Publicat a

La indústria europea fomenta la reutilització del CO2

El projecte de recerca paneuropeu Carbon4PUR suposa un pas més en la investigació sobre com els gasos residuals de la indústria de l’acer poden convertir-se en productes químics per a la producció de plàstics valuosos. Actualment, el consorci inicia l’avaluació de les condicions ideals per a les proves a escala industrial al sud de França, on una fàbrica d’acer d’ArcelorMittal i una planta química del fabricant de materials Covestro són veïns propers. A escala de laboratori, el projecte Carbon4PUR ha mostrat resultats prometedors amb els primers precursors plàstics que s’han obtingut a partir de gasos de combustió com el CO2.

El consorci convida a representants de la indústria, la política, els mitjans de comunicació i les autoritats a un viatge que tindrà lloc el 20 de març a la ciutat portuària de Fos-sur-Mer, prop de Marsella, per informar sobre l’estat del projecte i discutir la infraestructura futura necessària per ampliar la investigació en entorns industrials reals. En aquest sentit, Fos-sur-Mer podria ser la localització ideal per a una planta pilot d’aquest tipus.

“Hem de considerar els residus com a recurs. Tal com pretén el consorci Carbon4PUR, l’enfocament intersectorial és la millor manera d’assolir aquest objectiu “, afirma Markus Steilemann, CEO d’Covestro. “Junts podem fer un major ús de fonts alternatives de carboni com el CO2 per tancar el circuit de carboni i estalviar recursos fòssils directes com el petroli cru”.

Investigant la simbiosi industrial
Coordinat per Covestro, Carbon4PUR és un consorci format per 14 socis industrials i acadèmics de set països. El projecte intersectorial, que s’estén fins a l’any 2020, rep fons de la Unió Europea i té com a objectiu investigar i desenvolupar una nova tecnologia que transformi els fluxos de gas de la indústria de l’acer com el CO2 i el monòxid de carboni (CO) en els anomenats poliols: un component químic clau per a la fabricació d’escumes de poliuretà i recobriments que, d’altra manera, s’obtindrien del petroli cru. La idea és evitar la separació física de CO i CO2 perquè el procés sigui particularment eficient i econòmic.

Carbon4PUR és únic perquè reuneix socis de tota la cadena de valor per treballar de forma conjunta en processos i especificacions. Per a cada pas, els diferents sectors han de cooperar a través de formes que no s’havien utilitzat mai. Fins a la data, el projecte ha mostrat els primers resultats prometedors: les quantitats de prova dels productes intermedis de poliol s’han obtingut tant de CO com de CO2. Així, el consorci treballarà en l’explotació i transferència dels resultats del projecte a públics clau i altres indústries de la Unió Europea.

En el futur, l’ús de carboni com a matèria primera en forma de gasos residuals mixtes obtinguts de la planta d’ArcelorMittal a Fos-sur-Mer es transformaria mitjançant catàlisi en la propera planta d’Covestro per esdevenir un producte químic intermedi. A més, podria ser utilitzat pel fabricant belga d’escumes de poliuretà Recticel i el proveïdor grec de recobriments Mègara Resins per crear productes finals. Els socis acadèmics i institucionals són RWTH Aachen University, TU Berlin, Dechema, Imperial College London, les universitats de Gent i Leiden, el Comissariat Francès d’energia atòmica i energies alternatives, South Pole Carbon Asset Management, Gran Port Marítim de Marsella i Consultors PNO . Aquests socis investiguen la sostenibilitat i diverses qüestions tècniques i econòmiques Per a més informació sobre Carbon4PUR pot consultar el següent vídeo en línia

font:aeqt

Publicat a

Redefinicions de les unitats bàsiques del Sistema Internacional

El cilindre de platí i iridi que es conserva a Sèvres deixarà de ser el patró de referència

Protegit per una campana de vidre, un cilindre de platí i iridi descansa des de fa 130 anys a la petita -i famosa- ciutat de Sèvres, a uns catorze quilòmetres de París. És el quilogram patró, la referència mundial per calibrar qualsevol balança i per comparar qualsevol pes.

Aproximadament cada quaranta anys, s’ha extret el cilindre per calibrar patrons similars que s’han repartit per diversos llocs. Així s’evitava que per tenir un quilogram exacte tothom s’hagués de desplaçar al Bureau International des Poids et Mesures de Sèvres (Oficina Internacional de Pesos i Mesures).

Del 13 al 16 de novembre s’ha celebrat a Versalles la 26a Conferència General de Pesos i Mesures. I no només s’ha jubilat el cilindre, sinó que també altres formes d’establir unitats de mesura.
El naixement del metre

Entre finals del segle XVIII i principis del XIX, diversos investigadors van mesurar amb gran exactitud el tram entre Dunkerque i Barcelona del meridià de París. Va ser tota una aventura que el científic rossellonès Francesc Aragó va narrar en les seves memòries. L’objectiu era establir amb precisió una longitud que permetés definir el metre com a mesura universal, com s’havia proposat des del segle XVII. Així, el metre seria la deumilionèsima part del quadrant terrestre, prenent com a referència aquest meridià que passa per París.

Per tenir una referència clara, es va fabricar una barra d’un aliatge de platí i iridi. La longitud entre dues marques de la barra era un metre exacte. Era el 1889 i la barra es conserva a Sèvres.

Més d’un segle després, per definir el metre ja no calia enviar expedicionaris pel planeta, sinó que es podia fer en el laboratori. El metre es va definir com la velocitat que recorre la llum en un 299.792,458è de segon -és a dir, en 1/299792,458 segons. Era el 1983 i la unitat de longitud depenia d’un fet físic i no d’un patró de metall.

Però, quant era exactament un segon? La unitat de temps es va definir el 1967 en relació amb les oscil·lacions de la radiació de l’àtom de cesi.

Constants físiques
Ara sembla que ha arribat l’hora de canviar novament les definicions. El Sistema Internacional d’Unitats serà reformat. El metre i el segon, com hem vist, ja tenen una definició complexa però exacta, que es pot establir en el laboratori. També la té la candela, la unitat d’intensitat lluminosa, que es defineix amb termes que no tothom coneix, com estereoradiant.

En total, les unitats bàsiques són set. I les quatre que falten canviaran la forma en què es defineixen. El quilo, l’amperi, el kelvin i el mol es definiran d’acord amb constants físiques que tots els científics coneixen i que són un referent immodificable -per això s’anomenen constants.

El quilogram, per exemple, es definirà en relació amb la constant de Planck. Es tracta d’un valor relacionat amb oscil·ladors microscòpics, amb la seva energia i amb la radiació que emet un cos. Ens estalviem més detalls i només afegirem que porta el nom en honor del físic alemany Max Planck, un dels pares de la mecànica quàntica i qui la va proposar.

L’amperi, simbolitzat A, és la unitat SI de corrent elèctric. Es defineix en prendre com a valor numèric fixat de la càrrega elemental (constant e) 1.602176634·10-19 quan s’expressa en C, que és igual a A·s, on el segon es defineix en termes de ΔνCs

Aquesta redefinició evita que l’amperi es defineixi a través d’un sistema experimental de caràcter ideal. Ara fa que la càrrega de l’electró adopti un valor fix en termes d’unitats de SI. Per contra, passen a tindre un valor flotant en aquestes unitats tres altres constants: la permeabilitat del buit, la permitivitat del buit i la impedància d’espai lliure.

El kelvin, simbolitzat K, és la unitat SI de temperatura termodinàmica. Es defineix en prendre com a valor numèric fixat de la constant de Boltzmann (constant k) 1.380649·10-23 quan s’expressa en J·K-1, que és igual a kg·m2·s-2·K-1, on quilogram, metre i segon es defineixen en termes d’h, c i ΔνCs

Aquesta redefinició evita que el kelvin s’hagi de definir a través del triple punt de l’aigua. La nova definició fa que la constant de Boltzmann tingui un valor fix en termes d’unitats de SI. La constant de Boltzmann vincula l’energia cinètica de les partícules a la temperatura.

El mol, simbolitzat mol, és la unitat SI de quantitat de substància. Un mol conté exactament 6.02214076·1023 partícules elementals. Aquest nombre és el valor numèric fix de la constant d’Avogadro, NA, quan s’expressa en la unitat mol-1 i és anomenada nombre d’Avogadro.

Aquesta redefinició evita que el mol es fonamenti en la massa atòmica del carboni-12 expressada en quilograms. Converteix en un valor fix la constant d’Avogadro que vincula nombre de partícules amb quantitat de substància. Per contra passa a adoptar un valor flotant la constant de massa molar.

La candela, simbolitzada cd és la unitat SI d’intensitat lluminosa en una determinada direcció. Es defineix en prendre com a valor numèric fixat de l’eficàcia lluminosa d’una radiació monocromàtica de freqüència 540·1012 Hz (Kcd) 683 quan s’expressa en la unitat lm·W-1, que és igual a cd·sr·W-1 o a cd·sr·kg-1·m-2·s3, on quilogram, mentre i segon es defineixen en termes d’h, c i ΔνCs

Aquesta definició no fa més que remarcar la dependència de la candela respecte del quilogram, del metre i del segon, a través de la relació entre la freqüència electromagnètica i la intensitat lluminosa.

L’objectiu de tot plegat és que els científics puguin determinar amb facilitat les unitats i desenvolupar tècniques més precises. Qualsevol investigador podrà fer-ho. I s’evitaran possibles problemes, com ara que el pes del patró variï, per exemple, perquè s’hi acumulin impureses.

Aquestes noves definicions entraran en vigor el 20 de maig del 2019.

font: cem, dídaclopez, ccma.cat,

Publicat a

URV crea sensors sense bateria alimentats per tecnologia NFC

La Universitat Rovira i Virgili ha desenvolupat sensors sense bateria que s’alimenten de la tecnologia NFC (comunicació de camp proper), que incorporen la majoria de telèfons intel·ligents.

Un equip d’investigadors del Departament d’Enginyeria electrònica, elèctrica i automàtica ha ideat un dispositiu de baix cost i sense bateria que mesura la humitat del sòl, la temperatura i la humitat relativa, mostra aquestes dades en una aplicació i els guarda en el núvol.

Així aprofita la NFC, un sistema d’identificació per radiofreqüència que permet una comunicació ràpida entre dispositius de curt abast i que s’utilitza sobretot com a sistema de pagament a través del telèfon mòbil.

Un xip del sensor capta i emmagatzema l’energia del mòbil a través d’una petita antena, el que li permet mesurar els diferents paràmetres físics i fer els càlculs mitjançant un microprocessador que porta incorporat.

Les dades resultants es transfereixen al mòbil, que al seu torn les envia al núvol a través de la seva connexió a internet

Aquesta transacció de dades es fa en menys d’un segon i sense necessitat de bateria, el que el converteix en una solució ràpida, més econòmica i més ecològica que els dispositius actuals, basats en altres tecnologies com el Wi-Fi o Bluetooth.

El dispositiu pot ser útil per a hivernacles i cultius, ja que permet registrar en tot moment el seu estat, o en el sector alimentari, per comprovar l’estat dels aliments a través de les variacions del color.

Els investigadors, Antoni Lázaro David Girbau i Martí Boada, també destaquen que aquest treball permet pensar en estratègies col·laboradores, basades en l’acció d’apropar el telèfon a un sensor -que pot mesurar paràmetres molt diversos-, que poden fer moltes persones

Publicat a

El gasoil i la benzina canvien de nom a partir del 12 d’octubre

El 12 d’octubre entra en vigor a la Unió Europea una nova normativa, la Directiva 2014/94 /UE, una de les mesures incloses en la Directiva, relativa a la implantació d’una infraestructura per als combustibles alternatius, estableix que els estats membres han d’assegurar la disponibilitat d’informació pertinent, clara i coherent sobre aquells vehicles de motor que poden proveir normalment amb cada tipus de combustible comercialitzat o recarregar-se en punts de recàrrega. L’objectiu d’aquesta mesura és que els consumidors puguin identificar clarament el combustible que el seu vehicle necessita i posarà ordre en els noms dels combustibles. Fins ara, cada marca posava un nom als seus carburants, i això podia portar confusió a l’usuari, fins al punt d’equivocar-se i malmetre el motor del cotxe.
Per donar compliment a aquesta disposició, a partir d’octubre serà obligatori col·locar les noves etiquetes de combustible harmonitzades per a l’àmbit de la Unió Europea, de manera clarament visible, en els següents llocs:
– En els corresponents sortidors i els seus filtres en tots els punts de repostatge.
– En tots els taps, o en la seva proximitat immediata, dels dipòsits de combustible dels vehicles nous per als que es recomana o sigui compatible dit combustible.
– En els manuals dels vehicles.
– En els concessionaris de vehicles.
La UNE-EN 16942 especifica les 13 etiquetes diferents per a cada tipus de combustible
Per harmonitzar les nomenclatures, s’identificaran amb un distintiu rodó i una lletra E les benzines convencionals (la clàssica súper). Després de la lletra hi haurà un número que assenyalarà el percentatge de biocombustible que incorpora.
El dièsel tindrà una etiqueta quadrada amb la lletra B i un número, que també equivaldrà a la quantitat de biodièsel present en el compost. El dièsel sintètic, el que no prové del petroli, es distingirà amb les lletres XTL, en una etiqueta també quadrada.
Finalment, els combustibles gasosos (hidrogen, gas natural, etc.) s’identificaran dins un rombe amb les lletres que distingeixin cada gas.
Publicat a

MHI Vestas llança la primera turbina eòlica de 10 MW de la història

La barrera llargament esperada de dos dígits de la indústria eòlica marina s’ha trencat. MHI Vestas Offshore Wind, en un sorprenent anunci a la Global Wind Summit a Hamburg, ho ha fet oficial: la seva plataforma de turbina V164 ha aconseguit una potència de 10 MW. I la turbina està disponible per a la venda ja.

“El que abans era inabastable s’ha convertit en el nou punt de referència”, va dir el CEO de MHI Vestas, Philippe Kavafyan. “En llançar avui el motor V164-10.0 MW, MHI Vestas s’enorgulleix de contribuir amb aquesta important fita a la indústria eòlica marina. I ens dóna l’oportunitat de retre homenatge a tots els pioners de la indústria eòlica que ens han portat a aquesta capacitat nominal històrica de dos dígits”.

Potser el més notable és que el model trenca barreres es basa en la tecnologia provada i les lliçons apreses de les instal·lacions anteriors de la plataforma V164, prometent un nivell de certesa i fiabilitat per als clients del MW V164-10.0 des del primer dia.

Amb més de 100 turbines V164 ja instal·lades al Regne Unit i Alemanya, MHI Vestas ha estat capaç d’aprofitar aprenentatges tecnològics i innovacions incrementals per superar els límits de la seva plataforma flexible de 8 MW ara fins a 10 MW.

El director de tecnologia de MHI Vestas, Torben Hvid Larsen, va dir: “En MHI Vestas, ens centrem no en el que altres estan fent, sinó a ser els millors en el que fem. La turbina V164-10.0 MW és la millor prova fins ara que no acceptem les limitacions del pensament convencional i que pensem més enllà de nosaltres mateixos. Hem acceptat el desafiament de transformar el que és possible en el nostre camp”.

La turbina de 10 MW subratlla el compromís de MHI Vestas d’oferir el millor possible als seus clients. A causa de la importància de la fiabilitat, les actualitzacions necessàries per assolir el nou nivell són relativament petites: el V164-10.0 MW incorpora una caixa de canvis més forta, algunes actualitzacions mecàniques menors i un petit canvi de disseny per millorar el flux d’aire i augmentar la refrigeració en el convertidor. Les actualitzacions asseguren que MHI Vestas pugui executar el motor V164-10.0 MW a màxima potència, en un lloc amb velocitats de vent de 10 metres per segon, durant 25 anys.

MHI Vestas tria els transformadors Windstar d’ABB
El V164-10.0 MW ja està a la venda i pot lliurar-se per la seva instal·lació comercial a partir de l’2021. Mentrestant, MHI Vestas segueix endavant amb els seus projectes marins d’eòlica flotant i la seva aerogenerador de 8,4 MW i ha triat a ABB per que li subministri seus pioners transformadors Windstar, de 66 kV, especialment dissenyats per a les condicions extremes dels parcs eòlics flotants.

Els transformadors compactes estan dissenyats per instal·lar a la torre de les turbines d’eòlica marina i faciliten la instal·lació de parc eòlics marins en aigües més profundes, on els aerogeneradors tradicionals no són viables i requereixen una infraestructura és la més alta de la indústria submarina costosa i difícil d’instal·lar. La tensió de 66 kV és la més alta de la indústria de la generació d’energia eòlica, la qual cosa permet una major eficiència i una reducció considerable de les pèrdues per transferència.

font:elperiodicodelaenergia