Publicat a

El peix autònom del MIT per vigilar el mar

Sofi és un prototip de softrobot dissenyat pel MIT que és capaç de realitzar un estudi en temps real dels ecosistemes marins de forma no intrusiva

La majoria dels peixos robot no es troben com peix a l’aigua. Aquests són pobres nedadors, i l’únic que aconsegueixen és espanten qualsevol altra criatura amb la qual entrin en contacte. Però un nou robot és tan realista que els peixos de Fiji neden al seu voltant sense immutar-se.

https://www.youtube.com/watch?v=Dy5ZETdaC9k&feature=youtu.be

Un equip del Laboratori d’Informàtica i Intel·ligència Artificial del MIT (Cambridge, EUA) ha desenvolupat un peix robòtic tou (softrobot). L’aparell està construït amb cautxú de silicona i plàstic, i diverses parts de la seva estructura, tant les aletes laterals com la del darrere, han estat impreses en 3D

Aquest ‘peixrobot’, controlat remotament, un control remot que ha estat customitzat i creat arran d’un comandament de la mítica Súper Nintendo, no és el primer del món. Però aquesta nova versió fa un pas endavant i desbanca les generacions anteriors de peixos robot. Sofi és capaç de realitzar un estudi en temps real dels ecosistemes marins de forma no intrusiva. Aquest pot maniobrar cap amunt i cap avall a profunditats de fins a 18 metres. La seva càmera d’ull de peix, situada a la boca, està perfectament posicionada per capturar qualsevol acció al front. A més, Sofi no només sembla un peix sinó que també es mou com si fos de veritat, ondulant la seva cua per impulsar-se a través de l’aigua. Això li permet gravar les imatges i prendre els fotos dels diferents peixos i espècies de l’entorn sense espantar

Fa fotografies i grava vídeos a través d’una càmera instal·lada en la seva estructura, que compta també amb un motor i una bateria de liti similar a la dels telèfons mòbils.

Els científics han realitzat sis proves amb Sofi en els esculls de coral de l’illa de Fiji, al Pacífic. Als peixos de l’escull no va semblar importar-los la presència de Sofi. Per tant, l’equip espera que el robot i la seva càmera es puguin desplegar en altres llocs per ajudar-nos a observar la vida marina, per veure millor com es mouen, què estan menjant i amb qui estan nedant, ha informat l’equip de científics en Science Robotics.

 

Publicat a

Sant Cugat instal·la fanals intel·ligents en terrasses de bars per regular el soroll

Els fanals tenen un sensor que fa canviar la intensitat de la llum per avisar que s’està sobrepassant el soroll permès

Iniciativa pionera per lluitar contra la contaminació acústica a Sant Cugat, una de les SmartCities pioneres a Catalunya. L’Ajuntament ha instal·lat uns fanals intel·ligents en què canvia la intensitat de la llum quan hi ha massa soroll.

Els fanals s’han instal·lat a la plaça de Barcelona, on hi ha terrasses de bars i restaurants. Un sensor detecta quan el soroll sobrepassa els 60 decibels.

La iniciativa ha estat ben acollida pels propietaris dels bars, com en Xavi Valls, perquè s’ha de trobar un equilibri per la convivència.

“Jo crec que és una bona iniciativa, primer que tot, perquè aquí hi ha veïns i hem de conviure tots. Una manera que la gent que hi hagi a la terrassa s’adoni que està cridant una mica massa és això dels llums.”

La iniciativa ha sorprès molts clients, com l’Olga Montes, que no s’hi acaba d’acostumar.

“Ens hem pensat que tancaven el bar. S’encén i s’apaga cada uns segons o 5 segons, és molt pesat.”

Segons l’Ajuntament, no es vol sancionar els usuaris, sinó advertir-los, i més endavant el sistema enviarà un missatge al mòbil als propietaris dels establiments perquè siguin conscients del soroll que s’hi fa. Els fanals intel·ligents funcionen fins a dos quarts de dues de la matinada.

Publicat a

BASF revoluciona la fertilització orgànica a l’agricultura

Es tracta d’un estabilitzador que minimitza l’impacte mediambiental reduint fins a un 65% les pèrdues per rentat de nitrogen

Basf ha aconseguit transformar el món agrícola amb una innovació que permet a l’agricultor tenir a la seva disposició una eina amb la capacitat de millorar l’eficiència del nitrogen dels purins, és a dir, el rendiment de les seves collites.

Es tracta de Vizura, un estabilitzador de nitrogen per purins i altres fertilitzants orgànics, que aporta grans beneficis per a agricultors, ramaders i també per al medi ambient. De fet, En blat de moro d’ensitjat es pot incrementar la collita en un 7% addicional en comparació amb l’ús de purins sol.

A més, com a fertilitzant suposa un estalvi considerable d’entrades i flexibilitat en el pla de treball de l’agricultor. El nitrogen aportat amb els purins en l’adobament de fons es manté retingut a terra durant setmanes, permetent que el cultiu ho aprofiti a mesura que es desenvolupa.

Basf, en el seu ferm compromís amb el medi ambient, ha aconseguit que aquest estabilitzador redueixi les pèrdues del nitrogen per rentat i per emissions de gasos hivernacle. El nitrogen del purí es transforma en nitrat que per acció de l’aigua de reg o pluja, acaba dissolt i rentat amb el risc de acumular-se en aigües subterrànies. Amb Vizura la reducció d’aquestes pèrdues és important, i varia molt en funció del sòl, podent fins i tot superar el 65%.

Nitrificació, procés clau

El nitrogen és un element químic que quan és aportat en l’abonat (mineral o orgànic) pot perdre sense que les plantes ho aprofitin. Els bacteris del sòl del gènere nitrosomonas, converteixen l’amoni (NH4+) a nitrit (nitrificació) i després aquest acaba en forma de nitrat (NO3–). L’ió nitrat és molt soluble i mòbil i pot rentar-se dissolt en l’aigua de pluja o de reg i quan arriba a determinada profunditat ja no pot ser aprofitat per les arrels.

A més, aquest nitrat pot ser transformat en òxid nitrós (N2O) en els processos de desnitrificació per efecte dels bacteris desnitrificadoras, provocant que aquest es perdi en l’atmosfera ja que és molt volàtil. No obstant això, Vizura permet que els purins es pugui utilitzar com a fertilitzant d’una manera més eficient i rendible ajudant a protegir el medi ambient.

Publicat a

Creen un enzim mutant que es menja el plàstic

Científics britànics i nord-americans han dissenyat un enzim que es menja el plàstic. Al laboratori han pogut millorar un enzim que van trobar per casualitat en un abocador del Japó. Desfà el plàstic conegut com a PET (politereftalat d’etilè), que és el que es fa servir per a la majoria d’envasos i per als gots i ampolles de plàstic. Es calcula que el 2050 als oceans hi haurà més plàstics que peixos. I, a llarg termini, aquest enzim podria ser una solució per eliminar-los.

El descobriment pot ajudar a solucionar la crisi global de contaminació dels oceans generada pels plàstics. Els PET, de fet, poden persistir durant centenars d’anys en el medi ambient, però aquest enzim els podria dissoldre per reciclar-los a gran escala i evitar també l’extracció de combustibles fòssils per a la producció de nou PET.

Investigadors de la Universitat de Portsmouth, Gran Bretanya, i del Laboratori Nacional d’Energies Renovables dels Estats Units van fer el descobriment per casualitat mentre examinaven l’estructura d’un bacteri descobert el 2016 en un abocador de residus del Japó, que es va veure que generava un enzim que es menjava el plàstic.

Els científics van decidir ajustar l’estructura de l’enzim afegint-hi aminoàcids, per observar com evolucionava, i el que van aconseguir és millorar la seva capacitat de digerir el plàstic. “És emocionant perquè indica que hi ha potencial per optimitzar el bacteri encara més”, va explicar John McGeehan, professor de la Universitat de Portsmouth i codirector de la investigació.

Amb la mutació, l’enzim comença a menjar-se el plàstic PET en qüestió de dies, però els investigadors confien que es pugui accelerar encara més per facilitar processos de reciclatge a gran escala.

“El que esperem és que aquest enzim converteixi el plàstic en els seus components originals, per poder reciclar-lo i reutilitzar-lo. Això significa que no necessitarem perforar per obtenir més petroli i, fonamentalment, reduirem el volum de plàstic al medi ambient”, va dir McGeehan.

El descobriment s’ha publicat a la revista ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’, i destaca pel gran potencial com a nou sistema de gestió del plàstic, si s’aconsegueix millorar encara més el funcionament de l’enzim.

La creixent conscienciació sobre el greu problema de contaminació que suposa el plàstic, que en algunes de les seves formes com el PET pot trigar segles a descompondre’s de manera natural, ha impulsat canvis legislatius en molts països i un enduriment de la normativa europea.

Arreu del món es venen més d’un milió d’ampolles de plàstic cada minut, una producció que es recicla encara en unes taxes molt baixes a la majoria de països i que acaba generant uns residus que s’acumulen en abocadors o al mar.

Estudis científics han constatat, de fet, que l’acumulació de plàstics als oceans han generat una mena d’illa (l’anomenen “la gran zona de deixalles del Pacífic”) situada entre Hawaiï i Califòrnia, que conté 79.000 tones de plàstics acumulats i ocupa 1,6 milions de metres quadrats, una superfície equivalent a la de França, Espanya i Alemanya juntes.

Una contaminació que està afectant greument la fauna marina. El catxalot que va aparèixer mort a finals de febrer al cap de Palos, a la costa de Múrcia, portava 29 quilograms d’escombraries marines a l’estómac, entre bosses de plàstic, sacs de fil sintètic com ara ràfia, trossos de xarxa o un bidó, per exemple. Segons la necròpsia, va ser aquest material el que li va causar la mort per peritonitis o per impacte al sistema digestiu, donada la impossibilitat d’expulsar-ho.

Publicat a

El tren del futur

Més automatitzat, més ràpid i encara més eficient i sostenible. Així serà aquest mitjà de transport cridat a guanyar pes a Catalunya, especialment en l’àmbit de les mercaderies, on té un llarg recorregut per endavant.

El ferroviari vol ser el transport de preferència per als desplaçaments de menys de mil quilòmetres, tant de passatgers com de mercaderies.

Els experts asseguren que el tren guanyarà pes en el mix de la mobilitat, sobretot en el transport de mercaderies. Però com seran els trens? “Per respondre aquesta pregunta cal saber primer com serà la mobilitat del futur, com ens desplaçarem”, sosté Enric Ticó, president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i del clúster ferroviari Railgrup.

La frontera és a mil quilòmetres, segons Ticó. “Per a distàncies superiors, el mitjà de transport de preferència serà l’avió, que és més ràpid. En canvi, per a desplaçar-se menys de mil quilòmetres s’optarà pel tren mitjançant un sistema ferroviari més evolucionat i veloç”, assenyala el president d’FGC i de Railgrup. “En l’àmbit urbà, es continuarà apostant pel metro i el tramvia, tant per la necessitat de descongestionar el trànsit com per la urgència de reduir les emissions de CO2”, assegura l’expert.

Així doncs, el tren guanyarà en velocitat per competir amb l’avió en distàncies inferiors a mil quilòmetres, però també en “experiència del viatge”, apunta Jesús Navarro responsable d’Enginyeria de Manteniment de Material Mòbil de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). “Les pantalles per entretenir els usuaris, el wifi o el 4G són un valor afegit per al client i en milloren l’experiència de viatge”, explica Navarro.

El tren del futur també busca ser més eficient, tot i que, actualment, ja és el mitjà de transport terrestre que ho és més. En l’opinió del tècnic de TMB, l’eficiència vindrà de la mà de millores tecnològiques com l’automatització de la conducció, el manteniment i la reducció del pes.

“Cada cop n’hi ha més conduits automàticament o semiautomàticament, fet que suposa un menor consum d’electricitat”, assegura l’expert. Navarro explica que hi ha diversos projectes en marxa per introduir millores en l’àmbit del manteniment o automatitzant-lo aplicant la telediagnosi i la telegestió a través de la instal·lació de sensors a les portes per detectar i preveure avaries. L’objectiu és fer-ne un manteniment més preventiu i personalitzat i, sempre que es pugui, de manera remota. Pel que fa a la reducció del pes del combois, “la gran aposta actual és l’alumini, però també s’estan fent proves amb grafè i plàstics que puguin ser estructurals”, comenta el portaveu de TMB.

Tot sembla indicar que el tren del futur seguirà funcionant amb electricitat, però s’estan estudiant alternatives com l’hidrogen i el gas natural liquat, especialment per a aquelles zones on no és viable l’electrificació de la via. El mes de desembre passat, Renfe, en col·laboració amb Gas Natural Fenosa i Enagás, va iniciar a Astúries la primera prova pilot de tracció ferroviària amb gas natural liquat d’Europa i primera del món en l’àmbit de trens de passatgers. D’altra banda, a Alemanya també s’estan fent tests amb un tren de passatgers que usa l’hidrogen com a combustible.

Els trens de levitació magnètica seguiran sent una “opció molt cara, només a l’abast de d’un grup reduït de països rics”, assegura Josep Maria Rovira, president de la Comissió de Mobilitat dels Enginyers Industrials de Catalunya. Gràcies a l’absència de contacte entre el vehicle i la via, es redueixen les friccions i s’aconsegueixen velocitats superiors. De fet, el rècord de velocitat ferroviària, el té un tren japonès de levitació que, en fase de proves, va assolir els 603 km/h durant gairebé 11 segons. La velocitat màxima del TGV és de 310 km/h.

Per últim i no pas perquè sigui menys important, cal parlar de seguretat. S’han fet grans avenços en la matèria i se’n continuaran fent. Rovira explica que, avui en dia, s’està treballant per implantar el Sistema Europeu de Gestió del Trànsit (ERTMS). Es tracta d’un mecanisme adoptat per la Unió Europea per equiparar les noves línies ferroviàries que es construeixin. L’objectiu és que la senyalització i les comunicacions entre la via i els equips del tren siguin compatibles a tot Europa i s’asseguri la interoperabilitat de les circulacions amb tren entre els diversos països

 

LA SOSTENIBILITAT VIATJA SOBRE VIES

El ferrocarril representa el 8% del transport mundial, però només genera el 3,5% dels gasos d’efecte hivernacle. Aquest percentatge és fruit d’anys de millores tecnològiques. Les emissions de CO2 del tren s’han reduït un 63% en el cas dels combois de passatgers i un 48% en els de mercaderies entre 1975 i 2013. D’altra banda, també té un menor cost energètic: es calcula que la mateixa mercaderia transportada en tren consumeix entre tres i cinc vegades menys energia que transportada per carretera.

Com a mitjà de transport menys contaminant i de menor consum energètic, el ferrocarril tindrà un pes creixent en la nova economia baixa en carboni i s’ha fi xat com a objectiu ser un sector neutral en carboni a l’any 2050.

HYPERLOOP, EL CONCORDE FERROVIARI

Després de revolucionar el vehicle elèctric, el cofundador de Tesla, Elon Musk, es proposa marcar un punt d’inflexió en el transport ferroviari amb el projecte Hyperloop. L’empresari està treballant en el desenvolupament d’una tecnologia capaç de propulsar vagons en forma de càpsula dins d’un tub de metall pressuritzat amb un sistema de levitació magnètica. L’invent permetria viatjar a més de 1.100 km/h, el doble de la velocitat màxima actual, i seria el mitjà de transport menys contaminant del mercat, amb zero emissions. Els impulsors asseguren que viatjar en Hyperloop costarà entre 8 i 17 euros, ja que el manteniment que necessitarà serà mínim i podrà funcionar 24 hores al dia transportant passatgers de dia i mercaderies, de nit.