Publicat a

La petroliera BP inverteix en vehicles elèctrics

L’última inversió de la petroliera BP té a veure amb els cotxes elèctrics: ha posat capital en un fabricant de bateries mòbils que permeten càrrega ràpida

El canvi de paradigma en la mobilitat està arribant, i la petroliera BP no és aliena a aquesta tendència. La companyia britànica -antigament, British Petroleum- és un dels gegants de la indústria del petroli i del gas, en aquest cas, l’últim a invertir en vehicles elèctrics.

Ho ha fet d’una manera indirecta, bé és cert, però d’acord amb els objectius del seu negoci. BP ha injectat cinc milions de dòlars de capital en FreeWire, un fabricant de bateries mòbils. L’objectiu és desplegar aquests dispositius en algunes de les seves estacions de servei.

És un pas similar al que ja s’han donat altres companyies petrolieres, com Shell. Encara que, en aquest cas, l’estratègia de BP és menys ambiciosa. La seva es basa en oferir en les seves gasolineres una opció de càrrega ràpida amb aquestes bateries mòbils. És una solució senzilla i de baix cost, ja que no requereix de la instal·lació d’infraestructura.

No obstant això, aquestes bateries mòbils de FreeWire no compten amb una gran capacitat. Un dels seus packs emmagatzema 48 KWh, la qual cosa és bastant poc. Sobretot si es compara amb la bateria d’un Tesla Model S, que va des dels 60 KWh als 100 KWh, o del nou Nissan Leaf, de 40 KWh. És a dir, un d’aquests conjunts de bateries tot just donaria per carregar la meitat del Model S superior, i amb prou feines ho faria per completar la càrrega del nou Leaf.

La idea de BP és seleccionar certes gasolineres al Regne Unit i a Europa perquè siguin les primeres a rebre aquestes bateries. Aquest treball es farà al llarg de 2017. De manera que a finals d’aquest any es podrà usar el servei de recàrrega en aquestes estacions de servei.

El moviment no és ni de lluny tan integral com la iniciativa que ha dut a terme Shell. La petroliera angloholandesa ha adquirit una companyia que compta amb 30.000 punts de càrrega a Europa. A partir d’aquí, la companyia s’ha posat a treballar per ampliar la seva infraestructura de càrrega elèctrica. Shell està construint en els seus gasolineres punts per al proveïment de cotxes elèctrics. Es tracta de donar les mateixes opcions als nous vehicles que als de combustibles fòssils.

No obstant això, BP ha entrat en la càrrega elèctrica amb peus de plom. Potser la companyia estigui senzillament realitzant una primera aproximació. El nivell d’ús d’aquestes bateries mòbils podria donar més informació sobre on es necessita instal·lar infraestructura

Publicat a

El projecte ITER pren forma

El reactor de fusió en construcció a Cadarache, a 90 quilòmetres de Marsella, és una de les esperances de l’energia neta

El projecte ITER és una de les iniciatives tecnològiques més ambicioses del món i una de les majors esperances en la carrera per aconseguir fonts d’energia que no provoquin danys al medi ambient. Des de fa una dècada, a Barcelona es treballa activament en la construcció d’aquest gegantí reactor de fusió nuclear.

Un ràpid repàs pels seus orígens recorda que el projecte ITER pretén portar a terme el primer gran experiment de fusió nuclear, amb l’objectiu de demostrar la viabilitat i científica d’aquesta font d’energia. Per aconseguir-ho s’està construint en aquest enclavament a 70 quilòmetres de Marsella, un reactor del tipus Tokamak de confinament magnètic 30 vegades més gran que els equips similars construïts fins ara. Dins el reactor de l’ITER s’ha d’arribar a una temperatura d’aproximadament 150 milions de graus centígrads, una xifra necessària perquè es produeixi la fusió dels nuclis de deuteri i triti (dos isòtops de l’hidrogen) que actuen com a “combustible”.

El calendari actual indica que el reactor ITER produirà el primer plasma, o estat de la matèria en què es fusionen els nuclis atòmics, a finals de l’any 2025. El reactor de Cadarache, no obstant això, no funcionarà a ple rendiment fins a una dècada més tard. Després, si tot funciona correctament, caldrà esperar encara una o dues dècades més perquè es faci realitat l’explotació comercial de l’energia de fusió.

Les obres, després de multitud de retards i disputes en l’òrgan de govern d’un projecte que aglutina més de 35 països, haurien d’estar finalitzades al llarg de l’any que ve.

A l’emplaçament de Caradache treballen actualment més de 2.000 persones, a banda dels entre 1.500 i 2.000 llocs de treball existents d’empreses amb contractes per al disseny i la construcció d’equipaments.
El cor de la instal·lació del projecte ITER, el Tokamak Building, és una estructura cilíndrica de formigó de més de 70 metres d’alçària (tretze dels quals són soterranis) dividida en 7 pisos. El consorci Vinci Ferrovial i Razel (VFR), adjudicatari de la construcció d’una part dels edificis, va completar a finals del 2017 el segon pis del Tokamak Building i calcula que n’acabarà el tercer aquesta primavera. A l’edifici de control i diagnòstic s’està construint el quart pis i s’espera que l’obra estigui acabada el 2019. Paral·lelament, a l’edifici Tritium, la llosa de la tercera planta avança i s’espera que estigui acabada a mitjans d’aquest any.
Un dels reptes tecnològics més importants del projecte es va aconseguir el maig del 2017, quan es va completar la fabricació de l’imant superconductor més sofisticat del món. L’equip va ser fabricat per ASG, Iberdrola Ingeniería i Construcción i Elytt; fa catorze metres d’alçària i nou d’ample i pesa 110 tones. Aquesta és la primera de les divuit bobines de camp toroïdals que funcionaran en l’ITER com a aïllant del combustible a altes temperatures. Europa fabricarà, en total, nou d’aquests imants gegants; els altres nou seran construïts al Japó

24.000 milions d’euros. Aquest és el cost programat per a aquesta primera fase del projecte, que es convertirà en el cinquè més car de la història, després de després del Programa Apol·lo, de l’Estació Espacial Internacional, del Projecte Manhattan i del desenvolupament del sistema GPS.

La participació de la Unió Europea en el projecte ITER es gestiona a través de Fusión for Energy (F4E), una agència amb seu a Barcelona (ubicada a les torres Diagonal Litoral) que té més de 400 empleats i gestiona un pressupost de 6.600 milions d’euros. El passat 30 de novembre, la F4E va celebrar el desè aniversari amb una festa a la qual van assistir més de 500 representants d’institucions, empreses i centres d’enginyeria i recerca científica.

El director de F4E, Johannes Schwemmer, va destacar, en aquest acte, que “hi ha pocs projectes al món que combinin l’ambició, la ciència de frontera i la tecnologia i energia per a les generacions futures”.
Fusion for Energy treballa amb els centres de recerca i la industria europea en el desenvolupament de solucions i components d’alta tecnologia necessaris per posar en marxa el reactor de fusió del projecte ITER. Entre les seves fites tecnològiques hi ha la fabricació dels imants més avançats de la història, un sistema criogènic d’alt nivell i l’ús de la robòtica i la realitat virtual per al manteniment de la central en construcció a Cadarache.

Publicat a

Energia espera arribar en breu el consens polític per ampliar la vida útil de les nuclears

El Ministeri d’Energia, Turisme i Agenda Digital espera, després de la presentació de l’informe per part del Comitè d’Experts sobre transició energètica, aconseguir pròximament el consens polític necessari que permeti ampliar les llicències d’operació de les centrals nuclears espanyoles durant 10 anys més. Les conclusions de l’informe presentat pel Comitè d’Experts destacaven que el tancament del parc nuclear als 40 anys incrementaria el cost de l’electricitat en un 20% i no permetria complir amb els compromisos d’emissions del nostre país.

D’altra banda, el departament dirigit per Álvaro Nadal considera lògic incrementar els impostos mediambientals en la línia del que suggerit per l’informe dels experts, tot i que sosté que aquests canvis s’han de dur a terme de forma gradual perquè s’han de tenir en compte multitud d’implicacions.

Entre d’altres aspectes, van recordar que una d’aquestes implicacions és apujar l’IVA per sobre del 22% o modificar impostos que perceben les comunitats autònomes. També van recordar que suposaria un encariment del gasoil del 28%.Per això, van sostenir que no s’han de realitzar canvis dràstics ni de forma immediata i van apel·lar al debat social i polític que s’ha de dur a terme ara a partir del que conclòs en aquest informe.
En la mateixa línia, van considerar raonable treure de la factura elèctrica dels costos de 10.800 milions relatius a les primes a les renovables, del deute del sistema elèctric o dels costos extrapeninsulars per traslladar-los a Pressupostos, però també en aquest context de fer-ho de forma gradual.

Una altra conclusió dels experts valorada pel Ministeri són les advertències sobre els efectes d’incrementar per sobre del 30% la presència de renovables en l’horitzó 2030, cosa que és rellevant ja que el Parlament Europeu ha fixat una meta el 35%.

Pel que fa al carbó, des del Ministeri apunten que la seva desaparició per falta de competitivitat en 2030 es produiria en un escenari en el qual els costos del CO2 aconseguiria entre 33 i 50 euros per tona, cosa que no té per què passar.

Referent a això, han destacat que amb els costos actuals el carbó permet un abaratiment de la factura significatiu ja que és més barat que altres fonts fòssils.

Publicat a

Transició energètica

Un canvi d’escenari que aposti per les renovables i la digitalització de l’energia

La transició energètica és un dels principals reptes del nostre planeta. Més aviat es tracta d’una revolució energètica cap a un model més sostenible amb les fonts renovables per bandera. Un dels desafiaments immediats del paradigma energètic és la reducció d’emissions. L’acumulació de diòxid de carboni a l’atmosfera és un acceleradors de l’escalfament global que dóna peu al canvi climàtic.
L’Acord de París, adoptat el desembre de 2015, és una fita d’importància històrica en la lluita mundial contra el canvi climàtic. L’Acord té com a objectiu una transició global que culminarà en un model de desenvolupament baix en carboni i resilient al canvi climàtic.

Aquest pacte estableix un objectiu per limitar l’escalfament global per sota dels 2°C respecte dels nivells preindustrials i prosseguir els esforços per limitar l’augment de temperatura de 1,5°C, el que obre un ventall d’oportunitats d’actuació a tots els nivells amb cobeneficis per a les Administracions Públiques i la societat civil.

El sector de l’energia s’està movent cap a un model més digital i sostenible on la descarbonització té un paper clau. Un dels factors que més incideixen és la penetració de les energies renovables que canviaran el mix d’energia, l’electrificació, l’eficiència energètica i la conscienciació del client.

En aquest escenari, el Parlament Europeu va aprovar a mitjans de gener d’aquest any que les energies renovables arribin com a mínim una quota del 35% el 2030 i que l’eficiència energètica s’incrementi un altre 35% fins a aquest any, en ambdós casos amb caràcter vinculant, definint amb això la seva posició per negociar amb els governs la revisió de la normativa comunitària.

Els objectius en matèria d’energia neta i eficiència són essencials en els plans de la UE per reduir un 40% les seves emissions de CO2 per 2030. Per donar a llum la legislació que permeti aconseguir-los -com amb la resta de la normativa europea- ha d’haver una negociació a tres bandes entre la Comissió, els Estats i l’Eurocambra.

descarbonització econòmica
Quin és l’impacte de les renovables en l’economia? Davant la idea que només les administracions públiques aposten per aquest tipus d’energia netes, la realitat és que el sector privat mobilitza fons econòmics per fer de la transició energètica una oportunitat de negoci.

S’estan creant llocs de treball vinculats amb el desenvolupament de les energies renovables i l’eficiència energètica. Des de 1990 a Europa s’estan reduint les emissions de CO2, un dels factors rellevants que mostra la descarbonització de l’economia. Una tendència a l’alça que busca alterar el mínim els preus de l’energia per mantenir la seva competitivitat econòmica en aquesta transició. Per això, en la rellevància de les renovables adquireix un significat especial l’eficiència energètica.

Sorgeixen mesures econòmiques de finances sostenibles com els bons verds, vinculats a projectes d’eficiència energètica. Inversions per a projectes més respectuosos amb el medi ambient i que contribueixin a prevenir, mitigar i donar resposta al canvi climàtic i la transició cap a una economia baixa en carboni.

A la descarbonització de l’economia anem a una electrificació de la mateixa. Cap a escenaris elèctrics en els quals prescindir de combustibles fòssils i que demanen un redisseny de l’economia. Els mercats elèctrics vindran definits per la digitalització, les smart homes i la reducció de la intensitat de l’energia.

Endesa, per la digitalització
La companyia elèctrica Endesa invertirà 1.300 milions d’euros en el procés de digitalització entre els anys de 2017 i de 2020. Per al conseller delegat d’Endesa, José Bogas, «la digitalització serà la pedra angular de la nostra creació de valor empresarial en el futur» .

Veiem ja algunes actuacions que caminen darrere d’una digitalització del mercat energètic com l’automatització i modernització de la xarxa elèctrica. Es tracta de mesures com la instal·lació de telecomandaments en centres de transformació, és a dir, nous sistemes de control remot que permeten realitzar maniobres d’operació a distància. Amb aquesta millora el Centre de Control detecta i aïlla els defectes que es puguin produir a la xarxa. Així, s’estalvia temps en la localització de l’avaria i es redueix el temps d’interrupció del subministrament elèctric.

Una altra mesura són els comptadors intel·ligents, que amb la implementació de la lectura horària s’eliminen estimacions a la factura i s’atorga al client de noves eines per millorar la seva eficiència energètica gràcies a la informació detallada del seu consum que pot rebre a través d’internet.

A Catalunya ja s’han instal·lat més de 3,7 milions de comptadors intel·ligents, el 90% del total del parc de comptadors que gestiona la companyia. En concret són 567.000 a la província de Tarragona, un 93% del total. Precisament el desembre de 2018 conclou el termini marcat per la UE per completar aquest canvi. Una transició que es mou cap a un món més sostenible.

font:diari de tarragona

Publicat a

Smart homes, smart humans

Els avenços tecnològics en l’àmbit de la llar ens permeten tenir un control del consum energètic que es veu reflectit en la factura i el planeta, i que sens dubte són tendències de futur

El consum energètic a la llar és una de les principals qüestions que cal encarar a l’hora de parlar de medi ambient. Es tracta d’una de les principals raons de l’escalfament global per l’efecte hivernacle, però des de ja fa uns anys ha desenvolupat una sèrie d’hàbits i avenços tecnològics perquè l’habitatge sigui més sostenible amb l’entorn, les smart homes.

La smart home treballa per incrementar l’eficiència energètica i l’estalvi. Totes les funcions que exerceix la casa, integrades entre elles, tenen en compte l’eficiència a l’hora de funcionar. Una solució integral a través de l’ús de les noves tecnologies per proporcionar als consumidors una eina que els permeti gestionar, controlar i planificar la seva factura.

Anton Escarré, el nostre degà, explica que la reducció del consum energètic a la llar és una qüestió de “bons hàbits”. Respecte a això, Escarré afegeix: “El futur està en l’estalvi, i fins fa poc no donàvem valor a certs gestos o mals hàbits perquè no suposaven un cost important, però que amb la crisi s’han passat a tenir un valor elevat que hi ha que combatre. Llavors es tracta de mantenir el mateix grau d’estabilitat però sabent estalviar “.

En aquesta línia, Escarré explica que “un dels aspectes vitals és saber si la potència contractada és l’adequada. En molts habitatges, sobretot pisos, veiem que tenen contractada una potència major de la que necessiten”.

Es tracta de petits gestos com instal·lar detectors de moviments en els llums dels passadissos, mantenir les finestres tancades amb bon aïllament, instal·lar bombetes de LED o fluorescents, obrir les cortines de dia perquè deixin passar la calor, desendollar equipaments com la televisió, el DVD, la cafetera, tenir electrodomèstics de tipus a i no posar en marxa al mateix temps equips com la rentadora, el rentaplats o l’assecadora, entre altres mesures.

“Les smart homes el que fan és aplicar totes aquestes bones pràctiques que no realitzem. Ens ajuda a ser més organitzats en la nostra vida i en el nostre consum energètic “, revela Escarré, que afegeix:” És tan senzill com que un ordinador faci el que nosaltres ens fem “.

“Hi ha aplicacions que mitjançant wifi es connecta a la xarxa i reconeixen el consum i fins i tot salta una alarma si és excessiu. Són apps que permeten aplicar criteris de funcionaments als equips de la llar. D’aquesta manera es pot connectar la calefacció després de passar uns dies fora abans d’arribar per tenir l’habitatge calenta o programar la rentadora regulada a un consum baix, per exemple “, exposa el degà del CETIT.

Finalment, Anton Escarré conclou que “si apliquem aquestes petites millores i som responsables amb bones pràctiques en el consum energètic a la llar, podem estalviar fins a un 30% en la nostra factura. Però si a més revisem la potència i vam contractar l’adequada, pot arribar al 40% “.