El MIT presenta un reactor de fusió nuclear que promet resoldre el problema de l’energia

El MIT de Boston construirà un reactor experimental d’energia neta que podria ser viable comercialment

Es dirà SPARC i els seus promotors asseguren que serà el primer reactor de fusió nuclear que produirà energia neta. Preveuen que d’aquí a poc més de 10 anys tindran una versió experimental que podrà produir 100 megawats fent servir hidrògen com a combustible nuclear.

El van presentar la setmana passada als Estats Units, al Massachusetts Institute of Technology, el mític MIT de Boston. Els promotors són el mateix MIT i una nova empresa privada, Commonwealth Fusion Systems, CFS, liderada per un exempleat, Bob Mumgaard.

 

Energia nuclear neta

Des de fa dècades la fusió nuclear és la gran promesa per resoldre el problema de l’energia al món, perquè si s’aconsegueix significarà poder produir energia nuclear neta.

Això és possible perquè s’aconsegueix amb la fusió d’elements lleugers, que produeix molta energia però no residus, a diferència de l’energia nuclear convencional, que fisiona elements pesants i genera residus radiactius molt contaminants.

Els intents d’aconseguir-ho, però, han estat infructuosos fins ara, degut al fet que cal més energia per crear els camps magnètics que permeten la fusió que no pas la que proporciona aquesta.

El projecte del MIT pretén resoldre això amb un nou material superconductor, que ha de permetre crear camps magnètics prou potents que gastin molta menys energia que els actuals.

Aquest nou material, anomenat YBCO, és una cinta d’acer recoberta amb òxid de coure, bari i itri, que ha estat desenvolupada els últims anys als EUA.

Segons asseguren, amb aquest nou material el reactor només gastarà la meitat de l’energia per crear els camps magnètics, i es podrà destinar l’altra meitat a produir electricitat.

 

Més temperatura que al sol

Els camps magnètics que es produiran amb l’YBCO són els que permetran controlar i comprimir l’hidrogen perquè es fusioni a centenars de milions de graus, una temperatura molt més alta que al centre del sol.

En els pròxims 3 anys es dedicaran a adaptar aquest nou material per fer-lo servir en un reactor de fusió, i després construiran el reactor experimental per provar-lo. Si tot surt bé, la previsió és tenir un reactor comercial d’aquí a 15 anys.

 

Competència de l’ITER

El gran projecte internacional sobre fusió nuclear és l’ITER, l’obra d’enginyeria més gran mai abordada, i que s’està construint a la Provença francesa des de fa gairebé 10 anys.

És un projecte en el qual col·laboren la Unió Europea, els EUA, Rússia i Xina, entre altres països i que el 2010 es calculava que costaria uns 15.000 milions d’euros.

 

65 vegades més petit

Segons els responsables de l’SPARC, aquest podrà ser 65 vegades més petit que l’ITER, perquè els camps magnètics que permet l’YBCO són quatre vegades més potents que els coneguts fins ara.

Això el fa un projecte molt menys faraònic, abordable per l’empresa privada, de manera que si té èxit, pot convertir l’ITER en obsolet. De moment, CFS ja ha aconseguit que l’empresa energètica italiana Eni aporti 50 milions de dòlars al projecte.

font:ccma.cat

Un nou dispositiu aconsegueix produir energia neta deu vegades més ràpid que la biomassa

Investigadors del Departament d’Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili patenten un sistema que imita la fulla d’un arbre per absorbir C02 a alta velocitat i transformar-lo en biocombustible

La funció de les plantes ha inspirat la creació d’un nou dispositiu que permet acumular el diòxid de carboni (CO2) per transformar-lo en biocombustible. Investigadors del Departament d’Enginyeria Química de la URV liderats per Ricard Garcia-Valls, del grup de recerca MEMTEC, han imitat el procés natural de la fotosíntesi i l’han millorat al laboratori. Amb aquesta recerca han aconseguit desenvolupar un prototip que fa una fotosíntesi que podria millorar el model natural: augmentaria de quatre a deu vegades més la capacitat d’acumulació de CO2 respecte a les fulles dels arbres, permetria obtenir un compost concret i la velocitat de producció d’energia seria, com a mínim, deu vegades més ràpid que la biomassa.

Els arbres absorbeixen el CO2 present a l’aire, que penetra a través dels porus de les fulles, anomenats estomes. Observant aquest model, els investigadors han dissenyat una membrana amb estomes artificials, uns porus de mida controlada als quals han aplicat uns compostos que, en contacte amb l’aigua, fan que les molècules de CO2 quedin atrapades sobre la superfície. En el cas dels arbres, el diòxid de carboni concentrat a les fulles es transforma en matèria orgànica. El dispositiu que han dissenyat aprofita aquesta concentració de CO2 per aconseguir un compost concret: àcid fòrmic o metanol, que permetrà  fabricar combustible net amb l’ajut de plaques solars, sense cap impacte mediambiental, que es pot emmagatzemar i possibilitarà produir electricitat en el moment que faci falta.

Aquesta línia de recerca no és nova, ja que en els darrers anys s’han fabricat diferents dispositius de captació de CO2. Però el prototip dissenyat a la URV aporta nous avantatges respecte al que hi havia fins ara: la velocitat en produir energia és superior a la mitjana dels productes que ja existeixen, la qual cosa permetrà optimitzar el procés de captació de CO2 i aconseguir més energia en menys temps.

Els investigadors ja han fabricat un prototip del dispositiu i n’han sol·licitat una patent, la qual té la titularitat compartida entre la URV i el Centre de Tecnologia Química (CTQ). Han rebut l’assessorament de la Unitat de Valorització i Comercialització de la URV en la protecció de la tecnologia. Actualment s’està treballant per optimitzar-lo i explotar-ne seu potencial.

Aquesta recerca pot ser d’utilitat en aplicacions que tindrien sortida al mercat, com a substituts en petit format de bateries solars, per exemple, o piles que es carregarien soles amb energia renovable per poder fer funcionar telèfons, ordinadors, tauletes i, fins i tot, cotxes i cases.

 

Un nou sistema led il·lumina la carretera quan passa un vehicle

La intensitat de la llum augmenta quan hi ha trànsit i es poden estalviar fins a 2.100 quilowatts per setmana al llarg de cinc quilòmetres

Noruega ha posat en marxa un sistema per estalviar llum a la carretera. Entre les poblacions de Nes i Hole s’han instal·lat fins a 220 dispositius que detecten el trànsit i regulen la intensitat de la llum de la carretera. Quan passa un vehicle, la il·luminació led augmenta i torna a tenir una intensitat de només el 20% quan no hi ha trànsit

https://www.youtube.com/watch?v=mi8eE_NEfHM&feature=youtu.be

Gràcies a aquest sistema s’ha comprovat que es poden estalviar fins a 2.100 quilowatts per setmana al llarg de cinc quilòmetres. Es calcula que la inversió quedi rendibilitzada d’aquí només quatre anys.

font:ccma.cat

 

Una estructura d’algues produeix oxigen com quatre hectàrees de bosc al dia

Després de la primera fulla artificial capaç de generar oxigen, avui coneixem “Urban Algas Canopy” d’EcologicStudio, una peça d’arquitectura bio-digital que combina micro-algues i els protocols de cultiu digitals en temps real. Muntada en la Expo de Milà 2015, l’estructura és capaç de controlar el flux d’energia, aigua i diòxid de carboni basant-se en patrons climàtics, els moviments dels visitants, i altres variables ambientals.

És el primer del seu tipus en el món, i una vegada terminada, aqueta estructura d’algues serà capaç de produir l’equivalent d’oxigen de quatre hectàrees de boscos, junt amb a prop de 19 kg de biomassa al dia.

Compte, el que no vol dir que sigui igual o equivalent a tenir 4 hectàrees de boscos, ja que la funció que desenvolupen aquests boscos pel nostre planeta no es pot mesurar només per l’oxigen que generen, tenen altres incalculables beneficis mediambientals i mai podran ser substituïts.

Formant part del projecte Future Food District project curated de Carlo Ratti Associati, l’Urban Algas Canopy és la culminació de sis anys d’investigació. Un sistema que consta de tres capes i fou dissenyat amb l’ajuda de Taiyo Europa, que millora les propietats ja excepcionals de les microalgues.

No han desvelat els detalls de funcionament del dispositiu. Esperem que es concreti i pugui tenir aplicacions pràctiques, no quedi a l’armari de projectes mediambientals oblidats. Estarem atents als avanços en aquest projecte.

https://www.youtube.com/watch?time_continue=5&v=bC7yLdYbnkU

Austràlia ha estrenat el primer tren solar del món

Austràlia pot presumir de tenir el primer tren solar del món. Es tracta d’un vehicle que està equipat amb panells solars per obtenir l’energia que necessita per moure directament del sol, el que el converteixen en un dels mitjans de transport més nets que podem trobar en l’actualitat.

Tradicionalment, es considera que els trens elèctrics són un mitjà de transport respectuós amb el medi ambient. No obstant això, el fet que no utilitzin combustibles fòssils no vol dir que siguin totalment nets, ja que en moltes ocasions l’electricitat que utilitzen prové d’energies no renovables.

Afortunadament, cada vegada estem més conscienciats de la importància de tenir cura del medi ambient per frenar la contaminació i evitar les terribles conseqüències del canvi climàtic. Per això, en alguns ja han prosperat projectes que tenen la finalitat d’alimentar els seus trens únicament amb energies renovables. Per exemple, els trens d’Holanda funcionen amb energia eòlica des del passat mes de gener, i el metro de Santiago de Xile funcionarà amb energia solar i eòlica a partir de 2018.

Ara, el primer tren solar que s’ha posat en marxa a Austràlia Byron Bay Railroad Company avança un pas més en aquesta línia de transport sostenible per garantir que l’energia utilitzada és completament neta. Les arrels d’aquest projecte es remunten a la Segona Guerra Mundial, ja que els dos vagons que s’utilitzen van ser construïts l’any 1949 i han estat restaurats. Estan fabricats amb l’alumini del fusellatge que s’emprava en els bombarders, pel que tenen l’avantatge que són molt lleugers.

Estalvia en la factura de la llum amb aquest tren solar

Després de restaurar els vagons, la companyia va decidir integrar panells solars al sostre amb la finalitat que el tren fos completament autosuficient i respectuós amb el medi ambient. A més, compten amb un sistema de frenat regeneratiu que té la capacitat de recuperar al voltant del 25% de l’energia que el tren utilitza per accelerar. Les bateries també es poden carregar a la plataforma mitjançant un gran panell solar al terrat del cobert d’emmagatzematge, així com obtenir energia directament de la xarxa subministrada d’un proveïdor local d’electricitat verda.

¿Autobús, tramvia o tren? Aquest és l’últim invent xinès

El tren solar australià té capacitat per a 100 passatgers asseguts i transporta als viatgers entre dues estacions acabades de construir que connecten Byron Bay, un municipi costaner de l’estat de Nova Gal·les del Sud, amb un recinte d’art proper i un complex de luxe. De moment el tren realitzarà viatges cada hora, i s’espera que el servei s’expandeixi a partir de gener de 2018.