Publicat a

Dos autobusos elèctrics circularan per la ciutat de València

Dos autobusos elèctrics circularan per primera vegada per València, al costat d’altres 35 de tecnologia híbrida que van ser presentats per l’alcalde de la ciutat, Joan Ribó, el regidor delegat de Mobilitat Sostenible, Giuseppe Grezzi, i el gerent de l’EMT, Josep Enric García Alemany.

Els dos autobusos elèctrics han estat adquirits un de cadascuna de les dues marques de les que van presentar ofertes (Irizar i BiD), amb l’objectiu de poder testar de manera individual, atès que es tracta de nova tecnologia en ús. L’adjudicació total dels 37 autobusos adquirits ascendeix a 14.563.838 euros, el que ha suposat una considerable rebaixa respecte al pressupost de sortida del concurs, que estava fixat en 16.235.000 euros.

Segons va explicar el regidor Grezzi, l’empresa municipal estarà en condicions de “donar un millor servei, i reduir emissions i soroll, sobretot el en centre de la ciutat; el mateix que amb els 14 vehicles híbrids que posem en servei a la Línia 92, ens permetran ampliar la capacitat de transport “. Els vehicles convencionals, de 12 metres, poden transportar 70 persones, mentre que els híbrids admeten fins a 110 viatgers. La incorporació dels 14 nous cotxes a la Línia 92 (l’antiga Línia 2) es deu al fet que és una línia molt utilitzada per la ciutadania i amb una gran demanda

Publicat a

Reneix l’esperança en el sector fotovoltaic espanyol

Reneix l’esperança que el país torni a ser líder mundial en aquesta renovable després d’uns anys amb més ombres que llums

Sembla que els núvols que tapaven la solar fotovoltaica s’han anat dissipant. L’any passat a Espanya es van instal·lar 135 MW de nova potència fotovoltaica, davant els 55 MW instal·lats el 2016 i als 49 MW del 2015, segons la Unió Espanyola Fotovoltaica (UNEF). En el sector ja es parla del renaixement de la fotovoltaica a Espanya i es torna a somiar amb recuperar lideratge mundial perdut. Què hi ha darrere d’aquest renéixer?
Un dels principals motius d’aquest creixement de la potència fotovoltaica instal·lada és “l’augment de competitivitat de la tecnologia”, afirma José González Cortés, president de la secció de Solar Fotovoltaica de l’Associació d’Empreses d’Energies Renovables (APPA). El cost de generació de la solar fotovoltaica ha caigut un 73% des de l’any 2017 i, en el seu últim informe, l’Agència Internacional d’Energies Renovables (IRENA) preveu que es redueixi encara més en els dos pròxims anys, fins a la meitat. L’electricitat produïda amb solar fotovoltaica és la que més s’ha abaratit de totes les tecnologies renovables.

“L’augment de la potència instal·lada es produeix tant a nivell d’autoconsum com de grans projectes fotovoltaics per vendre l’energia a la xarxa”, explica González Cortés. En referència als grans parcs, el director general d’UNEF, José Donoso, destaca que és com “si la subhasta energètica del passat mes de juliol hagués actuat com una banderola de sortida”. Donoso es refereix a la subhasta d’energia renovable duta a terme pel Govern i en la qual el sector fotovoltaic es va adjudicar 3.909 MW dels més de 5.037 MW atorgats, que han de ser instal·lats abans de finals del 2019.

“En aquests moments, l’energia solar fotovoltaica ja és competitiva sense necessitat de subvencions”, assenyala González Cortés. Una situació molt diferent als anys del boom de la fotovoltaica a Espanya, que van acabar dramàticament amb la desaparició de les primes a aquesta renovable. El capital és molt conscient d’aquest nou escenari i ja torna a mirar cap a Espanya per invertir en el sector fotovoltaic nacional.

També important és el creixement registrat en l’àmbit de les instal·lacions d’autoconsum. “En molts sectors, com l’agrícola, el vitivinícola, l’agroalimentari, el de la distribució i l’hoteler, les empreses han decidit apostar per la tecnologia fotovoltaica perquè contribueix a reduir de manera important els costos d’aprovisionament d’energia elèctrica, incrementant la competitivitat “, asseguren des UNEF. I això malgrat que “l’autoconsum té una normativa poc amigable, entre la qual destaca el conegut com a impost al sol, un peatge que han de pagar les instal·lacions que superen els 10KW”, explica González Cortés. De fet, UNEF identifica l’obstruccionisme administratiu com la principal barrera per al desenvolupament de l’autoconsum. És a dir, no tots els núvols han desaparegut.
Malgrat l’avenç registrat l’any passat, Espanya segueix lluny d’altres països europeus com Alemanya, que el 2017 va instal·lar 1.750 MW de nova potència fotovoltaica, Bèlgica, on es van instal·lar 264 MW fotovoltaics i Països Baixos, amb 853 MW de nova potència. La comparació deixa encara més en evidència a Espanya si es té en compte que és un dels països amb més hores de sol.

Gràcies a la generació solar fotovoltaica, Espanya va evitar l’emissió de 3.047 milions de tones de CO2 a l’atmosfera el 2015 i va evitar la importació de 16,5 TWh d’combustibles, segons un informe d’UNEF elaborat en col·laboració amb Deloitte

Informes referenciats a l’article
Renewable Power Generation Costs in 2017
L’Energia Solar Fotovoltaica a Espanya. Desenvolupament Actual i Potencial

Publicat a

El Port de Tarragona, ‘hub’ de trànsit químics del sud d’Europa

Comptarà amb una de les majors capacitats d’emmagatzematge de líquids a granel de la Mediterrània amb el Moll de la Química. A ple rendiment pot suposar un augment de 4 milions de tones de trànsit petroquímic

El Port de Tarragona continua donant passos de gegant en la seva estratègia d’especialització en els tràfics energètics i químics per consolidar la seva posició de lideratge, consolidant-se com port hub al sud d’Europa. La infraestructura portuària va tancar l’exercici 2017 amb un volum conjunt de 25,2 milions de tones en aquests dos segments de trànsit, la qual cosa representa un creixement del 9% respecte al 2016. Aquest resultat incrementa el pes dels productes energètics i químics en el volum total d’activitat, concentrant gairebé el 75% dels trànsits.

Els primers resultats de 2018 (gener), amb un creixement de més del 50% en cru de petroli, superant per primer cop el milió de tones mensuals, i un augment de gairebé el 20% en productes químics, continuen amb aquesta evolució a la alça.

La consolidació d’aquesta tipologia de tràfics reforça l’aposta pel sector químic i petroquímic del Port de Tarragona. Els arguments de Tarragona per defensar aquest lideratge es basen, principalment, en unes infraestructures que possibiliten un servei d’emmagatzematge diversificat.

La inversió que es va realitzar al moll de la Química a 2014 ha permès doblar la superfície del port dedicada a l’emmagatzematge de líquids a granel.

L’extensió d’aquesta esplanada ha crescut de les 18 fins a les 36 hectàrees, en una operació ideada per oferir una oportunitat de creixement a les terminals independents d’emmagatzematge líquid.

La capacitat actual d’emmagatzematge ronda els 800.000 metres cúbics i la intenció és duplicar aquesta xifra en els propers anys, per aconseguir el milió i mig de metres cúbics destinats exclusivament a l’emmagatzematge de líquids a granel.

El 92% de l’espai en concessió

Actualment ja està en concessió el 92% de l’espai disponible i ja s’estan construint (per fases) els diferents equipaments i instal·lacions industrials dels operadors que han confiat en aquest projecte.

El president del Port de Tarragona, Josep Andreu, assegura que «calculem que, a ple rendiment, el moll de la Química, a cinc anys vista, pot suposar un increment de 4 milions de tones de tràfics en productes petroquímics».

Publicat a

Denuncien una actuació poc professional i rigorosa d’Escal UGS amb el magatzem de gas Castor

Els col·legis professionals de Geòlegs, Enginyers i Ambientòlegs avalen l’informe del Síndic de Greuges que reclama una auditoria tècnica del projecte

El Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, ha reclamat al Govern central una auditoria tècnica per determinar el grau de responsabilitat d’Escal UGS, empresa participada per ACS i promotora del projecte Castor, en els terratrèmols que van sacsejar els pobles del sud de les Terres de l’Ebre i el nord de Castelló entre setembre i octubre de l’any 2013. Considera que hi ha indicis que apunten a «una actuació poc professional i rigorosa de l’empresa», en l’estudi i planificació per construir i posar en marxa el magatzem subterrani de gas natural, aprofitant un antic jaciment de petroli.  

«Va haver-hi negligències, incompetència, dol i mala fe i per això fa falta un peritatge oficial», va assegurar Ribó en la presentació d’un informe sobre el cas,  elaborat amb el Col·legi Oficial de Geòlegs, el d’Enginyers de Camins, Canals i Ports,  i el d’Ambientòlegs de Catalunya, així com experts de la Universitat de Barcelona (UB). 

L’estudi conclou que existeixen prou indicis,  «en totes i cadascuna de les fases d’avaluació geològica sobre la qual es fonamenta el projecte, d’irregularitats, insuficiències, errors i contradiccions que s’haurien d’investigar en una auditoria tècnica».
«No només es tracta d’un error de disseny, sinó d’una continuada sèrie d’errors de concepte seqüenciats en el temps», va assegurar el geòleg i professor de la UB Josep Giner, qui va exigir que una autoritat independent i tècnica competent revisi tot el que s’ha fet per determinar els coneixements que es tenien previs a les injeccions de gas. 

Segons detalla aquest expert,  les proves que va presentar l’empresa per dur endavant el projecte són incorrectes.
Giner insisteix en què la falla d’Amposta està activa i «el projecte hagués fracassat igual encara que no s’haguessin produït terratrèmols». 

Per tot plegat, Ribó considera que s’ha de fer una auditoria tècnica per analitzar els informes elaborats per Escal UGS abans de la injecció de gas, i analitzar si amb les dades disponibles en els mesos previs als sismes, aquests «es podien haver previst i fins i tot evitat».

El Síndic enviarà l’informe elaborat amb els experts i col·legis professionals al Govern central, al Parlament de Catalunya, als grups polítics del Congrés dels Diputats i al Defensor del Poble d’Espanya, així com a la magistrada del Jutjat de Vinaròs, que s’encarrega del cas en el que estan investigats (imputats) una vintena d’excàrrecs públics i responsables de l’empresa promotora.

El Síndic també va recordar la sentència del Tribunal Constitucional (TC) de desembre, que declarava nuls i inconstitucionals diversos articles del Reial Decret Llei que contemplava la hibernació de la plataforma i una compensació de 1.350 milions d’euros per a la companyia. 

En aquest sentit, va lamentar que «el Govern central no ha mogut ni un dit» per reclamar a Escal UGS aquesta indemnització, i va instar l’executiu a complir la sentència del Constitucional

Publicat a

El 8% de l’energia consumida a Catalunya és d’origen renovable

La Generalitat treballa amb un objectiu: aconseguir que l’any 2050 tota l’energia provingui de fonts verdes. Ho va dir Francesc Vidal, responsable de l’Àrea d’Energies Renovables de l’Institut Català d’Energia, en la xerrada “Autoconsum, element disruptiu de la transició energètica”

El canvi de model energètic va ser el fil conductor d’un acte que va servir per conèixer els reptes, les dificultats i iniciatives que estan marcant aquest procés en el qual l’autoconsum fotovoltaic té un paper clau.

La xifra és prou aclaridora: el 92% de  l’energia que consumim a Catalunya  prové de fora (gas natural, petroli, urani, etc.); per tant, depenem del que passa altres països. Aquesta falta de “control” impedeix que puguem fer  gaire cosa quan, per exemple, enmig  d’una onada de fred, pugi considerablement el preu de la llum. Quina és, doncs, la solució? Segons va explicar Francesc Vila, el fet  que el 100% de la demanda energètica se subministri des de recursos renovables apoderarà el ciutadà.

No és l’únic avantatge. L’impuls de les energies verdes reduiria els costos ambientals, milloraria la qualitat de l’aire i minimitzaria la pobresa energètica. Es tractaria d’impulsar un nou sistema enfocat en tres eixos: l’econòmic (garantir el subministrament i un preu competitiu), el social (l’energia és un dret fonamental) i el mediambiental (es reconeix que el canvi climàtic és una amenaça ambiental mundial).

La línia que cal seguir

Ara bé, com s’aconsegueix tot això? No és una tasca senzilla: administracions, empreses i ciutadans han de  col·laborar. Treballant plegats es poden posar en marxa les tecnologies del segle XXI:

Vehicle elèctric: De tota l’energia de l’exterior que consumim a Catalunya, el 40% ve del transport. Us imagineu un futur en què tots els vehicles fossin elèctrics? Les notícies de la pujada del preu del petroli no ens afectarien. Recàrrega i endavant. La Generalitat ja treballa en un pla per  millorar la xarxa de punts de recàrrega i les empreses automobilístiques cada vegada presenten més models elèctrics. A casa nostra encara és minoritari, però l’avanç és constant.

Autoconsum fotovoltaic: És legal i una alternativa tècnicament i econòmicament viable. A més, el cost mitjà de les plaques fotovoltaiques s’ha reduït un 80% en vuit anys (la generació d’aquesta energia ja és més barata que les fonts de combustibles fòssils). No obstant això, la seva presència a l’Estat espanyol encara és escassa. Tot i ser un país amb molt de sol, és a la desena posició en generació d’energia fotovoltaica

Emmagatzematge distribuït i smart grid:  La millora en la gestionabilitat de les fonts renovables i la digitalització de l’energia són també clau en aquesta transició.