Publicat a

La Xina, el país, que va liderar la inversió mundial en energies netes, que va tornar a créixer el 2017

La xifra es va situar a prop del rècord històric del 2015

La inversió mundial en energies netes, que inclou fonts renovables i tecnologies intel·ligents, va ser de 333.500 milions de dòlars el 2017, segons un informe publicat per Bloomberg New Energy Finance. Això significa un creixement del 3% respecte al 2016 i la segona millor xifra de la història, que van ser els 360.300 milions de dòlars del 2015. La inversió acumulada des del 2010 ja suma 2,5 bilions de dòlars.

Per sectors, l’energia solar és la que ha recollit més inversions, el 48%, tot i que el cost dels sistemes fotovoltaics han baixat, de mitjana, fins a un 25% en dos anys. En total els diners invertits van ser 160.800 milions de dòlars, un creixement del 18% respecte a l’any anterior. Més de la meitat del total es va invertir a la Xina, on aquest sector va créixer un 58% respecte al 2016.

El segon sector va ser l’eòlic, amb 107.200 milions i en tercer lloc es van situar les tecnologies com xarxes i comptadors intel·ligents o bateries d’emmagatzematge, amb 48.800 milions. La resta de sectors, com la biomassa o l’obtenció d’energia a partir de residus, es troben molt més lluny.

Quan es consideren tots els sectors junts, la Xina també ocupa el primer lloc per països, amb una inversió total de 132.600 milions de dòlars -un 24% més que el 2016. El segon país, Estats Units, es situa molt lluny, amb una inversió de menys de la meitat: 56.900 milions. Va experimentar un lleuger creixement de l’1%, tot i les polítiques adoptades per l’administració Trump, contràries a les renovables.

Pel què fa als països que van disminuir la inversió, el Japó la va reduir en un 16% i la va situar en 23.400 milions. Alemanya la va rebaixar un 26% i es va quedar en 14.600 bilions i el Regne Unit va patir una espectacular davallada del 56% i va invertir un total de 10.300 milions.

En conjunt, la Unió Europea va experimentar una disminució del 26% i va invertir en total 57.400 milions. A l’Estat espanyol la inversió va créixer un 36%, per assolir els 1.100 milions, lluny de països com França, Suècia o Holanda, que van invertir entre 3.500 i 5.000 milions

Una de les dades curioses és que els dos projectes més grans en energia solar es troben als Emirats Àrabs, amb una inversió total de vora 2.000 milions de dòlars. Sembla que aquest país, on el 40% del PIB es basa en el petroli i el gas, ara aposta per una altra font d’energia que posseeix amb abundància: el sol.  

Publicat a

Un petit poble de Baviera, Wildpoldsried, produeix 5 vegades més electricitat de la que consumeix

Wildpoldsried, s’ha convertit en tot un referent de les energies renovables, en aquesta localitat de poc més de 2.500 habitants de Baviera, els seus veïns van apostar per la transició energètica fa dues dècades i, gràcies a aquesta capacitat d’anticipació, avui no són només autosuficients, sinó que compten amb un excedent que els reporta importants ingressos.

Poblada majoritàriament per ramaders i, per això, amb abundància d’excrements de les vaques, aquesta localitat va saber treure el màxim partit de les seves principals recursos. Entre ells es troba també el vent que bufa en aquesta zona d’Alemanya. D’aquí sorgeix, en part, aquesta revolució energètica a escala local, en què també han jugat el seu paper les mesures públiques de suport activades a Alemanya per a aquest tipus de projectes, i l’empenta de la ciutadania, que va encendre després que un ramader decidís donar el primer pas.

La iniciativa d’Wendelin Einsiedler, que abans del canvi de segle va optar ja per invertir els seus estalvis en panells solars, un generador de biogàs i una turbina eòlica, va suposar el punt de partida d’un projecte que, de personal, va passar aviat a col·lectiu. La seva aposta, i la convicció que no podien seguir cremant permanentment combustibles fòssils per comptar amb calefacció, va establir les bases per a la creació d’una companyia participada per diversos veïns. Així mateix, va motivar que l’Ajuntament plantegés el 1999 una consulta a la ciutadania sobre com visualitzava el seu poble més de 20 anys després. Com era d’esperar, la majoria es va bolcar en la transició energètica.

D’aquests pòsits, Wildpoldsried ha passat avui a ser un lloc únic, amb més de 2.000 metres quadrats de panells fotovoltaics per a l’aprofitament de l’energia solar. Per generar energia a partir del vent, les turbines eòliques instal·lades superen ja la desena, amb una capacitat de fins a 12 megawatts. Plantes de biogàs, instal·lacions hidroelèctriques i l’aprofitament de la biomassa per al sistema de calefacció acaben de perfilar el mapa de recursos per a l’aprofitament de les renovables dels que s’ha anat dotant aquest poble.
Si ja, en 2011 la localitat produïa el triple d’energia de la que necessitava per consumir, avui els excedents són encara més grans. Amb ells, la inversió per la qual van apostar anys enrere els veïns es veu recompensada, no solament amb la seva autosuficiència i amb la satisfacció d’haver deixat de banda les fonts d’energia fòssils, sinó també en forma d’ingressos, que s’obtenen amb la venda de l’energia sobrant a la xarxa elèctrica nacional.

Així, aquest poble s’ha convertit en referent mundial, tant pel model promogut, com per la forma de fer-ho; ja que va ser el desig dels veïns el que va impulsar tot aquest canvi. Ara, és constant l’arribada de delegacions internacionals que visiten aquest racó de Baviera per conèixer la seva experiència. Segons asseguren, el “poble de l’energia” han rebut la visita d’al voltant de 400 especialistes de tot el món.
No obstant això, amb la llei a la mà, èxits com els d’aquesta localitat són avui més difícils d’aconseguir, almenys en aquest estat. La decisió del seu màxim responsable, de la Unió Social Cristiana, de prohibir la construcció de turbines quan estiguin a menys de 2 quilòmetres d’una residència (abans la distància era d’un quilòmetre), excepte quan es decideixi per unanimitat dels veïns, pot fer de Wildpoldsried un exemple gairebé impossible de replicar.

Publicat a

Cotxes a gas, eviten les restriccions dels cotxes contaminants

Cotxes a gas per 9.000 euros i que gasten 3 euros als 100 km

El desconeixement i la desconfiança sovint no ens ajuden a clarificar les coses. El mercat dels cotxes és gairebé infinit i tampoc hi ajuda. Fa pocs mesos s’anunciaven mesures restrictives a l’entorn de les rondes barcelonines per als vehicles dièsel fabricats abans del 2006 i per als de benzina d’abans del 2000 només en dies de gran contaminació. De moment, seran molt pocs dies. Serà, però, l’1 de gener del 2020 quan es posaran en vigor, de forma continuada, aquestes restriccions. A més a més, s’hi afegiran els 36 municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i també, Sabadell, Granollers i Terrassa. 

A Barcelona ciutat, el 80% de les persones es mou a peu, en bicicleta o en transport públic, només un 20% ho fa en cotxe i, dues terceres parts és trànsit foraster a la ciutat. Això també passa d’una forma similar en ciutats que fan de metròpoli com Tarragona, Girona, Lleida, Manresa, Reus, Vic, etc.

La prioritat està clar que és anar a peu, en bici o transport públic i abandonar el cotxe. Però posem per cas que no podem o no volem renunciar al cotxe i se’ns acosta la necessitat de canviar-lo per llei, o perquè se’ns fa vell i ens ve de gust de fer-ho.

L’opció de l’elèctric és molt interessant, cada cop més conegut i valorat. Silenciós, desestressant, accelera de 0 a 100 en 7 segons, baixíssim manteniment, no es paga peatges, excepte túnel del Cadí, AP-7 i AP-2, i no es paga zona blava a Barcelona, per exemple. Fa 100 km per 1,2 euros. Autonomia real de 250 km. Inconvenient principal: el preu, entre 25.000 i 30.000 euros. Etiqueta 0 emissions.

L’opció de l’híbrid està molt de moda. En ciutat, és molt interessant. Llavors, sovint, circula en mode elèctric. Silenciós, per tant. Per carretera, sempre gastarà més que un elèctric o un de gas. En general, uns 5 litres als 100 km, uns 7 euros. 30% de descompte als mateixos peatges que els elèctrics. Autonomia amb benzina d’uns 800 km, depenent del model. Com a inconvenients, el preu, que també ronda els 25.000 euros i que té 2 motors i unes bateries, per tant, amb més possibilitats de tenir algun problema, si és que es produeix, és clar. Etiqueta mediambiental ECO, la segona després de la de 0 emissions.

L’opció del gas és la gran desconeguda. Sorprèn que un mateix model de cotxe es comercialitzi en dièsel per 18.000 euros, en benzina per 15.000 euros i en gas per 14.000 euros, però molt poca gent triï l’opció més econòmica i que té més avantatges, la de gas. D’entrada, hem de saber que, a Itàlia, el 45% dels cotxes funcionen amb gas.

Potser pensareu com puc repostar i a on. Doncs a moltes benzineres. Igual que poses benzina, hi poses la mànega del gas amb un mecanisme que l’assegura. L’avantatge d’aquests vehicles és que són “bifuel”. Poden funcionar amb gas amb 300 a 400 km d’autonomia però si s’acaba, automàticament i sense notar-ho, entra la benzina amb 700 km més d’autonomia. Amb el mode gas, gastarà 3 euros els 100 km. Un sol motor, sense bateries i amb motor molt menys sorollós que un dièsel i una mica menys que un benzina. Hi ha models al mercat per 9.000 i 10.000 euros. Etiqueta mediambiental ECO, la segona després de la de 0 emissions. El gas no emet partícules, un 70% menys de NOx i un 30% menys de CO2. 30% de descompte en els mateixos peatges que els citats en l’apartat de l’elèctric. Hi ha models petits, mitjans, familiars, SUV, furgonetes, camions, autobusos, etc.

Publicat a

Quatre països van aconseguir 100% energia neta al 2017

No es tracta només d’energia i diners. Es tracta de polítiques a llarg i mitjà termini, que han demostrat que un canvi en favor del planeta no només és necessari sinó també possible.

Quatre petits nacions estan fent grans coses en matèria d’energia renovable donant grans lliçons al món vivint el somni de ser 100% renovables, és a dir generar el total de les seves necessitats amb energia neta ecoamigable.

El primer d’aquests és Uruguai que passat 14 de setembre el país sud-americà va aconseguir gairebé 24 hores de generació a partir d’energia eòlica, hidroelèctrica, biomassa i solar. Energía Limpia XXI destaca que en els últims 6 anys Uruguai ha invertit més de 22 mil milions de dòlars en energia una arrencada amb sostenible i ara es perfila com a líder regional. Ramon Méndez, director nacional d’Energia i pare creador del pla de 25 anys que des de 2008 busca revolucionar la matriu energètica uruguaiana va dir “Tindrem molts moments en què fins al 100% de l’electricitat que consumim a Uruguai va ser d’origen eòlic “.

Aquest petit país de 3,3 milions d’habitants ja ha aprofitat tot el potencial dels seus rius per a la generació hidroelèctrica i ve invertint cada any el 3% del seu Producte Interior Brut (PIB) en una reforma estructural per aconseguir la sobirania energètica en anys de sequera i reduir la seva petjada ambiental. “De tota l’energia que consumeix Uruguai, prop del 50% és en base a energies renovables, i dins el sector elèctric el 2015 més del 90% va a provenir d’energies renovables”, sosté Méndez. Segons un informe del Fons Mundial per la Naturalesa (WWF en anglès), Costa Rica, Uruguai, Brasil, Xile i Mèxic lideren a la regió els esforços per canviar de paradigma i optar per energies renovables en lloc d’energies fòssils com el petroli i el carbó.

Costa Rica

Quan fa més de 30 anys Costa Rica va començar parlar d’energia neta semblava que parlava de construir castells a la sorra però avui el país ha collit grans èxits més enllà de les promeses i les bones intencions. Energía Limpia XXI assenyala que el 2017 Costa Rica va aconseguir 300 dies ininterromputs de generació renovables principalment per l’alt ús de hidroelèctrica i en menor grau eòlica, solar i biomassa.

Islàndia i Lesotho

Les hidroelèctriques de Lesotho: El 1998 va ser inaugurada una hidroelèctrica que possibilita la venda d’energia i aigua a l’Àfrica del Sud. El país produeix el 90% de l’energia que necessita. La petita indústria del país està basada en la transformació dels productes agrícoles i en la confecció de roba. Aquesta última es va beneficiar de la qualificació del país per rebre els beneficis de l’Àfrica Growth and Opportunity Act del govern nord-americà. Lesotho ha aconseguit ser 100% renovable, gràcies a l’energia hidroelèctrica però encara brega amb la sequera en aquests moments compra energia a altres països veïns. El procés renovable ha de consolidar-se i està avançant.

Els volcans d’Islàndia: L’energia a Islàndia està basada gairebé al complet en les energies renovables. El 2011 el país va produir 65.444 GWh d’energia primària, dels quals més del 85% provenia de fonts locals d’energia renovable. L’energia geotèrmica dels volcans va 66,3% l’energia primària, complementat amb la hidroelèctrica el 19,1% i altres fonts. El 2013 l’electricitat produïda va assolir els 18.116 GWh, que van ser generats pràcticament al 100% per energies renovables -van superar el 99% el 1982 i han estat gairebé exclusives des de llavors-. Els principals usos de l’energia geotèrmica són la calefacció dels edificis, amb un 45,4% del consum geotèrmic total, i la producció d’electricitat, amb un 38,8%. Al voltant del 85% de les cases del país s’escalfen amb aquesta energia. Encara segueix lluitant per mantenir la generació 100% neteja el somni ja s’està fent realitat.

Publicat a

El TSJCat anul·la el POUM de Tarragona per falta d’un informe estatal d’hidrocarburs

La decisió no és definitiva i el POUM segueix vigent fins que el Tribunal Suprem falli el recurs de l’Ajuntament.

L’Ajuntament de Tarragona va rebre el dia 5 de març una sentència de la sala dels contenciós-administratiu de la secció tercera del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJCat).

La decisió judicial comunica al consistori de Tarragona que ha estimat en part un recurs contenciós-administratiu interposat per la Compañia Logistica d’Hidrocarburs CLH contra la resolució de la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme de la Generalitat del 14 de maig del 2013, òrgan competent que va donar conformitat al text refós del Pla d’Ordenació Urbana Municipal de Tarragona (POUM).

En altres paraules, la sentència anul·laria el POUM vigent, tot i que cap recurs al Tribunal Suprem i això permet que no quedi derogat de forma definitiva.

La raó per la qual el TSJCat anul·la la resolució és que el POUM no té un informe de l’autoritat estatal competent en matèria de planificació d’hidrocarburs, en concret en l’àmbit origen del conflicte: el Pla de millora urbana (PEMU) 40 CLH, un petit sector del territori on està establerta l’empresa.

Aquest informe de l’autoritat estatal competent en matèria de planificació d’hidrocarburs no és obligatori ni perceptiu incloure-ho en el POUM, va dir l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros en una roda de premsa

Així, l’Ajuntament de Tarragona interposarà un recurs de cassació davant la sala tercera del contenciós administratiu del Tribunal Suprem, ja que la sentència no es ferma i, en conseqüència, el text refós del Pla d’Ordenació Urbana Municipal de Tarragona segueix vigent.

Ballesteros va afirmar que “cap llei, ni reglament ens obliga a presentar aquest informe d’hidrocarburs. Per aquest motiu, vam afrontar amb optimisme la propera presentació del recurs de cassació al Tribunal Suprem i esperem que la Generalitat, com a part implicada, també present el mateix recurs “.

“És deplorable – va manifestar l’alcalde- l’actitud de CLH i que quedi clar que seguirem insistint que es traslladin, tal com preveu el POUM, perquè és una instal·lació obsoleta que està enmig de la ciutat”.

L’alcalde ha explicat que el POUM planteja un trasllat d’aquestes instal·lacions situades molt a prop del centre urbà perquè és una activitat molesta que impedeix la dignificació d’un entorn on s’ha previst una zona verda, d’equipaments i residencial. “En definitiva, aquest entorn és la clau de la millora de la zona del riu Francolí, Residencial Palau i passeig de la Independència”, ha explicat Ballesteros.

font: diaridetarragona