera a la comarca- entre els termes de la Fatarella i Ascó. “La nova llei ha estat una enganyifa, i ha facilitat que es reben nous projectes a la Terra Alta”, lamentava la portaveu de l’Ateneu la Pastora, Júlia Urgell.

El Consell Comarcal va aprovar una moció demanant a la Generalitat la modificació de la normativa i que es tinguen en compte les reivindicacions del territori. A més, des del Consell també s’està promovent un nou pla energètic comarcal, que assenta les bases de com ha de ser la producció d’energia a la Terra Alta en els propers anys. “Treballem en un model basat en l’autoconsum i que repercutisca a les llars, les empreses i els ajuntaments”, subratllà Sanromà.

El territori més protegit?

En l’últim any s’han presentat projectes que representarien la construcció de 298 nous aerogeneradors entre la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Baix Ebre. D’estos, uns 169 haurien estat ja desestimats per la Ponència d’Energies renovables, l’organisme de la Generalitat que fa un primer cribratge sobre els avantprojectes de les empreses energètiques. Un dels principals motius que ha esgrimit la ponència és l’afectació que pot tenir la instal·lació de nous parcs sobre l’avifauna de la zona -especialment l’àliga cuabarrada- o la proximitat envers espais naturals protegits.

El gerent de la patronal eòlica Eoliccat, Jaume Morrón, va lamentar les decisions que està prenent la ponència i que “està suposant que es tomben més projectes a l’Ebre que a qualsevol altre lloc de Catalunya”. “El grau de rebuig dels parcs eòlics a l’Ebre és d’un 65,8%. És a dir, de cada deu parcs que es presenten, gairebé set no són viables. Al Camp de Tarragona són 6 de cada 10 i a Catalunya 4 de cada 10. Si parlem de la resta de Catalunya, és a dir, traient el Camp i l’Ebre, veiem que només es tomba un de cada deu projectes!”, lamentava Morrón.

El gerent d’Eoliccat van demanar al Departament de Territori i Sostenibilitat que canviï els criteris per tal de valorar els projectes. Segons Morrón, els criteris que es fan servir per a quantificar les poblacions d’avifauna a la zona són “antics i es basen en estadístiques i no es fan servir altres sistemes de detecció que poden ser més exactes”. “La coexistència entre l’àliga cuabarrada i els parcs eòlics és un fet, i s’ha demostrat, especialment en les instal·lacions del Baix Ebre o la Ribera d’Ebre”. També destacava que el cribratge de la ponència “hauria de fer-se només basant-se en allò que hi posa al decret d’energies renovables”. “Es tomben projectes per possibles afectacions a l’avifauna o per proximitat en zones protegides, però estos criteris no hi són, a la normativa: només hi diu que no es poden situar dins de zones protegides i en cap cas parla d’incompatibilitats”, defensava Morrón.

Cara i creu                

La ponència d’Energies Renovables va donar el vistiplau a la construcció del parc eòlic Tramuntana V, que té previst aixecar nou aerogeneradors prop del Coll del Moro. L’alcalde de Gandesa, Carles Luz, assegurava que se sent “molt preocupat” pel projecte. L’Ajuntament hi va presentar al·legacions perquè l’emplaçament “està situat en un indret proper a un espai emblemàtic de la Batalla de l’Ebre, també prop hi ha un jaciment d’un antic poblat iber i romà, i també és proper a una zona protegida per la Xarxa Natura 2000, a les serres de Pàndols i Puig Cavaller”.

La ponència va acabar desestimant les al·legacions i ara l’empresa promotora té un termini de dos anys per a presentar el projecte definitiu i iniciar la tramitació urbanística i ambiental. “No estalviarem cap esforç. Este parc s’ha de tombar sí o sí perquè afecta un dels indrets més icònics del nostre poble”, sentenciava Luz.

A l’altra banda hi ha l’Ajuntament de la Pobla de Massaluca. Ha rebut ja la sol·licitud de la llicència ambiental per a construir un nou parc -el primer- a la població), amb quatre nous aerogeneradors. “Al poble veiem els parcs de pobles veïns, des d’Almatret fins a la Pobla de Massaluca, així que tenim impacte visual, però no rebem res a canvi”, argumentava l’alcalde, Antoni Ferré.

Amb la construcció d’este parc, l’Ajuntament preveu rebre més de mig milió d’euros quan es liquide la llicència d’obres, més del pressupost anual de la corporació, que se situa sobre els 380.000 € Amb estos ingressos, l’Ajuntament preveu impulsar l’anomenat Ecoentorn Massaluca, amb la construcció d’un espai natural per a observar les espècies autòctones i les aus, com l’àliga cuabarrada, precisament l’espècie que condiciona el desplegament eòlic a altres poblacions properes. Font:setmenarilebre.cat