Publicat a

Cotxes a gas, eviten les restriccions dels cotxes contaminants

Cotxes a gas per 9.000 euros i que gasten 3 euros als 100 km

El desconeixement i la desconfiança sovint no ens ajuden a clarificar les coses. El mercat dels cotxes és gairebé infinit i tampoc hi ajuda. Fa pocs mesos s’anunciaven mesures restrictives a l’entorn de les rondes barcelonines per als vehicles dièsel fabricats abans del 2006 i per als de benzina d’abans del 2000 només en dies de gran contaminació. De moment, seran molt pocs dies. Serà, però, l’1 de gener del 2020 quan es posaran en vigor, de forma continuada, aquestes restriccions. A més a més, s’hi afegiran els 36 municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i també, Sabadell, Granollers i Terrassa. 

A Barcelona ciutat, el 80% de les persones es mou a peu, en bicicleta o en transport públic, només un 20% ho fa en cotxe i, dues terceres parts és trànsit foraster a la ciutat. Això també passa d’una forma similar en ciutats que fan de metròpoli com Tarragona, Girona, Lleida, Manresa, Reus, Vic, etc.

La prioritat està clar que és anar a peu, en bici o transport públic i abandonar el cotxe. Però posem per cas que no podem o no volem renunciar al cotxe i se’ns acosta la necessitat de canviar-lo per llei, o perquè se’ns fa vell i ens ve de gust de fer-ho.

L’opció de l’elèctric és molt interessant, cada cop més conegut i valorat. Silenciós, desestressant, accelera de 0 a 100 en 7 segons, baixíssim manteniment, no es paga peatges, excepte túnel del Cadí, AP-7 i AP-2, i no es paga zona blava a Barcelona, per exemple. Fa 100 km per 1,2 euros. Autonomia real de 250 km. Inconvenient principal: el preu, entre 25.000 i 30.000 euros. Etiqueta 0 emissions.

L’opció de l’híbrid està molt de moda. En ciutat, és molt interessant. Llavors, sovint, circula en mode elèctric. Silenciós, per tant. Per carretera, sempre gastarà més que un elèctric o un de gas. En general, uns 5 litres als 100 km, uns 7 euros. 30% de descompte als mateixos peatges que els elèctrics. Autonomia amb benzina d’uns 800 km, depenent del model. Com a inconvenients, el preu, que també ronda els 25.000 euros i que té 2 motors i unes bateries, per tant, amb més possibilitats de tenir algun problema, si és que es produeix, és clar. Etiqueta mediambiental ECO, la segona després de la de 0 emissions.

L’opció del gas és la gran desconeguda. Sorprèn que un mateix model de cotxe es comercialitzi en dièsel per 18.000 euros, en benzina per 15.000 euros i en gas per 14.000 euros, però molt poca gent triï l’opció més econòmica i que té més avantatges, la de gas. D’entrada, hem de saber que, a Itàlia, el 45% dels cotxes funcionen amb gas.

Potser pensareu com puc repostar i a on. Doncs a moltes benzineres. Igual que poses benzina, hi poses la mànega del gas amb un mecanisme que l’assegura. L’avantatge d’aquests vehicles és que són “bifuel”. Poden funcionar amb gas amb 300 a 400 km d’autonomia però si s’acaba, automàticament i sense notar-ho, entra la benzina amb 700 km més d’autonomia. Amb el mode gas, gastarà 3 euros els 100 km. Un sol motor, sense bateries i amb motor molt menys sorollós que un dièsel i una mica menys que un benzina. Hi ha models al mercat per 9.000 i 10.000 euros. Etiqueta mediambiental ECO, la segona després de la de 0 emissions. El gas no emet partícules, un 70% menys de NOx i un 30% menys de CO2. 30% de descompte en els mateixos peatges que els citats en l’apartat de l’elèctric. Hi ha models petits, mitjans, familiars, SUV, furgonetes, camions, autobusos, etc.

Publicat a

Quatre països van aconseguir 100% energia neta al 2017

No es tracta només d’energia i diners. Es tracta de polítiques a llarg i mitjà termini, que han demostrat que un canvi en favor del planeta no només és necessari sinó també possible.

Quatre petits nacions estan fent grans coses en matèria d’energia renovable donant grans lliçons al món vivint el somni de ser 100% renovables, és a dir generar el total de les seves necessitats amb energia neta ecoamigable.

El primer d’aquests és Uruguai que passat 14 de setembre el país sud-americà va aconseguir gairebé 24 hores de generació a partir d’energia eòlica, hidroelèctrica, biomassa i solar. Energía Limpia XXI destaca que en els últims 6 anys Uruguai ha invertit més de 22 mil milions de dòlars en energia una arrencada amb sostenible i ara es perfila com a líder regional. Ramon Méndez, director nacional d’Energia i pare creador del pla de 25 anys que des de 2008 busca revolucionar la matriu energètica uruguaiana va dir “Tindrem molts moments en què fins al 100% de l’electricitat que consumim a Uruguai va ser d’origen eòlic “.

Aquest petit país de 3,3 milions d’habitants ja ha aprofitat tot el potencial dels seus rius per a la generació hidroelèctrica i ve invertint cada any el 3% del seu Producte Interior Brut (PIB) en una reforma estructural per aconseguir la sobirania energètica en anys de sequera i reduir la seva petjada ambiental. “De tota l’energia que consumeix Uruguai, prop del 50% és en base a energies renovables, i dins el sector elèctric el 2015 més del 90% va a provenir d’energies renovables”, sosté Méndez. Segons un informe del Fons Mundial per la Naturalesa (WWF en anglès), Costa Rica, Uruguai, Brasil, Xile i Mèxic lideren a la regió els esforços per canviar de paradigma i optar per energies renovables en lloc d’energies fòssils com el petroli i el carbó.

Costa Rica

Quan fa més de 30 anys Costa Rica va començar parlar d’energia neta semblava que parlava de construir castells a la sorra però avui el país ha collit grans èxits més enllà de les promeses i les bones intencions. Energía Limpia XXI assenyala que el 2017 Costa Rica va aconseguir 300 dies ininterromputs de generació renovables principalment per l’alt ús de hidroelèctrica i en menor grau eòlica, solar i biomassa.

Islàndia i Lesotho

Les hidroelèctriques de Lesotho: El 1998 va ser inaugurada una hidroelèctrica que possibilita la venda d’energia i aigua a l’Àfrica del Sud. El país produeix el 90% de l’energia que necessita. La petita indústria del país està basada en la transformació dels productes agrícoles i en la confecció de roba. Aquesta última es va beneficiar de la qualificació del país per rebre els beneficis de l’Àfrica Growth and Opportunity Act del govern nord-americà. Lesotho ha aconseguit ser 100% renovable, gràcies a l’energia hidroelèctrica però encara brega amb la sequera en aquests moments compra energia a altres països veïns. El procés renovable ha de consolidar-se i està avançant.

Els volcans d’Islàndia: L’energia a Islàndia està basada gairebé al complet en les energies renovables. El 2011 el país va produir 65.444 GWh d’energia primària, dels quals més del 85% provenia de fonts locals d’energia renovable. L’energia geotèrmica dels volcans va 66,3% l’energia primària, complementat amb la hidroelèctrica el 19,1% i altres fonts. El 2013 l’electricitat produïda va assolir els 18.116 GWh, que van ser generats pràcticament al 100% per energies renovables -van superar el 99% el 1982 i han estat gairebé exclusives des de llavors-. Els principals usos de l’energia geotèrmica són la calefacció dels edificis, amb un 45,4% del consum geotèrmic total, i la producció d’electricitat, amb un 38,8%. Al voltant del 85% de les cases del país s’escalfen amb aquesta energia. Encara segueix lluitant per mantenir la generació 100% neteja el somni ja s’està fent realitat.

Publicat a

El TSJCat anul·la el POUM de Tarragona per falta d’un informe estatal d’hidrocarburs

La decisió no és definitiva i el POUM segueix vigent fins que el Tribunal Suprem falli el recurs de l’Ajuntament.

L’Ajuntament de Tarragona va rebre el dia 5 de març una sentència de la sala dels contenciós-administratiu de la secció tercera del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJCat).

La decisió judicial comunica al consistori de Tarragona que ha estimat en part un recurs contenciós-administratiu interposat per la Compañia Logistica d’Hidrocarburs CLH contra la resolució de la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme de la Generalitat del 14 de maig del 2013, òrgan competent que va donar conformitat al text refós del Pla d’Ordenació Urbana Municipal de Tarragona (POUM).

En altres paraules, la sentència anul·laria el POUM vigent, tot i que cap recurs al Tribunal Suprem i això permet que no quedi derogat de forma definitiva.

La raó per la qual el TSJCat anul·la la resolució és que el POUM no té un informe de l’autoritat estatal competent en matèria de planificació d’hidrocarburs, en concret en l’àmbit origen del conflicte: el Pla de millora urbana (PEMU) 40 CLH, un petit sector del territori on està establerta l’empresa.

Aquest informe de l’autoritat estatal competent en matèria de planificació d’hidrocarburs no és obligatori ni perceptiu incloure-ho en el POUM, va dir l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros en una roda de premsa

Així, l’Ajuntament de Tarragona interposarà un recurs de cassació davant la sala tercera del contenciós administratiu del Tribunal Suprem, ja que la sentència no es ferma i, en conseqüència, el text refós del Pla d’Ordenació Urbana Municipal de Tarragona segueix vigent.

Ballesteros va afirmar que “cap llei, ni reglament ens obliga a presentar aquest informe d’hidrocarburs. Per aquest motiu, vam afrontar amb optimisme la propera presentació del recurs de cassació al Tribunal Suprem i esperem que la Generalitat, com a part implicada, també present el mateix recurs “.

“És deplorable – va manifestar l’alcalde- l’actitud de CLH i que quedi clar que seguirem insistint que es traslladin, tal com preveu el POUM, perquè és una instal·lació obsoleta que està enmig de la ciutat”.

L’alcalde ha explicat que el POUM planteja un trasllat d’aquestes instal·lacions situades molt a prop del centre urbà perquè és una activitat molesta que impedeix la dignificació d’un entorn on s’ha previst una zona verda, d’equipaments i residencial. “En definitiva, aquest entorn és la clau de la millora de la zona del riu Francolí, Residencial Palau i passeig de la Independència”, ha explicat Ballesteros.

font: diaridetarragona

Publicat a

El Complex Industrial de Tarragona avança en la reducció d’emissions

L’ús eficient de l’energia ens permet utilitzar menys recursos obtenint els mateixos resultats. Aplicat a un Complex Industrial, això s’aconsegueix amb la millora dels processos, optimització diària, reciclatge, l’ús de combustible amb menys contingut en carboni i un consum intel·ligent, és a dir, utilitzar només aquella energia que realment necessitem. Això permet reduir les emissions a l’atmosfera i a més, suposa un estalvi econòmic, la qual cosa millora la competitivitat de les nostres instal·lacions.

La millora d’eficiència energètica i la reducció de CO2 és un objectiu per al CI de Tarragona. Al voltant del 60% dels costos operatius de les instal·lacions corresponen al consum d’energia, de manera que seguir avançant en l’optimització energètica millora la competitivitat del complex. Les iniciatives que s’estan desenvolupant se centren principalment en l’ús de combustibles amb menys contingut en carboni i en la millora de l’eficiència energètica dels nostres processos productius.

L’any 2012 vam assolir la primera fita amb la substitució del combustible líquid (fuel) per gas natural, el factor d’emissió de CO2 d’aquest és inferior al del fueloil, i això que ens va permetre reduir un 10% el nivell d’emissions. En els anys següents seguim apostant per les inversions i accions de millora de l’eficiència energètica que ens van permetre assolir al 2015, una reducció del 25%, un any abans del previst.

Entre altres mesures s’han substituït turbines de vapor per motors elèctrics, s’han pres mesures per a la recuperació de gasos de torxa, integració energètica entre plantes productives, reducció dels productes reprocessats, optimització de les condicions d’operació de les columnes de destil·lació, substitució d’intercanviadors de calor convencionals per noves tecnologies, instal·lació d’aïllament tèrmic en els tancs d’emmagatzematge de productes i realització d’auditories energètiques en les unitats productives.

Repsol i l’eficiència energètica

A Repsol considerem l’eficiència energètica com una de les vies amb més potencial per mitigar les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Encara que l’eficiència energètica ha estat sempre present en els nostres projectes, en els últims anys hem volgut fer un pas més impulsant plans i objectius més ambiciosos per reduir la intensitat energètica i de carboni en les nostres operacions, perquè millorant l’eficiència dels nostres processos donem resposta a la reducció d’emissions.

Entre 2006 i 2013 la nostra companyia es va comprometre a retallar l’emissió de CO2 en 2,5 milions de tones i a la fi de 2013 vam superar amb escreix aquest objectiu, i vàrem aconseguir una reducció de 3,1 milions de tones de CO2. A principis de 2014, es va definir un nou pla de companyia amb l’objectiu de reduir 1,9 milions de tones addicionals al 2020, fins arribar a la meta global de 5 milions de tones. A la fi de 2017, s’ha aconseguit una reducció acumulada de 4,5 milions de tones de CO2.

font:aeqt

Publicat a

Ercros tornarà a ampliar la capacitat de la planta de Vila-seca I

Ercros ha decidit emprendre una segona ampliació de 26.000 t/any de la capacitat de producció de la planta de clor i sosa càustica de la fàbrica de Vila-seca I, que s’espera que entri en servei a finals de 2018, després de la qual la capacitat total de producció de clorsosa d’Ercros assolirà les 191.000 t/any. L’empresa ha pres aquesta decisió a la vista de l’excel·lent evolució actual i prevista dels mercats de la sosa càustica i del PVC (que és el principal derivat del clor).

Aquesta serà la segona ampliació de la planta de clor-sosa de la fàbrica de Vila-seca I, donat que el 17 de desembre de 2017, va entrar satisfactòriament en funcionament la nova capacitat de 65.000 t. També es va posar en marxa amb èxit, el passat 8 de febrer, la nova capacitat de producció de clor-sosa de la fàbrica de Sabiñánigo.

En aquest cas, l’ampliació va ser de 15.000 t/any. L’actual capacitat de producció d’Ercros és de 165.000 t/any, de manera que l’empresa s’ha situat com el primer fabricant d’Espanya, amb una quota del 59% de la capacitat de producció del país. Després de l’ampliació que ara s’anuncia, Ercros reforçarà la seva posició de lideratge en aquest sector, amb una capacitat de 191.000 t/any.

Capacitat de producció de clor–sosa amb tecnologia de membrana d’Ercros

Fàbrica Anterior Ampliació Actual Nova ampliació Final
Vila–seca I 55.000 +65.000 120.000 +26.000 146.000
Sabiñánigo 30.000 +15.000 45.000 – 45.000
Ercros 85.000 +80.000 165.000 +26.000 191.000

Ercros no descarta fer noves ampliacions de les seves capacitats de producció de clor en un futur si les perspectives de mercat i la seva rendibilitat així ho aconsellen. Des de l’11 de desembre de 2017, tota la producció de clor d’Ercros es realitza mitjançant la tecnologia de membrana, que està considerada com la millor tecnologia disponible i per tant no està afectada per la prohibició de la Unió Europea com ha passat en el cas de la tecnologia de mercuri.

La fàbrica de Vila-seca I va ser la primera a Espanya a implantar la tecnologia de membrana el 1992 i, actualment, és la major planta de producció de clorsosa situada en el territori nacional. La fàbrica de Sabiñánigo disposa de tecnologia de membrana des de 2009.

font:aeqt